Original subtitles

La Maria aquesta està tarada. Per què no ha dit el que vau pactar?

T'asseguro que ha sigut una sorpresa molt desagradable.

Doncs imagina't per mi, que puc anar a la presó.

No me la crec, mama. Per què t'hauria de voler enganyar?

La Montse no és el que sembla, Germán.

És la meva vida i espero que no me la fotis enlaire.

Saps què et dic? Que te'n vagis a la puta merda.

Hauries d'haver vingut al concert d'ahir. T'hauria encantat.

-No estic per "famoseo", jo. -Què insinues?

-Que en faran el que voldran, de tu. -Moltes grà cies per alegrar-te'n.

-Ets un amic de l'hòstia. -Que et donin.

Treballa molt bé les bases i la melodia,

però necessita algú que li escrigui unes lletres potents.

Ho faré.

Ho faràs molt bé. Perquè tens una cosa molt mà gica.

L'haurem d'operar del cap per drenar l'hemorrà gia

i per evitar conseqüències greus.

Ets una guerrera, Flor!

Ties, que s'ha despertat!

Ho he d'explicar a la policia.

Una veïna va veure un cotxe verd fosc on es va produir l'accident.

Necessito que et desfacis del cotxe.

Mira, que l'hi amaguis al Santi, que és el pare del nen...

Ei, no, no! Això no és cosa teva! Et trobo molt a faltar, Nuri.

Doncs, soc aquí, eh.

Saps per què tinc moto? Per fugir dels plastes com tu.

Jo en tinc una d'igual que aquesta.

Ja. Però segur que a tu t'ingressen més diners que a mi.

Mira, al torneig de Galícia, juguen els millors equips d'Espanya,

serà un bon al·licient perquè les noies pugin de nivell.

Sí, suposo.

Carai, et veig motivada, eh?

Quan m'ho pensaves dir, que la Janina està cobrant?

Perquè té una targeta de crèdit igual que la meva.

Et pensaves que la convenceria per entrar al Minerva sense res a canvi?

Només cobra 150 euros.

Sí, però les altres no cobren res. No.

M'està costant molt cohesionar l'equip.

Només em falta que descobreixin això.

No. Assegura't que no ho sà piguen. I a mi, quan pensaves explicar-m'ho?

No se suposa que soc la coordinadora d'aquest club?

Sí, ets la coordinadora esportiva. Jo gestiono el club.

Ah, d'acord.

Doncs parlem de qüestions esportives.

L'expulsió de la Laila, calia? Ai, Anna, quina mandra!

Quina mandra, no. És que no m'has donat cap explicació, Terrats.

I, sincerament, em va semblar fora de lloc. Desorbitat completament.

A veure, Anna. A aquestes noies els hi falta disciplina.

La Laila ha estat 2 mesos fora i ha tornat rovellada i amb exigències.

I la teva germana igual. És un toc d'atenció. S'ha de tallar d'arrel.

No vull numerets...

Doncs això ja ho tallo jo, perquè és el meu equip.

Jo controlo tots els equips. El teu també.

Però tu mateixa.

-(Berta) No, passa-me-la, va. -(Emma) "Joder"!

Va!

Molt bé, molt bé, noies, bé!

Déu-n'hi-do, no?

M'agrada veure com us entreneu.

És que ens morim de ganes de tornar.

Què, quan ens deixaràs entrenar-nos amb vosaltres?

No us faré entrenament de prova. Com que no?

Com?

Que no, que us conec perfectament a totes i sé que sou bones...

i us vull al Minerva.

Així que no se'n parli més. Heu tornat.

Ja. I la Terrats què en diu, de tot això?

M'és igual el que digui la Terrats.

Jo soc l'entrenadora, no?

Soc la coordinadora esportiva del club.

Doncs ja està , aviam si se n'adona d'una vegada.

I la Laila? La Laila també torna.

Aah!

Noies, però un moment, un moment, un moment.

Serietat, vale? Us vull a tots els entrenaments donant-ho tot.

Sí, sí, sí, de veritat, de veritat. No em deixeu malament.

No. Si us plau.

-(Lorena) La Laila fliparà . -(mòbil)

-(Berta) Nenes, a entrenar. -(Lorena) Sí, sí, que ho necessitem.

Rui?

#

#

# Anem sempre endavant, no pas enrere.

# Sempre endavant, i és que som com una fera. No ens aturaran.

# Anem sempre endavant, no pas enrere.

# Pensa que juntes no hi ha cap barrera,

# perquè sé de què estem fetes.

# Yeah, yeah...

# Tenim les de guanyar i a somiar... i a somiar.

# Yeah. #

(xiulet)

-10 mesos de presó. -No m'ho puc creure.

Eh, estigueu tranquils,

perquè no tinc antecedents i... la condemna no arriba a l'any.

Això sí, ens tocarà pagar una multa milionà ria.

T'han declarat culpable d'agressió intencionada. Cago en la puta!

Hòstia amb la María dels collons! Tot és culpa seva!

No, és culpa de la Montse, papa.

Em vol a la presó. Té motius de sobres per voler putejar-me.

Ja em diràs quins.

Vaig tenir una aventura amb el Germán abans de l'estiu.

Ens vam liar.

Que t'has liat amb la parella de la teva advocada? Hòstia, Anna!

