Original subtitles

Te'n recordes del Montoro?I tant, si me'n recordo...

El vaig veure no fa gaire.En sèrio?

El tio està igual.Encara empaita les alumnes?

L'hi vaig preguntar.No.

Sí. Així mig en conya...I què?

"L'home és un animal de costums, Sr. Marín".

I què en deia, el Montoro, d'això...?

Sí. Deia... Imagineu una pilota de tennis al mig d'un camp de futbol.

Si hi deixes anar 50 milions de formigues

que es posin a caminar aleatòriament,

hi ha força possibilitats que alguna es trobi amb la piloteta.

Ara bé, si només n'hi deixes anar... que puguin caminar bé unes 100:

pot ser que alguna trobi la pilota per casualitat?

Bé, tot pot ser en aquesta vida.

I la formiga en qüestió

té les mateixes probabilitats de trobar la piloteta

que vostès d'arribar a ser bons metges.

Te'n recordes, eh? Hòstia, com es deia el petit aquell que li...

Ah, sí...Perdoneu. I ara què?

Hi ha diverses possibilitats: la inseminació artificial,

la fecundació "in vitro", utilitzar semen d'un donant...

No, no, això no.

Bé... Podem començar per una inseminació artificial.

No és tan segura com una "in vitro", però mai se sap.

Quina diferència hi ha...?

Amb la inseminació artificial posem les formigues

tan a prop de la pilota com podem i esperem a veure si hi ha sort.

Podríem deixar de parlar de formigues...?

En canvi, amb la fecundació "in vitro"...

triem els millors espermatozoides i els fiquem nosaltres dins de l'òvul.

Aquí no hi ha problema de probabilitats, de números.

És un procés més laboriós, especialment per ella,

però ens dóna moltes possibilitats d'èxit.

# (mòbil) #Perdó. És que estic de guàrdia.

Sí?

On?

Merci.

Quin és exactament el procés? En què consisteix?

La "in vitro"?

Ella s'hauria de punxar hormones cada dia durant 3 setmanes,

després et demanaríem una mostra de semen

i el mateix dia el prepararíem i l'hi posaríem amb una cànula.

Molt bé. D'acord, fins ara. Adéu.

(sospira) Ho sento. Me n'he d'anar.Sara...

És una urgència.Ara? No pots esperar...?

Carles, ho sento.Fins aviat.

M'ho expliques a casa, amor?

Metge forense.

Sóc la Sara Grau, la metge forense.

Bona nit.El jutge ha arribat?

No vindrà. Ha delegat en vostè.Quin detall.

Què tenim?

El cotxe ha sortit de la carretera i s'ha incendiat. Dues persones.

Un home i una dona. Els dos han mort.

Ell s'ha cremat, no hi ha documents, i com que no se'l pot identificar...

Ja. On són?Per aquí.

La dona ha sortit disparada fora del cotxe.

Ha mort pel traumatisme cranial.

Això ja ho determinarà l'autòpsia, sí. La dona està identificada?

Ella sí. Portava els documents a sobre.

I l'home?

(Lluís) Sí, tio, tens raó, però... Però tu ja saps com estan les coses.

Bon dia.

Escolta, ei... Vols fer el favor d'escoltar-me?

Qui és?(fluix) El Vicenç.

Digue-li que tenim un sopar pendent.

Sí, ja ho sé. Escolta, però què vols que hi faci...?

Escolta, per què no fem una cosa?

Per què no quedem per dinar i en parlem tranquil·lament, eh?

Vinga, adéu.

No siguis gilipolles... Adéu, Vicenç. Adéu, adéu.

Ei, carinyo.Ei.

Com estàs? Deus estar destrossada, tota la nit en dansa...

Una mica. Què li passa?

Al Vicenç? Res, res, que el tenen mig arraconat.

L'han canviat de departament i es passa el dia tocant-se els pebrots.

Com ha anat?Ai, el de sempre...

Una petició urgent de donació d'òrgans,

un accident a la quinta hòstia...

Estic morta.

Ahir em vas deixar penjat amb el teu ginecòleg.

Em sap greu.

No crec que vingués de 10 minuts...

