All language subtitles for fhfg567567hfgh

af Afrikaans
ak Akan
sq Albanian
am Amharic
ar Arabic
hy Armenian
az Azerbaijani
eu Basque
be Belarusian
bem Bemba
bn Bengali
bh Bihari
bs Bosnian
br Breton
bg Bulgarian
km Cambodian
ca Catalan
ceb Cebuano
chr Cherokee
ny Chichewa
zh-CN Chinese (Simplified)
zh-TW Chinese (Traditional)
co Corsican
hr Croatian
cs Czech
da Danish
nl Dutch
en English Download
eo Esperanto
et Estonian
ee Ewe
fo Faroese
tl Filipino
fi Finnish
fr French
fy Frisian
gaa Ga
gl Galician
ka Georgian
de German
el Greek
gn Guarani
gu Gujarati
ht Haitian Creole
ha Hausa
haw Hawaiian
iw Hebrew
hi Hindi
hmn Hmong
hu Hungarian
is Icelandic
ig Igbo
id Indonesian
ia Interlingua
ga Irish
it Italian
ja Japanese
jw Javanese
kn Kannada
kk Kazakh
rw Kinyarwanda
rn Kirundi
kg Kongo
ko Korean
kri Krio (Sierra Leone)
ku Kurdish
ckb Kurdish (Soranî)
ky Kyrgyz
lo Laothian
la Latin
lv Latvian
ln Lingala
lt Lithuanian
loz Lozi
lg Luganda
ach Luo
lb Luxembourgish
mk Macedonian
mg Malagasy
ms Malay
ml Malayalam
mt Maltese
mi Maori
mr Marathi
mfe Mauritian Creole
mo Moldavian
mn Mongolian
my Myanmar (Burmese)
sr-ME Montenegrin
ne Nepali
pcm Nigerian Pidgin
nso Northern Sotho
no Norwegian
nn Norwegian (Nynorsk)
oc Occitan
or Oriya
om Oromo
ps Pashto
fa Persian
pl Polish
pt-BR Portuguese (Brazil)
pt Portuguese (Portugal)
pa Punjabi
qu Quechua
ro Romanian
rm Romansh
nyn Runyakitara
ru Russian
sm Samoan
gd Scots Gaelic
sr Serbian
sh Serbo-Croatian
st Sesotho
tn Setswana
crs Seychellois Creole
sn Shona
sd Sindhi
si Sinhalese
sk Slovak
sl Slovenian
so Somali
es Spanish
es-419 Spanish (Latin American)
su Sundanese
sw Swahili
sv Swedish
tg Tajik
ta Tamil
tt Tatar
te Telugu
th Thai
ti Tigrinya
to Tonga
lua Tshiluba
tum Tumbuka
tr Turkish
tk Turkmen
tw Twi
ug Uighur
uk Ukrainian
ur Urdu
uz Uzbek
vi Vietnamese
cy Welsh
wo Wolof
xh Xhosa
yi Yiddish
yo Yoruba
zu Zulu

Original subtitles

LA MORT DE ZYGIELBOJM

Sempre anhelava aquest moment.

Em posava de puntetes

i contemplava els trossos de paper submergits.

El pare ficava la mà a la safata i movia els dits.

Lentament apareixien formes,

siluetes, vestits bonics, rams de núvia i, en darrer lloc,

cares.

Les cares eren el que més m'interessava.

Al principi, captava una mirada perduda,

que es tornava més clara i inquisitiva amb el pas del temps.

M'imaginava que cada cara amagava un misteri.

A vegades,

quedaven envoltades de boira una mica més de temps,

temoroses

que n'esbrinés els secrets massa d'hora.

A vegades,

entreveia aquestes formes només un instant.

Alguna cosa havia sortit malament i el pare no hi podia posar remei.

La foscor ho engolia tot.

Llavors, no sabia que algunes cares amagaven un secret terrible.

Una por, un patiment i una maldat tan grans

que superaven els límits de la comprensió humana.

Londres, 12 de maig del 1943

- Quin idioma és? - No toquis res.

És com una nota de suïcidi. Fes-ne una foto.

Has trobat res interessant?

No ho sé.

Tenia algun enemic? Algú que l'odiés?

No.

- És el propietari? - Soc l'administrador, senyor forense.

- Quant temps portava aquí? - Des del 41. Juliol del 41.

Gairebé dos anys.

Encara fa olor de gas.

Tenia família?

- Algú que el vingués a veure? - Venia molta gent,

sobretot polonesos. Els ajudava.

Dona, fills?

Són a Polònia. Deia que els portaria, però no va poder.

Crec que era membre del govern polonès.

- Com es deia? - Zygielbojm. Senyor Zygielbojm.

Zygielbojm.

Un moment. Puc fer una altra fotografia?

Els morts.

Ja fa una bona estona que han passat.

Eren dos Junkers. Els han fet caure a l'alçada de Northolt.

Em porto bé amb tu. Et pago, el diari et paga.

Què dius? No els hi dono les mateixes fotografies que a tu.

- Hi ha res més, avui? - Què t'agradaria?

Jueu polonès

Ja sé com podem titular la teva columna.

- Com? - L'Assaltatombes.

Té gràcia, Tom.

