Original subtitles

La Montse no és el que sembla, Germán.

Si alguna cosa té, és ètica.

L'advocat ha trobat un client de fa molts anys

que també pot avalar la mala praxi de la Montse.

Treballo al millor bufet de la ciutat

i no estic per xorrades, bàsicament.

Tinc una notícia per tu, sobre un dels bufets més importants del país.

3.000. Em sap greu.

El Lluc no ho va fer. L'estàs fotent en un merder.

Costa molt d'acceptar que estàs penjada d'un xoriço, em sap greu.

Saps que s'ha comprat un rellotge caríssim que fa de tot?

És una merda d'imitació barata.

No vull ser sempre una pringada. Tan greu és?

Però si ets una tia brutal.

(Ricard) T'ha passat mai que t'ho jugues tot a una carta?

Com t'agrada a tu?

(Raquel) Podríem anar a fer una volta amb la moto.

Raquel, va estar molt bé, però... jo no vull tenir una parella.

Què li has fet a la meva filla, fill de puta?! No t'hi acostis més!

S'han acabat les cançonetes.

Et dediques al batxillerat, a l'hoquei i punt!

-Bon dia. -El cotxe?

Ens podria dir on el va portar a desballestar?

El que farem serà donar-li antibiòtic, però haurem d'obrir.

-(plorant) No puc més! -Òscar, què passa?

Jo vaig atropellar la Flor.

(cotxe: s'acosta)

(cotxe: s'atura)

-Es pot saber què hi fots, aquí? -He vingut a buscar la Flor.

He-he pensat que podria venir amb mi al bar del pavelló

i quedar-se a veure el partit, que és important.

A mi em cauria la puta cara de vergonya, nen.

Fot el camp ara mateix. Demanarem un taxi.

Lore, sisplau, m'agradaria ajudar. Em fa sentir millor.

Ah, que a tu et fa sentir millor, no? Clar, clar, clar que sí.

L'important és que el nen se senti millor, clar que sí.

I la Flor, què, eh? I la Flor, què?!

Tu creus que se sent millor, havent perdut un puto any de la seva vida?!

Eh?!

Què en treies?

Per què m'ho vas dir? Per què collons m'ho vas dir?

Per treure-m'ho de sobre, Lore.

(plorant) Ets un egoista de merda, Òscar. Ets un puto monstre.

Fot el camp! Fot el camp!

#

# Anem sempre endavant, no pas enrere.

# Sempre endavant, i és que som com una fera. No ens aturaran.

# Anem sempre endavant, no pas enrere.

# Pensa que juntes no hi ha cap barrera,

# perquè sé de què estem fetes.

# Yeah, yeah...

# Tenim les de guanyar i a somiar... i a somiar.

# Yeah... #

(xiulet)

Mm! Em sembla increïble que hagis preparat tot això de bon matí.

Ja saps que m'agrada esmorzar bé abans dels partits.

Llàstima que no et pugui venir a veure.

Tu en saps alguna cosa, d'això?

"Montse Pagès Cuesta, advocada del cas Mendieta,

acusada de mala praxi professional".

M'ho acaba d'enviar un company de l'institut.

Aquest cas de què parlen és de fa anys,

i no té res a veure amb el cas Mendieta, és el cas Oruña.

Estan tan assedegats de titulars

que només saben remoure merda del passat.

Sí, però aquí també citen el cas de l'Anna, eh.

Mm, és ben bé que pots publicar qualsevol barbaritat...

si hi poses un "presumptament" al davant.

Però d'aquí quatre dies ja no en parlarà ningú.

I al bufet..., no ho sé, no et diran alguna cosa?

M'han convocat a una reunió per parlar precisament d'això.

Escolta, per què no m'expliques mai les coses?

Ai, no ho sé, no ho sé..., ¿creus que em preocupo massa, o...

o penses que no entendré les teves coses de lleis?

No, carinyo. Però, admet-ho, et preocupes massa.

A veure, el pitjor que em pot passar per una xorrada com aquesta...

és que m'apartin uns mesos dels casos més mediàtics.

Però ja està, no has de patir.

Que m'encanta que et preocupis per mi.

Però no t'amoïnis, de veritat.

Hola.

-Hi és, la Flor? -Sí. Què vols, mama?

Lore..., el teu germà està molt malament.

-És que no m'ho puc creure, tio... -Lore...

Començo a estar fins al cony de la cançoneta que està malament.

Ja ho sé, ja sé que tu també, i ho entenc, de veritat, però...

No-no et parlo d'ara, e-et parlo...

