Original subtitles

Fins aquí el programa d'avui.

Hola.

Hòstia, un cordó.

Anem fent crom?

Adriana, aixequem una mica els pèls, sisplau.

Un, dos, tres.

Ara vosaltres.

Un, dos, tres.

I ara les dues mans sobre l'aigua.

I tres.

Va, tu sola.

Tu sola.

Molt bé!

Molt bé!

Què, corsa, sí que no vull.

Que no passa res.

Continua cap allà, que ens n'anem fins al final.

Anem fins al final?

Nadem?

Què?

Avui has sigut la primera a arribar, eh?

És que la meva ja s'ha tret el cinturó.

Ah!

Mira'n, Adriana!

Guapa!

Què?

No em dius res?

Què mones!

Ah!

Tous en perleta.

I ara, quan sortim, us ensenyaré una sorpresa.

Sí?

Sí!

Esteu preparats?

Sí!

Doncs va, sortim!

Acabem la classe!

Ai...

Intentem-ho més i prou.

Truco a un dels dofins i jo al dels cavallets.

Els cavallets de mar no es toquen.

Són meus.

Ah.

I me'n golo un pel mig.

Innegociable.

Què és el que fa tanta gràcia?

Estava a punt de venir.

De què és aquesta olor?

No noto res.

Vaig a deixar-me al seu lloc.

No, deixa-ho.

Ja ho farà l'Hèctor.

Espero que això sí.

És un moment.

He de parlar amb tu.

Què passa?

Què ha passat amb l'Àlex?

Què ha passat?

Sí.

Què ha passat amb l'Àlex?

Res.

Com que res?

Olor com de...

Heu estat fumant?

No, esclar que no.

Segur?

Jo no sento res.

Ja.

Què ha passat aquest matí?

Li fa por l'aigua.

No estic parlant d'això.

Doncs no ho sé.

Què?

Què ha passat aquest matí amb l'Àlex?

S'ha posat a plorar.

S'ha posat a plorar i què més?

Res més.

Ha dit que li feia por.

Jordi, no estic parlant d'això.

Si no m'ho expliques, em perdo.

Per què et poses així?

No em poso de cap manera.

A la defensiva estàs tens.

Perdona, em sembla que l'estàs tens tu.

No sé de què collons va això.

Normalment parles així.

Sigues més clara.

No som vols no parar.

I arribes amb aquesta cara...

Quina cara?

D'emprenyada.

Cara d'emprenyada?

No.

Et dic que s'ha posat a plorar i em dius que no és això.

De què estem parlant?

Se m'ha encaixat.

De mi?

Li he dit que es posés a la piscina sense el cinturó.

Només això.

S'ha posat a plorar.

Ha dit que li feia por.

Això i prou.

Això i prou.

I l'Àlex?

L'Àlex és l'únic que vull encara continuar amb el cinturó i no se'l volia treure.

I què has fet?

M'ho expliques?

Anna, porto 5 anys treballant aquí.

Què has fet?

M'estàs qüestionant o és un tercer grau?

Ningú t'està qüestionant.

Ho sembla?

El nano s'ha posat a plorar perquè no se'l volia treure.

Hi he parlat.

T'asseguro que ho he fet amb tacte.

Saps com em relaciono amb els xavals.

Tots els altres s'han entès i punt.

No veig que això sigui tan greu.

Bé, no t'esveris.

Collons, m'estàs posant una mica nerviós.

Jordi, parlem-ne tranquil·lament.

Aquesta situació és ridícula.

Tu estàs segur que m'ho has explicat tot?

És que no hi ha res a explicar.

Segur?

Segur.

Ja t'ho he dit, se m'ha encaixat.

Mira...

No entenc com els seus pares es poden queixar per això.

Em coneixen.

Hi parlaré.

Es diré això mateix que t'acabo d'explicar i segur que ho entendràs.

No han estat els pares de l'Àlex els que s'han queixat.