Recordo que en dèiem així, dels forenses de Brixton.

La carta.

Gairebé me n'oblido.

El volies americà?

Aquí el tens.

D'on treus el tabac? N'he buscat per tot Londres.

És un truc d'assaltatombes.

Vull formar part de la investigació.

De quina?

Zygielbojm.

Seràs un bon reporter de guerra, Adam.

Escrius bé.

I fas unes fotos fantàstiques.

- Fa falta talent per fotografiar… - La mort?

No ets pas el primer que m'ho diu, avui.

Publicarem aquestes.

La gran i aquestes tres en una columna al costat del text.

No més de vuit frases. Sense cap comentari.

L'última amb l'esperança de derrotar-los a Tunísia,

i Stalin, a Rússia, perquè el malson s'acabi aviat.

- Entesos? - Sí.

John? John.

Tinc un suïcidi. A Porchester Square.

Vull escriure'n alguna cosa. Mira.

Aquest cop podria ser alguna cosa més que una foto amb una nota.

Va venir de Polònia. Al principi de la guerra.

Un jueu polonès, polític, socialista.

Es deia Zygielbojm.

Mira, sé que no sembla gaire cosa, però podria ser-ho.

Hi ha 200 000 jueus a Londres, 100 000 polonesos,

la meitat podrien ser jueus polonesos i la majoria, socialistes.

També hi ha 300 000 hindús, xinesos, asiàtics, àrabs, escocesos,

i això sense oblidar-nos dels anglesos.

Tots els dies, centenars de londinencs passen a millor vida.

Moren de vells o se suïciden,

malalties degeneratives, sobredosis, càncers de tota mena

hemorràgies cerebrals, infarts, accidents de cotxe…

Per no parlar dels que senzillament desapareixen

- i es perden entre la boira de Londres. - Sí, però hi ha una guerra a Polònia.

L'ocupació alemanya.

És terrible.

Estan passant coses terribles.

I què passa aquí?

També estem en guerra, a tot el món. La guerra és terrible a tot arreu.

Sí, i meravellosament fotogènica.

Què et passa, Adam?

Te'n vols anar a l’Àfrica, oi que sí? Va ser idea teva.

No ho entens.

Tinc el pressentiment que podria ser important.

No en saps pràcticament res. I, en canvi, ho pots pressentir?

Mira.

Cada cop que faig una fotografia, et recordo a les classes,

quan movies el dit i parlaves de seguir el nostre instint.

No em vinguis amb això, nano!

També us deia

que no és bo

- deixar-se arrossegar pels sentiments. - Sí, d'acord.

Hi haurà una investigació. Només seran uns dies.

- I després, a l’Àfrica. - Només uns dies.

I després prepara't pel viatge.

Som l'únic diari sense corresponsal a l’Àfrica.

Compta-hi.

Tret que hi hagi una altra cosa que et retingui aquí.

No.

No us baralleu més, no us baralleu més.

A dinar! A dinar!

Queda't a dormir.

Estic de guàrdia.

Sense mi, no se'n van a dormir.

I què passa amb mi?

Tu ja ets un nen gran.

Ets preciosa, Ewa.

En una cruenta batalla, les unitats cuirassades i d'infanteria

han patit moltes baixes i han hagut de cedir terreny,

però la força aèria, amb els bombardejos,

ha aconseguit frenar l'enemic i canviar el curs dels esdeveniments,

després que les nostres tropes

han atacat les forces de l'Eix al desert de Líbia.

"És possible que s'hagi decidit el destí de tota la campanya",

ha declarat el general Montgomery.

L'ofensiva aliada engloba tot el front de Tunísia

i ara mateix es dirigeix cap a la capital i Bizerta.

És el pròleg de la invasió del continent.

Avui, l’Àfrica, demà, Europa.

Ho hem de celebrar.

Una Germana de la Caritat borratxa.

Bon titular per una portada.

No soc la teva germana de la caritat.

Qui és aquest de la foto?

No ho sé.

Era al pis d'un home que es va intoxicar amb gas.

Un jueu,

de Polònia.

- Un suïcidi. - Per què m'ho expliques, tot això?

Perquè podria escriure sobre això.

Em pensava que parlaríem de…

Em pensava que em convidaves per follar.

Abans d'anar-te'n a la guerra.

Això també.

He pensat que era part del teu món, per això he tret el tema.

Pels dos.

Vam acordar que no en parlaríem mai.

Sí.

És l'Szmul Mordecai Zygielbojm. Confirmo que és ell.

Quan es podrà organitzar l'enterrament?

Tan bon punt acabi la investigació policial.

A Anglaterra, el suïcidi és un delicte.

Era membre del Consell Nacional.

És l'equivalent al Parlament polonès, aquí a Londres.

Per això cal investigar si algú ha contribuït a la seva mort.

Això és absurd.

Entenc la magnitud de la tragèdia que pateix el seu país.

I els jueus, més concretament.

Però és estrany que el seu amic es tragués la vida.

Per norma general, els jueus no se suïciden.

De quina norma està parlant?

En Zygielbojm no era religiós, si vol dir això.

Era membre del Bund,

un partit socialista pels quatre costats.

Era agnòstic.

No em referia a cap prohibició religiosa.

D'acord.

N'ha sentit a parlar, de Masada?