Papa, ja ho sé, és una cagada, ja ho sé.

Però tenim una cosa molt forta i... no ho sé, no ho vam poder evitar.

Aquestes coses sempre es poden evitar.

Ja... Tu creus que la Montse ho sap?

El Germán diu que no, mama. Però jo n'estic convençuda.

I més, després de parlar amb la María.

Com collons has parlat amb la María?

Papa, perquè ho necessitava. I vaig insistir fins que hi ha accedit.

-Has pressionat una testimoni? -I què et va dir?

-Anna, t'estàs buscant problemes! -Anna, què et va dir?

Em va parlar d'una trucada que la Montse li va fer abans del judici.

La Montse sabia perfectament que la María no diria la veritat al judici

i no va fer res per evitar-ho.

La Janina i aquestes no tenen res a fer amb les del Minerva de sempre.

Ma, ¿puedes dejar eso?

Flor, no estàs contenta? Que tot tornarà a ser com abans.

Nunca volverá a ser como antes.

Claro que va a volver a ser como antes.

-Tardaré siglos en volver a andar. -No es verdad.

Dijeron los médicos....

Dijeron que la rehabilitación iba a ser dura.

No va a ser dura porque no la pienso hacer.

Ay, Florencia, hija, no empieces.

Solamente te vas a perder una temporada.

¿Y a usted le parece poco? ¡Una temporada es una eternidad, ma!

Flor, jo, quan era petita, em vaig trencar el braç...

i em van dir que en tenia per 3 setmanes,

i al cap de 10 dies ja em treien el guix.

Y lo mismo es un brazo que partirse el fémur por 3 partes.

-Lo mismito. -(Paulina) Flor, mijita...

Lo mismo me quedo coja de por vida.

Estoy cansada, ¿te puedes ir?

-(Lorena) Ciao. -(Paulina) Ciao.

(porta: s'obre)

(porta: es tanca)

(Sílvia) Perfecte, Rai, doncs quan arribis ja podreu marxar.

Sí, ja... ja sé que soc una pesada, però moltes grà cies.

De veritat, grà cies, Rai. Sí, fins ara.

Mama, què fas?

Ã’scar, hem parlat amb el Rai,

i hem pensat que el millor que pots fer ara...

és marxar una temporada a casa seva al Montseny, sí?

T'anirà bé ser lluny del poble, dels teus amics,

de qualsevol cosa que pugui recordar-te el tema de...

Perquè aquí no ha passat res. Quina mentida explicarem aquest cop?

A la Lore li direm que ho hem fet perquè et desenganxis del joc. Sí?

I als altres, doncs, no ho sé, ja se m'acudirà alguna cosa.

Tu tranquil, que està tot controlat.

El què està controlat, mama? Què està controlat?

Tot està controlat.

M'han donat el crèdit per pagar el teu deute del pòquer.

Tu ara te'n vas unes setmanes a la muntanya

i quan tornis ho veuràs tot d'una altra manera, sí?

Mama, d'aquí unes setmanes la Flor continuarà sense poder caminar...

i jo continuaré fet una merda.

No t'hauria d'haver fet cas. Hauríem d'haver anat a la policia, és que...

Òscar, Òscar! Soc la teva mare i sé què és el millor per tu, vale?

Te'n vas uns dies a la muntanya, i punt.

Així no tindràs la temptació d'explicar el que va passar

i complicar-te la vida.

No penso marxar enlloc.

Aix...

-Ei, Rache... -Ei.

-Quina il·lusió, no, ser aquí, tia? -Sí, tornem. Mira qui ve?

Hombre...

-Què tal? -Laila!

Doncs molt bé! Que tornem a entrenar-nos juntes!

Sí!

No! Què vol dir aquesta cara de peix? Què et passa?

No, res. Que tornar a entrenar-me vol dir tornar a sentir la Terrats.

I m'odia.

A veure, mona, qui és la nostra entrenadora? L'Anna, no?

Sí.

Doncs, ja està . El que digui la Terrats te l'ha de pelar.

-Ja, però no és tan fà cil. -No és tan fà cil?

La Bakri i la Ricou, juntes de nou!

Uau, que trapelles... Ei, Raquel.

(Emma) Ei, Toni. Emma.

Laila.

Laila. Què tal, com esteu? Bé, bé, molt bé, sí.

Escolta, has pogut mirar la lletra que et vaig enviar?

Sí, sí, no està malament, no està malament.

El que passa és que et perds en subtileses.

Has de ser més... més directa i més descarada.

Menys transcendent.

Ah, vale.

Doncs, la reviso i te l'envio quan la tingui.

Sí? No triguis gaire, que tinc el músic esperant.

El músic que s'esperi, no? No és tan fà cil escriure una cançó.

Què tal? Com va per la masia?

Tenint en compte que visc amb dues amigues i una és a l'hospital...

Ai, sí. Com està la Lorena?

És la Flor, papa.

La Flor... Com està ? Com està ? Va, papa, ves, ves.

Bé, bé, està bé. L'operació ha anat bé i s'està recuperant a poc a poc.

Grà cies, Emma. Doncs estem en contacte?

Sí, i tant. Dos petons, no?

Adeu. Adeu.

Escolta, tu ves amb compte amb el meu pare.

