Original subtitles

Gràcies.

Hola. Sí,

era

matxor, sí.

Núria, n'hauria de deixar-te que acaba de plegar Enric.

De la teua part.

Que pesada pot ser la gent.

Ai, filla.

Com estàs?

Malament. No vols que estiga.

I tu? Bé, atacada.

Organitzar un soterrari és escotador.

Flors, taüt, el capellà, el nítxol... Sort que Ximo, de la funerària, és molt

bona gent i m'ha ajudat en tot.

És que, fill, ta huela s'ha mort en el pitjor moment. No ho treu, mare.

I Júlia? Què? Com està? Al final, què? No ha volgut bé. No li he dit jo que no

ho fes.

El seu estat no m'ha semblat del més convenient.

Quan jo estava prenyada de tu, fins l'últim dia vaig estar ajudant ton pare

al camp.

Puc deixar la maleta i me'n vaig.

Vull arribar al tanatori.

El tanatori està tancat fins a l'enterro.

Com que està tancat?

Tanquen, tanquen al migdia.

I a quina hora és l'enterro? A les 5.

Per què no aprofites i descanses un poc? Va, puja.

Vinga.

Ei. Estaves dormint? No, no, no, no.

Com estàs?

Bé. Sí, el viatge m'ha donat temps per aprofitar l'idea, però... Saps,

és estrany ser aquí.

I ara que no la veuré mai... Saps...

I tu?

Bé, trist per tu.

I Bruno?

Ja, ja, the signal is not very good here.

I'll call you back, okay?

Molt bé. Ciao.

Hola, abuela.

Chico, què fas així?

Quina sorpresa.

Aquest cap de setmana és la boda de Vicent. Que no te'n recordes? Sí, sí.

I jo els arreglos encara per acabar.

Però vine, vine, sí.

Va,

va, va.

Deixa, deixa, que a la meva edat mai se sap si serà l'última vegada. No diguis

aquestes coses.

Una mica més de feina.

Per l'interès te quiero, Andrés.

Saps què passa? Els pantalons se me'n queden minuts. No em tanca el gotó.

Minuts, minuts.

Això és tot el pis amb sis S que menges allà.

Bé, pròvatelos.

Ah, sí? Una altra vegada?

Sí. I què?

Què el fa vergonya assenyalir el cul a ta abuela?

Que conste que te l'he llevat moltes vegades.

Val, val.

I la Júlia?

No ha vingut?

No, el divendres.

És que no podia venir abans.

Doncs vendreu a dinar, no? Sí.

Vaig a fer putxero.

Sí, però, abuela, una cosa important.

Júlia és vegetariana i no menja carn. Bé, que la part té i cap problema.

És que no és tan fàcil.

Faré una olla amb carn i l'altra olla només amb verdura.

Està bé? Perfecte, sí.

Pilota, et menja?

Pilota és carn.

Bé, aniré a Maripau i compraré doble de verdures.

Perfecte. Val? Ja? Sí? Ja.

Huela. Què?

Ja has acceptat més encàrrecs del que deuries, no?

Què vols que faci, fill?

Mira, entre la boda del teu amic i les festes que ja estan ahir... Oh, les

festes, les festes.

Estem al mes de març i les festes són al juliol.

Són moltes festeres.

I què vols, que les pobres xiques vagin xafant-se la vora del vestit?

Té, me'n vaig.

On te'n vas?

És que avui tenim la serenata de la novia de Vicent.

Ai, la serenata.

Encara me'n recorda el dia que ta güelo va vindre a ma casa amb una colla d

'amics que, per cert, cantava molt malament.

Nosaltres hem contractat un grup del Baes per a que això no passi.

Bé que ho heu fet.

Ens veiem dissabte.

Adéu. Adéu.

Passa-ho bé? Sí.

Va, anem a vore.

Com ho dius?

Ai, mira com ho pensava.

Teresa, a tu et volia vore jo.

I la meua bruixa? Com va, la meua bruixa? Ui, si ja fa temps que la tens

llesta. Bé, t'ho vaig dir.

El dissabte en el mercat.

Si no el dissabte no n'hi ha al mercat.

Com que no? Anaves amb la teua cunyà, eh?

T'hauràs confundit de persona.

El que tu diguis.

El cas és que la tens llesta, ja.

Quan vulguis, passa per allà.

Demà, si en sé falta.

Molt bé.

Adéu, Teresa.

Adéu.

Bon dia.

Bon dia, Teresa.

Paco!

Ixe, que si tens una clienta esperant. Ja vaig, un moment.

No tinc pressa.

Quan jo m'encarregava de la botiga, estava tot el temps a la porta esperant

els clients per atendre'ls.

Estes passa la vida allà dins fent no sé què en l'online Ixe, i mentrestant la

gent esperant.

Bon dia, Teresa.

Bon dia.

L'online Ixe, com vostè li diu, també és d'ur la botiga, que estava preparant una

comanda d'un client.

Ja em diràs tu quin sentit té.

Comprar botons per l'internet. Ai, si jo sapiguera també ho faria, eh?

És molt còmode que el portin el gènere a casa.

I una ja té la seua edat. No diguis això a la Teresa, que vostè està com una

roca. Si jo el comptara... Què necessita?

Què?

Imatges, filetes, filetes, botons... Vostè no para, eh?

Se m'ha muntat la feina. I ara que ha vingut el meu net a la boda del fill de

la Pastoreta... Està tot el poble revolucionat amb la boda Ixa.

Que si la despedida, que si la serenata... Calla, calla.

Mare, vostè el que té és en Betxa. I el seu net com està?

Allà està.

En Anglaterra, amb la seva núvia.

Una altra forastera, segur.

Com la del fill de la Pastoreta.

Mare, la nòvia de Bixan és del poble del costat. I això què és?

Una forastera, i a més castellana.

En este cas, els dos són forasters.

Perquè ella tampoc és anglesa. Ella és d'Alemanya o... no sé.

I ell què fa allà?

Treballa d'infermer en el millor hospital de Manchester.

Així no trobava res de trellat.

Però se'n va anar allà i no para de treballar. Si al final ens tocarà anar

-nos a tots.

No diguis tonteries.

Ja estem, mare. ¿Que vostè no se'n recorda quan va haver d'emigrar a París

a la cité Teresa, de testimoni? I gràcies a Déu que estava jo allí, que la

vaig ajudar en tot.

És així o no, Teresa?

Paco, m'han dit que el teu sogre ha tancat la fusteria.

Entre la pujada de la llum i la pujada de la fusta, tot era mal de caps i ja no

li xienes números.

I que ja està major, l'home.

Així que ha decidit jubilar-se que ja li tocava.

En realitat, així guanyant.

El teu sogre... El teu sogre és un gos.

Mira nosaltres, així, aguantant.

Quina poca vergonya, la filla de la Colometa.