És una antiga fortalesa a prop de Jerusalem. O el que en queda.

Quan els romans van intentar conquerir-la després d'un llarg setge,

els seus habitants es van suïcidar junts.

Homes, dones i infants. Tothom. Tots eren jueus.

Jueus religiosos, diria.

El difunt va deixar unes cartes al seu despatx.

Les farem arribar al Consell Nacional Polonès.

Jo soc membre del Consell Nacional Polonès.

Me les podria lliurar, sisplau? O llegir-me-les?

Per desgràcia, encara no ho puc fer. Fins que no acabi la investigació.

Aquesta investigació és innecessària.

Farà que s'oblidi el que ha passat i cada minut compta.

El món ha de saber com més aviat millor el que ha fet l'Szmul.

Si no, la seva mort haurà sigut en va.

Com aquella reunió absurda que ha organitzat a la sinagoga.

Ell ajudava tothom, incloent-hi la gent religiosa.

També se'n volen acomiadar.

- Sense mi. - Els hi hem dit que era ateu,

però fa poc el vaig veure en aquesta sinagoga fent pregària.

D'on ho ha tret, això, vostè?

En Zygielbojm era l'ateu més convençut que he conegut.

Encara era petit que ja va trencar amb Déu.

Com tots els altres.

Ximpleries!

M'acomiado ara.

No vull entrar-hi. En Zygielbojm no m'ho perdonaria.

Podré veure les fotografies que va fer al seu pis?

Puc enviar-n'hi unes còpies.

Només en publicarem una, amb una petita nota.

Una nota?

"Pràcticament tots els dies rebem informacions

que els jueus estan morint. Se'n moren a centenars, a milers.

- Està passant a Polònia i a tot Europa". - No tan de pressa.

"Se'n moren a centenars, a milers. Està passant a Polònia i a tot Europa".

- A Polònia i a tot Europa. - Torna-hi.

"Se'n moren a centenars, a milers. Està passant a Polònia

i a tot Europa". Disculpi.

Et sentiran a tot el món.

Per tant, necessitem que tothom t'entengui bé.

- Ho repeteixo. - Sí, repeteix-ho.

"Pràcticament tots els dies..."

"Pràcticament tots els dies..."

- El so està preparat. - Bé.

Recordi, tindrà vuit minuts per parlar, senyor.

Li recomano que parli més de pressa i faci poques pauses.

Molt bé, d'acord, d'acord.

Ho provo de nou.

Endavant, senyor.

- Se sentirà a Polònia? - A tot el món.

No hi veig Varsòvia.

A punt per provar.

"La responsabilitat d'aquest crim recau sobretot en els seus autors,

però indirectament en tota la humanitat.

Recau en la consciència dels ciutadans i els governs dels països aliats,

que fins avui no han fet cap pas concret per impedir-lo".

- Senyor Zagielbojm. - Em dic Zygielbojm.

Li demano disculpes.

Em temo que li he de demanar que faci alguns canvis en la transmissió.

- Canvis? - Podria dir tot això en polonès?

O en ídix, potser, si vol.

No entenc de què està parlant.

- Ens ho podria explicar, sisplau? - Sí, i tant.

A la nostra emissora

sempre hem mirat de ser fiables.

Aquest és el nostre principi

i només emetem informació que hàgim contrastat.

És el que ens diferencia de la Grossdeutscher Rundfunk,

i ja no diguem de la ràdio soviètica.

Hi ha una diferència considerable

entre la veritat

i la propaganda.

I, a més, aquest espai està reservat per temes polonesos.

Encara no entenc a què es refereix.

Aquest programa

- s'emetrà a tot el món, oi? - Sí.

Però va adreçat sobretot als jueus,

- als del seu país, en concret. - No, senyor.

Va adreçat a tot el món.

Perquè tothom ha de saber el que li ha passat

al meu poble. M'entén, senyor?

Sí, l'entenc.

Però, faci'm cas, o fa el discurs en polonès

o no s'emetrà.

Gràcies.

Es van assabentar de la seva mort

i van decidir reunir-se en una sinagoga.

La majoria és aquí per primera vegada. En Zygielbojm els ajudava.

Aquell d'allà és l'Adam Ciolkosz.

No és jueu, és polonès.

També és socialista

i membre del Consell Nacional Polonès.

Potser aviat es convertirà en ministre o primer ministre.

La Lídia, la seva dona, és a dalt, amb les dones.

Aquella dona del barret gris

n'hi podrà explicar moltes coses.

Varsòvia, 28 de setembre del 1939

Deu ser per les obres del gas?

Han signat la rendició.

Els alemanys han entregat aquesta carta a tothom.

"Exigim la capitulació incondicional i que es compleixin les condicions".

Què dimonis vol dir això? Una capitulació és una capitulació.

Volen 12 ostatges.

Entre els membres de l'ajuntament. Una persona per cada partit i grup.

Me n'he d'anar amb els alemanys com a ostatge?

L'Estera ha de fugir al més aviat possible.

Envia-la a l'estranger.

Noi! Aquí!

A l'ajuntament.

De pressa.

- Té cita, senyor? - No.

Senyor Zygielbojm!

Disculpi'm.

És una qüestió urgent.