Ja t'he dit que em sap greu.

I amb aquest éreu molt amics a la facultat?

Eee... No.

No.

No.

Una mica burro, sabia de què parlava, però burro...

És molt bo.Sí.

Ja.Com vau quedar?

Mira...

Què és?

Els papers per començar el tractament.

Quan te'ls posin, hauràs de fer repòs. I t'anirà molt bé.

Has de signar allà baix.

Daixò... estava pensant...

Què?

I si ho deixem per més endavant?

Per què?

L'Andreu em va dir que potser em pujava a cap de servei,

i si em quedo prenyada...

Què? Si et quedes prenyada, què?Doncs... Ja saps com va, això.

Com abans comencem, millor. Ja saps que potser no funciona a la primera.

Sí, ja ho sé, però...Si no vols que ho fem, no ho fem.

Només dic que potser no és un bon moment.

I quan ho serà?No ho sé.

A més sempre dius que t'abaixen les comissions, que si la hipoteca.

Sisplau... Estem parlant de tenir un fill, no de canviar de cotxe.

No em surtis amb els diners ara.Perdona, ho sento...

Només em faltava això, amor.He vingut a canviar-me de roba.

Estic cansada. En parlem al vespre.

Sí, sí. No sé a quina hora, perquè ja saps el dia que tinc.

Tinc reunió amb els caps de zona,

després me'n vaig a la planta de Tarragona

i quan torni li he de passar l'informe al Bueno.

No sé a quina hora acabaré.Hm. Ens anem trucant.

On tinc el mòbil? On collons he deixat el mòbil ara?

Ei.

No t'enfadis.

És que això que has dit dels diners, ho trobo...

Vale. Hm.

Adéu, amor.Adéu.

(home) Tenir fills no és un acte de generositat,

és un acte d'egoisme.

No tens fills per estimar-los, tens fills perquè ells t'estimin a tu,

perquè algú et necessiti.

En tot cas, els tens per "sentir-te" generós,

no perquè realment ho siguis.

És una visió una mica...Una mica sincera, sí.

El Lluís i jo sempre hem volgut tenir fills.

Si en tens és perquè els vols tu, no perquè el Lluís els vulgui.

Millor que els vulguem tots dos, no?

Ja. Però cadascú per les seves raons.

Tu has de tenir clares les teves raons per tenir fills,

els has de voler tu, independentment del que digui ell.

Jo la parella no la veig així.

Hi ha coses en què s'ha d'anar a l'una. Com si fóssim un de sol.

Bon dia.Bon dia.

Ja, però m'estàs dient que tens dubtes.

No, tinc dubtes de si els he de tenir ara.

Si ara trobes excuses per retardar-ho, les trobaràs sempre.

Sempre hi haurà alguna cosa que et farà pensar que no és el bon moment.

I això, en el fons, és perquè no ho tens clar.

Ah, i quan tu vas tenir la teva filla, com va anar?

(sospira) Jo m'estimava molt la Itziar,

volia un fill que em lligués a ella per sempre i com més aviat millor.

No la volia perdre.Això és una mica...

Egoista, sí.Deixa'm acabar les frases, sisplau.

Perdó.

És que em sembla trist, no ho sé.

Tenir un fill amb algú per por de perdre la teva parella... no ho sé.

Em sembla... trist.

Aitor.Què?

A més, no m'ho crec.

(telèfon, de lluny)

(sospira)

(cotxe: sirena)

Bon dia.

Ahir em va arribar l'informe de vendes.

Resumint: un increment de l'1.7% respecte al darrer semestre.

Correcte?

Hi ha un aspecte, però, que em crida l'atenció.

-L'objectiu era arribar al...-Al 2.8.

Al 2.8, exacte.

Podríem dir que hi ha un decalatge entre objectius i resultats.

Sí, però si llegeixes el segon paràgraf...

Algú em podria dir com es mesura el grau de satisfacció?

Jo us ho diré. Satisfacció és igual a resultats menys expectatives.

Resultats menys expectatives.

Una senzilla equació que en el vostre cas, dóna un saldo negatiu.