Doncs qui?

El pare de l'Arnau.

Quin dels dos?

Arnau Bosch.

S'ha presentat aquí fa un moment.

Aquest home no ha vingut mai a la piscina.

Sempre ve la mare.

Què has fet quan l'Àlex s'ha posat a plorar?

És això el que vull que m'expliquis.

Estic agafant feina.

Vaig a buscar el Bernús.

Jordi!

Ara torno.

Estigues tranquil·la.

O vols que a sobre em quedi congelat?

Estàvem parlant.

T'agrairia que no ens tornessis a interrogar.

És que pensava que...

Has revisat la farmaciola?

Ara anava...

A fer-ho.

Com ha vist el Jordi, oi?

No hi ha betadine, ni alcohol.

Ah, ho has revisat?

Sí, s'ha de revisar sempre, Héctor.

No pot ser que no tinguem res per desinfectar.

Aquest mes te n'encarregaves tu, o no?

Sí.

Doncs?

Anava a fer-ho ara.

T'he d'estar sempre a sobre.

És només revisar-ho, no costa tant.

No tornarà a passar?

Has estat fumant?

No.

Héctor, si encara en sento l'olor.

No.

Jo no.

El Jordi.

He acabat.

Hèctor, vinga.

M'has dit que no hi has estat fumant aquí dins?

T'ho ha dit l'Hèctor?

No.

M'ho acabes de dir tu.

Quatre calades i prou.

Saps que està prohibit.

Ni me l'he acabat.

Aquí no es pot fumar.

I quan t'ho he preguntat m'ho has negat.

Sí.

Aquí no es pot fumar ni tu ni ningú.

Sí.

Que em menteixis encara em molesta més.

No tornarà a passar.

Espero.

Em dónes les claus?Sí.

L'Anna m'ha fet tancar la porta.

Em sembla que li està fotent una bronca a en Jordi.

A mi sí que em feia por l'aigua.

Por de veritat.

Al poble...

el meu entrenador m'agafava ben fort i es llençava l'aigua a mi per fer-me passar la por.

Saps què en treia, d'això?

Que encara me'n feia més.

Mira.

Què hauria dit que acabaria dedicant-m'hi?

No sé on vols anar a parar.

Jo no espantaria mai un nen.

T'he dit que se m'ha encaixat.

Em coneixes?

Sí.

Sí.

Què insinues?

Res.

No l'he renyat.

Ni l'he escridassat ni res per l'estil.

L'has abraçat i li has fet un petó.

D'això s'ha enganxat.

Més notícies sobre l'escàndol de l'esplai.

Els Mossos continuen interrogant els menors relacionats...

Què?

Cap a la piscina una altra vegada?

Un parell d'horetes més i fins dilluns.

Digues-li bon cap de setmana al Jordi.

Bon cap de setmana.

Hi ha coses que no haurien de passar.

No volia...

Em sap greu, de veritat.

Però sap que una cosa no té a veure amb l'altra.

Li asseguro que els pares no ens quedarem amb els braços creuats.

Ara vagi, sense, sisplau.

Hola.

Sí, ja hi he parlat, però és que no, aquesta dona no escolta.

Sí, esclar que li he dit això del Facebook.

No ho sé, no ho entenc gaire, no vol escoltar.

I aquest nano, aquest nano, no ho sé.

Laura, sóc jo.

Asegura't que la porta estigui tancada.

Amb clau?

Sí.

Per què?

Què passa?

No, no passa res.

Han tornat a dinar els nois?

L'Hèctor, sí.

Doncs el Jordi, que et toqui el timbre i l'obres, però tanca-la.

D'acord, Anna.

Gràcies.

No ho sé, l'Anna m'ho ha demanat.

Escolta, sortiràs amb nosaltres aquest vespre?

Anem.

Què fas?

Res.

Tinc mal de cap.

Deu ser migranya.

Migranya?