Senyor alcalde, l'única del Consell

que ara és a Varsòvia, és l'Estera Iwinska.

No permetré que els alemanys prenguin com a ostatge una dona.

- I menys una de tan destacada. - Els alemanys han enviat una llista.

No l'ha vist?

Ja sap com estan humiliant els jueus.

Ens han humiliat a tots.

Quina solució proposa?

Hi aniré jo en comptes d'ella.

Com vol que ho acceptin?

No és membre del Consell.

I, a més, també és jueu.

Nomeni'm membre del Consell.

Senyor Starzyinski, vostè és l'alcalde de la ciutat.

Per poc temps.

En Zygielbojm no era polític,

sinó més aviat

un activista social,

com jo.

Es va enfrontar

a la desconfiança i la indiferència,

però va ser massa per ell.

Va ser massa

per tothom.

Tenia algun enemic?

Algú que hagués pogut contribuir directament a la seva mort?

Benvolgut amic,

som a l'any 43.

En fa tres que els alemanys maten el seu poble de manera sistemàtica.

Un dia sí i l'altre també.

I vostè em demana si l'Szmul Zygielbojm tenia cap enemic?

- Adas. - Perdó.

Si algú li digués

que assassinarien tots els anglesos, què faria vostè?

Tots són tots: nens, dones,

gent gran, la classe obrera i fins i tot els nobles. Tots.

Què faria perquè la gent el cregués,

perquè el tinguessin en compte i en parlessin?

No s'ho pot imaginar, oi?

No.

- No, és molt difícil. - Sí, és difícil.

Perquè sobrepassa la imaginació humana.

I la mort de tots els jueus,

se la pot imaginar?

Varsòvia, desembre del 1939

"Amb l'objectiu d'organitzar la població jueva,

s'insta el membre del Judenrat, Szmul Mordecai Zygielbojm,

a presentar-se de manera immediata a l'Oficina B

de la seu de la Geheime Staatspolizei, a l'avinguda Szucha, 25".

Per això hi he d'anar. No ens poden tancar en un gueto.

- A qui se li acut? - Et volen capturar.

- Has de fugir de seguida. - No.

Creus que uns Gruppenführer de les SS necessiten consell

per organitzar la població jueva?

Per què em vau nomenar membre del Judenrat?

Eres el seu ostatge. I et volíem protegir.

Raó de més per presentar-me.

- Leon - No.

No et deixaran lliure una segona vegada, no ho fan mai.

És un parany.

Te n'has d'anar. Aniràs de Cracòvia a Berlín, creuaràs Alemanya

- fins a Holanda… - Creuant Alemanya?

És on tenim els millors contactes, de moment.

No pots esperar.

La situació està tranquil·la, però pot canviar d'un dia per l'altre.

Què els hi diré?

La veritat.

Que en aquesta situació necessitem suport,

que aviat la comunitat internacional vindrà a defensar-nos...

Què li dic a la Manya?

Què els hi dic als nens?

Serà per poc temps.

Anglaterra i França avançaran a la primavera.

I aquí estaran molt ben atesos.

Tens contactes a tot el món: Amèrica, Bèlgica, Anglaterra.

Des d'allà els podràs ajudar, més bé que aquí.

Estaràs ajudant la teva família

i a tots nosaltres.

En fi.

Obligaran tots els jueus a dur una estrella groga.

- Sí, ho he sentit. - És molt humiliant.

No és humiliant, però és il·legal. Tothom ho sap.

No cridis.

Manius.

No us deixaran sols. M'ho han promès.

Ens abandones.

No ho faig per mi.

Me'n vaig per salvar-vos a tots.

Queda't.

Tot això?

És un viatge molt llarg.

Ja n'hi ha prou. Me'n vaig.

Va ser aquí on es va assabentar que havien gasejat 40 000 jueus

a Chelmno, a prop de Kolo.

Després va saber que havien afusellat 60 000 jueus a Vílnius.

I 40 000 més van ser deportats des de Varsòvia a camps d'extermini.

Ho entén?

Als polonesos, ens consideren éssers subhumans.

Hem de treballar pels alemanys.

Qui es rebel·la, el maten.

Els jueus acabaran morint en un extermini general.

És el que Hitler ha ordit i planejat.

I ara,

ha posat en marxa el seu pla.

I el món no s'ho creu.

El món "civilitzat".

Berlín, gener del 1940

El tren amb destinació Colònia

està a punt de sortir de l'andana número quatre.

Permeti'm que l'ajudi. Deu pesar molt.

L'acompanyaré a Amsterdam, senyor Zygielbojm.

Hem d'arribar al tren amb destinació Manden, com més aviat millor.

Només tenim deu minuts. No ens podem quedar a Berlín.

Vinga.

Va, va.

- Què duia a la bossa? Documents? - No,

uns entrepans.

- Té gana? - No.

Bud Benthein, frontera germanoneerlandesa

El Regne dels Països Baixos no és un aliat del Reich alemany.

Fa pocs dies van signar un tractat pel qual ambdues parts es comprometen

a respectar les seves lleis frontereres. No podem permetre

que refugiats de països governats pel Reich entrin al país.

El meu amic no és refugiat.