-En altres paraules: una puta merda.-Forés, si em permets...

Vols fer el puto favor de callar la boca?

Us penseu que sou els únics

que heu de presentar un informe de resultats?

Aquesta tarda tinc una reunió amb Direcció.

Amb quins collons em presento jo amb aquesta merda?

Què voleu que els digui: la meva gent és imbècil,

una colla de gilipolles que no saben agafar pels collons els clients?

-Em sembla que no són maneres...-Que no són...! No són maneres!

No són maneres! Al senyor Palau li sembla que aquestes no són maneres!

Saps què et dic, maco, que si no t'agrada el que sents,

agafis la porta i fotis el camp.

Tu i tots els altres.

L'empresa s'ha gastat un dineral en formació, en cursets,

en xerrades sobre màrqueting i altres gilipollades...

Per què? Per arribar a una merda d'un 1.7%?

Sort en teniu del Galvan que ha arribat al 2.9

perquè tu, Ferrer, no arribes ni a l'u.

-0'9. És que la meva zona...-La teva zona?

La teva zona és tan bona com qualsevol altra.

No parlem de volum de vendes, estem parlant d'increment.

Saps què collons vol dir increment?

Què collons has de saber, tu?

Ara, us dic una cosa... L'objectiu pel pròxim semestre serà del 3%.

I qui no hi arribi, sentint-ho molt, no té lloc al meu equip.

És més fàcil trobar una bona excusa que una bona feina.

Ha quedat clar?

La dona està clara.

Va patir un traumatisme cranial que li va causar la mort instantània.

I té contusions i el bonic detall d'unes restes de semen a la vagina.

Però això no ho posarem a l'informe fins que tinguem l'analítica.

Però era semen.Sí.

Almenys s'ho van passar bé abans de palmar-la.

(sospira)(bufa)

Aquest ha quedat ben socarrimat.Doncs som-hi.

Mirem si trobem algun tret identificatiu.

Avui no ve, la Fàtima.Hm. Com és?

Té la grip, em sembla.

Li he dit si volia que l'anés a cuidar però m'ha dit que no calia.

Per cert, com va? Avances o no?

És dura, però caurà.

Tu vés somiant.

Tinc una estratègia que no pot fallar.

Ah sí? Quina és?

Mostrar-li de forma natural i gradual la meva intel·ligència,

simpatia i atractiu sexual.

Està bé..., si tinguessis alguna de les tres coses, és clar.

Sembla que el pobre es va cremar viu.

No.

Aquí no hi ha res.

Li donem la volta?Sí.

Sí, agafa'l d'aquí.Un, dos, i...

Vigila, vigila.

Aquí.

Vale.

Mira això.

És un tatuatge, no?

Sembla...

una calavera.

Potser amb això el podem identificar.

Què, comencem a agafar mostres?

Eo? Sara? Ets aquí?

Eh? Sí, perdó.

Agafem mostres?Sí, és clar.

Agafem mostres.

Lluís!

Lluís, tens un moment?

Vicenç! Sí, és clar. Digues.

Escolta, allò d'abans a la reunió...

No t'ho prenguis malament. He de motivar aquells cabrons.

-I la Sílvia?-Bé.

-I els nanos? Al petit l'han operat?-La setmana vinent.

A veure si quedem abans. Podríeu venir dissabte.

La Sara en té moltes ganes... No, dissabte no puc.

-Em va una mica just.-Lluís, tenim una conversa pendent.

Vaig amb el temps just. Perdona.

-Potser en un altre moment, eh.-Em traslladen a Oviedo.

Sí, t'ho volia dir.

I què collons hi foto jo a Oviedo? Tinc una família, no puc...

Mira-ho pel cantó positiu. És una zona en expansió...

-No em toquis els collons.-Com?

Fa mesos que em teniu arraconat. Hòstia, Lluís, som amics!

Si no fos així no estaria donant la cara per tu.

-Porto 15 anys a l'empresa.-I jo 5, ja ho sé.

M'han apartat de la presa de decisions, m'han tret el despatx...

-I ara m'envieu al cul del món!-Hi ha noves directrius.

A prendre pel cul, les directrius!