L'Òscar... l'Òscar no ha encaixat bé la mort del papa

i ha comès errors,

i ja saps que quan jugava, també bevia,

i el dia de l'accident no estava bé...

-Prou, prou! -Sé que he fet les coses malament.

Lore, Lore..., les he fet molt malament.

Lore, si us plau, Lore, si us plau, si us plau, no diguis res a ningú.

Perquè tot això s'ha fet massa gros, i si ho dius...

Mira, mama, prou! Vale? La Flor és la meva nòvia. Saps què passa?

Que tot el que ens deies de petits, que havíem de ser honestos,

que havíem d'ajudar-nos, que havíem de confiar en la família...

Tu te'n recordes, de tot allò? Perquè jo sí que me'n recordo.

Jo sí que tinc valors, i no me'n penso saltar ni un.

No, Lore... Lore, si us plau...

(porta: truquen)

-És que s'han acabat, mama. -Carinyo...

"Joder", tinc les hormones disparades. Ho sento.

Clar que sí, t'entenc perfectament. Escolta, en vaig a comprar més, eh.

No, no, no et preocupis. L'Anna sempre en porta.

(intèrfon)

Ei..., avui vinc a veure't al partit, eh?

Que bé.

(intèrfon, amb insistència)

Què, en aquesta casa tothom passa de la porta, no? Nxt!

Anna... Papa, tu no tenies claus?

Mira. Ho heu vist? Hòstia!

Mama!

-Què? -(Santi) Hola, Núria.

Hola. Mama, mitja pàgina.

O sigui, la teva col·lega s'ho ha currat moltíssim.

Ah, veus? És que això és un caramelet, per ells.

Ara portaven setmanes parlant del cas aquest Mendieta

i, clar, aquesta informació nova els hi ha anat de nassos.

Hòstia, brutal! O sigui, brutal! Mira què hi posa, aquí.

-Anem bé, però no cantem victòria. -Sí, no, té raó, té raó.

I avui, el cap al partit, d'acord? Sí, sí, sí.

Voleu que us porti al pavelló?

Emma, tu estàs preparada per marxar? No, no, ja la porto jo, l'Emma.

Sí, segur? Sí, sí, sí, millor.

Vale..., adeu, mama. Vinga.

Merci. Agafo les coses i t'espero a fora?

-Sí, d'acord. Vinga, adeu, Núria. -Fins ara.

-Santi! -Sí?

-No, que... tu tens claus, de casa. -Ai, sí, perdona.

-Ja te les tornaré, ho sento. -No, no vull que me les portis.

Així, quan vinguis, entres amb les claus, no cal que truquis.

Prefereixo que no, però, de totes maneres,

me les quedo per si perdeu les vostres.

Bueno, bueno...

Estic molt preocupada per l'Emma. No para de plorar en tot el dia.

La pobra s'havia fet il·lusions amb aquest rotllo de la música, no?

Però no hauríem de baixar del burro.

Ja, però d'aquí quatre dies farà 18 anys...

-Ja, però encara no els té. -Però ja no dependrà de nosaltres.

Núria, què m'estàs dient? Que cedim?

No, però és absurd tenir-la tancada a l'habitació les 24 hores.

No ho sé, ja ha gravat el videoclip, ha començat la promoció...

-És la seva vida. -Però amb l'Alcober que no hi quedi.

Que hi vagi algú altre de la productora.

O hi anem tu i jo, o ens ho anem alternant.

-Però això no ho podem controlar... -Ja ho controlaré jo.

Però què et passa? No t'havia vist mai així.

Què em passa? Què vols dir?

No ho sé, no sé qui t'ha encomanat aquesta vena de mascle alfa.

-Estàs molt poc dialogant. -Au, va, Núria, sisplau.

¿Et sembla bé que la teva filla petita

es toquetegi amb un tio de la meva edat?

No, em sembla fatal, soc la primera que em preocupo!

Però no podem tancar-la amb clau i impedir-li que canti.

(botzina, tocs consecutius)

El cotxe, l'he deixat aparcat davant de casa el veí. Vinga, adeu.

Talla.

Vale...

Què feu? Em pensava que jugàveu a cartes.

No, aquest, que diu que ara sap tirar el tarot.

-He mirat molts tutorials. -Va, concentra't, hòstia.

"El carro".

I això què vol dir?

Un moment, que ho busco...

En sèrio que ho has de buscar, Putxi?

-A veure, no la vull cagar. -És per flipar!

-Vull assegurar-me'n. -(Nil) És per flipar, tio.

I amb això del tarot,

hauríem pogut descobrir on eren els 3.000 euros del torneig, o què?

-Nen, no és una bola màgica, això. -És que no sé com funciona, Putxi.