Mira que n'haurà a comprar-li el moro.

a saber d'on treballa la fruita. D'on l'ha de treure, mare? D'on l'ha de

treure? De dalt dels arbres, com tot el món.

I a més que no és moro, que és indi, o paquistanès, o les dues coses.

El que hauríem de fer tots és anar a comprar a les botigues del poble.

Ah, que la plaça no és el poble, perquè és allà on està la botiga de samit. Ja

saps el que vull dir.

Comprar en les botigues de tota la vida.

La fruita a calamar i pau, la carn al cabota, i el pa al forn del tio

Pollastre. I no al primer foraster que arribi.

Mare, samit ja fa dos anys que està al poble.

La seva filla va a classe amb la Moa Paula.

Són molt amigues.

Com vulguis.

Però a la teua cosina Mari Pau no li deu fer gens de gràcia que li furten els

clients.

Què et dec?

4,50, Teresa.

Bé.

I 5?

Me'n vaig a comprar.

Que vagi bé.

Gràcies. Adéu.

Bon dia.

Bon dia.

Bon dia. Adéu, guapa.

Bon dia, Sento.

Què tal? Què tens per mi?

Acaba d'anar-se'n.

I tardarà molt?

Doncs tenia hora al metge i ja saps com es posa a l'ambulatori a les 2 hores.

Buenos días.

¿Le puedo ayudar en algo?

Quiero un kilo de pencas.

Unas carlotas y una col.

¿Son para puchero?

Sí.

¿Y puerros?

Ponme uno.

Pues enseguida todo.

¿Patatas también quiere?

No,

patatas tengo en casa.

Pues son cuatro euros.

Señora.

Que tenga buen día.

Igualmente.

Rosa... Rosa, t'acompanyaré sentiment.

Enric, gràcies, Paco. T'abuela m'apreciava molt.

Vam viure moltes coses juntes a París.

Ella vingué darrere de mi i jo la vaig ajudar en tot, pobra dona.

T'acompanyaré sentiment.

Rosa, saps si tenés...

M'ha acabat d'arreglar la blusa?

Tia, anem, va. Però ja fa massa temps que la té. Un moment.

Ho sentim molt.

La taula era molt divertida.

¿Te'n recordes quan es deixava jugar amb la mànega d'aigua?

Acabàvem mullats de dalt a baix.

I quan li va minundant, et lloré.

Deixar-ho era la seva vida.

Com s'enfadà quan li trencaran una branca d'una pilota.

Ai, sí, que la va agafar la veient Sara a la teula.

I allà segueix.

Sí? Sí.

Tu ves setmanes i et va fer la creu.

Què? A mi? Sí. Però si vas ser tu.

Sí.

Ja et val, eh?

I què?

Com duus això de ser pare?

Bé.

Bé, sí.

Ha collonat?

Però bé, sí.

Amb ganes que ens callem.

I tu?

Com estàs?

Doncs mira, ho acabo de deixar a en Fran.

Hòstia.

Precisament perquè ell vol tindre fills i jo... Jo no sé si vull ser mare.

O sí, però... no vull ser mare perquè és el que toca ara, saps?

La següent pantalla.

Casar-se, comprar-se una casa, tindre fills.

No ho sé, no ho sé.

No et ratlles, tia. No val la pena.

Ja.

Encara som joves.

Saps el que em ratlla a mi?

Què?

que el meu fill serà guiri.

No, béves?

Que el fill d'uns amics valencians que viuen allà a Manchester... diu Paella.

Paella.

T'ho promet?

No, home... A veure, que no passa res.

Jo estic bé a Manchester, amb Júlia, treballant al mateix hospital, tenim un

grup d'amics de puta mare... Però pensar que el meu fill...

Creixerà allí.

I així serà el seu lloc.

Serà més difícil tornar.

Estàs pensant en tornar?

No ho sé.

Ai... Et quedes a la gran gala?

L'elecció del rei, la reina de les festes.

Hòstia, això és la setmana que ve, no? Mm-hm.

No, no, no.

Va ser dies deixant la Júlia sola.

Ja.

Hòstia... Quant fa de l'última vegada?

10 anys?

Te'n recordes que vaig pujar de l'escenari i vaig començar a copitar

allà davant de tothom?

Quina vergonya.

Ai, Déu meu.

També va ser la nit que em vas dir que te n'anaves i que no podíem estar junts.

abans que te'n vagis o faràs el de sempre?

Bona vespra.

Bona vespra.

Molt bé, però no tinguis més temps.

Molt bé.

I aneu amb compte, d'acord?

Anem. Adéu, adéu. Adéu.

Lentament. Sí.

El ticket, aquí.

Gracias. Adiós. Señor, le acompaño en el sentimiento.

Usted es el nieto de señora Teresa, ¿verdad?

Sí. Es que su abuela era muy buena clienta nuestra.

Gracias.

Ja era hora.

Pensava que sopava soles.

Hola.

M'he entretingut amb Eva.

Ai, Eva, Eva.

Ai, Eva, Eva, què?

Res, res.

No dic res.

Has anat a comprar-li el moro?

Jo diria que és més bé paquistanès.

Preferiria que hagis anat a calamar-hi pau.

Doncs l'auela era una bona clienta.

Què dius?

M'ho ha dit ell mateix.

Carai, tu.

Ni morta deixarà de sorprendre'm.

Mare!

Mare, mare, què?

Si és que, mira quines costures.

I els acabats.

Quina cosa més mal feta.

Si ja li vaig dir jo que no es comprarà el vestit de la gala per internet.

Però hi fer cas.

Costava 20 euros. Ja, ja ho sé, que costava 20 euros.

Però per 20 euros què vols?

Si la tela apareix un salt de creilles.

No pateixis.

Això. T'ho agarro jo i t'ho deixo perfecte. Ai, gràcies, Teresa.

No sé què faríem sense tu.

Anem, mare, que arribaré tard a l'entrevista. Ja anem, ja, tranquil·la,

no siguis mal educada.

És que ara, per fer de reina de festes es fan una entrevista i tot, com si així

no es coneguessin prou.

Això dic jo. I al nit vam estar tota la nit assajant el que anava a dir, per

això està nerviosa.

Tu no pateixis, sigues tu mateixa i ja està.

Ara, vine.

Ah, ja tens això?

Sí, sí.

Ja.

Mira, veig si t'agrada.

Ai, moltes gràcies, Teresa, per fer-ho tan ràpid.

A veure si ningú se n'adona que és el mateix que vaig portar per a la boda de

Mari, la de Lluïsa.

No, no es fixaran.

Ai, sí que es fixaran, sí.

Ja ho saps tu bé.

Pren.

Gràcies. A tu.

Ah, Marisa, digues. I di-li a ta tia que passi per la bolusa quan vulgui, que fa

dues setmanes que la tinc feta.

I encara no ha vingut.