N'estic fins als collons. Lluís! Fins als collons!

Lluís!

Lluís, tu ets el cap de Catalunya.

No prendrien cap decisió si tu no hi estàs d'acord...

N'estic fins als collons.

I no estic disposat a aguantar més aquesta situació.

No penso acceptar el trasllat.

Què?

Ja ho has sentit. Si no tires enrere el trasllat, plego.

-Foto el camp i a prendre pel sac.-T'entenc.

Què?

Que tens raó.

M'agradaria fer-te canviar d'opinió, però entenc els teus motius.

Et conec prou com per saber que no ets dels que parlen per parlar.

Ho diré a direcció, però entenc que la teva decisió és irrevocable.

Et trobarem a faltar.

I ara, si em perdones, tinc una reunió a Tarragona.

Ets un cínic. I un fill de puta!

-Au, va, Vicenç...-Vés a la merda!

-Tu i la puta empresa!-Records a la Sílvia.

(rodes: xerriquen)

Què? No tens gana?

No.Fem un bocata.

Avisaré els mossos per dir-los això del tatuatge.

(telèfon, de lluny)

(copets rítmics)

Sí?

Un cafè?Aaa...

Tinc...Tens feina.

Eee..., sí. Estic fent...

Acabo de fer l'autòpsia d'un home sense identificar i...

I què?

Que em sembla que sé qui és. Bé, no ho sé, però el conec.

De què?

Si t'explico una cosa, quedarà entre nosaltres.

Sisplau, Sara, per favor.

Què passa?

Ehmm... Recordes que fa més o menys un mes

vam trobar una dona gran morta a casa seva?

Sí, i tant, que hi vas anar amb la Fàtima i va vomitar.

Exacte. El dia que va arribar la Fàtima.

Me la presenta el "capo" i dic: "una forense amb unes cames tan maques?

Et juro que em deixava matar

només perquè em fessis un reconeixement a fons."

Ets conscient del que dius?

Què? A les ties els agrada que els diguis aquestes coses.

-Sí? On ho has llegit, això?-La vida real no és a cap llibre.

Ja.

Si sortissis més, veuries com està el pati.

L'expert ha parlat.

Home, la meva forense preferida.Què passa?

Vols un cafè?No. Has vist l'Andreu?

Està enfeinat, alliçonant la nova. Fàtima, es diu. El nom ja em posa.

I en té per gaire?

Si jo fos ell, m'hi estaria tot el matí. Mira.

-Bon dia.-Bon dia.

Bon dia.

Fàtima, et presento els teus companys.

Ella és la Fàtima Comín. Substituirà el Llorens.

Aitor Otxoa. És el... psiquiatre Forense.

-Benvinguda.-Què tal?

-El Pol ja el coneixes.-Sí. Ens hem començat a conèixer.

Però ens podem tornar a presentar.

Pol Ambrós, tècnic de patologia forense i l'alegria de la professió.

-Si necessites res...-I la Sara Grau. De Patologia.

Hola, Sara.Hola.

Una institució en aquesta santa casa.

La resta de companys ja els aniràs coneixent.

Jo ara he d'anar a una reunió al Departament.

Fàtima... Ells et posaran al dia.

Si vols que t'ensenyi tot això...

Pol, això ja ho farà la Sara. A tu t'espera la necro 2-4-4.

-El meu pacient no té pressa.-Pol...

-Sí, sí.

Bé, jo també me'n vaig. Ja ens anirem veient.

I tant.

Fàtima... M'encanta el teu nom.

Adéu, Pol.

Adéu.

Molt bé, doncs em sembla que m'ha tocat a mi ensenyar-te el piset.

Vaig fer la carrera a Tarragona.Ah.

I després, un màster als Estats Units.

Però no has exercit mai.No.

Doncs estàs de sort perquè les instal·lacions són bastant noves,

tenim un material de primera.

Tenim cromatògraf de líquids i de gasos amb detector de massa.

Te l'ensenyo?Sí. I tant.

Vine.

Els companys semblen bona gent.

L'Andreu té les seves coses, però no et deixarà mai amb el cul a l'aire.