No sigui que li escriguis 30 cançons i després no en vulgui cap.

Què dius, tia? El veus capaç de fer-me això?

Mira, al meu pare només li importa una cosa, i és la seva feina.

Si encaixes en els seus plans, perfecte.

Però, si no, et fotrà fora.

Jo, de tu, no li enviaria res. Sudaria d'ell.

(megafonia: dona) "Doctor Asensio, l'esperen a Pediatria."

"Doctor Asensio, Pediatria."

Tinc tantes ganes de saber com serà .

Quina cara tindrà , quins... quins ulls.

Com els teus.

Una bona mata de cabells negres, això segur. Com totes les Terrats.

Marca de la casa.

A veure si avui està ben posat i en sabem el sexe.

Estàs bé?

Sí, estic una mica nerviosa perquè,

encara que ho tinc tot preparat i he estudiat,

sé que al final serà diferent.

És que odio la sensació de descontrol, de veritat,

és una cosa que no puc.

-Ho faràs molt bé. -(nadó: plora)

Sort que et tinc a casa.

M'ajudarà s, oi? Esclar.

Seràs una tieta estupenda.

Com totes les Terrats. Marca de la casa.

Júlia Terrats?

Ara vinc.

(nadó: xiscla i plora)

(nadó: continua plorant)

(nadó: continua plorant, amb ressò)

(nadó: continua plorant)

(nadó: continua plorant)

Perdona, perdona. Jo només volia ser amable.

No pateixis, estigues tranquil, no et parlaré mai més del club.

(porta de ferro: es tanca)

Ah, Enric, escolta, que grà cies per allò dels diners.

Ara mateix ens feien molta falta.

Vinga, adeu.

-Què? L'Enric? -(esbufega)

M'ha tornat els diners que em devia de la venda de la casa del Pirineu.

Uff... Per fi una bona notícia.

Sí, però se sent traït perquè vaig donar el meu suport a la Terrats.

És que no entenc com pot ser tan rancuniós.

Em fot no poder tenir una conversa normal amb l'únic germà que tinc.

Ens tens a nosaltres.

-Vaig cap a dins, que això pesa. -Vinga.

(mòbil: missatge)

M'ha sorprès que m'escrivissis.

Sí, és que volia parlar amb tu.

-Estàs bé? -Sí.

Sí? Llavors, què passa?

Eh... És una mica llarg.

Vols que seiem? O anem a prendre alguna cosa?

-Sí, sí, seiem. -Sí? Vinga.

No sé si la Júlia t'ha explicat mai

per què es va fer cà rrec de la Berta.

La... la Berta era molt petita

i... i plorava molt.

Molt. I jo-jo tenia pà nic.

Ja saps que el seu pare va marxar,

no se'n va voler fer cà rrec i... i no em va ajudar.

Jo era molt jove i...

i em pensava que ho feia tot malament.

Home, la veritat és que ningú ens prepara per ser mares, pares...

No.

Tot em va superar. Vaig tenir un brot.

Em vaig descontrolar.

Llavors, els... els metges i, bé, els professionals...

ens van donar l'opció que se'n fes cas la Júlia,

perquè així jo no tenia tantes responsabilitats

i... podia afrontar l'esquizofrènia

d'una manera més fà cil,

però la veritat és que... deixar que la Júlia m'ajudés

ens va anar molt bé a totes

i..., ara que està embarassada,

doncs jo-jo jo voldria tornar-li el favor,

estar pel nen i...

Però és que no puc. Saps?

No-no... no m'hi veig amb cor perquè no puc.

La qüestió és que jo voldria que...

que ella no estigués sola, no?

(s'escura la gola)

I-i vulguis o no,

ella necessitarà algú al seu costat, saps?

I aquest nen té un pare.

No. A veure...

Sí, sí. Jo-jo ja sé que vosaltres us vau liar.

Olga, Olga, Olga, espera, espera, espera, espera...

No estaràs insinuant que el pare de la criatura soc jo?

Si l'última inseminació va funcionar!

No. Ella m'ho va admetre, Santi.

Aquesta suposada última inseminació no se la va fer.

# Jo, jo, la cultura del jo.

# Jo, jo, la cultura del jo.

# Jo, jo, la cultura del jo.

# Jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo. #

"Joder", tia...

# No cal dir cultura doncs és més una "basura",

# que ja no entén de mesura, posa el cap que te'l rasura, no s'atura,

# i pareix que mos la sua,

# ens pensem que pa triomfar ens fa falta fer la pua, però no,

# que això sols crea rancor.

# Ens venen en la vida, guanyador o perdedor,

# Jo parle d'un món millor, de germanor,

# de creure que som un i anar per l'opressor.

# Jo, jo, la cultura del jo. #

Hala! Però què fots, tia?!

Espavila, Sánchez!

# La cultura del jo.

# Jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo. #

"Joder"!

# Jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo... #

Va, Ricou petita, que et veig a venir.

# Fotos en el Facebook, la cultura del jo.

# Fotos en el Tinder, la cultura del jo. #

Està clar que no hauries d'haver tornat.

Nena, si el que vols és fer "bullying", torna a l'Olímpic.

# Jo, jo. #

Va, noies, va, parem, parem, parem. Venim aquí, sisplau.

Em podeu explicar què passa?