Ja li ho diré, però ja saps que té el cap més enllà que sí.

Ja, ja. Adéu, Teresa. Adéu.

No tinguis por, sigues tu mateixa.

Gràcies. Adéu.

Adéu.

Mare de Déu, senyor.

Aquesta dona no se n'anirà mai.

¿Le he dejado algo en la tienda?

No.

Ah, usted es modista, ¿verdad?

Más o menos.

Es que mi hija es festera este año y necesita un vestido.

Ah, no, no, no, no, no, no, no, no, no.

Estic de faena fins a si d'an. Que no.

Que no?

¿A quién sale?

No, no, no, no.

Han pres el pico el relleno.

Ah.

¿Sale mal o no?

Mira. que s'acomple per internet amb tant de xip.

Au.

Basta.

No?

S'ho pensa.

Perdóneme, señora Teresa.

Llevo un poco de prisa.

Es que mi hija es festera este año.

Está muy ilusionada.

Pero necesita un traje.

Yo ya tengo mucho trabajo.

No quiero que lo haga usted, señora Teresa.

Lo voy a hacer yo.

Pero tú sabes coser.

Sí. Era mi profesión en mi país.

Es que yo quiero hacer un traje precioso para mi hija.

Lo que pasa, no tengo máquina de coser.

Y las buenas cuestan mucho dinero.

Entonces yo había pensado, si usted puede alquilarme la suya, aunque sea

para unas horas, puedo pagarle lo que usted me pida, señora Teresa.

Quin disbarat. De cap manera.

Está bien.

Muchas gracias de todas formas, señora Teresa.

Estic súper contenta de treballar a la meva terra.

Collons, el que em faltava.

Serà possible.

Tres ahir, dos avui... Va bé, el negoci, no?

Tot un encert, això de la merceria online.

Me n'alegre. Me'n vaig, que tinc feina. Molt bé, adéu.

Adéu. Bon dia.

Bon dia, guapa. Teresa, bon dia. Què necessites? Bon dia.

Escolta'm, vine.

Jo volia parlar amb tu.

Què saps d'aquest xic del Foraster?

Quin de tots?

El Indi.

Aquest anés.

I jo?

Què passa? Què parleu per ahir?

Què m'ha quedat sense fil negre?

Què passa amb l'Amir? Què serveix?

Dona, no gran cosa.

Sé que és vidu, que té una filla que li diuen Dalia, que viu al carrer Semblant,

número 10, el primer pis.

És un pis que era de les camoneres, però no sé... Val, val, val.

És de filla.

Dona, jo crec que sí.

La seva filla ve molt de casa, és molt bona xiqueta, molt educada.

També necessitava fil roig.

i una agulla per a la màquina de cosir.

Però va, que no tinc tot el dia.

Perfecte. ¿Quieres el ticket?

Que tengas buen día.

¿Cuánto tardarías en coser ese vestido?

No mucho, señora Teresa.

Una, dos, tres semanas.

No más.

Pero... solamente un vestido, ¿eh?

Nada de hoy un vestido, mañana la vuelta de un pantalón... Que eso me lo conozco.

No, lo prometo. Nada más. Solo el vestido.

Bien. Yo ahora tengo mucho trabajo.

Pero podrías venir a mi casa de 8 a 10 mientras yo ceno.

Eso es perfecto, señora Teresa.

Yo aquí cierro la tienda y voy enseguida.

Pero muy importante, ¿eh? Que no se entere nadie.

¿Entesos? Sí, sí, lo prometo, señora.

Deja de llamarme señora Teresa, que en fame es mayor del que soc.

Au. Sí, señora.

Adéu. Adéu. Buen día.

He pensat que el millor que podem fer seria vendre la casa de ta abuela.

No és un poc pronta per parlar d'aquestes coses?

Carto pronta haurem de parlar-ho.

Millorada, que estàs així, no?

Ara no em ve de gust.

La cosa està malament, Enric.

Ens paguen la taronja a un preu de risa. Quasi no cobrim costos de producció.

I?

Doncs... que en vindríem molt bé.

Ell sostindrà la Sara.

Estic així, jo sola, encarregant-me de tot. Estic cansada, filla, estic molt

cansada.

Mira, la meva amiga Anna, la de la Vall, m'ha contat que allà

alemanys i anglesos estan comprant totes les cases que hi són.

Sembla que els agrada vindre a jubilar-se.

És la casa de l'auela.

És que no sé si em ve de gust que se li queden uns guiris.

Tu pensa, per a què la volem?

Per a que estigui ahir tancada i plena de pols?

Jo he pensat en utilitzar-la.

Enric, però una vegada l'any que véns no paga la pena.

Podeu quedar-vos així.

És que potser no és una vegada.

No és una vegada?

Això què vol dir?

Una vegada o dos?

Ja veus, no és una vegada.

A vore, fill, de què estàs parlant? De Bruno.

És que no sé si és millor que creixi així que a Manchester.

Esteu pensant en mudar-vos així?

És una idea que he tingut. No he parlat amb Júlia.

Però allà tens un molt bon sou, fill.

Així no trobaràs res per l'estil, eh?

Sí, però entre cangurs, escoleta, lloguers... Així és que no hi ha tanta

diferència.

I no tot són els diners, mare.

No et faria il·lusió veure'l créixer a Bruno.

Clar que sí, fill.

Clar que m'agradaria.

No saps com de bé li sentaria en aquesta casa els riures d'un xiquet, amb la

buida que està sempre.

Necessita temps per pensar-ho.

Està bé, fill.

Està bé.

Amore, how are you?

I'm a bit tired, actually.

I can't wait for my maternity leave.

I know.

Besides, it has been raining all day.

Here, we've had a spectacular day.

Mira.

Please, don't make me jealous.

Sorry.

We missed you yesterday.

Yesterday?

Oh,

Lucas' birthday.

Right, wow.

I forgot to congratulate him.

Amore,

I want to talk to you, because I'm thinking and it's just an idea, okay?

Ah.

OK. OK.

Bye.

Bye, amore.

És un jaquetero. Mira, aquí tenim el fill prodigó.

Què?

Com estàs, Enric?

Bé. Bé, bé, bé. Gràcies.

Què tal, vosaltres?

Bé, així estem, arreglant el món, un poc.

Ja que les alcaldesses eren més de copeta de conyac. Dóna'ns temps.

Mira, aquí està, sí!

Què passa?

Què passa?

Com estàs?

Bé. Ai, pájaro!

Ara bé.

Bé, bé, bé.

Podries saber avisar de lo de ta abuela, cabró. No m'agrada manejar.

Però a Eva sí que l'avisaré. No, és la saventeria personal.

Ho sento molt, eh?

Bueno,

què?

Com estàs?

Bé. Què tal la vida de casat?

Bueno, no ha canviat gaire.

I tu què tal per Manchester?

Bé, bé, bé, sí.