La invitació i el visat van ser emesos

per l'honorable cònsol dels Països Baixos a Polònia:

Joseas Leendert de Bruyn, amb qui s'ha de reunir a Amsterdam.

El senyor Zygielbojm ha aconseguit arribar fins aquí

creuant el Reich amb aquest document i no ha tingut cap problema.

Ha de tornar a Alemanya.

Aquest visat està caducat,

de conformitat amb l'acord que he esmentat.

És impossible.

No hi pot tornar.

Com ha vist, només té un visat de trànsit. No s'hi pot quedar, allà.

Llavors serà detingut i deportat al seu país de residència.

A Polònia, hi ha una guerra.

El país està ocupat. No hi pot tornar.

No hi puc fer res. Com a alemany, pot creuar la frontera.

Em permet tornar a veure la seva documentació?

Aixequi's, sisplau.

Agafi la maleta i acompanyi'm.

Estera.

Déu meu.

Vine, ell és el secretari de Paul Spaak.

- El senyor Zygielbojm. - Szmul Zygielbojm.

Bon dia. El portarem a Bèlgica.

Per invitació del Partit Socialista de Bèlgica.

El president del nostre partit, Paul Spaak, l'estarà esperant.

Ens agradaria demanar-li que fes algunes xerrades

sobre la situació de Polònia en diferents ciutats.

Permeti'm encarregar-me de les formalitats.

Sí, i tant. Gràcies.

Deus tenir gana.

- Menja això. - No, tinc un entrepà.

- Me'l va preparar la Mani pel camí. - Quan va ser això?

- Dona-me'l, que el llenço. - No, me'l menjaré.

Encara són vius?

No ho sabem.

Ell tampoc ho sabia.

Només podia mantenir l'esperança. És l'únic que li quedava.

El te. Se li refredarà.

Sí.

Puc treure-la del marc i fotografiar-la? M'ho permet?

Sí, endavant.

Val més que l'hi deixi.

- És per una bona causa. - Gràcies.

- Se sentia amenaçat? - Més aviat desemparat i trencat.

Va dir que volia iniciar una vaga de fam.

En parlava cada vegada més sovint.

El meu marit va intentar treure-li la idea del cap.

Però ell ja sabia que no hi podria fer res.

Tot es va agreujar després de la reunió amb en Karski.

En Karski?

Quan es va reunir amb en Karski? A la tardor?

- Desembre passat. - Al desembre.

Tenia molts enemics.

També entre els polonesos.

A molts, no els feia gràcia

que escrivís cartes a Churchill i Roosevelt.

Hi ha antisemites entre nosaltres, com a tot arreu. A l'exèrcit.

O entre la gent normal.

Vam arribar aquí amb aquest llegat vergonyós.

Ell s'hi oposava, s'hi resistia.

Devia sentir-se sol.

- Desesperat. - Sí.

Va quedar desfet després d'aquella reunió amb en Karski.

- Qui és en Karski? - Un emissari, de Polònia.

Va travessar tot Europa

per portar-nos notícies del que estava passant a Polònia.

Quan l'escoltàvem no ens el podíem creure.

Ell havia vist amb els seus ulls el que feien els alemanys

als guetos i als camps d'extermini.

- Em podria reunir amb aquest home? - Se n'ha anat als Estats Units.

Esperava reunir-se amb Roosevelt.

Miri, senyora.

Diu que tenia molts enemics entre els polonesos, oi?

Ho sento. Però el cotxe és aquí.

Esclar.

Disculpi. El nostre primer ministre està planejant

un viatge a l'Orient Mitjà i no paren de trucar-nos.

- El general Sikorski? - Sí.

- Recordi'm per quin diari treballa. - El Times. Soc reporter.

Faig fotografies i escric petites històries.

I quan publicarà aquesta?

Espero que sigui ben aviat. Aniré a l’Àfrica a fer de corresponsal.

- Doncs molta sort. - Gràcies.

Coneix el senyor Wolf?

Woolf? Amb doble "o"? El director adjunt?

Sí, és el meu cap.

Va ser a ell a qui vam enviar l'article i les peticions d'en Zygielbojm.

Però hi va haver algun problema.

Al final, només es va publicar una petita nota al Times.

I l'article es va publicar al Manchester Guardian.

Sí, estem associats.

Però ells són a Manchester.

Surti del mig!

Sí? Bon dia.

Que ha passat res? Un atac, un bombardeig?

Resulta que la meva història també era teva.

Segur que no coneixes aquest home?

És el teu suïcidi.

Shmul Mordecai Zygielbojm.

Era membre del Parlament polonès i activista del Partit Socialista Jueu.

I es va suïcidar després de lluitar infructuosament perquè l'escoltessin

i per demanar ajuda pels jueus de Polònia,

que són exterminats pels alemanys,

però tu això ja ho sabies, no?

Què estàs buscant?

L'article que en Zygielbojm va portar aquí, el que et va donar.

I que finalment va aparèixer al Manchester Guardian,

perquè aquí només es va publicar una nota.

El trobaràs a finals de gener.

L'última setmana.

Al nostre diari i al Guardian.

Me'n recordo, de quan van ser aquí.

Estava desesperat.

Només volia que el seu text es publiqués de seguida,

- però no el vaig poder acceptar. - Sí, perquè és jueu.

És el que passa quan maten la teva gent.