No, ningú ho sap.

Molt bé, voleu que us ho expliqui jo, el que veig?

Veig mal rotllo, noies.

Veig falta de companyonia i, sobretot, falta de concentració.

Esteu jugant cadascuna pel vostre compte.

Escolteu, si voleu, no ho sé, competir a nivell individual,

hi ha molts altres esports per vosaltres.

Però això és hoquei, i sabeu perfectament que aquí...

o juguem en equip o no hi ha res a fer.

Anna, reconec que jo mateixa tenia el cap en una altra banda,

però és que és una mica difícil, i més amb tot això de la Flor.

Ja ho sé, Berta, ho sé.

Ho sé, però, no ho sé, crec que hauríem d'aprofitar que som aquí...

precisament per intentar desconnectar de les merdes de fora.

Jo ho faig.

Ho intento.

Perquè si no, creieu-me que avui... tampoc hauria vingut.

Va, aneu a les dutxes i ens veiem al bar.

Per?

Perquè us vull convidar a prendre alguna cosa.

Aviam si aconsegueixo que feu una mica de pinya, d'equip o...

-Què et passa? -De què parlen, aquelles?

(Emma) Ui.... Mira-la, mira-la.

"Anna, si us plau, vull ser la teva jugadora preferida.

Faré tot el que tu em demanis".

El pit, el pit.

"Janina, heu de ser un equip dins i fora de la pista".

(Emma) "Ja, Anna, però és que no hi puc fer res, si jo soc la millor".

"No, ho sento, ho sento, Janina, la millor és que és la Lore".

Sí, home, vinga, va!

-Segur que estan dient això! -Déu meu!

És que no la suporto més. És molt pilota.

Molt falsa, també.

Molt bé, noies, què voleu prendre, va?

Jo, un aigua natural, sisplau. Algú més vol aigua?

Jo vull una llimonada. Natural, també. Grà cies.

-Jo, una coca-cola natural, també. -(Berta) Jo també una cola.

-Jo, una gasosa, sisplau. -Un cafè sol, sense sucre.

Molt bé.

Què passa?

Res, que estan picades i que no paren. Són molt pesades.

Ja.

En aquests moments trobo molt a faltar la Flor.

Esclar.

I què voleu prendre?

Doncs, aviam, eren tres aigües... Mm-hm.

Em pensava que el Minerva era un club més seriós.

Això dels contactes no m'ho esperava gens.

Quins contactes? Aquest club era nostre abans que teu.

Per això fa temps que no guanya res. A Galícia farem el ridícul.

Saps què passa, Janina? Que aquí no som de guanyar a qualsevol preu.

Ens estimem jugar bé i cuidar-nos entre nosaltres.

No sé si te'n recordes, l'any passat vam estar a punt de guanyar-vos.

A més, que si tan horrible és el Minerva, per què has vingut?

M'agraden els reptes.

Puc portar l'equip a dalt de tot, ni que estigui envoltada de "losers".

Uf, quina mandra que fas!

El que et passa és que prefereixes ser un peix gros dins d'una bassa

que ser que un peix minúscul dins d'un oceà , oi?

Ui, Berta, quina mala llet, no?

Mira, crec que és hora que deixem les coses clares.

El Lluc ja no et fa cas. I és una merda, ho sé, però no és culpa meva.

És que està cansat d'estar amb una tia rà ncia i avorrida com tu.

Però tu de què vas?

Ei, ei! Ei, noies, què passa? Què passa? Quina edat teniu, ties?

-Anna, jo marxo, he d'estudiar. -(Lorena) Sí, jo també.

Jo també marxo.

Jo també.

(Laila) Mira, Emma...

Uau!

Són escenes del Marroc, del que anava veient.

Al profe li molen però diu que són molt rotllo postals,

que hauria de ser més original.

Ostres, són superxules. A mi m'agraden molt.

Merci.

Ho he dibuixat...

I tu què, amb la cançó? Com va?

Bé, a veure,

crec que ja estic començant a pillar el "rollito" que deia el Toni.

O sigui que... que... Crec que ja la tinc.

És com...

-Hola. -Hola.

-(Putxi) Hola. Què tal? -Què?

Bé, i tu?

També.

L'Emma m'estava ensenyant la... la lletra de la cançó.

Sí? A veure? Vinga, va.

Jo seria incapaç.

Cada cop escrius millor.

Molt guai, sí.

Què, Putxi, què et sembla?

Ehm... eh...

Comercial. Sense cap tipus d'interès.

El tipus de porqueria

que els hi deu agradar als vells que van de moderns.

Mira, com l'Alcober.

No en tens ni idea. Ni puta idea, en tens tu. Saps què passa?

Que no li arribes ni a la sola de la sabata, a en Toni.

L'hi envio ara mateix. Segur que la sap valorar millor que tu.

I tant. I et farà rica i famosa.

-Ves a la merda! -No, tia!

-I no tornis! -Putxi!

-Va, tia, t'has passat. -No, s'ha passat ell.

El Putxi és el teu amic i l'Alcober el coneixes de fa dos dies.

Ja ho sé, que és el meu amic, tia, però és que per això mateix...

em fa tanta rà bia que li tingui mania al Toni.

De veritat que no el coneix. Hòstia, que és especial.