A tu t'ha posat pels núvols.

Vaig ser alumna seva a la facultat. Em té carinyo.

L'Aitor també sembla bon tio. Seriot.

Té els seus motius. Tu tens parella?

Jo? No.

Doncs que no ho sàpiga el Pol, perquè no et deixarà tranquil·la.

Ja. Aquest què, és el típic que tira els trastos a totes, no?

Només a les que respiren, sí.

Anava passant els cursos sense esma, gastant moltes hores al bar...

i no tenia tirada per cap especialitat.

Geriatria? Depriment.

Pediatria? Ui, no, gràcies.

Ets oftalmòleg i només veus ulls. Saps què vull dir?

I medicina interna...

quan t'arriba un cas interessant, el derives a l'especialista...

i et passes la major part del temps estenent receptes,

donant baixes, aguantant les queixes dels pacients...

Total que...

A veure... Llenguado... i verdura.

La Magda no es gaire variada però ho té tot molt bo.

Si canvio algun plat, es queixen.

Jo no menjo gaire. Faig règim.

I tu per què fas règim? Jo sí que n'hauria de fer.

-Peso dos quilos de més.-Ai, mare meva...

Quin rotllo que t'estic fotent, no?

No, què va. Continua.Segur?

Que sí.

Vaig estar a punt de deixar-ho i a sisè vaig agafar Medicina Legal,

la típica assignatura per la que no donaries un duro.

Tenia de profe l'Andreu.

I de cop em vaig trobar apuntant-me a totes les pràctiques.

I ho trobava...

Aprendre a llegir els cossos,

a descobrir allò que als teus col·legues els ha passat per alt.

I vaig tirar per aquí...

La gent em pregunta, i a tu també t'ho preguntaran,

com pots estar en contacte amb coses tan sòrdides i després...

sortir... a passejar,

a prendre un gelat o fer plans per les vacances, saps?

Jo, de vegades, també m'ho pregunto, això.

# (mòbil) #

Perdona.

Sí?

Ahà. Sí.

Eee... Ens esperes o... o...?

Perfecte, sí. Torna-m'ho a dir.

Perfecte.

Molt bé. Fins ara.

Adéu.

He d'anar a un aixecament. Vols venir?

Ah, no... no ho sé.

Algun dia ha de ser el primer.

Va, sí, anem.

Hm, hm, hm! Espera. Acabem de dinar.

Sònia... Què tal?

Et presento la Fàtima. És el seu primer dia.

Felicitats.Què tenim?

Un espectacle poc edificant.

Anem.

Carme Palacio. 84 anys. Vivia sola.

Els veïns van sentir l'olor i van avisar.

En vols?No cal.

Tu mateixa.

Què tal, Toni, prenent la fresca?Tu diràs.

Fàtima. Toni Guillén, d'Homicidis. És nova.

Senyora Jutge...Ja era hora. Fa estona que t'espero.

El trànsit, senyora Jutge, el trànsit.

Vinga, va, que teniu feina per estona.

Com veieu, la decoració era el seu hobby.

El marit va palmar fa 10 anys.

Des d'aleshores la dona gairebé no sortia de casa.

Només per anar a l'església i para de comptar.

La nostra amiga ha anat acumulant merda i més merda.

(Sònia) La síndrome de Diògenes.

Hauries de veure casa meva.

Senyores.

Tota teva.

Fàtima, vine un moment... Vomita a fora, vomita a fora.

Aparentment ha mort per asfíxia.

Però li haurem de fer l'autòpsia

per determinar la causa i la data de la mort.

Doncs ordeno l'aixecament i li feu l'autòpsia.

Hi ha una altra cosa...Era al bufet del menjador.

-Bingo.-I dels grossos.

-Quant n'hi ha?-30.000, aproximadament.

-Collons, la iaia.-Potser no ho van trobar.

No estaven gaire amagats.O no buscaven això.

Per què no?

La víctima potser va ser violada. He trobat això.

Estava adherit a l'entrecuix.Què és?

Diria que el fragment de l'embolcall d'un preservatiu.

Quan tindreu els resultats de l'autòpsia?

Els provisionals, demà a la tarda.