A punt de ser pare.

Què? En sèrio?

Un xiquet, sí.

Bueno, vosaltres quatre casallers, que hem de celebrar que d'així poc tindrem

un altre terrorista com este. Un terrorista? No, que això era molt bo.

Ui, boníssim. Un bàlsamo.

Ei!

Pel primer de la quadrilla en ser pare.

No, no!

No!

Vinga! No,

no, no.

Dos anys que no em feia una casa allà.

Cabrona.

Almenys aquesta vegada no has hagut d'estar al escenari, no?

Cabrona.

Sóc una cabrona.

Beu aigua, beu.

Oh, fresqueta aquesta.

Mare meva.

És el que vas tenir l'altre dia?

El què?

Estàs pensant en tornar?

Què ha passat amb això de que si mai passa res... Allà tampoc mai passa res.

I a sobre plou, tot l'oblida.

No m'ho crec, ha de ser diferent.

És diferent.

Però no sé si és el millor.

A veure, quines coses t'hauràs de faltar?

Perquè a mi se m'ho corren poques. No, no, moltes.

El menjar.

A veure, ara mateix el menjar... No.

Però la llum, el sol, saludar a la gent... Allà m'he volgut passar un o dos

dies sense saludar a ningú.

La part bona és que no et paren cada cinc minuts per recordar-te que se't

passa l'arròs.

Se'm passa l'arròs.

Se'm passa l'arròs.

Les pipes.

Les pipes les trobo molt a faltar. Allà no mengem pipes. No mengem pipes? No.

Això és motiu per a la dona del país, immediatament. Inmediatament.

La teua veïna segueix viva?

Jo crec que fa 100 anys.

100 anys?

Va ser el primer any saber que ho havíem deixat, que ja no estàvem junts. Cada

setmana et preguntava què ha passat amb el xicon i que t'acompanyaves.

Senyora, estic ací.

Estic ací, he tornat.

Hola,

senyora Teresa.

Hola.

No te ha visto nadie, ¿no? No, no, he sido muy cuidadoso.

Mire, he traído mango para usted.

Trae de las frutas.

¿Te has acordado de dejar la llave de fuera donde estaba?

Sí, sí, sí.Vale.

Ahí la tienes.

Me la compró mi hijo con su primer jornal.

Qué bonita es.Ahora te explico cómo funciona.

Es que es muy delicadita ella, que a veces se engancha con la aguja.

Es muy parecida a la que tenía en mi país.

Es un poco moderna esta, pero es... es tal como había oído.

Es que la gente habla en la frutería y... Sí, la gente habla demasiado.

Si supieras de las cosas que me entero cuando vienen a probarse, sí sembla el

retorn. I damunt, encontren la seua vida i volen que els doni consells.

Ai...

¿En tu país tú también hacías arreglos?

No, más que arreglos, confeccionaba trajes de alta costura.

Lo aprendí de mi suegro, porque él tenía un taller grande justo en el centro de

Lahore. ¿Qué era, el Armani de Pakistán?

No era muy de Armani, era más de Valenciaga.

¿Quieres ver el vestido que quiero hacer para mi hija? No.

No tengo mucho interés.

Es que me encantaría tener su opinión.

Bueno, si insistes... Es... uno

parecido a este.

Este.

Muy bonito, pero... ¿no sería mejor que le hicieras un vestido de gala, como

llevarán todas las chicas?

¿No le gusta?

Sí, sí, me gusta.

Es muy bonito, pero... es que es muy exótico.

Tanto colorido y tanto brillo.

Es que aquí no estamos puestos a eso.

Pero ustedes tienen las fallas, donde los trajes son muy coloridos también.

Me has aterrado.

¿Y dónde vas a encontrar todas esas telas?

Con tanto brillo y tanto colorido y los avalorios.

Tengo todo planificado.

Mañana voy a Valencia a por todo lo que me falta.

A una tienda de telas muy grande.

¿Usted quiere venir?

Pues mira, sí.

Quiero hacerle un regalo a la novia de mi nieto.

Pero es que las telas de Paco no son modernas.

Pues mire, yo tenía pensado ir a las 10.

Si quiere, le recojo aquí.

No, no, no.

Mejor que quedemos a la salida del pueblo.

Sí, justo antes de cruzar el puente.

¿Estás segura?

Sí.

OK. Pues nos vemos a las 10.

Bon dia, Teresa.

Bon dia, pura.

Vinc de la penya, de replegar una miqueta de farigola.

Ah, pareix molt bé, eh?

Escolta, tu... Ja ho sé.

La blusa la tinc ja llesta, de fa temps. T'ho vaig dir l'altre dia.

Jo no recorde res.

Jo volia saber si recordes les servetes que duia la tisana que feia en Perito.

Doncs mira, ara mateix no me'n recorde.

Portava farigola, camamila, lavanda, alfàvega...

I romer.

Portava romer. Pues romer. Tu vols romer? Sí.

Saps on hi ha? No. Ahí dalt, en el bancal de Paco. Corre, posa per romer.

Moltes gràcies, Teresa.

De res, pura de res.

Ya era hora, ¿eh?

Buenos días, señora Teresa.

Buenos días.

Vamos, vamos, vamos.

Chico, Sanir, qué mudad que vas.

Usted también, señora.

Es muy elegante.

Dale, dale con la señora.

Va, ven.

Vamos.

La puc ajudar, senyora?

Sí.

Volia una tela moderna per a fer-li un bolso a una xica jove.

Estes de si són l'última moda en estampats.

Ai, no, no.

Ixe no.

És vegetariana.

Bé, doncs... I esta, què li sembla?

Esta és bonica.

I el tixit és molt bo.

Toque, toque.

Sí?

Disculpe, un segon.

Las celas no se pueden tocar.

Disculpe, no lo sabía.

Es que el punto, el detalle, es magnífico.

Sí, y son unas celas muy caras.

Sí, claro. ¿Cuánto cuestan?

Mucho.

Samir. Sí, senyora. Anem-nos de sí.

¿Por qué, senyora? ¿Qué pasa?

Estas celas no tienen categoría. En esta tienda se creen mejores de lo que son.

Pero, señora... Señora.

Señora. ¿Tú no has visto cómo te han tratado?

Claro que he visto.

A mí me pasa todo el tiempo.

¿Y por qué no dices nada?

Es cuando uno ha tenido que huir de su país, uno aprende a callar.

Mire, señora, yo solo quiero el vestido de mi hija. Es lo único que me importa.

Entonces en esta botiga ya no podemos entrar.

¿Y de dónde voy a sacar la tela yo ahora?

Espera.

Ya sé quién puede ayudarnos en esto.

Paco!

Mira.

Una mà de morter.

Teresa, què fas ací dins?

Jo volia demanar-te un favor sense que s'assabenti ta mare.

T'ho diràs?

Tu, això de l'online, ho entens molt, de veritat.

