Original subtitles

Anam al llac a les vuit per posar els paranys.

Devers les quatre de l’horabaixa

revisam els paranys i tornam a casa.

Tenc seixanta anys.

Tenc sis fills.

Som pescadora de crancs.

Quan vaig al llac per pescar puc guanyar uns 2 euros.

Quan era petita, solia divertir-me.

Vàrem créixer en una època en la qual tot era més fàcil.

Les nostres mares ens deixaven divertir amb l’arena

i nosaltres jugàvem a que la veníem com menjar.

Menjàvem bé.

Anava a treure aigua del pou, recollia els plats,

l’horabaixa sortia de casa.

Tornava a treure l'aigua i escurava.

La meva mare cuinava i després sopàvem.

Tot era fàcil.

Érem alegres.

La nostra infància era gairebé perfecta.

No anàvem a escola quan era petita.

Deien que una nina no havia d'anar a escola.

Si anàs a escola, em convertiria en intel·lectual. Perquè qui va a l’escola es converteix en intel·lectual,

Llavors, vaig deixar l'escola i em varen col·locar en una família.

Aguantava les dificultats en la família d'acolliment.

Aquesta experiència et permet reafirmar la teva personalitat.

Ara estam en una societat moderna, han canviat els comportaments.

Hi ha gent que prefereix deixar a l’infant seguir amb els estudis.

Quan els infants van al llac posen la xarxa o les nanses

i tornen al mercat per vendre els peixos a les venedores.

Aquest comerç dels mariscos genera molts més beneficis que qualsevol comerç.

Raó per la qual no el podem abandonar malgrat les dificultats.

És difícil capturar els crancs, però no tenc una altra alternativa.

S'ha d'anar lluny abans de trobar els crancs.

És difícil, però aguantam.

Res arriba tard.

Les situacions poden ser pitjors al matí i agradables a la nit.

Demanam longevitat.

És a l’horabaixa i el comerciant fa inventari.

És a l’horabaixa i el comerciant fa inventari.

El sol encara està en el seu zenit, només Déu sap on es pondrà.

No podem saber per endavant quan brillarà la nostra estrella.

Les situacions poden ser desagradables al matí i millorar a la nit.

La nostra vida és trista i deplorable al matí.

Però a l’horabaixa serà agradable.

La vida és com una fulla de palmera en l'aigua,

es balanceja d'esquerra a dreta, però res arriba tard.

Em dic Segbessi Dazounde.

Tenc onze anys.

Som de Tokpé.

Em dic Michel Agossou.

Tenc tretze anys.

Tenia onze anys abans d'anar a Nigèria.

Vaig passar dos anys allà abans de poder tornar a casa.

Estic molt feliç perquè quan em despert al matí

vaig al camp a recol·lectar el que necessitam per menjar

per això estic content de ser aquí, al meu poble.

Ser al meu poble m'encanta.

Quan ens despertam anam al camp a cercar blat de moro

que cuinam i menjam.

Es construeixen les cases així perquè no s'esfondrin.

Quan creix el riu Ouémé, ens inunda.

Quan hi ha crescuda del riu ningú camina descalç en l'aigua,

perquè dins de l'aigua hi ha bestioles que entren per davall la pell.

Per això, utilitzam piragües per moure'ns.

Quan vaig ser a Nigèria

em varen dur a la casa on em varen col·locar.

Allà venia randes, altres tipus de tela

i diverses mercaderies.

Quan la vaig veure pel carrer, sabia que la coneixia.

Un dia li vaig demanar si em coneixia i em va contestar que sí.

Em va demanar si venia del mateix poble

i li vaig contestar que sí.

Li vaig demanar com havia acabat allà.

Em va contestar que l'havia dut la mateixa persona que a mi.

Li vaig dir llavors que estàvem junts,

que estava content de veure-la i parlar amb ella.

Obríem d'hora la botiga,

granàvem, col·locàvem les teles i veníem

fins que vengués la patrona.