-En Lluc ha tornat tots els diners? -Mm-hm, tots.

Mira, jo encara no em crec que se li n'anés tant la flapa.

No ho entenc. Hauria molat moltíssim anar al torneig de Galícia...

-Podríem canviar de tema, no? -Per?

Perquè el Lluc no ho ha fet.

Berta, jo també ho creia, però... ho va confessar ell mateix.

-Per què ho dius? -Calleu, estan venint.

-Ei. -Què tal, tios? Què feu?

Res, en Putxi tirava les cartes.

Vaig a demanar a la barra.

No sabia que controlaves, tio. Aviam, ho puc veure?

Mm... mira, no.

Mmm... parlàvem dels diners que vas robar.

Em sap greu, nois. Ho vaig tornar tot, de veritat.

Bueno, vaig a la barra.

Bueno, ahm...

Copes, com has vist, era una... una persona solitària.

Rodejada de copes, és a dir, de molt valor...

-No l'havia vist mai, aquesta. -Ja.

-Com és que no ets al bar? -No, hi ha l'Òscar, avui.

És que...

és probable que els Mossos et preguntin pel meu cotxe.

Per què és probable?

Han localitzat unes imatges del cotxe

passant per la carretera el dia de l'accident.

No, no, tu només els hi has de dir la veritat:

que era molt vell i que em vas fer el favor perquè jo no tenia temps.

-Amb imatges, la cosa està fotuda. -No, no està res, Rai, vale?

No està res, perquè hi passen molts cotxes, per aquesta carretera.

-Parla amb l'Òscar i que confessi. -No, no penso fer-ho.

És millor que ho faci ell que no pas que l'enganxin, ja ho saps.

Vols callar, ja?! Que no ho veus, que no puc tirar enrere, ja?

Que no puc, Rai!

Perdona, Rai...

Merci.

-Què, nervioses pel partit? -Bueno, una mica.

No ho sé, no és un partit qualsevol, i si perdem...

No, no, ei! L'opció de perdre no existeix.

Jo només accepto guanyar. Per això he vingut al Minerva, per guanyar.

-Mm. -Bueno, és un plantejament xulo, no?

Vull dir, que és una bona actitud per sortir a jugar.

Sí, sí, molt xulo.

Ole, que la "boluda" ja va amb crosses!

-"Hombre"! -Ei! Molt bé!

-(Putxi) Què, molt bé, no? -Sí, mejor.

-Va lentísimo. -(Putxi) Ja.

Pero bueno, consuela ver que recupero.

-Perdona, cari. -¡Ay, querido! ¿Qué hacés?

Se paró el tiempo, mi amor.

-No vols seure, Flor? -Sí, sí.

-Por favor. -Seu, seu.

-Vols alguna cosa per prendre? -No.

(Putxi) Escolta, vens al partit, no?

¡Claro! Espero que ganen.

-(Nil) ¿Y Lore, dónde está? -Tiene la cabeza en Marte.

Se dejó el neceser en casa

y tuvo que volver justo cuando llegábamos con el taxi.

Pero bueno, no creo que tarde mucho en ir y volver. Ya la extraño.

-# Aún sigo enchochada de ti. -(Laila) Uuuuh!

# Lore, vente, vente, pa' aquí. #

Bueno, hauríem d'anar tirant, que arribem tard.

-Va, doncs, ens veiem després. -Dale.

-(Putxi) Que vagi molt bé, noies. -(Flor) Hasta ahora, chicas.

-Adeu. -Adeu.

-¿Y esto? ¿Qué te dio? -Què, què vols fer?

-Miráme la pata, por si me recupero. -La pata, ¿eh?

-(ambulància: circula) -(remor de trànsit)

-(porta: truquen) -(porta: s'obre)

Quina moguda, eh?

Tu havies sentit algun rumor?

Els accionistes es posen molt nerviosos amb aquestes coses.

L'únic que els importa és mantenir la imatge, per sobre de tot.

Jo crec que no són ni la meitat de conscients

que ets de les millors advocades que tenen.

Què vols, Fernández?

M'han demanat que et digui que...,

quan puguis, recullis les teves coses.

No hi ha pressa, però demà ja s'incorpora la nova advocada...

i necessitarà la documentació dels casos que portaves.

Saps que quan parles tires capellans cada dos per tres?

Doncs, que sàpigues que en un judici és molt fastigós,

quan parles al tribunal.

Pren-ne nota.

(porta: s'obre)

-Lore, mira'm si he tacat, porfa. -No, no, està bé.

Estic al segon dia de regla, semblo una font.

Ja, jo també taco sempre el pijama.