Bé, doncs jo me'n vaig cap a casa. Heu activat els de la funerària?

-Sí, sí, fa estona.-Perfecte, doncs vinga, adéu.

Adéu.

Ho sento.

Anem.

On?A prendre una copa.

Aquí a la cantonada hi ha un bar que no està malament.

Adéu.Adéu.

(Fàtima) No ho expliquis a ningú, eh.

No caldrà. Amb la gent que hi havia...

El primer dia sempre és especial. Després t'hi acabes acostumant.

Gràcies, però estic segura que tu no vas vomitar.

No. Jo vaig aguantar i quan vaig ser a casa em vaig posar a plorar.

Era una nena de 7 anys.

Els pares deien que havia caigut anant en bicicleta.

I ella també ho deia. Ho deia plorant, però també ho deia.

I no era veritat.

Tenia hematomes recents

i n'hi havia d'altres que no podien ser d'una sola caiguda.

No va deixar de defensar el seu pare fins que la mare va dir la veritat.

Al principi notaràs com un pessigolleig a la pell.

És la cuirassa que es va formant.

Però de vegades...Què?

De vegades veus coses

que faran que et plantegis si realment val la pena continuar.

I aleshores què fas? Com ho...?

Li dic al meu home que... m'abraci ben fort. Tota la nit.

Doncs què hi fas aquí, perdent el temps?

No hi és. És fora. És a Madrid.

-Encara sou aquí, eh? Ei! Dos gintònics.

Pensava que no podíeu beure mentre estàveu de servei.

-Almenys, a les pel·lis...-Estem fora de servei.

Fa exactament 5 minuts.

-Posa cosetes per picar.-Què, noia, ja t'has recuperat?

Espero.

Vés-t'hi acostumant perquè em temo que no serà l'última d'aquestes.

Fa 4 mesos, a Horta, va aparèixer morta una altra dona.

79 anys. També vivia sola...

i el cadàver presentava els mateixos signes de violència.

I també l'havien violat?Això va dir el forense.

Fa dos mesos, hi va haver un altre cas semblant. A Viladecans.

80 anys. Les mateixes circumstàncies.

Esteu dient que a totes tres dones les ha mort la mateixa persona?

Tres dones grans, que vivien soles,

mortes de manera violenta i amb signes de violència sexual.

-Un assassí en sèrie?-Podria ser.

Quan li faràs l'autòpsia?Demà al matí, ben d'hora.

-Doncs encara tenim temps.-Temps de què?

De fer una altra copa.

Ei, una altra.

-Hi havia un home que et mirava tota l'estona. Sí. I què?

El Pol té raó. Hauries de sortir més.

Sí.

Vam estar xerrant una estona amb la Fàtima, el Toni i la Sònia...

i després ells van marxar.

Nois, no ho sé vosaltres, però jo me'n vaig a "sobar".

-Què dius? Tan d'hora? Va, una més.-Bona nit, Toni.

-Jo també em retiro.-Vas cap al centre?

-Sí.-Si vols et porto.

Vale, sí.

Ens veiem demà.Fins demà.

-Feu bondat.-Sí.

Adéu.

Què, fem una altra o què?

No tens son?Ja em coneixes.

(sospira)On tens el teu marit?

És a Madrid.Ah.

I no tens por?

Por? De què?De quedar-te sola a casa.

Escolta, si vols...

Toni.Què?

No es tornarà a repetir.És una llàstima.

Bé, jo... me'n vaig. Véns?

No, em quedo una estona.

Sola?Sí.

Sola.

Molt bé. Bona nit.

Bona nit.

Que somiïs amb els angelets.

Ei, Lluís...

Ja ets a l'hotel?

Ai, perdona, perdona, t'he despertat...

No, no, és igual. Ja t'ho explicaré.

Res, que... m'agradaria que fossis aquí.

Sí, d'acord, ja parlem demà. Molt bé.

Bona nit.

Em cobres?

(inspira)

Què, els teus amics t'han deixat sola?

Són d'anar a dormir d'hora.

Ja.

Gràcies.

I tu també?

Hm?

No..., jo no.