Ahir es pot comprar de tot.

Dona. Depèn, però... Sí, de tot.

Tu... em compraries una cosa?

Clar que sí.

Què necessites?

No ves prades, santo.

Hola, Teresa.

Què? Txegüela, com està?

Pateix que no la veig? Ja està farta com un raure en soterrar a tots, ja veuràs.

A veure... Al final t'has animat a comprar per l'internet, eh?

De tot s'ha de fer en la vida.

A veure... Això també és per a tu.

Aguanta'm això un segon, per favor.

Ah, ja ho tens.

Va. Bé? A veure.

Vinga, Teresa, que tinguis bona vesprada.

Igualment, sento. Adéu. Adéu.

Són perfectes, senyora Teresa.

Sí, que són boniques, eh?

Ui.

Ja sé.

Un home de morter con el que estaba Miranpaco.

Este santo ya se ha tornado a liar.

Mir. Sí.

Escóndete. ¿Qué pasa?

Viene mi nuera.

Va, escóndete. Rápido, en el baño.

Hola.

Teresa. Hola. ¿Qué? ¿Cómo está?

I tu què fas bé d'ací, Rosa?

T'has perdut?

Feia dies que no ens vèiem i he vingut a veure com està.

Però ja veig que, com sempre, afainada.

Ara també fa trages, de moros i cristians? És un encàrrec especial que m

'han fet.

Teresa, està vostè bé?

La trobo un pèl nervioseta.

No, estic bé, estic bé.

Què? No m'oferis un cafè?

M'agarres molt afainada.

Val, val, si tant te...

Pressa-te.

Bé, tinc bones notícies.

M'ha cridat el meu cosí, el que treballa a l'Ajuntament de la Vall, i m'ha dit

que hi ha una plaça lliure a la residència de majors.

Diu que si la volem és nostra, però hem de donar-nos pressa, perquè aquestes

coses volen.

Hi ha una llista d'espera de dos anys.

Però, Rosa, tu no creus que eres massa jove per anar-te'n a viure a una

residència? Teresa.

Què? Vostè...

ja està major per a viure així.

Així?

Així com? Doncs així, sola.

Esta casa està molt allunyada i està vella.

No, vella estic jo per escoltar totes eixes bobades.

I si li passa alguna cosa així?

Si cau, qui ja s'aventarà?

Això té fàcil solució.

Mira, simplement, venint a veure'm de tant en tant, solucionat.

Perquè des que Enric se'n va anar, tu... Pareix que t'hagués oblidat del camí.

I ara què estic fent?

No. Ara no véns a visitar-me.

Ara véns a treure'm de casa.

Però com pot pensar això?

Em preocupa no poder-la cuidar com toca.

Està vostè acompanyada?

No. Són les canyeries que estan... que estan d'elles.

Teresa, per favor, pensa en la residència.

No hi ha res que pensar.

Que acabo d'estograr.

El seu fill tenia aquí per eixar-se.

Bé, jo ja me'n vaig.

La deixa així, amb les seues coses.

Pensa-se-ho o ens llevaran a la plaça.

Samir!

Sí, Doia?

Ya, sé yo.

Señora Teresa, usted está siempre invitada a mi casa para comer, cenar,

conmigo, con mi hija... ¿Cuándo usted desee?

Tira, tira, tira.

No tengas pena de mí porque me quieran meter en una residencia. Que yo estoy

muy bien como estoy.

Si es que tú, a lo tuyo. Va.

Sí, sí, señora.

Pero gracias.

Samir, ¿has cenado?

No.

Voy a hacer unas albóndigas. Que cocinar para una sola no sale rentable.

És que per això sincerament regalé les tarotxes.

Garriga. Garriga, ens esteu ofegant.

Som fills de puta.

Bé, una nit llarga?

Fill, per favor, seu.

Què vols?

No vull pressionar-te, però necessito saber què vols que fem amb la casa quan

abans millor.

Ai, mare.

Tu ets l'hereu natural, així que la casa és teua. Si estàs decidit a tornar, em

faràs l'auela més feliç del món.

Però si això es tracta d'un capritx passatger i la casa es queda ahir buida

i plena de pols mentre tu fas vida a Manchester, vull que sàpigues que aixòs

diners ens vindrien molt bé per a salvar els camps.

Sort que no em volies pressionar.

No para de vindre gent demanant per els encàrrecs que hauria de fer-li ta

abuela. I jo ni temps he tingut d'anar a mirar-ho.

Puc anar ja?

Segur?

Mm.

Val.

Saps on està tot guardat.

Sí.

Porta-ho tot i veiem el que està acabat i el que no. Val.

Ja em diu si hi vaig.

Millor.

Hey, how are you?

I've called you many times.

Yeah, I know. I had it on mute.

It's a good thing he didn't want to be born today.

Oh, Molly, that's four months away.

Where are you?

At my grandma's home.

Julia, I want to talk to you.

I've been thinking... What do you think if we move here?

Enric, I'm a geneticist.

Maybe it's a good moment to finish your thesis.

No, no, no.

Amore, amore.

¿Lo puedo explicar?

Eso espero.

¿Será posible?

Che, tan tens que no son.

¿Y ahora qué?

Me guardo de res.

Buenas tardes, señora Teresa.

¿No te he dicho que no me llames así?

¿Le puedo ayudar con esto?

Doncs sí, mira.

Porque parte toda la desprana y no me aclarisca.

Hola.

Ponte tú, a ver si sabes.

¿Qué?

Ah.

¿De quién es?

De Cina.

La pesquillosa que es.

Es que estas telas hoy en día son complicadas.

Ah.

Ya está.

Si quiere, yo también puedo enseñarle algunos puntos así.

Quita, quita.

A la edad que tinc, ya no tinc per què aprendre res.

Nunca es tarde para aprender.

No digues tonterías.

Gràcies, Teresa.

Yo no sé cómo tienes apañas en tantos engarres, de veras.

Es que cada vegada coses millor.

Calla, calla, que no n'hi ha per tant.

Cada tarde, después de cerrar la tienda, venía aquí para trabajar en el vestido.

Hola. Hola.

He hecho... un plato típico de mi país.

Tarkadal, tres tipos de lentejas... con curry. Ah, no, no. A mí no me gusta

el picante.

Pero he hecho especialmente para usted. No pica.

Bueno, déjalo ahí. Después veré.

Su abuela y yo nos hicimos muy buenos amigos.

Pero un día, cuando venía aquí, vi que había una ambulancia.

Adéu. Adéu.

Fueu nictors.

Un infart cerebral.

Lo siento.

Gracias.

Mi madre la encontró, pero los médicos nos dijeron que no sufrió.

Señor Enric, yo sé que no es el momento, pero quería preguntarle

si yo pudiera usar la máquina de coser de su abuela.

para acabar el vestido de mi hija.