Podem parlar? No podem sortir a jugar, si estem així.

Raquel, l'amistat va per sobre de tot, no?

Des de quan t'importa a tu l'amistat?

Sempre has fet el que t'ha donat la puta gana, al Minerva.

-I ara, es veu que a fora també, no? -Hòstia, Raquel!

Estic intentant parlar les coses tranquil·lament

i l'únic que fas és enviar-me a la merda tota l'estona.

Em sap molt de greu que ho sabessis d'aquella manera, perquè...

m'hauria encantat poder-t'ho explicar tranquil·lament.

I et juro que entenc perfectament que no vulguis saber res de mi,

però necessito saber com estàs, tia, perquè...

perquè per mi tot això està sent una puta merda.

Saps què passa? Que la connexió que tinc amb el Toni és única.

Mai havia sentit això per ningú. Mai.

I, hòstia, Raquel, tu no tries de qui t'enamores!

Perquè et juro que si ho hagués pogut triar,

no hauria triat en la puta vida enamorar-me del teu pare.

(porta: es tanca)

Bravo, Ricou! Uah!

Aquest és just el numeret que ens faltava abans del partit.

-Molt bé. -Per què no calles?

No tens cap mena de sensibilitat, tu, o què?

Més que la teva col·lega, sí. Jo no m'embolico amb els pares dels amics.

Només ho faig amb els ex, esclar. Ai...

-Tu ets imbècil. -Mm.

No ets amiga meva, Janina, per si no te n'havies adonat.

-Emma, t'has passat una mica, no? -Jo? Hòstia, tia!

Fa dies que li vaig al darrere per intentar parlar les coses.

Per mi també està sent superdifícil, a casa hi ha un ambient horrible...!

Emma, per què no pares de pensar en tu per un moment?

Hòstia, és normal que ens xoqui una mica tot això, no?

Quants anys té el pare de la Raquel? No ho sé..., 60?

Però què dius, tia? No en té ni 50, eh!

Ei, ties, una cosa. No mola, Berta, jutjar una relació per l'edat.

És una putada per la Raquel, sí.

Però l'Emma no ha triat enamorar-se del Toni.

Clar, tia, estic amb tu, totalment d'acord. Si t'enamores, t'enamores.

Parem de parlar d'amor com d'una puta droga que ens deixa tontos?!

Hòstia, puta merda d'amor romàntic que ens venen...

que ho emmerda tot sempre!

Com es nota que tu no t'has enamorat mai.

Potser teniu raó i l'edat no és important.

Però és que jo fa molts anys que conec la Raquel,

i el Toni sempre m'ha semblat un imbècil de merda.

Tia, que no sap ni què estudia la seva filla!

Et penses que se'n va adonar, quan ho va deixar amb l'Òscar?

Només li interessa la seva feina, guanyar diners...

i trobar nous talents,

que curiosament sempre són nenes jovenetes i guapes.

Però què cony dius?! Per què et fot tanta ràbia, això?

-Últimament no es menja un rosco. -Vols callar d'una vegada?!

-Només t'estic dient que vigilis. -Que està atontada!

-No veu passar les boles, al camp! -Para, deixa de fotre merda!

Ui, la que faltava! Què passa? No et poses mocador, no, avui?

-No hi ha homenatges? -(Laila) Ets idiota o què et passa?!

(Berta) Ja està, s'ha acabat! Ei, prou! Què passa?!

Què feu?

Podem sortir a escalfar d'una vegada, si us plau?

(Berta) Sí.

On és la Raquel?

Crec que sé on és. La vaig a buscar.

No t'hauries de quedar a escalfar amb nosaltres? Anem una mica tard.

És un moment, ara torno. No, queda't a escalfar, si us plau.

Noies, ens juguem la Copa Generalitat.

Sé que esteu cansades, la semifinal ha estat molt complicada,

però estem jugant la final a casa, i això no passa mai!

Podem ser conscients del que ha apostat el club per nosaltres?

Us vull centrades en el partit, a la pista,

pel que hem d'estar, si us plau.

Vinga, a escalfar. Aviso el Jordi que vagi a buscar la Raquel.

Anna, és que la Raquel em necessita. Resulta que l'equip també, capitana.

Estic flipant. Jo sí que estic flipant.

(Berta) Raquel!

Te'n recordes quan-quan... ens entrenava el Germán?

Sempre ens enviava a tu i a mi aquí a buscar el material.

I ens explicàvem tafaneries.

El que es parla aquí, Raquel...

...no surt d'aquí.

Escolta, sé que això de l'Emma i el teu pare és una merda, tia,

però passarà en zero coma, n'estic segura.