Mira, la Torre Agbar...

Vaig fer tot el disseny de les instal·lacions.

Saps...?Xxxt...

No vull saber... res de tu.

Ni com et dius

ni com et guanyes la vida.

Ja.

Sense preguntes...,

sense noms.

Si vols un nom,

tria el que més t'agradi.

Emma?Emma està bé.

Hola, Emma.Hola.

Hola, Emma.Hola.

T'agrada?

Me'l vaig fer a Singapur.Mentider.

Que sí.

Què significa?Res. Només és una calavera.

Un moment, un moment, espera...

M'estàs dient que...

que et vas enrotllar amb el tio a qui acabes de fer l'autòpsia?

Mm-hm.

(aigua: raja)

(aixeta: la tanca)

Ja te'n vas?

Sí.

Així?

Així, com?

Així, sense dir adéu.

Adéu.Adéu.

Ho podríem repetir, no? Per què tanta pressa?

Demà m'he de llevar d'hora.

Paro de vegades per aquell bar.

Fantàstic.

Ens tornarem a veure o què?

Ho dubto.

I ara el cos està sense identificar i... no sé què fer.

Et va dir el seu nom.Era mentida, com el meu.

Llavors, què vols fer?

No ho sé.

Em va dir que havia treballat a la construcció de la Torre Agbar.

Potser per aquí el podrien trobar.

Però si expliques això, també hauries de dir com el vas conèixer.

Podria dir que el vaig conèixer en un... No sé què fer, Aitor.

Perdona que em fiqui on no em demanen...

Al matí deies que estaves pensant de tenir un fill amb el teu home.

Mm-hm.

I ara, no ho sé, t'enrotlles amb el primer tio que trobes.

No t'entenc, Sara, de veritat. No t'entenc.

Jo tampoc m'entenc.Per què ho fas?

No ho sé.Perdona que m'hi torni a ficar...

Però... a part del problema d'identificar aquest home,

que jo crec que no ho hauries de fer i ja s'ho faran... (sospira),

no veig...

No veus com vull tenir un fill amb el meu home i alhora...?

-Sí. Exacte.-(porta: piquen)

Sí?

Ui, perdoneu. Han trucat de comissaria.

Sembla que una dona ha denunciat la desaparició del seu marit

i que la descripció lliga amb el socarrimat que hem fet abans.

Ah, sí?Portaran la dona per identificar-lo.

Ahà. Li han preguntat si l'home tenia un tatuatge?

Diuen que sí, però volen que ho vegi, per estar-ne segurs.

Vindrà d'aquí a mitja hora.T'han explicat alguna cosa més?

Qui era o...?

Res, un tio normal. Un segurata que li feia el salt a la dona. Ves.

Fins ara.

Pensa-t'ho bé, Sara.

Perdona, Bueno. Però l'entrada a Barcelona estava fatal.

Sí, jo també m'he trobat un embús...

-Disculpeu, no sabia que...-No passa res. Així us coneixeu.

Clara Salgado. Lluís Forés.

-Encantat.-Sí.

(Bueno) La Clara s'incorpora avui a l'empresa.

-Bé. Benvinguda.-Gràcies.

No et fa res que es quedi, oi? Així veu com funcionem.

Com vulguis. Una cosa. El tema Palau, resolt.

-M'ha dit que deixa l'empresa.-Molt bé. Felicitats.

-Però tinc entès que sou amics.-Ho érem.

L'empresa és conscient que, la teva, és una tasca desagradable.

Però valorem el teu esforç per reduir personal del teu departament

sense que això suposi maldecaps.

D'això es tracta.

Així que rebem la carta de dimissió, t'ingressarem la bonificació.

-Com està la Sara?-Bé. Gràcies.

-Dóna-li records.-Hm.

Abans que m'expliquis com ha anat el tema de Tarragona una cosa... Clara?

No hi ha gaire per explicar.

Acabo d'aterrar...

però sembla que aquí estan tan contents amb la teva feina

que volen que m'incorpori a la teva àrea

i m'ensenyis com es fan les coses, que no hi ha millor mestre que tu.

Sempre que hi estiguis d'acord, és clar.