Quan arribi el Jordi, li dius que el busco.

D'acord.

Que és important.

No hauries de tirar-te l'aigua després de dinar?

No em surtis amb això.

Has vist l'Anna?

No.

Et buscava.

Què volia?

No ho sé.

No t'ho ha dit?

No.

Hi passa res?

Per què hauries de veure-ho?

No t'ha dit què volia?

No, et buscava i prou.

Val més que no la facis esperar, té un mal dia.

Ui, doncs millor agafar-s'ho amb calma, eh?

Va, que encara es pensarà que no.

Ei, ja hi aniré, eh?

Ella sempre fa cara...

Ha dit que era important.

Sembla que no la coneguis.

Sempre ho és.

Jordi!

Falta meta diner.

No pot ser que no tinguem res per desinfectar?

Hòstia!

Ah, no!

Aquest mes a tope.

Tu què?

Ja ho tens controlat.

Es pot saber què fas?

Un cigarro.

Vols?

Aquí no.

Engega la dutxa.

Què vols, que et caigui una bronca?

Si poses l'aigua calenta.

Que no.

A aquesta hora no ha de venir ningú.

Aquí no.

Amb el baf no es veu el fum.

I l'olor?

El fem amb mitges?

T'he dit que no.

Mira que arribes a fer.

Què?

Cagat.

Un cigarro, tio, un cigarro i prou.

Vés a fora.

Així?

Què vols, que em quedi congelat?

Aquí dins ja saps la llei.

No em sortis amb això, ja me la sé.

Com si la saps.

Saps què és el que em fot?

No.

El que fot no és la llei, sinó la gent que no us agrada i acabeu defensant-la com si l'haguéssiu escrit vosaltres.

Fes el que vulguis.

Escolta, que ja ha arribat el Jordi?

Sí.

Fa molta estona?

Com sempre.

No ha de venir ningú.

Si t'enxampen...

Si m'enxampen me l'estic fumant jo i ja està.

Obre l'aigua calenta.

Què?

Et fa por una bronca de lana?

No.

No.

Tu devies ser dels que no saltaven mai ni una classe.

Vés-te'n a la merda.

No t'ha vingut mai de gust fer alguna cosa simplement per saltar-te les normes?

Ui sí, quina heroicitat.

No poder esperar 10 minuts per fumar-te'l fora.

Mira que ets burro.

Però estic parlant d'això.

Doncs de què?

Segur que si poguessis t'encantaria clavar-li un mastegot a aquella pija.

Com es diu?

Qui?

Aquella nena insuportable.

No sé, n'hi ha unes quantes.

Sí, esclar que ho saps.

La que porta el banyador rosa xiclet.

L'Adriana.

T'encantaria fotre-li un mastegot i dir-li, calla nena, calla d'una puta vegada i fes peus fins a l'hora de plegar.

No millor fins que jo et digui prou.

Ho veus?

No he dit això.

T'encantaria.

Vés-te'n a la merda.

No és que t'encantaria, no, ho desitges.

Va, que mentre fa peus...

aprofita per...

La mare de l'Adriana també és una pija.

No està bona, la cabrona.

És d'aquelles ties que te la follaries amb ràbia.

A veure si espavila.

Ja ho veuries, eh?

Amb quatre bones embestides, com li saltarien els ossitos de tous de les orelles.

Mira que ets...

No ho sé!

No ho sé!

No ho sé!

No ho sé!

No ho sé!

Mira, mira!

Mira, Adriana!

Mira com li salten els ossitos a la nòvia!

Oh!

Oh!

Oh!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

Sí!

És que el teu grup entra aquesta i engolo.

Com et passes?

M'estanya que els altres n'entrin.

Pobre.

Algun dia hauríem de fer un canvi.

Un canvi de què?

De grup.

Ah, no.

Tu el grup dels dofins i jo el dels cavallets.

Els meus ja comencen a ser una mica pesats.

No em mereixes.

Així em va bé.