Tot em sembla una merda. La vida em sembla una gran merda.

És molt "heavy" que diguis això, no, Raquel?

És que no només és el meu pare, tia.

La meva mare és a l'Àfrica, ajudant a gent,

i a mi no m'agafa ni les putes trucades.

-Ja, potser no... no té cobertura. -Ja, per mi no en té mai.

I el Ricard és un tio amb el que pensava que podríem ser amics,

que podríem estar de tu a tu...

Vam follar... i després em diu que no vol saber res de mi.

I ara fa com si res, com si no li importés una merda.

Tia, és evident que li agrades, Raquel. Es veu d'una hora lluny.

Li agrada que li faci cas i que li vagi darrere,

però després va a la seva, com tots.

A la masia també faig de puta espelma.

A l'equip sobro. Només jugo perquè el meu pare paga.

I ara ja ni això.

És que soc invisible, tia.

I quan soc una mica visible, molesto.

A mi sí que m'importes, Raquel.

I sé que aquest any,

amb tot el tema de la uni i les mogudes a casa, he estat...

molt lluny.

Però això no vol dir que m'hagis deixat d'importar.

És que a vegades no... no ho sabem fer millor, saps?

A la teva mare segur que també li passa això.

Ho sento molt, Raquel.

No m'he adonat de que estaves tan malament.

T'estimo molt.

I jo a tu.

Anem a jugar, vale?

-(xiulet) -(noi) Va!

Vale, noies! Vinga, vinga, amunt!

Va, va, va! Vols dir que et convé ser aquí?

Santi, per favor! Eh? Estic embarassada, no estic malalta.

Berta! Berta, estic sola!

Berta! Sí, equip...

-Vinga, va, Minerva, va! -Va!

-(Nil) Vinga, va, va, va! -¡Venga, chicas, vamos, vamos!

-(Nil) Bé, bé, bé! -(Putxi) Anem passant, anem jugant!

Emma, surts.

Irene, canvi. L'Emma?

-(xiulet) -(noia) Va, va, som-hi!

(Putxi) Va, Emma!

Va, vinga, Emma!

Le dio, le dio, le dio. Le hizo daño.

(xiulet)

Bruna, vine! Canvi. Raquel, surts. Prepara't, ja.

-Bé, Raquel, bé! -¡Vamos, Rache!

-¡Como vos sabés! -(Ricard) Bé, Bruna, bé!

-Bé, Janina, bé, reina, bé! -Va, va, va, va!

(xiulet)

-(Lluc) No calia, Lore, no calia! -(Ricard) Va, no fem faltes!

M'estàs tapant!

Que m'estàs tapant, tia, aparta't!

-Què estan fent? -Eh, eh, eh!

-Emma, que t'apartis, hòstia! -(xiulet)

-(xiulet) -(crits d'alegria)

T'he dit que fotessis el camp, imbècil!

-Mira, estava defensant, vale? -Defensant?

-Estaves al mig, com fas sempre! -"Sempre", què?

-Eh, eh, eh, noies! -(xiulet)

Hem vingut a jugar! Eh! Però què fan? Però què fan?

-Que els hi passa, a aquestes? -Rache está en otra onda total.

I l'Emma? Feia temps que no la veia de tan mala llet.

Demana temps, Eva, si us plau. (xiulet)

(botzina)

Raquel, canvi per la Bruna. Per què em fots fora a mi?

Ha sigut culpa de l'Emma, el gol! Raquel, no estic culpant ningú.

No et puc tenir a la pista amb aquesta actitud.

Ah, i a l'Emma no la trauràs, oi? De puta mare!

Noies, noies, ei, concentrem's-e. Sí? Mantinguem el cap fred.

Raquel, què fas? No pots marxar així del partit, tia.

Raquel, sé el que ha passat.

I t'entenc.

La traïció genera molta ràbia i molta impotència, però...

així no... no aconsegueixes res.

No sé quins problemes teniu entre vosaltres a fora d'aquest pavelló,

però és evident que a fora no sou un equip,

i això, aquí, no us ho podeu permetre.

Aquí, si us prioritzeu a vosaltres per sobre de l'equip,

és impossible aconseguir res.

Però així no aconsegueixes res.

Vull dir, que encara que tinguis ganes...

d'enviar-ho absolutament tot a la merda...,

malauradament en aquesta vida hi ha moltes coses que no podem controlar.

Tot el que passa fora de la pista, ara no ens pot afectar.

Mireu aquella copa, mireu-la.

Allò us uneix, i us uneix perquè totes la voleu guanyar.

Però per guanyar-la, tingueu molt clara una cosa:

us necessiteu les unes a les altres.