-Què? Com ho veus?-Què vols que digui? Cap problema.

Gràcies. Estic segura que ens entendrem.

La Clara és una fora de sèrie. Ja ho veuràs.

Té prou màsters com per empaperar el teu despatx.

Vinga va, com ha anat Tarragona?

Per aquí, sisplau.

Només cal que ens confirmi que és el seu marit.

Segui, segui sisplau.

Es troba bé?

Estigui's aquí el temps que necessiti. No hi ha cap pressa.

Vol una miqueta d'aigua?

Pobre, com devia patir...

amb el foc...

Perdoni.

Sóc la Sara Grau, la patòloga que ha fet l'autòpsia del cos.

No va patir gens.

Hi ha un traumatisme molt fort al cap.

Abans de l'incendi ja estava inconscient.

Segur?Segur.

No sé què hi feia en aquell cotxe. Jo no la conec de res, aquella dona.

M'havia dit que anava a fer una partida de cartes amb els amics.

I ara què faré, jo?

Vagi, vagi, segur que vostè té feina.

No, tranquil·la.

No sé qui és, aquella dona. M'han dit el nom, però no la conec.

Què hi feien, allà?

Segur que estaven embolicats...

De quant està?

De 8 mesos.

Ja sap què és?Un nen.

No sé si això la pot ajudar,

però jo he fet l'autòpsia dels dos cossos,

del seu home i de la dona que anava amb ell al cotxe...

Li puc assegurar que no havien mantingut relacions, almenys avui.

De debò?Sí.

Potser se li va espatllar el cotxe i aquesta dona el portava...

Potser sí. Potser només va ser això.

Gràcies.

Sí, perdoni.

(home) Us deixo la pau, us dono la meva pau,

no mireu els nostres pecats, sinó la fe de l'Església,

i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vós vau demanar.

Vós que viviu i regneu pels segles dels segles.

(veus) Amén.

La pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres.

I amb el vostre esperit.

Germans, doneu-vos la pau.

(fluix) La pau sigui amb tu.

-La pau sigui amb tu.-Gràcies.

Ei. Per fi has arribat.

Perdona, t'he despertat...

Has sopat? Vols que et prepari alguna cosa?

No cal.

Fas mala cara.

Ei...

Ei, ei, ei...

Sóc... una mala persona.

Què passa?

Sóc una mala persona.Per què ho dius, això?

No sé com... vols tenir un fill amb mi.

Perquè t'estimo.Ja, ja ho sé, però...

Et penses que a mi no m'acolloneix la idea de ser pare?

Que no tinc dubtes?

Però és el que més desitjo: un fill, una filla, tant se val.

Una criatura que sigui nostra. Teva i meva.

Això és el que més desitjo d'aquest món.

Tenir un fill amb tu. Amb la dona que estimo.

I no deixaràs mai d'estimar-me?

Mai.

Passi el que passi.

Passi el que passi.

I si jo et digués...

Què?

Que... he fet...

Si jo et digués que no vull tenir un fill amb tu...,

deixaries d'estimar-me?

Tampoc.

Mai.

(capellà) El Senyor sigui amb vosaltres.

(veus) I amb el vostre Esperit.

Que us beneeixi Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant.

(tots) Amén.

Germans, aneu-vos-en en pau.

(tots) Donem gràcies a Déu.

# (música clàssica d'orgue)

#

Aaah!!!

Ja en porta 4, el fill de puta.

3 jutges per un sol cas només complica les actuacions.

Com que nosaltres dos? Acabes de dir que aquest tema el portaria jo.

-Què passa, Miren?-Puc anar a la meva habitació?

Te l'estàs tirant, Fermí?Quin fàstic!

Només volia dir-te que pensaré en tu.

Truques en molt mal moment, em sents?

Erosions als canells

compatibles amb les que causarien unes brides de plàstic.

La porta no estava forçada.

(Aitor) Vol que les seves víctimes siguin conscients que estan morint.

Aaah, aaah!

-Saps si està casada?-Sara...

Sí, ho confesso. És la meva amant.

Sara, preparada?

Atura imatge i amplia.