- Maten gent a tot arreu. - No a una escala tan descomunal.

I aquest n’és justament el motiu.

Hem de ser creïbles.

No pots anar publicant coses així sense verificar-les.

Necessites fets, documents, testimonis.

TERROR A POLÒNIA

Costa de llegir quan és a les últimes pàgines.

I més encara, si la lletra és petita.

Mira les portades.

Què hi veus?

Tunis.

Les coses ens anaven força malament a l’Àfrica.

Més avall. Els alemanys van bombardejar una escola. Hi van morir nens.

O la reunió entre Churchill i Roosevelt a Casablanca.

No es mereixen sortir a la portada?

Els estan matant a milers, John.

Centenars de milers de persones ja han mort.

Gasejats, enverinats, cremats al crematori. Però saps què?

A qui li importa un text publicat a la secció de xafarderies?

Es veu que hi ha un testimoni que ho va veure tot.

Un emissari polonès.

Doncs troba'l.

I després, posa-ho per escrit.

Massa tard.

Ha marxat als Estats Units.

Deu estar parlant amb Roosevelt.

Ves a saber què diran de nosaltres quan aquest malson

es publiqui primer al Washington Post i al New York Times.

No, no, no passa res. Amor! Tranquil·la. Soc jo.

Soc jo.

Soc aquí. Soc aquí.

He tornat.

He tornat.

Tranquil·la. No passa res.

Ja sé què farem quan torni de l'Àfrica.

Obrirem l'estudi.

Tot el material és aquí, només cal endreçar-ho tot.

La guerra s'acabarà

i tornaran les bodes i les fotos pel passaport.

El meu pare va construir això el 1918.

Després de la guerra.

Estudis Ewa.

O Adam i Eva.

És el paradís.

Estudis Paradís.

El coneixia.

L'home sobre qui escrius.

En Zygielbojm?

Ens vam conèixer abans de la guerra.

El meu marit va tractar el seu fill. El va deixar fascinat.

No li agradaven els polítics, però va pensar

que en Zygielbojm era diferent.

A en Szymon li van oferir feina a Londres.

Havíem planejat anar-hi junts, l'agost del 39.

Però el meu fill va agafar la grip.

Res greu.

I vam decidir que jo vindria sola per buscar-li una escola

i que ells vindrien de seguida que es curés.

Però la guerra

va esclatar.

En Szymon em va dir que no sortís de Londres.

L'hospital Portland va prometre

que els portaria a Anglaterra amb la missió de la Creu Roja.

I després, res.

No en vaig tornar a saber res, d'ells, mai més.

No sabia què fer. Volia tornar,

però no podia.

Vaig deixar de sortir al carrer.

Es pensaven que m'havia tornat boja.

I llavors vaig saber que en Zygielbojm era a Londres.

Caxton Hall, Londres, març del 1942

Els alemanys creuen que els crims que estan cometent a Polònia

passaran inadvertits o quedaran en l'oblit.

Facin-los saber

que tot el món

ha entès la increïble monstruositat dels seus actes a Polònia,

que els seus crims han estremit

la consciència de tot el món civilitzat.

El juny

d'aquest any,

des de Polònia vaig rebre la informació

que durant la primavera,

al petit poble

de Chelmno,

uns 40 000 jueus

van ser gasejats.

No, no m'he equivocat. No són 40,

sinó 40 000 persones assassinades.

40 000 persones enverinades amb gas en 50 dies.

Un dia i un altre.

Però això només va ser el principi.

Després vaig rebre un missatge des de Vílnius,

on 60 000 jueus havien sigut afusellats

en una setmana.

En els últims dies, m'han informat

que els alemanys han iniciat deportacions massives

del gueto de Varsòvia als camps.

És difícil per mi calcular el nombre de víctimes.

Però sens dubte podem parlar

de centenars de milers

de víctimes civils, homes, dones

i nens.

A continuació, el ministre de l'Interior

i membre de la Cambra dels Comuns,

el senyor Herbert Morrison, prendrà la paraula.

Què puc dir després d'un discurs així?

Què puc dir davant

de tals fets?

Només els puc assegurar

que els criminals que han comès aquests actes seran castigats.

Els prometo

que tan bon punt la guerra s'acabi,

arribarà inevitablement l'hora de retre comptes.

I els prometo

que tots els responsables d'aquests crims seran jutjats

i sotmesos a un procés judicial ordinari.

Ha sigut un èxit rotund. No podia haver sortit més bé.

Han quedat impressionats pel seu discurs.

I el discurs de Morrison,

és la posició oficial del partit.

O sigui que es publicarà. Sortiran informacions a la premsa i a la ràdio.

Ara, el seu govern, s'haurà de pronunciar clarament

sobre el que Alemanya està fent a Polònia.

Coincidirà amb mi que ha sigut un gran pas endavant.

Endavant?

No l'hi sembla?

Ni Morrison ni la resta no han dit res d'ajudar-nos.

Ni un pas concret pels jueus de Polònia.

- Sí, però… - No pensen fer-hi res.

Per què ho haurien de fer? Ja ha sentit el que ha dit.

Jutjaran els criminals després de la guerra.

Després?

Sotmetre'ls a un procés judicial ordinari?