Vull dir, més enllà de la música i del que m'està ensenyant,

és que em sap veure de veritat.

Tia, t'estàs pillant?

Tia, que podria ser el teu pare.

Està molt creuat.

-Doncs jo també. -Va...

(porta: timbre)

(timbre)

(timbre)

-Núria... -No m'esperaves, oi? Et molesto?

No, no. Estic liada amb mil coses, però passa, passa.

Vols prendre alguna cosa?

Ja tenim la sentència.

Ho sé, ho sé. Quan me l'ha enviat el Rui m'he quedat glaçada.

Estàs contenta? Llà stima que no li hagin caigut uns quants mesos més.

Així la tindries ben tancadeta a la presó, l'Anna, no?

Perdó?

Et vas fer la sorpresa quan la María va canviar el testimoni,

però sabies perfectament que ho faria; ella et va avisar.

O ara em negaràs que et va trucar?

Em va trucar, i jo vaig estar més de mitja hora parlant amb ella...

convencent-la que digués la veritat.

Podries haver retirat el seu testimoni.

No, estava citada. Jo també estic afectada.

Deixa de fer-te la bona, hòstia!

L'Anna va cometre un error,

però no tens cap dret a enfonsar-li la vida i a fotre'ns a tots.

Això no quedarà així. Que et quedi clar.

(sospira)

Hola, Núria.

Què li passa?

Ha sortit la sentència. 10 mesos de presó.

Estan dolguts, és normal.

La mare que la va parir! Al·lucino que t'ho hagi dit, de veritat.

O sigui que és veritat, no et vas fer l'última inseminació.

No, és que no podia estar calladeta, no, m'havia de complicar la vida.

Perdona, soc aquí.

I el tema no és si l'Olga ha xerrat més o menys del compte, em sembla.

Hòstia, que ens veiem cada dia, que som amics! Com m'amagues una cosa...

Pensava dir-t'ho el dia de les eleccions...

És que no ho entenc, no ho entenc! I amb un vegada?

Sí, amb una vegada. Estàs segura que va ser aquell dia?

Només he estat amb tu. Va ser aquell dia.

Hòstia, quin merder!

Per això no volia dir-t'ho, no volia fotre't la vida enlaire.

Esclar, esclar,

soc el pare d'aquesta criatura i pensaves callar-t'ho tota la vida.

I ara amb la Núria està vem arreglant les coses...

Que no te n'has de fer cà rrec, d'aquest nen!

És un nen? Sí, és un nen. Ho he sapigut avui.

Però tu no vols ser pare a aquestes altures, no?

No, no, esclar que no. Però, però... Però què? Però què?

Tu no vols ser pare i jo aquest viatge el vull viure sola.

Doncs ja està . No hi ha conflicte. Ja està .

Va, per favor! Però jo no puc fer com si no passés res!

És que no passa res! Ningú ha de saber que tu ets el pare!

-No estem sols? -(cop)

No, hi ha les nenes a dalt,

però estan amb la porta tancada i amb la música "a tope", tranquil.

# ...soles pense en com cau l'aigua si Hèctor em fa companyia.

# Estem passant el dia i no em toquen el xirri. #

Ja has pixat, Laila? Que rà pid, tia!

No, no he pixat. Emma, hi ha el teu pare.

El meu pare?

# Ole les meues boniques, parlant, posant-se al dia... #

Ties, és molt fort.

Què?

Tia, ¿te'n recordes...

quan l'any passat ens vam presentar a casa de la Flor pels seus 18?

Crec que és la primera vegada que la veig veure plorar.

Jo, de vegades, quan estic de "bajona",

també em poso a veure fotos de l'altra temporada.

Aquell vídeo de denúncia que vam fer...

-Som molt fortes. -Ja.

És com que et posa les piles, no?

Sí.

Tia, m'acabes de donar una idea.

Sí?

Què coi busques?

Les claus, tia. Jo, si no tanquem, no dormo tranquil·la.

Ets un caos, eh, tia. Té, tanca.

I ara, quan entris, m'ajudes a buscar fotos i vídeos.

-Per què? Què vols fer? -Ara ho veurà s.

Vale.

-(porta: truquen) -(porta: s'obre)

-Hola. -(Paulina) Hola.

Com va això?

(Paulina) A ver si conseguís animar a esta testaruda.

A eso hemos venido.

-¿Vos y quién más? -Totes.

Però la sorpresa te la porto només jo,

que les altres no han pogut venir.

Bueno, yo las dejo solas.

Aprovecho a ir a estirar un poco las piernas.

Ens ho hem currat molt, eh?

Sabem que la teva situació és una merda.

I que no tens ganes de parlar ni que et foti aquí un rotllo motivador.

Ho entenc.

I entenc també que estiguis de mal humor,

però no marxaré d'aquí fins que hagis vist això.

# Amb tot només quedo jo,

# tan sols un tros de vent

# que se'n va, com tot, a l'infinit.

# Amb molt d'esforç em faig sentir més lliure

# quan tot m'empeny al fons, a l'abisme.

# Coneixe-us a tots és tan bonic que em fa viure.

# Que em fa créixer i ser petit alhora.

# Llavors, tempestes... #

Sabem que tard o d'hora tornaràs a l'equip, Flor.

# ...com tots els dimecres. #

I tot serà com abans. Segur.