Preadolescents?

Quina mandra.

Pensa que els meus potser no són tan pesats, però ploren més.

Ploren, però no es queixen tant.

A més, el canvi no pot ser.

Per què?

Perquè és impossible.

Dóna'm un motiu.

Amb els entrenadors passa el mateix que a les colònies.

No t'heu fixat mai?

Què?

Sempre hi havia el bonic teu guapo, l'enrotllat i l'avorrit.

Amb nosaltres passa el mateix.

Jo sóc el guapo.

I també l'enrotllat.

I jo?

Tu?

L'avorrit.

Gràcies.

Laura, qui s'encarrega de la formació aquest mes?

Espera un moment, ara t'ho miro.

Lector.

D'acord.

T'asseguro que a mi no m'ha passat mai, perquè ets l'avorrit.

Quins collons.

Fixa-t'hi un dia, amb les miradetes, i com parlen amb veu baixa.

Què dius?

Sí, miradetes, sobretot aquí.

Va.

Penses que no he atrapat més d'una vegada algun dels turs mirant-me'l?

De veritat?

I tant.

T'ha sonat?

N'hi ha un parell que me'l miren cada dia.

Però què dius, va, calla.

Unes guarres.

No has vist les fotos de la Cris al Facebook?

La Cris del meu grup?

Unes fotos.

I com és que la tens agregada?

Em va demanar si volies ser el seu amic.

A mi no m'ho ha demanat.

Perquè ets l'avorrit.

Quins collons.

Ah, i el teu grup, almenys hi ha un parell que perden oli.

Sí.

Què han de perdre oli tan petits?

I què, que ho siguin.

Si fins i tot n'hi ha el meu.

El teu grup?

Seguríssim.

Jo, si fos tu, esborraria la crisi del Facebook.

Per què?

Un amic que viu a Londres i treballa amb nanos va agregar dues alumnes al Facebook.

Les nenes van saber quins pubs hi anava i se les va començar a trobar.

Es va ficar en un bombarder.

Quina edat tenien?

No ho sé, 16 o 17.

No és el mateix.

Esborra-la, de veritat, fes-ho.

Jo noto allò que ho faria.

Parles de la gris com si fos un perill públic.

I tu com si fos una màquina sexual.

Ai...

Esborra-la.

Intentem un mes i prou.

Tu el grup dels dofins i jo el dels cavallets.

Els cavallets de mar no es toquen.

Són meus.

Ah.

Amb un gòlom pel mig.

Innegociable.

Hèctor!

Hèctor, els nens em diuen gòlom i m'enfonsen.

Què és el que fa tanta gràcia?

Estava a punt de venir.

No t'havia dit que...

Sí, és que ara venia.

De què és aquesta olor?

No noto res.

Vaig a deixar-te el seu lloc.

No, deixa-ho, ja ho farà l'Hèctor.

Espero que això sí.

És un moment.

He de parlar amb tu.

Hèctor, t'ho pots endur?

Què passa?

Què ha passat amb l'Àlex?

Jo no espantaria mai un nen.

T'he dit que se m'ha encaixat.

Em coneixes?

Sí.

Sí.

Què insinues?

Res.

No l'he renyat.

Ni l'he escridassat, ni res per l'estil.

L'has abraçat i li has fet un petó.

D'això se'n caixat.

Què?

Sí, diuen que has estat massa...

Massa què?

Massa...

afectuós.

A l'Àlex li fa por l'aigua?

A molts nens.

S'ha posat a plorar?

Sí.

Només volia tranquil·litzar-lo, que no s'espantis.

Ja.

No, ja no.

Se t'ha encaixat?

Insinuen que...

Jordi.

I tu?

Els pares...

No.

No, els pares no.

Tu?

Què penses tu?

Són els seus fills.

Què hi fa, aquí?

Perdoni.

Qui és vostè?

Em sembla que és vostè qui m'ho hauria de dir.