I, sobretot...,

deixa de fer-te mal a tu mateixa.

Va, som-hi, noies, va, que ho podeu fer! Va, va, va, va!

Va, som-hi, va!

Tornem a la pista?

(aplaudiments)

(xiulet)

Dale, dale, dale... Mira la Janina! La Janina!

-Mira el "pase"! Mira el "pase"! -Va, va, va!

Però què fas? Què fas, hòstia?!

(Jordi) Està bé, està bé, està bé!

(xiulet)

Venim.

Calma, d'acord?

No sé què està passant, però se'ns en va el partit de les mans, noies.

Lore, canvi amb la Laila. Seus a la banqueta...

No, sí, respires, Lorena, et calmes, i després, tornes.

Clar que sí!

Janina..., Berta, sí?

Noies, necessito que sigueu molt precises, d'acord?

Aquesta jugada no sortirà si no hi ha compenetració màxima.

És que no sortirà, Anna. Perdona?

Pensa una altra jugada. La Janina i jo no ho podem aconseguir.

Què estàs dient, Berta? Ets la capitana. Què et passa?

La capitana parla amb l'entrenadora quan l'equip no està bé.

I no estem bé, Anna. Hòstia, però tu passes de tot!

No te n'adones o què?

És molt difícil treballar amb segons qui.

Vols que et doni els noms o saps de qui parlo?

Dona'm el braçalet de capitana.

Com?

Que estem en una final, Berta! Que ens hi juguem molt, hòstia!

Mira, que quedi una cosa clara, aquí.

En aquest club, ningú menysprea ningú, d'acord?

Dona'm el braçalet.

Lore... Tu flipes.

Laila... No. No, Anna, no.

Faré el possible per estar a l'altura.

Berta, Emma, a la banqueta...

Judit i... Irene, sortiu.

-(xiulet) -Va, noies!

A guanyar, que la copa és nostra! Vinga, va!

# (música: tapa la veu)

#

(mòbil)

(mòbil)

(mòbil)

-(vehicle: botzina) -(botzina)

Fills de... puta!

Fills de puta!

(crida)

Què, què hi dius?

D'entrada, el disseny i el sistema operatiu semblen originals.

-Ho sabia! -Però hi ha imitacions molt bones.

-I aquest? Imitació o no imitació? -És que no ho acabo de veure.

Podríem obrir i mirar la placa, però...

Espera, que estic mirant l'IMEI.

-Autèntic i nou de trinca. -És que ho sabia!

Sort que no l'hem obert, perquè això costa una pasta.

Ei, Raquel!

Molt bon partit. Felicitats.

-Què dius? Si ha sigut un desastre! -Bueno, però heu guanyat, no?

-Què tal tu allò teu? -Bé. Bé...

El Jordi em marca una mica i... i costa no estar al màxim, però...

però crec que estic millor.

Guai.

Bueno, marxo, que he quedat amb ma mare per fer un Skype,

i a aquest mòbil no sé què li passa que no xuta.

-Què li passa? -No ho sé, es penja tota l'estona.

-Si vols, m'ho miro. -No, tranqui.

A mi no em costa gens.

Raquel, que s'ho miri, que en sap molt.

-Vale. -Ho fem ara?

No, no puc, que he quedat amb algú.

-T'escric i quedem? -Sí. Sí, ja ho farem.

Ei, Janina!

T'has deixat el rellotge al vestidor.

Vigila, perquè no saps qui pot agafar aquestes coses.

De res, eh!

(rodes: xerriquen)

Saps? Des que vas arribar al poble que em vas fer peneta.

I això que a l'insti totes et vèiem com "la gran Anna Ricou".

Però vas tornar de Portugal amb un judici pendent

i has acabat al poble entrenant un equip d'hoquei en decadència

i vivint a casa els papes.

Uau! Va ser com anar veient com un mite queia de molt amunt.

Però m'hauria d'haver adonat que no eres tan desgraciadeta,

que darrere d'aquesta cara de mosqueta morta que portes

hi havia una gran mala puta.

Estàs fatal, Montse. Sí, estic fatal.

Però a casa em trobaré el Germán, que resulta que vol estar amb mi.

Molt bé.

Ja? Has acabat?

Que sí, Kike, però ho hem de tancar ja, tio, ja.

(porta: s'obre i es tanca)

Perdona, et truco després, no puc parlar, ara. D'acord?

Ei, Raquel... Volies parlar, oi?

Sí. Aaa... seiem? Doncs parlem.

Crec que ets patètic.

La mama ha fotut el camp de casa perquè no et suporta ni a tu,

ni el teu festival de merda, ni la teva productora.