I que seràs la crac, com sempre.

# Amics de les plantes, amics de tots nosaltres... #

Les das las gracias a todas por las buenas intenciones,

pero... ver esto solo me recuerda que... estoy bien jodida.

Adiós selección y temporada.

Al carajo todo.

# ...somiaves tan alt que no hi arribes.

# Ningú no ens traurà mai les ganes de riure.

# Amb totes les coses que et fan sentir lliure.

# Amb tot i la paciència. #

He parlat amb l'advocat de l'empresa

i m'ha dit que podem acusar la Montse de mala praxi

per pressionar un testimoni.

El problema és que no podem comptar amb la María perquè ens ajudi.

L'Anna no vol que la maregem més.

I, a més a més, jo tampoc me'n refio gaire, la veritat.

(sospira)

Aquesta tia té respostes per tot.

No sé com ho podrem demostrar.

Hola?

Que hi ha algú? Santi, m'estàs escoltant?

Que sí, que sí. Que volem fotre la Montse i no sabem com fer-ho.

I jo què vols que et digui, Núria?

A mi em sembla que se'ns està complicant la vida de mala manera.

Eh, no ens podem desinflar, ara.

Ja ho veurà s, trobarem el punt feble d'aquesta bruixa.

A més a més, l'advocat m'ha parlat d'algú que ens pot ajudar molt.

T'estimo.

Jo també.

(porta: es tanca)

Crida'm, si vols.

No. No et vull cridar, Olga.

Ho he fet per tu.

Tu no hi toques, de veritat.

T'equivoques, estic més lúcida que mai.

Olga, t'has passat molt. Sents? T'has passat molt.

Un nen és molta feina, Júlia. I tu no pares.

És el meu problema! Eh? És la meva decisió!

És que jo-jo no et podré ajudar, jo no puc, jo no-no m'hi veig amb cor.

Jo-jo no puc, no-no... Jo sí que puc, Olga!

Però si et passa alguna cosa, el problema el tindrà la Berta.

I aquesta era la raó? I no en podíem parlar tu i jo?

Havies de tirar pel dret?

El Santi té una família,

t'has parat a pensar, encara que siguin dos segons...

Ho fas pel Santi o ho fas per tu?

Ai, mira, Olga, deixa'm en pau! Vull ser mare tota sola i punt!

Hòstia! Merda!

Tothom necessita ajuda, Júlia. Tu també.

Encara que no t'ho creguis, t'he fet un favor.

(Flor) Sí.

Hola.

¿Qué pasa? ¿Te manda Lorena?

No.

Volia veure't.

Les del teu equip estan molt preocupades per tu.

Tots ho estem.

Flor, si...

si...

si et pogués ajudar d'alguna manera, solo tienes...

¿Por qué tendrías que ayudarme, vos?

No ho sé, em sap greu veure't així.

Tant de bo això no t'hagués passat.

Sí, pero pasó, Òscar.

Y ni vos ni nadie puede ayudarme.

No necesito plañideras,

ni que nadie venga a hundirme más en la miseria

con sus buenas intenciones.

Tens raó.

Cadascú s'ha de menjar la seva merda.

Perdona, guachi, no iba por vos.

Es que estoy harta de que todo el mundo intente animarme.

Antes vino la enfermera,

me empezó a comer la cabeza de que debo sentarme en la silla.

¿Vos lo puedes creer?

Me hablaba como a una nena de 5 años: "¿Nos sentamos en la sillita?"

¿Juntas?

Pelotudo.

No sé, odio que me hablen con pena.

Además, me duele cuando me muevo.

Va, que t'ajudo.

No, Ã’scar, no.

"No, no, Òscar, no", què?

A ver, es una silla de ruedas, no es para tanto.

A ver, la pruebo yo primero, ¿vale?

A ver cómo va esto. Eh...

Eh, pues. O sea, és com anar en patins, en el fons.

Vull dir que no... ai...

Basta, pelotudo.

Flor, els accidents li destrossen la vida a molta gent.

Vos y Lorena fueron muy fuertes con lo de Pela.

No. No et pensis.

Però al final, guachi, hem de seguir endavant.

I tu també.

No me dejes caer.

Que no.

Va. A ver.

Te la giro, eh.

Buf... Com ho fem, això?

¿Te... te coges a mi hombro?

¿Sabés lo que significa "coger" en Argentina?

Que cabrona... No, te agarras, te agarras.

Vale. Espera, un momento.

Ahí. Cógeme la mano.

-¿Te cojo la mano? -Que cabrona...

Vale.

Ay... ay...

Vale, ai...

I el pròxim dia et porto un estic, una bola i així practiques.

Sí, claro. Montamos una pista en la sala de espera.

Sí, de fet, estem començant a muntar una lliga amb la Vall d'Hebron,

amb el Clínic, amb Sant Joan de Déu, també.

Hola.

# ...per treure un altre color nou. #

Este boludo me convenció.

Tete...

Ma, sí que voy a hacer rehabilitación.

Y perdónenme por ser tan cabezota.

Compteu amb mi pel que sigui, de veritat.

# ...aigua de núvols i cel blau. #

¿Terminamos de dar la vuelta?

# Flors de baladre en un torrent

# no es venen ni per deu... ni per cent.

#

Tete, ho sé tot.