David, vostè qui és?

La directora.

Aquí no s'hi pot estar.

Hauria d'anar-se'n.

El meu fill és del grup dels petits.

Igualment, aquí no s'hi pot estar.

Com es diu l'entrenador del meu fill?

No ho sap?

Jordi.

És gay?

Perdoni, però em sembla que d'això no n'ha de fer res.

Ho és?

No ho sé.

No ho sap?

No.

No sap quin tipus de persona és l'entrenador del grup infantil de la seva piscina?

Em sembla que no he dit això.

No ho sap.

Vostè no sap com es diu l'entrenador del seu fill.

Està insinuant que no estic al cas del meu fill?

No.

Només que porten més de mig any entrenant i vostè...

Vostè no sap com es diu l'entrenador.

No canviï de tema.

Segur que el seu fill li ha dit el seu nom moltes vegades.

Què vol que li digui?

No em deu haver quedat.

Ja.

El meu fill és molt xerraire, parla de moltes coses.

Tu no has fet mai un petó a algun dels nens?

Ho has fet sí o no?

Sí!

Ets una dona!

No és el mateix.

Si li hagués fotut un crit, l'Àlex no voldria ficar-se mai més a l'aigua.

Ara resulta que es queixen perquè sóc massa afectuós.

Calma't.

Estranya, com vols que em calmi?

Jordi...

S'ha de ser retorçat, eh?

I tu?

Encara no m'has dit què en penses, tu.

No dius res?

No sé què dir.

Alguna cosa.

No ho sé.

Anna, em coneixes de fa temps.

Saps perfectament...

Perfectament no sé res.

Ni de tu ni de ningú.

Gràcies.

Ha passat tot això de l'esplai.

Aquí al costat.

Tothom està molt sensible.

Sí, i ho trobo repugnant.

Tu creus que seria capaç?

Jordi, els pares...

és normal.

Sí?

Penses que és normal?

Raonable que estiguin espantats.

És un petó i prou.

Un petó i prou.

Un petó és una cosa innocent.

No sempre.

Aquest sí.

Com es diu el seu fill?

Arnau.

En aquest grup hi ha dos Arnaus.

Arnau Bosch.

Un nen molt maco.

Diu que vol ser socorrista i parla molt de la seva germana.

Ha tingut una germana fa poc, oi?

No es faci la simpàtica amb mi.

Què em vol demostrar?

Que coneix besnens?

No dubto que faci bé la seva feina.

Però sap que no he vingut a parlar d'això.

Deu ser la primera vegada que ve a la piscina.

La meva dona s'encarrega de portar-lo i de venir-lo a buscar.

I ara es presenta aquí, fora de l'horari?

Ja l'hi he preguntat.

L'entrenador dels Cavallets, el tal Jordi, és gai?

No ho sé.

I crec que si és homosexual o no és cosa seva i ningú no n'ha de fer res.

Ni vostè ni jo.

Entrena el meu fill.

En cas que ho sigui, això no té cap importància.

No?

Per vostè seria un problema que ho fos.

No hi tinc cap problema.

De fet, tinc amics que ho són.

Però si...

si és un pervertit.

Conec el Jordi de fa temps.

És un dels nostres millors entrenadors.

És una bona persona i un bon professional.

No dubto de la seva professionalitat, però...

Com ho sap, que és una bona persona?

El conec.

Sí?

Sí.

Vostè mateixa m'acaba de dir...

Perdoni, aquí no s'hi pot estar.

Sap de què estic parlant?

Creu-me, que t'he defensat i que vull pensar que...

Però és...

Però què?

Doncs que és difícil de creure que un petó als llavis d'un nen sigui una cosa innocent.

Però què dius?

És una bestiesa!

És veritat o no?

No, esclar que no!

D'on ho has tret, això?

Paula li ha dit a la seva mare que l'Àlex no es volia posar a l'aigua, que no parava de plorar i que tu li has fet un petó i ha preguntat on i ha dit que a la boca.