Llavors li dèiem que teníem gana,

que ens compràs alguna cosa de menjar.

Ens deia que no havíem venut bastant per menjar,

que esperàssim una estona.

Esperàvem fins a la nit sense menjar.

Quan tornàvem a casa, deia que no cuinaria

i ens manava a dormir.

Per aquest motiu decidim fugir.

Quan anava a la botiga per recollir la mercaderia,

em bufetejava.

A vegades unes teles desapareixien i m'acusaven de robatori.

Em deia que ja que havia robat les teles

quedaria sense menjar.

Llavors, durant una setmana em pegava,

em despertava a tota hora per no deixar-me dormir.

Em castigava moltes vegades, em maltractava.

Una nit quan tornàvem a casa

vàrem veure una persona que va dir que em coneixia.

El meu patró em va dir que els seguís.

Em van empènyer, em vaig colpejar el cap i vaig començar a sagnar.

D'un cop em varen rompre una dent.

A partir d'aquest moment vaig decidir escapar.

Els sofriments que aguantava eren massa.

Havia de tornar a casa.

Després d'una pallissa,

la meva patrona se’n va anar a una cerimònia.

Llavors el patró de Michel vigilava les dues botigues.

Vaig preguntar a Michel si era el moment propici per fugir.

Em va contestar que sí.

Em va dir que sabia com tornar a casa.

Vaig demanar permís al seu patró per anar al bany

i em vaig quedar esperant-lo a l'altre costat del carrer.

Ell va dir al seu patró que volia pixar.

Li va donar el permís, però li va dir que tornàs aviat.

Junts ens vàrem escapar en un taxi.

En el taxi tenia por, vaig preguntar a Michel si en arribar

a un punt de control de la policia ens pegarien.

Em va assegurar que no,

que ens durien a casa i ens preguntarien

que per què ens havíem escapat de Nigèria

i els contaríem tot el que havia succeït.

En agafar el taxi, temia que el conductor ens dugués a un altre lloc.

El taxi anava a Porto-Novo.

Llavors vàrem baixar a Sèmè (pas fronterer).

Caminant vàrem trobar unes persones que ens van ajudar.

En tornar a casa els meus pares estaven feliços.

Em varen dir que era una alegria veure'm

i que no em volien perdre una altra vegada.

Quan m'aixec i la veig som feliç.

Estam també al nostre poble i estic molt content.

Em dic Arnaud Assogba.

Visc a Seme Krake.

Transport pinyes en el mercat.

Faig feina des de les 13 h a la 1 h del matí.

Surt de casa a les vuit per anar al mercat,

allà descàrrec dels camions les pinyes que duen al mercat,

fins que els buidam, després arriba una camioneta

que carregam agafant diverses pinyes amb les mans

fins que omplim la camioneta de pinyes.

Per jornada de feina guany entre 0,5 i 1,5 euros.

Vull ser metge, perquè es paga bé i és un bon ofici.

Però com la meva mare no té doblers per escolaritzar-me,

he de dedicar-me a aquesta feina.

El nostre pare ja no és amb nosaltres.

Ell estava molt trist i no menjava res.

No sabem el que va passar.

Vàrem trobar el seu cos inert en despertar-nos un matí.

Moltes vegades no tenim res per menjar.

El dissabte i el dilluns, per exemple, no vàrem menjar.

Només podíem esperar que un client arribàs

per poder anar a comprar una mica de menjar.

Si no aconseguesc doblers intentam comprar les coses a crèdit.

Quan obtenim doblers, pagam els nostres deutes.

Molts nins són usats a les cases,

i en moltes es maltracta els infants.

Em dic Chabi Oluwa.

Tenc desset anys.

Som el germà gran de la meva família.

A vegades quan els meus pares sortien de casa,

els meus germans petits no tenien res per menjar,

ploraven i em demanaven menjar,

però no tenia res per donar-los.

En tornar a casa el meu pare,

s'enfadava i m'amenaçava pel comportament dels meus germans.