I ara que no li pots amargar la vida a ella, me la vols amargar a mi.

Raquel, crec que se'ns en ha anat de les mans.

Jo el que volia era passar més temps amb tu.

Doncs ho has fet de conya.

T'has posat en tots el racons de la meva vida

i ho has emmerdat tot.

Et fas patrocinador del Minerva i em deixes com una "pija" de merda.

I després et fas productor musical d'una amiga per tirar-li la canya.

I a sobre et lies amb ella. Deixa d'enganyar-la!

Raquel, jo... jo hi crec, en l'Emma, professionalment. Jo no l'enganyo.

L'enganyes perquè jugues amb els seus sentiments.

Aaa... a veure, l'Emma és una tia amb un gran magnetisme,

i jo no soc de pedra.

D'acord? Però només va ser un petó.

Només va ser un petó perquè vaig arribar jo.

No. Mai hauria anat a més. Mai.

Papa, l'Emma està penjadíssima de tu. Diu que està enamorada.

No te n'has adonat?

Pregunta estúpida per part meva.

Tu no te n'adones mai de res, del que passa al teu voltant.

Tu només penses en tu mateix.

Estar amb l'Emma et fa sentir guai, important,

perquè tens l'autoestima per terra,

perquè no assumeixes que et fas vell.

Volies parlar, no? Doncs ja hem parlat.

Flor!

-Flor? -# ("Hotel", Ganges)

#

# Las estelas de color

# vuelan a tu alrededor.

Què fas?

# Cuando te contemplo...

Felicidades, campeona.

# ...se rompen los espejos.

# Un día correrás

# contra todos los que van

# en la buena dirección

# y no me alcanzarán.

# Cuando quieras descansar

# de esquivar el temporal,

# yo te puedo proteger

# en la habitación de este hotel...

Flor...

¿Qué te pasa?

¿Tan penoso fue mi "striptease"?

No, no, no. No, no, no. M'encanta, m'encanta, m'encanta.

M'encanta.

# Blindaremos la pared,

# solos hasta anochecer.

# Es lo que quiero si me siento triste...

Pará, pará, pará...

Pará, mi amor. ¿Qué te pasa? ¿Qué te pasa?

Ho vull viure al màxim.

# Eres un rival del sol

# en tu espacio exterior...

Me vas a dejar, Flor..., me vas a dejar.

¿Por qué decís eso?

# No me quemo si al tocar... #

Por qué decís eso? ¿Te liaste con alguien?

No, no, no. No, no m'he liat amb ningú.

-Entonces, ¿tuviste ganas? -No, no...

No pasa nada, boluda. Cuando me metí con vos, ya sabía con quién estaba.

Te conozco, sé que a veces necesitás volar para después volver.

Pero vos me enseñaste lo que es el compromiso.

Estar ahí a las duras y a las maduras...,

día y noche cuidando de la otra.

Eso es amor.

Aguantarme cuando estuve de mala onda todos los días.

Follar o no con otra me da igual.

No me dejaste sola en mi peor momento.

Flor..., t'he de dir una cosa.

¿Pero no me escuchaste, mi amor? No me tenés que decir nada.

Yo te amo.

Sin explicaciones y sin condiciones.

Solo a vos.

(porta: s'obre)

-Com estàs? -Emprenyada.

Esperava que m'apartessin del cas,

però d'aquí que m'encolomin casos de jutjats de guàrdia, és que...

No em poden tractar així, o sigui que els he engegat. He plegat.

M'han suplicat que no marxés, però els hi he dit que no,

que la decisió ja estava presa.

Des que he agafat el cotxe que no em paren de trucar, però no cediré.

He trucat al bufet.

Sí, no em contestaves i... i m'he preocupat.

M'han dit que t'han fet fora.

Montse...,

soc la teva parella, em pensava que m'explicaves les coses.

No sé per què s'ho han inventat, que m'han fet fora.

És que és al·lucinant..., és al·lucinant.

Tu no pots acceptar que has fet una cosa malament, no?,

i que no pots guanyar sempre.

És evident que m'ha sortit malament, però a ells, pitjor. Ja t'ho dic jo.

Mira, Montse, prou!

Accepta el que ha passat i, sisplau, deixa'm de tractar com un imbècil.

Potser la que t'ha semblat que era una imbècil soc jo, no?

Potser ets tu, el mentider de merda,

o sigui que no em vinguis amb sermonets de bon maridet.

L'Anna tenia raó...

Ho sabies tot.

-Que filla de puta! -Perdona?

El mínim que podries fer, si tinguessis una mica de dignitat,

seria demanar-me perdó, no?