I et vull ajudar.

El què, saps?

Lo del pòquer, els diners del deute.

Ei, però no estàs sol, eh?

Vale? Ens tens a la mama i a mi.

T'ajudarem.

# ...com ses al·lotes cap a un ball. #

I grà cies.

# I ses que queden, quan no plou,

# obrin es uis per veure el sol.

# I dos teulats... #

Doncs aquí és on passa la mà gia.

Què?

Que et veig molt bé,

molt serena i... i amb ganes de tirar endavant.

Sí, estic millor, la veritat.

El Minerva m'ha ajudat molt. I tu també, eh.

Que consti... No, que consti que sola no me n'hauria sortit, segur.

Però ara... estic centrada en el futur

i a formar-me per ser una bona entrenadora.

Estic segur que ja ho ets.

Estratègicament he millorat bastant, he de dir,

però em falta psicologia.

Per què ho dius?

Perquè tinc l'equip dividit

i no sé com fer-ho per solucionar-ho.

I a sobre tinc una jugadora a l'hospital.

Accident de trà nsit.

Hòstia, quin greu!

Sí, una putada, la veritat.

Saps què em passa, Jordi?

Que a vegades sento que no...

que no sé com tractar-les ni-ni com escoltar-les millor.

Per exemple, l'any passat, la temporada passada,

la Lore va perdre el pare

i jo no ho vaig saber gestionar i... i no vull tornar a cagar-la.

Ja, ja. T'entenc.

T'entenc, però, no ho sé, és que tampoc crec...

que t'hagis de carregar tota la responsabilitat tu sola, eh.

Exacte.

Precisament per això crec que...

que el Minerva necessita la figura d'algú com tu per situacions així.

Jo la necessito.

-Uf... -(Germán) Anna...

Tens un segon?

No marxis.

No. No marxo.

Què vols?

He sabut la sentència. I em sap molt de greu.

El jutge ha sigut duríssim. Estem molt afectats.

"Esteu"?

Qui?

Tu i la Montse?

Mira, eh... Suposo que ella creu que el jutge s'ha quedat curt.

No?

No tinc ganes de discutir ara, la veritat.

Anna. Què?

Que no m'agrada gens que estiguem enfadats.

Ja. Mira, una cosa, Germán, em sap greu, eh, però... tinc feina.

Va tot bé?

No.

És igual, tant és.

Tornant al tema d'abans,

¿què... què em diries si et proposo

que siguis el psicòleg esportiu d'aquest club?

Va, fot-l'hi.

De veritat? Sí. Sí, sí, em ve de gust.

Molt bé, no?

Està molt bé, m'agrada molt. Molt.

Has entès perfectament el que et demanava.

Potser hi ha un parell de frases que es poden... que es poden millorar,

però ja... ja ho farem.

Molt bé.

Què passa? Que no n'estàs satisfeta?

No, sí, sí, i tant. Perdona.

És que... Estic ratllada per altres temes.

Ah, per l'accident de la... De la Flor.

Sí, sí, per això també. Però no és l'única cosa.

Hòstia, és que he descobert una cosa del meu pare que no m'esperava gens.

M'ha caigut als peus per complet, el tio.

Tots cometem errors. Bueno...

Sí, jo també li caic als peus cada dia a la Raquel.

No entenc per què.

Doncs perquè el divorci amb la Susanna està sent molt complicat,

perquè no ens posem d'acord sobre qui es queda què de l'empresa,

perquè hi ha dolor, hi ha retrets,

hi ha rà bia...

I el dolor no ajuda a gestionar les coses.

Ja.

És una merda,

perquè quan hi ha problemes, no es pot desconnectar, oi?

O sigui, no... no hi ha pausa. Mai.

Uau.

Saps què? Què?

De petita m'encantava ficar-me sota l'aigua i aguantar la respiració.

Ah, sí? Sí.

Sí, sí. Ho feia sempre. Fins i tot a la banyera.

Ma mare em fotia moltes bronques, pobra,

deia que els feia patir molt.

I jo no ho entenia, hòstia,

no entenia com no veien que jo, allà sota, em sentia lliure, saps?

Era com evadir-me dels problemes, estava segura.

Si fos tan fà cil, eh.

Tu una mica fà cil ho tens, no? Amb aquesta piscina aquí a casa.

Sí? Quant fa que no t'hi banyes?

M'has enxampat. M'hi fico una estona i aguanto la respiració?

Per què no?

Va, sí! Sí...

Ai, perdona, que he de fer una... una trucada.

Va! Eh! Què fas? Ei!

Fora problemes! Fora!

Què fas, tu? Vine!

Para! No fugis tu, ara! No fugis, tu!

Que porto el mòbil! Que porto el mòbil!

Aah! Que porto el mòbil!

Para, para, sisplau!

Hala, tio, mira com m'has deixat.

Que ara em refredaré i no podré cantar.

No. Això sí que no, eh.

Uau.

Si vols, pots agafar una samarreta de l'habitació de la Raquel.

Home, no sé jo si de la Raquel m'anirà gaire bé, eh.

Doncs te'n porto una de meva.

Vale, vinc. No, no cal, queda't aquí. Ja...

I una tovallola, també.

Grà cies.