Potser esteu a bé com fos.

És el que la nena ha dit que ha vist.

Ja, però és que no és veritat.

Potser des d'on ho ha vist li ha semblat o...

No ho sé, però això no ho faria mai.

T'ho juro.

Ha dit que ho ha vist o que li ha semblat.

Per què li ha preguntat on li he fet el petó?

M'ha preguntat si això ho fas normalment i ha dit que sols fer petons, però que la Gauta...

que el petó de l'Àlex era diferent.

Merda.

Entens que els pares...

La Paula s'ha confós.

Creu-me.

Digue'm que no és veritat.

T'ho estic dient.

Fa estona que t'ho dic.

T'ho juro.

Asegura'm que no hi ha cap motiu per preocupar-me.

Què és el que et preocupa?

Ho saps?

No, no ho sé.

L'Àlex, jo, els pares, la imatge a la piscina, el teu prestigi, el càrrec...

Alguna altra cosa.

Alguna altra cosa?

Alguna cosa que no té a veure únicament amb això.

Només vull que m'asseguris que no hi ha cap motiu per preocupar-me.

No parava de plorar.

M'ha sortit així.

L'he abraçat i...

i li he fet un petó, un petó a la galta.

Li he dit que confiés en mi i em sembla que s'ha tranquil·litzat.

Ja.

No, ja no!

Per ells aquest moment és important.

Els espanta l'aigua i han de confiar en mi.

Com poden confiar en mi si no m'hi puc ni acostar?

Com si no hi confies ni tu?

I ara sembla que els pares tampoc.

Un dels pares m'ha preguntat coses sobre tu i realment no en sé res.

Qui?

El pare de l'Arnau.

Aquest home no ha vingut mai a la piscina, ni un sol dia.

Avui sí.

Fa un moment era aquí i et buscava.

L'ha vingut a buscar?

Sí.

Però què pensava...?

És l'hora de dinar, no hi és.

I les coses no es fan així.

Es tracta del meu fill.

Li asseguro que no hi ha cap problema.

M'ho assegura?

Sí.

Com em pot assegurar que no és un pervertit?

O què li passa pel cap cada cop que agafa un dels nens, el meu fill, per exemple?

Li sembla normal que es dediqui a fer-los petons i abaçar-los dins de l'aigua?

Un gest mal interpretat, això és el que em sembla.

Veig que n'està al cas.

Sí.

Els pares d'altres nens també l'hi han dit.

El Jordi...

És una bona persona i un bon professional.

Sí.

Vostè hi ha parlat?

No.

I, en canvi, posaria les mans al foc per aquest noi?

No pensa esbrinar que...

No tinc dret a preguntar-li a ell ni a cap dels treballadors sobre la seva vida privada.

No ho he fet.

Ni ho faré.

Mai.

I ara, si em fa el favor.

Estem amoïnats.

La meva dona ha vist un comentari sobre això al grup que tenim els pares al Facebook.

Al Facebook?

Sí.

És normal que els pares ens preocupem.

Sí, però escriure-ho així, sense saber-ho del cert, al Facebook...

Vostè té fills?

Això és crear una falsa alarma.

Es pot esborrar un comentari després d'haver-lo escrit.

És això el que li preocupa?Em

sembla precipitat.

És un grup on només hi som els pares.

Li sembla malament que els pares estiguem connectats?

No, però escriure aquesta mena de comentaris em sembla una mica irresponsable, sincerament.

Vostè té fills?

No, no en té, esclar.

Què vol dir?

Que és difícil que ho pugui entendre, doncs.

Esclar que ho puc entendre.

Vostè mira les notícies?

Sí.

Ha vist el que ha passat a l'esplai?

Sí.

És a 20 minuts d'aquí, aquí al costat.

Ho sé.

És fastigós.

Sí.

Aquí al costat.

Però això no vol dir...