Què diré als jueus polonesos? Tot i que potser no ho he entès bé.

Ho ha entès correctament.

Doncs somrigui. Passi-ho bé.

Disculpi!

Necessito ajuda, i he sentit que era a Londres

i que té contactes.

Busco informació sobre el meu marit i el meu fill.

Benvolguda amiga,

vostès em sobreestimen.

Sí, rebo informació de Polònia, però sobretot xifres enormes.

Per tant, ho sento, però no la puc ajudar.

Em dic Zemler. Ewa Zemler.

Un cop el meu marit va tractar el seu fill Artek.

Vingui a veure'm.

Aquella foto em va fer tanta enveja.

Jo no tenia res.

Ho vaig deixar tot a Varsòvia.

Crec que aviat oblidaré com eren.

La meva dona.

I el meu fill.

El petit.

El meu marit me'n va parlar. Quan havia contret l'escarlatina.

El doctor Szymon.

El recordo.

La Manya

en deia meravelles.

Un dels millors pediatres. Visitava al carrer Wilcza.

Digui'm, com s'ho ha fet per venir a Londres?

- Ja fa tres anys que soc aquí. - I com ho porta?

Doncs no gaire bé.

Fa quant que no en sap res?

Novembre del 1939.

Novembre?

L'última carta

de la meva família

va arribar el novembre

del 1941.

L'Artek fa bona cara. Està fet un home.

La Manya em va dir que se n'anaven a Varsòvia.

Vostè espera un miracle.

Li agrada la canalla?

Hi ha una feina, potser li interessa. En un alberg per orfes.

Al carrer Blackwood.

Ofereixen una habitació, s'hi podria instal·lar.

Brilla, brilla, estel petit, en el cel de mitjanit.

En Zygielbojm va ser com el meu àngel de la guarda.

Tot i que me'n va prendre tota esperança.

Em va donar la notícia que en Szymon i l'Adas havien mort.

Em va dir que els alemanys

van transportar tots els jueus des del gueto de Varsòvia

fins al campament de Treblinka.

A l'exterior, van separar les famílies.

Als ancians

i als nens

els van transportar per separat.

En Szymon mai hauria abandonat l'Adas.

Com que l'hi volien prendre, va empènyer un alemany.

I els van matar.

Volia suïcidar-me

i ho vaig intentar.

No! Espera! Escolta. Mira'm.

M'agrada fer fotos quan hi ha boira.

Sobretot a aquestes hores.

No sabia que coneixeria algú tan especial.

Almenys t'he salvat

d'agafar un refredat.

El color dels teus cabells és tan bonic entre la boira.

Et fa res si et faig una fotografia?

Ets tan…

Sisplau.

Tranquil·la. Tranquil·la.

Té, perquè entris en calor.

No passa res. Fa fred, és el mes de novembre.

Estàs bé?

Com més informació et guardis, més segurs estaran els nostres soldats.

PARLAR SENSE CURA, COSTA VIDES

Què és això?

És per tu. És material per un article sobre en Zygielbojm.

T'ajudarà a tancar la investigació.

L'autòpsia ha mostrat altes dosis de calmants al cos.

Qui no pren calmants avui dia?

És un suïcida i s'ha d'iniciar el procediment adequat.

Mereix un funeral amb honors

i un monument, a prop de Downing Street.

Endú-te'l a casa i llegeix-te'l. Tu també en formes part?

Mira què tinc.

Què passa?

- El nom de Karski, et sona de res? - Sí.

És un polonès que fa poc va visitar en Zygielbojm.

El volia interrogar, però avui se'n va als Estats Units.

Què dius? Se'n va anar fa temps.

No. El seu avió surt de la base de Northolt avui.

Com que avui? A quina hora?

Com vols que ho sàpiga?

Segurament aquesta nit. Com la majoria dels vols a l'estranger.

L'has d'interrogar. Com sigui.

- Avui? - Sí.

No, no. No estic preparat.

A més, Northolt és molt lluny

Fumes?

Només quan la cosa va de debò.

I, Thomas, això és molt seriós.

Au, va.

Vas molt lent, Thomas.

- No saps a quina hora se'n va, oi? - No, no ho sé.

Fa molt mal temps per anar d'excursió, no trobes?

D'excursió? Thomas, anem a treballar.

Semblen contents.

En quin idioma canten?

Northolt és una base polonesa.

Premsa? La Vera Lynn ja és aquí, parlant amb els oficials a la cantina.

El concert serà a l'hangar enorme que veuen allà.

Venim de Londres. Soc forense.

Estic investigant. He de parlar amb l'oficial de guàrdia. És urgent.

Esperin aquí.

Adam, et prendran la càmera.

Tot anirà bé.

Tranquil.

Haurà de deixar el cotxe aquí. El suboficial els acompanyarà.

I no pot fer fotos, aquí, només al concert.

Cap problema. Gràcies!

Endavant, passi.

Londres, desembre del 1942

Segui.

Ja sap perfectament qui soc i què faig.

O sigui que parli'm de vostè, sisplau.

Jan Karski. Soc un emissari de l'Estat Secret Polonès.

I què hi fa, aquí, senyor emissari?

Vostè sap per què vaig haver de deixar el país.

Sí, em sap greu.