Es que falta muy poco, quizás unas horas.

No lo sé, no lo sé.

Es que mi abuela le tenía mucho cariño a esa máquina.

Lo sé, lo sé. Por eso yo, yo también, yo siempre he sido muy delicado con ella.

No lo sé.

Confía en mí, señor Enric.

Está en buenas manos, la máquina.

¿Tú sabes cómo tenía organizado esto mi abuela?

Sí, sí.

Los pequeños arreglos no acabados están aquí, en bolsas.

Con nombres de cada cliente. Los arreglos acabados están aquí.

Y los trajes de fiestas, acabados, no acabados, todos están ahí.

Está bien organizado todo.

¿Podrías acabarlos?

No, no.

¿Por qué no?

Es que a las clientas no les gustará saber que yo he cosido todos sus

vestidos. Pero las clientas no tienen por qué saber nada.

Les diremos que mi abuela lo tenía todo terminado y ya está.

No sé... A ver, a mi abuela no le gustaría dejar todo esto así.

Y si la conocías, sabes perfectamente que ahora se estará removiendo en la

tumba pensando que esas pobres chicas no tienen sus vestidos y queda una semana

para la fiesta.

Eso es verdad.

Y podrás utilizar la máquina.

Todo lo que quieras.

Podrás acabar el vestido de tu hija.

¿Pero quién repartirá los trabajos hechos?

¿Yo?

Sí, yo puedo hacerlo.

¿Qué? ¿Cuántos días crees que puedes tardar?

Pues... tres días, creo.

¿Tres días?Sí, tres.

Y no puede ser antes.

Es que me voy a Manchester.

Es que los trajes de fiesta necesitan mucho cuidado.

Y yo no puedo desatender la tienda tampoco.

Sí, retraso el vuelo, ja està, me quedo.

Què tardens?

T'has passat a veure Vicent o què?

No.

No estaries amb Beba?

I els encarres de ta abuela?

Els he deixat allí.

Ui, per què?

Perquè els vull entregar un per un i assegurar-me que tothom té el seu.

És el que l'abuela hauria volgut.

Sí, sí, per què?

Nothing is more important than you two.

Nothing.

Hasta ahora.

Hasta ahora.

Pura. Hola.

Què tal?

Què? Això és per mi? Sí.

Uh, la meva brusa. Ja era hora.

Ja era hora.

Això és per a vostè.Gràcies, un moment.

Moltes gràcies.Gràcies.

Adéu.Adéu.

Hola.

Toma, esto es para ti.

No, no, no, no.Sí, sí, sí. No, no, no.

Samir, ¿quién está haciendo el trabajo?

De verdad.

¿Necesitas algo más?

Pues sí.

Es que para acabar el vestido me faltan tres de estos.

Yo iría a la mercería, pero... Pero mejor voy yo.

Gracias. Descansa. Gracias a ti.

Ernest de la Teresa, bon dia.

Bon dia. Què fas tu per ací?

Res, volia una caixeta de corxets.

Bon dia, Enric. Bon dia.

Ja t'atenc jo, que estava al magatzem. Què necessites?

Una caixeta de corxets.

Corxets... Vens botons online?

Això mateix em pregunté jo.

Avui en dia tots venen online.

Sembla mentida que ho preguntes tu, que ets jove.

I per a què necessites tu una caixeta de corxets?

Per a ma mare.

Si ara que no està ma abuela ens les hem d'apanyar nosaltres.

Pobra dona, Teresa, la volíem molt.

Jo la vaig estudiar molt quan va vindre a París darrere de mi. Sí, sí, ja m'ho

va dir.

L'abuela era molt treballadora, molt.

Tant que no es va morir fins que no va tindre tota la feina feta.

Si no fos per ella, la meitat de festes del poble s'haurien quedat sense vestir

per demà.

Quant és?

1.22.

Què ha passat, filla?

No t'ha agradat?

Sí, sí, és molt bonic.

A veure, si no t'agrada res, encara tenim temps.

No, papa. Aquest vestit és molt bonic.

Però he vist un vestit més barat a internet.

D'acord.

D'acord, si t'agrada,

ho veurem.

No, papa, no és una cosa de la jota.

Però és molt diferent.

Ho entenc.

Ho entenc.

Papa, et vull dir una cosa.

Sí? La foto de la mare que tenim a casa... Sí? Em recorda d'ella.

Sí, és veritat, fill.

Mira, fill, jo i la teva mare...

Bueno, yo marché a estudiar.

Sambol que ja n'hi ha.

Adéu. Adéu.

Gràcies.

El

vestido

es una pasada, ¿eh?

muy diferente a lo que se suele ver por aquí.

Pero eso no es malo.

No, no, no, para nada. Por eso lo decía.

Dalia parece muy buena chica.

Sí.

Sí.

Sí, lo es.

Es que parece mucho... mucho a su madre.

¿Y lleváis mucho tiempo por aquí?

Pues este año serán diez años que llegamos a Barcelona.

Y luego, después de trabajar un par de años ahí, Dalia y yo llegamos aquí a

Alcalá. O sea que prácticamente se ha criado aquí.

Así es.

¿Y no te preocupa que se olvide de dónde viene?

Es que ella siempre será mi hija, estemos donde estemos.

Y nuestra cultura, nuestros valores... ¿Quiénes somos?

Esto lo llevamos aquí dentro, dentro de nosotros.

Al final somos nosotros los padres que transmitimos a los hijos quiénes somos,

de dónde venimos, nuestra cultura.

Luego ellos siguen su camino.

Uf,

pura. Oye, oye, no te muevas.

Hola.

Hola, señora Pura. Hola.

Que ta abuela no està?

Va estar al seu enterro fa uns dies, no se'n recorda. Però que Teresa s'ha mort?

I com és possible que ningú en diguera res a mi?

No ho sé.

I la meva blusa?

Li la vaig dur jo a casa seva.

Estàs segur?

L'heu posada.

Senyor, que coses passen.

Bé, doncs me'n vaig?

Molt bé.

Adéu.

Samir!

Creo que me ha visto.

No te preocupes. Mañana no se acordará de nada.

Bueno.

Gracias, Enric.

No, gracias a ti, Samir.

Bona nit.

Ho tens tot llest? Sí.

A quina hora fes l'avió?

A les 11, i és de València.

Però haig d'estar a les 9.

I Vicent m'acompanyarà a l'aeroport. Estàs nerviós?

Un poc, sí.

Però tinc moltes ganes de fugir del canal, de conèixer gent nova, llocs

nous... Escolta, bonico, està molt bé això de voler córrer molt i tot això,

però que no se t'oblidi mai que este poble...

T'ha criat. Ho sé.

Tu també te'n vas anar quan eres jove.

Sí, però per circumstàncies molt diferents, fill, l'abuelo s'havia mort.

I la vida per a una vídua jove amb un fill no era gens fàcil.