M'amenaçava de pegar-me

i em feia responsable d'aquesta situació.

No em deixava parlar i em pegava.

A la nit em despertava i em fermava fins a l'alba.

Després agafava un pal i em pegava.

Encara que li deia que era innocent, em continuava pegant.

Després de molt de temps, torn a casa meva.

Estic feliç perquè veuré una altra vegada els meus germans.

No tenc por de veure una altra vegada els meus pares.

Ja no em faran mal.

Quan els meus germans feien alguna estupidesa durant el dia,

a la nit el meu pare em despertava i em fermava amb les cordes.

Em deixava lligat fins a l'alba i em donava una pallissa.

Em fermava les mans així i em fermava també els peus.

M'obligava a asseure'm en una cadira

i em deixava allà fins a la nit.

Em duia a la terrassa, agafava la cadena

per lligar-me les mans i els peus

i em deixava allà encadenat sense menjar.

Em dic Zannou Daniel Segbegnon.

Tenc desset anys.

Visc al barri de Louho (Porto-Novo).

M'acusen de bruixeria

perquè el germà petit del meu avi ven cacauets.

El meu avi em va dir que no menjàs res del que em donàs.

Vaig menjar el que em va donar i no li vaig dir res.

Quan vivia el meu pare estava bé amb ell,

fins que li varen dir que era un infant bruixot

i va canviar la seva actitud amb mi.

Ja no em feia cas.

Després d'un temps, el meu pare va morir.

Després de la mort del meu pare varen dir

que jo l’havia mort, que havia mort el meu pare.

Els vaig dir que era innocent, però mai no em varen creure.

Varen dir que ho vaig fer perquè som un bruixot.

Quan passa una cosa així amb un infant,

n’acusen el nin o la seva família.

Li diuen que ha de desfer l'encanteri que ha llançat

o el maten o el tanquen a la presó.

Després vaig estar recollint ferralla.

També vaig fer feina en la construcció,

per a guanyar doblers i poder menjar.

M'agradaria tornar a casa per veure la meva família.

Perquè no els he vist des de fa molt temps.

Fa ja més de

cinc anys i mig.

Em dic Souradja Take, tenc catorze anys.

Som de Tchatchegou.

Carreg pedres en un camió.

Els nostres germans grans i els joves

cerquen roques de bona qualitat i quan les troben

cerquen llenya i fan una foguera,

per afeblir la roca, que esclata en grans trossos des del turó.

Ho fan amb un cisell i un martell.

Primer, posen el foc damunt les grans roques.

Fiquen el cisell per utilitzar-lo de palanca

ficant-lo dins.

Després colpegen amb el martell per trencar-la.

Les dones compren els trossos de roca en un tricicle.

Criden els germans petits per triturar els trossos de roca.

Venen la roda de roca a 0,7 euros.

Els infants comencen a fer feina en la mina a partir dels deu anys.

Jo vaig començar a fer feina quan tenia vuit anys.

Faig feina amb la meva mare,

Des del matí fins a l’horabaixa, quan tornam a casa.

Quan tenc temps lliure rent la meva roba

i dorm un poc.

El més dur en aquesta feina

és triturar les roques a trossets.

És una feina molt cansada, perquè el martell pesa molt.

El més dur és estar dret des del matí

fins a l’horabaixa trencant les pedres sense aturar.

Si no t'aixecassis a menjar, continuaries trencant pedres,

per això és tan cansat.

No és una feina normal, però és l'única que tenim al poble.

Només tenim la feina en la mina de roca en aquest poble.

Si vens de fora,

l'única activitat a la qual et pots dedicar és a picar pedra.

La meva mare està malalta, per això el meu germà i jo

anam a la mina per trencar la roca,

vendre-la i donar doblers a la nostra mare.

No està bé fer feina en la mina trencant la roca.

No vull quedar aquí.

No vull continuar fent feina aquí.

Quan sigui gran, voldria ser una dona de negocis.

Vull vendre en les grans botigues

productes com arròs, espagueti,

la llet, el sabó, la sal, etc.