Aquí, a Londres, com també sap,

m'he estat reunint amb gent molt rellevant:

ministres, parlamentaris, ambaixadors,

escriptors i líders de diverses religions.

Amb tots els que he pogut; he parlat amb la premsa britànica

- i amb la d'altres països aliats. - I què li han explicat

aquestes persones tan rellevants?

Va, li deuen haver dit alguna cosa.

M'han dit

que desafortunadament les demandes dels líders jueus del nostre país

no són viables, per raons polítiques,

a més de raons estratègiques i tàctiques.

Per raons estratègiques

i tàctiques. Quina bona excusa.

Els anglesos sempre diuen el mateix: és impossible...

No cal que segueixi,

no ha vingut aquí per explicar-me què passa a Londres

o què pensen els anglesos.

Això ja ho sabia sense la seva ajuda.

Necessito saber què puc fer.

Què faig, ara?

Ja ho he intentat tot!

Sisplau, expliqui'm què més puc fer!

Els líders jueus de Polònia consideren que, si la meva missió fracassa,

haurà de recórrer a mesures extremes.

Què vol dir això?

Anar a les oficines, cambres i agències més importants

i iniciar una vaga de fam.

Rebutjar qualsevol tipus d'aliment fins que els governs aliats

prenguin una decisió per salvar els jueus i anunciïn un pla de rescat.

Volen que mori lentament davant dels ulls de tothom.

Quin disbarat.

Estan sonats.

No hi toquen. No em deixaran morir.

Enviaran la policia i m'ingressaran en un sanatori mental.

Què esperen? És ridícul! Absurd!

- Ningú permetrà aquestes protestes! - Li transmeto el que m'han dit.

Sí, però mai deixaran que mori al carrer!

Ens hem tornat bojos!

Ens hem tornat bojos!

Diuen que va ser al gueto. Què hi va veure?

- Què vol saber? - Tot.

Les condicions de vida són espantoses.

La gent viu en la pobresa.

I a més els alemanys ens estan matant.

Els alemanys estan matant els jueus? Quina primícia.

Senyor Karski, l'hi repeteixo.

Expliqui'm què hi va veure.

Terror,

por,

desesperació.

No hi ha menjar ni medicaments.

La gent s'està morint de gana i de malalties infeccioses.

Quan algú mor, la seva família li treu la roba perquè algú altre

la pugui fer servir. Ningú es pot permetre un sepeli.

La fetor és horrible. Indescriptible.

Els carrers no es netegen.

Les clavegueres són plenes d'excrements.

I hi ha cadàvers, despullats, per tot arreu.

A la nit, els carreguen en carros

i se'ls emporten a un altre lloc.

De debò va explicar això a gent de Londres?

A molta gent. Unes quantes vegades.

Ahir mateix vaig tenir una reunió amb el seu viceministre d'Exteriors.

Amb Laws? Richard Laws?

El sorprèn?

Per què ningú no en sap res, d'això?

La premsa hauria d'explicar el que passa.

- No és a mi a qui ha de convèncer. - Ningú mostra el mínim interès.

Fins ara han aparegut tres articles.

A capçaleres d'abast força limitat.

Tres.

El seu article es publicarà al Times?

Sí.

Sí.

Ha parat de ploure.

Però ha baixat la boira.

Una cigarreta?

Sí.

Mai oblidaré la gent que vaig conèixer

desafiant aquells cels furiosos.

Recordo bé que, quan les ombres queien,

tenien un halo d'esperança als ulls.

I tot i que avui soc molt lluny,

encara els puc sentir dir:

"Tot en ordre!"

Quan arribi l'alba,

hi haurà cardenals anyils

sobrevolant els penya-segats de Dover.

Demà, espera i ho veuràs.

Hi haurà amor i riures.

I la pau serà per sempre.

Demà, espera i ho veuràs.

El pastor cuidarà les ovelles.

La vall tornarà a florir.

I en Jimmy podrà tornar a dormir

a la seva petita habitació.

Hi haurà cardenals anyils

sobrevolant els penya-segats de Dover.

Demà…

Demà tancaré la investigació

i autoritzaré l'enterrament.

Aquest home mereix un funeral amb honors, no trobes?

Estaré esperant el teu article.

Et donaré una còpia de la nota de suïcidi. És important.

La benzina.

Pari, pari. Pari!

No em puc quedar en silenci i continuar vivint

mentre els altres jueus polonesos,

a qui represento, estan sent assassinats.

Els meus companys del gueto de Varsòvia van caure amb les armes a les mans,

en un últim gest heroic. No vaig poder morir al seu costat.

Amb la meva mort, vull expressar la meva més enèrgica protesta

contra la passivitat amb què el món observa

i permet la destrucció del poble jueu.

La responsabilitat pel crim d'eliminar tots els jueus

recau sobretot en els seus autors,

però indirectament també en tota la humanitat.

La meva vida pertany al poble jueu de Polònia

i, per tant, l'hi entrego, ara.

El 19 de maig del 1943, el London Times

va publicar una nota sobre el suïcidi de Szmul Zygielbojm.

No s'hi esmentava l'extermini del poble jueu.

Amb el suport del Departament de Cultura.

Can't find what you're looking for?
Get subtitles in any language from opensubtitles.com, and translate them here.