# I és que avui m'he quedat penjant de l'hamaca

# mentre em deies coses tan maques, que se m'ha fet de nit... #

Uau. Ve la festa de l'espuma.

Ves a cagar.

Lore, necessito que em deixis les claus de la masia, si us plau.

Encara no les has trobat?

Et prometo que m'esperaré desperta.

Espera't, eh.

# That reminds me you are not dead.

# Hem passat la nit per molts carrers. Hem après... #

Què passa, Rache?

Tens plans aquesta nit, o què?

Faig companyia a la Lore, és el seu primer dia.

Això vol dir que no, no?

-Tens ganes de repetir? -No, no repeteixo mai, ja ho saps.

Però si l'altre dia va estar molt bé, no?

No, no siguis plasta. Hm?

A veure...

Tu t'ho vas passar millor que jo, que jo aquestes coses les noto.

-Hm? -Deixa de sobar-me, pavo.

Tata, m'has d'ajudar amb el regal de la mama, que vaig superpeix.

És el teu nòvio?

Ens deixes un moment? Hem de parlar d'un tema.

Ja us ho fareu.

Quin paio, no?

No cal que vagis de príncep blau, eh?

Aquesta princesa se sap salvar sola.

He pensat que, si t'ajudava, em deuries una birra.

T'asseguro que no vols una birra d'aquestes.

Eh... Lorena.

Què?

Em poses una cervesa d'aquestes, sisplau?

Sou uns cabrons, tios.

Admeto que la guerra d'aigua m'ha fet desconnectar.

Grà cies, de veritat.

Grà cies a tu també. Ha estat molt bé.

Bona nit.

Et truco aviat.

Bona nit.

-Hola, mama. -Hola.

Ui, que fas coulants?

Necessitava relaxar-me una mica i encara m'estic posant més nerviosa,

m'estan quedant fatal.

-No, què va, estan boníssims. -Oh, i aquesta camisa?

Del Toni.

L'Alcober?

Mm-hm.

M'ha portat a casa, ara.

Ai, mama, és que és tan guai, de veritat. M'està ajudant moltíssim.

No em puc creure que estigui sent tot tan fà cil

i que ell tingui tan clar tot el que puc arribar a fer jo com a artista.

Emma, carinyo... No t'embalis.

Però si encara et queda molt per arribar a ser artista.

-Mama, he dit el contrari? -No, però...

A veure, per arribar a ser una artista has d'estudiar molt abans,

t'has de formar, són molts anys de picar pedra, Emma.

És una carrera de fons, no és gens fà cil.

Per què m'estàs fotent aquesta xapa, tu, ara?

Perquè m'estàs fent una mica de mandra, mama.

Ell t'ho pinta tot molt fà cil, però no vull que et fotis una patacada.

Hòstia, moltes grà cies, mama! Dones per fet que no me'n sortiré.

No, però ell no et convertirà en una cantant famosa...

d'un dia per l'altre, carinyo.

No vull que visquis enganyada.

Al cap i a la fi tots vivim enganyats, no?

-O et penses que tu ho saps tot? -I ara per què ho dius, això?

No, per res.

-Emma? -Res, mama, res.

Emma, que et conec. Eh, espavilada, no et facis la sueca, ara.

Va. Què anaves a dir?

-Ho vols saber? -Sí, esclar que ho vull saber.

El fill de la Terrats no és d'una inseminació.

És del papa.

Com ho saps, tu, això?

La Laila va sentir com ell i la Terrats en parlaven.

I ara què?

Si no et convido a passar,

et pensaràs que m'he aprofitat de tu perquè em portis a casa.

I si et deixo passar, esperaràs que passi alguna cosa més.

Van d'aquest pal, els tios amb qui t'ajuntes?

Només és un joc, no passa res.

Com més aviat n'ets conscient, millor el podràs jugar.

Em sembla que tu i jo tenim maneres molt diferents de funcionar.

Perdona.

Fem una última birra.

Encara no m'has explicat allò de final de curs.

No és tan interessant.

Va. Només d'imaginar-me el Germán baixant per una tirolina...

Vull que m'ho expliquis.

A tu el que et passa

és que tens por d'estar sola en una casota com aquesta.

Mira, de por, zero. Això és casa meva.

Entres o no?

(xiulet d'admiració)

Papa, demà a la nit em pots portar a un lloc?

(Santi) I sortir una altra vegada fins les tantes? No.

Ei! Què tal?

Ens ha enganyat. Es diu Ahmed i té 18 anys.

Des que has tornat de passar l'estiu al Marroc, has canviat.

-I què vol dir, això? -M'agradava més la Laila d'abans.

Jugues així, avui?

Què passa, moreta!? Amb el burca no veus ni la bola.

No és un burca, imbècil!

Aquesta és la segona vegada que em dius "imbècil". Agafa-la.

Para!

Encara espero que em proposis alguna cosa interessant.

Ho tinc tot pensat.

En aquest despatx, la grà cia és aquesta.

Sé que ets el pare del nen de la Terrats.

Per culpa de la teva mare ho sap tot el poble!

Hola, Núria. Ets una filla de puta.

-Si tenés sed, te la puedes beber. -Buah, perdó.

-No, espera, que llamo a los de... -Que no! Ho faig jo!

Ha vingut la poli, són fora.

La policia? Per què?