-Vols que et demani perdó? -Sí!

Doncs, et demano perdó! Ho sento, l'he cagat!

Però no es pot comparar amb el que has fet tu.

Al·lucino.

Ara entenc per què la María va canviar la seva declaració.

Suposo que no em voldràs donar lliçons morals, tu, no?

No, no et vull donar cap lliçó. Hauria hagut de fer cas a l'Anna.

És que surto exhausta dels partits. Ah.

Tasta això. T'encantarà. M'ho ha passat una clienta.

Què és? Sidra.

No sé si la sidra és la beguda ideal per a aquest menjar, no?

Però està boníssima.

Emma, vols tastar-la?

Bueno, escolta, fem un brindis, no, per la victòria que heu aconseguit?

Ai...

Va, brindem.

Pel menjar xinès amb sidra...

i perquè l'Emma brindi amb aigua, encara que sigui.

Va...

-Has parlat amb el papa, Emma? -No, després del partit he pirat.

Per?

No, perquè hem estat parlant i ell tampoc no li veu massa sentit...

que deixis el llançament de l'àlbum, ara per ara, no?

Vull dir que..., que t'hi has esforçat molt...

i sabem que t'importa, carinyo.

Moltes gràcies, molt amables.

-(intèrfon) -Qui deu ser, a aquestes hores?

El papa?

Ho vaig a mirar.

Tenies raó.

La Montse ho sabia tot i va manipular la María.

No cal que em repeteixis el que ja et vaig explicar jo.

Llàstima que en el seu moment no em volguessis escoltar.

Ho sento.

Em pensava que érem amics.

I ho érem.

I ho podem tornar a ser.

Donaria el que fos per poder tornar enrere i...

i fer les coses diferent.

Però mai no t'he volgut fer mal.

I..., no ho sé, si hagués sabut que la Montse...

Ei... No, no... No.

Ho sento, però... no em toquis. No puc, ara.

Vols que marxi?

(porta: s'obre i es tanca)

(TV: canvia de canal)

(TV: l'apaga)

Òscar..., vaig a fer-me una infusió, vols alguna cosa?

-No. -(clau: gira al pany)

(porta: s'obre i es tanca)

-Hola. -Hola.

Aaa... m'anava a fer una infusió. Te'n preparo una i parlem una mica?

No. No, no, no, no hi ha res a parlar.

Està tot molt clar.

El meu germà va atropellar la meva nòvia...,

la va deixar tirada...

i tu li vas aconsellar que no digués res a ningú.

M'ho heu amagat durant temps fins que ell no ha pogut més.

Sembla que ell té més mala consciència que tu.

-Lore, és una mica més complicat... -Mama, mama...

Mira..., al papa no li hauria molat gens, com heu fet anar tot això.

Ell era com era, eh, però ell era honest.

Era honest de veritat, era honest de sentiments.

Quan ell li deia a un col·lega "te quiero"...

és perquè se l'estimava,

i quan estimava algú, no el feria mai.

I tu ho saps, això, mama. No et va amagar mai res. Res.

Ni cap dona, ni cap tema de diners..., res.

T'ho va dir sempre tot a la cara, fins i tot quan la cagava.

I jo vull ser com ell.

-Lore, ja ho ets... -No. No, no ho soc.

No ho soc, perquè no estic sent gens coherent.

Jo no penso viure amb aquesta merda al damunt.

No, Lore, tu no t'has de preocupar per res, de veritat...

Prou! Prou!

L'únic que us demano...,

per ell i per la poca dignitat que queda en aquesta família,

és que aneu demà a la policia i ho confesseu tot.

Perquè si no ho feu vosaltres, ho faré jo.

(porta: s'obre i es tanca)

Òscar?

-Heu vist l'Òscar? -Espero que no sigui gaire lluny.

-Té el meu cotxe. -El cotxe?

-I la Janina, què? -Va robar els diners del torneig.

Com?

La veritat sempre per davant, no? No s'ha d'amagar mai, la veritat.

Ara, no sé si tu ets més de la veritat o de la mentida.

Esteu plenes de merda.

Vols que anem a prendre alguna cosa i seguim parlant?

Et dic alguna cosa, aviat.

¿Y si no estamos juntas cuando me recupere?

La que té por de perdre't soc jo, Flor.

Mai havia estat tan penjada de ningú.

Berta, Berta! Estic trencant aigües! Ves a trucar a un taxi!

(Emma) Sincerament, crec que si hagués matat algú,

no estarien de tan mal rotllo.

Però, saps què? Que ja tinc 18 anys i podré fer el que vulgui.