Al principi tot eren bones paraules, però no ens va ajudar ningú.

Així és que vaig deixar ton pare en el seminari i jo me'n vaig anar a París,

amb un home davant.

i l'altra, darrere.

Però allà estava Encarnita, que et va ajudar, no?

Encarnita... Esa sol es pensa en ella mateixa.

Quan va saber que jo estava avarit, no volia ni veure'm.

Però jo no li vaig prendre en compte.

Prou tenia ja en el pare que li va tocar.

La pobra tampoc ho ha tingut molt fàcil.

Quina merda, que no estigueres amb el teu fill.

Amb mon pare.

és la cosa més dura que he hagut de fer a la meva vida.

Quan vaig anar a París, vaig entrar en una família que no em tractaven gens bé.

Jo, a l'estiu, els vaig dir que em donaren permís per anar a veure el meu

fill, i em van dir que no.

Jo em passava les nits plorant, pensant en lo soledes que estava ell i en lo

lluny que estava jo.

Però... Però encara no feia un any, vas entrar en una altra família que era

meravellosa.

I... ells em van ajudar a portar ton pare a viure amb nosaltres.

Tenien un xiquet a la seva edat i es van fer molt amiguets.

Vam anar fins i tot a veure la Torre Eiffel.

Mira, aquí tinc una foto.

Ah, sí? Sí.

Ara ho veuràs.

Se us veu molt contents.

Sí.

Mira, això és el senyor Pascal.

Ella, la dona, Caterin.

Aquest, David, el seu fill. I aquest, ton pare.

Aquest és mon pare?

Sí.

Enric,

dona igual on estiguis, al poble o a la conxinxina.

El més important és que siguis una bona persona.

i que t'envoltis en persones que t'estimen allò que tu estimes.

Sols així et semblarà que estàs a casa.

Perquè, creu-me, quan estiguis fora, vindran molts dies

que voldràs estar a casa.

Saps el que més trobaré a faltar?

No.

Jo també.

Hola.

Bona nit.

Rosa, com et van anar els corxets?

Quins corxets?

Silenci, tira.

Ja comença.

De quants t'interessa, tu, això?

Bona nit, Alcalá de la Ferra! Som-hi!

Ah, que bé.

Benvingudes i benvinguts a l'elecció del rei i la reina de les festes d'enguany.

És per a mi un plaer estar aquí.

Jo ja em sento una reina, encara que no porti corona.

Una de cartró no tindríeu per aquí, perquè jo soc una tia ecològica.

Bé, vull donar la benvinguda al nostre jurat, enguany composat per Joan Carles

Llorca, periodista del diari Les Valls.

Sarai Martínez, reina de les festes de 2013.

I per últim, la molt il·lustre alcaldessa d'Alcala de la Serra, Empar

Sendra.

Alcaldessa. Si va vestida que sembla una jo què sé què.

Ai, si el Francisco alçarà el cap.

Mare, per favor.

Bé, abans de començar, en Guany tenim una actuació molt especial, així que,

per favor, un fort aplaudiment per al grup Brillantina.

Mare, crec que vaig a buscar una cerveja.

Va, du-me una a mi també.

Dos cervezes.

Jo et feia allà a Manchester.

No, és que tenia que arreglar una cosa abans de marxar.

Ja.

Em poses una altra, per favor?

Eva, l'altra nit a casa teva... Quina nit?

Quina nit?

El que passa a les festes?

És que de les festes...

Quina

pere a tot això, tots els anys igual.

Tu recordes l'any que ens va tocar a nosaltres?

Sort que no em van tragar a mi.

Ho hauries fet molt bé.

Calla, calla.

Mira, un dels avantatges que el meu fill creix a Manchester és que li podré

evitar tot aquest rotllo del rei de les festes.

Aleshores, ja has decidit què faràs amb la teva vida?

Sí, crec que sí.

Això mereix un brindis, no?

Sí.

Pel futur.

Pel futur.

Ens veiem després?

No sé si estaré.

He quedat amb Fran.

Per parlar.

Adéu.

Adéu.

Moltes gràcies, moltíssimes gràcies un any més al grup Lliantina i a la seva

directora Elisabet per el meravellós espectacle. Moltíssimes gràcies.

Bé, jo crec que és el moment que ens deixem de prolegòmens i donem pas a la

mandanga. Així que és un honor per a mi presentar-vos als candidats i candidates

a rei i reina de les festes d'Alcalá de la Serra d'enguany, que són... Joana

Penalba, Pau Montlló, Andrea Vives,

Esteban Martí...

Sílvia Gascó, Lluís Piera, Anna Grau,

Marc Sanz i per últim, avui sí que ho dic bé, Dalia

Sayahang.

Estic més coent.

Què? Com van aixòs nervis, xics, xiques?

Bé, he de dir-vos que esteu guapíssims i guapíssimes, però jo no allargaré més

este moment, així que, per favor, demane la presència a l'escenari del nostre

jurat. Un fort aplaudiment.

Bona nit a totes i a tots.

En primer lloc, m'agradaria dir que ha estat tot un honor per a mi formar part

d'aquest jurat, junt a Joan Carles i Saray.

Han estat uns dies d'intensa feina mantenint entrevistes amb els candidats

i les candidates, perquè ja sabeu que ser rei i reina d'Alcalá de la Serra va

més enllà de dur una corona.

Durant tot un any seran els nostres representants, i això és tota una

responsabilitat. Però us puc dir...

que podem estar ben orgullosos de la joventut que tenim, perquè són uns xics

i xiques saníssims.

Un aplaudiment, no?

Bé, i ara sí.

Anem ja amb els escollits.

El jurat ha triat, com a rei de les festes d'Alcalá de la Serra, a...

Esteban Martí.

I ara, abans d'anunciar a l'escollida com a reina de les festes, permeteu-me

que llitja una cosa.

Mireu, entre les preguntes que fem als candidats i les candidates, hi ha una

que diu així.

Per què vols ser rei o reina de les festes?

I entre totes les respostes hi ha una que ens va tocar especialment el coret.

Leo.

Una vegada vaig escoltar dir a mon pare que s'ha d'estimar la terra que dona de

menjar als teus fills.

Alcalá no només m'ha donat de menjar, sinó que també m'ha donat educació,

salut, amistat i molt d'amor.

És per això que vull ser reina de les festes, per poder tornar-li al poble

tota eixa estima que m'ha donat.

Què, què? Eh?

I l'escollida com a reina de les festes d'Alcalá de la Serra és...

Dalia Sajahan.

Bravo!

Bravo!

Què es podia esperar amb una alcaldessa així?

La filla del Moro.

Com es representarà si no parlen i valencià?

De veritat, mare.

Moltes gràcies a tots i totes.

Estic molt emocionada.

És per a mi un honor ser la representant d'un poble que tant estimé.