El treball ens farà lliures.

El treball és la salvació de la humanitat.

El treball ens farà lliures.

El treball és la salvació de la humanitat.

El treball ens farà lliures.

Em dic Armel Sossou, tenc onze anys.

Som de Tokpa Aizo.

Faig feina en la confecció de cistelles.

Vaig començar a fer feina quan tenia set anys.

Tallam les branques de la palmera,

li llevam les fulles i portam les branques a casa.

Els llevam les espines i després la capa exterior,

que laminam amb el ganivet i assecam al sol.

Amb les làmines formam la base de la cistella,

a partir de la base teixim la resta de la cistella.

Quan teixesc les cistelles em tall amb el ganivet.

Faig feina al matí i a l’horabaixa.

En una jornada de feina guany 0,70 euros.

En el meu temps lliure també faig graneres per guanyar diners.

Quan tenia onze anys,

em vaig cremar la mà amb el foc.

La meva mare va encendre el foc de carbó

i em va dir que anàs a revisar com estava,

no sabia que estava encès i vaig posar la mà damunt el carbó,

es va esfondrar i em vaig cremar.

Em dic Ezequiel Tonandje.

Tenc quinze anys.

Tenia dotze anys quan vaig venir a Dantokpa.

Som de Akpakpa.

La primera vegada que vaig venir al mercat va ser amb la meva mare.

Així vaig conèixer el mercat.

Avui som estibador.

Duc les cebes des del mercat de ceba fins a Mawulé

i em paguen 0,08 €.

En un dia normal de feina,

des del matí fins a l’horabaixa,

guany entre 1,5 i 2 €.

Em dic Olivier Ayidokan, tenc catorze anys.

Som de Misserete Chateau.

Tenia dotze anys quan vaig venir al mercat.

Fa dos anys que estic en el mercat.

Quan algú compra moltes mercaderies en el mercat

i els resulta molt feixuc

els ajudam duent les seves mercaderies des del mercat fins a un taxi.

Guany devers 1,5 euros al dia.

Quan estava a casa,

llaurava la terra per al nostre pare.

Quan va morir el nostre pare, no teníem res.

Per això vaig venir a Cotonou.

La meva mare va morir, només viu el meu pare.

No vull veure el meu pare.

Vaig venir tot sol a Dantokpa.

Dorm davall un pont o al carrer.

Quan fosqueja, dorm a la porta d'una farmàcia.

Som molts dormint allà.

Dormim davant de la porta,

posam cartons a terra i dormim.

Ens despertem molt prest

perquè l'amo de la botiga no s'enfadi en veure'ns.

A vegades ens peguen i ens diuen que ens n’anem d'allà.

Quan guany suficients doblers

em compr uns calçotets, una camiseta i em dutx.

Quan fas feina en el mercat i vius al carrer,

quan guanyes doblers, els delinqüents te’l roben.

Et despertes i ja t'han robat els teus doblers.

És un gran problema.

A més, per robar-nos ens peguen.

És un assetjament gairebé tot el temps.

Et peguen i tampoc t'atreveixes a dir el que et passa

quan la gent et demana.

Et peguen en la cara o en els genitals si et resisteixes.

Després fugen.

En el mercat a la nit els delinqüents ens molesten.

Si et diuen que facis alguna cosa i no ho fas,

venen a la nit a pegar-te.

O agafen un ganivet per tallar els teus calçotets

i ficar-se al llit amb tu mentre dorms.

A un amic meu el van violar

tallant els seus calçotets amb un ganivet mentre dormia.

Hi ha adults que tenen relacions sexuals amb infants.

Quan volen tenir sexe amb una nina i ella no vol,

li peguen i la violen.

Una amiga va sortir del mercat per tornar a la seva casa.

Quan els seus agressors la varen trobar i li varen ordenar que els seguís

varen voler tenir relacions sexuals amb ella, però ella s’hi va negar.

La varen forçar, li varen pegar i entre tots tres la violaren.