Espero estar a l'altura i que vos sentiu orgullosos de mi. Moltes gràcies.

Mira, és el home que estava ahir a Cateressa.

Què dius, dona?

Sí, sí.

Què tindrà a veure el Xome amb la Teresa?

Ai, no li feu cas, que no està bé del cap.

És veritat.

Què dius, fill?

Doncs que si totes aquestes xiques poden lluir avui els vestits que porten, és

gràcies al moro.

De què estàs parlant, Enric?

L'abuela va deixar molts encàrrecs per fer, i Samir, que és astre per aquí, els

ha acabat tots.

Porta dies sense dormir perquè tothom tingui el seu vestit.

Però és que això no té cap sentit.

A quin sant te n'adonaríeu, home, a aquesta abuela?

Perquè l'hi vaig demanar jo, mare.

L'abuela li va deixar la màquina de cosir a Samir per acabar el vestit de la

seva filla.

I quan me'l vaig assabentar, li vaig demanar si podia córrer.

Com jo deia, de fora vindran que la feina és traurant.

Perdone, però vostè no va anar a París... Un moment, un moment. No va

anar a París a buscar-se la vida?

No era el mateix.

Ah, no? I per què?

perquè nosaltres no vam anar a imposar la nostra cultura com fan ells. I si no,

mira quin trage.

I quin mal té que vulgui transmetre-li la seva cultura a la seva filla?

Samir no està imposant res a ningú. Això ho està fent vostè. Jo? Sí. I una altra

cosa li diré.

Manuel em va dir que quan va plegar a París, vostè li va fer el buit. Sí.

Sí. Així que deixi de titxar. Què li va ajudar?

Perquè és mentida.

Ai,

el que ha dit?

I tu què?

És que no penses dir res?

Doncs sí, mare, ja que estem de confessions, ja fa molt de temps que

vull dir-li una cosa.

La merceria no dona ni per a pagar les factures.

I per tant, Anna i jo hem decidit muntar un negoci de dildos de fusta a la

fusteria del meu sogre, que, per cert, ens va de meravella.

I és més, a mi sí que m'agrada el vestit de la filla de Samir.

Perquè tots els anys de festís són iguals, i s'agraeix una miqueta de color

per a variar. I si no li agrada, se'l posa a vostè en sal!

Per favor.

Què és un dildo?

Silenci.

Gràcies.

Bé, un fort aplaudiment per al rei i la reina.

Sí, sube.

¿Yo? Sí, claro, que os hago una foto a los dos.

Claro que sí.

Beta, tu mare i ma s'ho trobaran molt feliços.

Sí, papa.

A ver.

Una, dos y tres.

Otra, otra, otra.

A ver, a ver.

Ahí. Muy guapos.

Duc una bona estona buscant-te.

Uf!

Què?

Vas a pegar-me el puro per clavar-me una senyora del poble, no?

No.

De fet, volia dir-te que em sent molt orgullosa de tu.

Hi ha molta gent en este poble que es passa tot l'any pensant en els vestits d

'esta nit.

I han pogut tenir-los gràcies a tu.

Només veia gràcies a Samir.

També. Però, sobretot, gràcies a tu.

L'Enrique se'n va anar d'este poble fa deu anys.

Era un xic que només pensava en ell mateix.

Volia viure experiències, conèixer el món.

I l'Enric que he vist avui és un home

generós que serà un gran pare.

Saps ben bé que, ta huela, jo tenia les nostres diferències.

Però estic segura que esta nit... també s'havia sentit molt orgullosa de tu. Li

hauria encantat veure com li has cantat les 40 en carnita.

Ella no va fer-ho mai, perquè... perquè en el fons li donava llàstima, sempre

tan amargada.

Però sí, hauria gaudit ben com ho has fet tu.

He decidit vendre la casa de l'abuela.

Estàs segur?

Mm.

La casa sempre ha estat plena de vida i sempre ho estarà.

Els records no... no estan a la casa.

Estan així, no?

Aleshores et quedaràs a Manchester?

Sí.

Sí, sí, em quedaré on estiguin Júlia i Bruno.

Ells són la meva casa.

Però vindrem sovint, eh?

Sí.

Vull que el meu fill tingui una relació tan especial amb la seva abuela com la

que vaig tenir jo.

I Paco.

Doncs jo crec que li compraré un. Que una alegria de tant en tant no em

vindria malament.

¿Le puedo ayudar en algo?

Ve.

Sí. No, no.

Sí, sí.

Ve, mira, es que... Daci, de aquí a un mes, de aquí a un mes, tengo la boda de

mi sobrina. Y necesito un vestido nuevo. Estoy cansada de llevar siempre lo

mismo. Y me preguntaba si tú me harías un vestido un poco más exótico, como el

que le hiciste a tu hija. No, lo siento mucho. Es que yo ya no puedo hacer más

vestidos. No?

No, no lo hago.

Hola. Hola, sento.

Samir Sayahan?

Sí, soy yo.

Tengo un envío especial para usted.

Pero yo no he pedido nada.

¿No lo vas a abrir?

Ahora ya puedes hacerme el vestido, ¿no?

Ale, oficialmente ya es el nuevo modista del poble.

És el meu nas o no és el meu nas?

Pues... no sé qué decirte.

Trobe que esperés un poco a tu tío Pascual.

It's my nose.

Rosa!

Passa, Paco, passa.

Hola, Paco. Bons Nadals. Bons Nadals. Bons Nadals.

Paco m'ha convençut per vendre taronges per internet.

Paco és el xef d'Ethos Forum Alcalá. Ui, sí, sí, però amb cabell i més guapo.

Nice to meet you. Julia.

Julià i... Bruno.

Ei, Bruno.

Bueno, vosaltres vos deixem, que anem a pegar una volteta i a veure... Abregueu

-lo bé, que fa fred.

Tranquil·la, aquí va molt calentet.

Molt bé. Has vist que bé?

Molt bé, molt bé.

Adéu, mare. Adéu, bonico. Adéu, adéu.

Adéu, adéu.

Qué bonicos que tenéis. La veritat és que sí.

Un bonbonet.

Hola, què tal, senyora Pura? No us preocupe, de veritat. L'auela tindrà

llest a la seva brusa de seguida. Però què dius? Si l'auela fa mesos que ha

faltat. Ai, esta joventut.

Tens que vindre més sovint al poble. Ho sé, ho sé. Bueno, esta és la forastera?

Sí, sí, sí.

Encantat. I el petit Bruno.

Ai, que coseta més bonica.

Bueno, Bona Nadal. Bona Nadal. Bona Nadal. Bona Nadal.

Què m'has cridat? Oh, res, no ho sé, perdó.

Bé, tenim tot el temps del món.

Bona Nadal, eh?

Ara venim, no marxem. És un segon. Un segon.

Feliz Navidad. Que lo pasen muy bien.

Feliz Navidad.

Hola.