Què en sap, vostè?

Es veu que també era una bona persona.

Una bellíssima persona.

També un bon professional.

Però això no té res a veure amb...

Un dels seus entrenadors es dedica a petonejar i tocar els nens.

Dit així, això és exagerat.

Ha fet un petó a la boca a un nen.

Això no ho sabem del cert.

Jordi, potser no calia que li fessis un petó a l'Àlex.

Ja t'ho he dit, estava espantat.

He fet el mateix que haurien fet els meus nebots.

Però és que l'Àlex no és el teu nebot.

Ni tampoc qualsevol dels nens del corset són els seus fills.

Sí, i què?

Que...

que hi passen tantes coses que...

Estan espantats amb tota aquesta porqueria de l'esplai.

I ara què se suposa que he de fer?

Intentarem tranquil·litzar els pares.

Que no corri la veu i que això no es faci més gros del compte.

No...

no parlo dels pares.

I jo?

Què?

Què se suposa que hauré de fer a partir de demà?

Quan els pares vinguin a buscar els nanos?

Com...

com els puc mirar la cara?

Jordi...

No podré...

Passar les mans sota la panxa dels nens quan els demani que facin peus.

Ni agafar-los de les mans.

Vull dir, és que...

és que no sé ni com els hauré de tocar.

O de mirar.

Jordi...

No, potser si no me'ls miro, algú podria interpretar-ho...

Jordi, prou.

No.

I quan al final de la setmana els agafo amb braços i em llanço amb ells a l'aigua, què?

Eh?

És un joc!

Perquè es diverteixin, perquè perdin la por i es diverteixen.

Els encanta.

Ho sé.

Sí, ho saps, però...

Sóc la responsable.

Però què?

És que a partir d'ara no podré deixar de...

de pensar en aquestes coses.

I si corre la veu?

Saps el mal que em pot fer això?

Ho aclarirem.

Els tranquil·litzarem i ens en podrem oblidar del tema.

Gràcies.

Jordi, ets homosexual?

Què?

Això t'ho han preguntat?

Jo també vull tancar aquest tema, com més aviat millor.

No m'ho pots preguntar.

No sé res de tu.

No en tens prou sabent que fa cinc anys que sóc aquí i que faig bé la meva feina?

Ho ets?

Al·lucino.

Saps que no tens cap dret a preguntar-m'ho.

Tens parella?

No.

O algú més o menys estable?

No.

T'agraden els nens?

No.

No.

Crec que no.

Creus que no?

M'agrada estar i relacionar-me amb ells.

Potser sóc afectuós amb els xavals, però no puc ser d'una altra manera.

Em surt així?

No hi ha cap mal, eh?

No, res de tot això.

Em costa...

De veritat penses que això vol dir que m'agraden?

No.

No, no crec que no.

Me'n vaig.

No sé per què no hi confies, en mi.

Hi confio!

No!

Li fas més cas a un pare que no havia vingut mai a la piscina i el que et pugui dir una nena de 5 anys?

No em diguis que confies en mi.

Sóc la directora.Ja

ho sé.

Els pares...Què?

Els pares, què?

Sembla que sàpiguen millor que nosaltres com hem de fer la nostra feina.

Què m'estàs dient?Em

preocupo pels nens.

Em dius que no són els meus nebots, però tu tampoc no ets la seva mare.

Ho has entès?

No ho ets i no ho seràs mai.

I sincerament, crec que és difícil que algú tingui ganes d'aprenyar-te amb aquesta cara d'amargada.

Què fas?

Què?

Què pensaria algú que entrés en aquest moment?

Com ho interpretarien?

També et preocupa, això?

Bastés.

Jordi...

Deixa'm estar.

Jordi!

M'agradaria anar una mica abans dels entrenaments de la tarda.

Perquè encara faré els de la tarda.

O no?

Es pot saber què collons li passa a aquest?

Hèctor, m'has espantat.

Passa res?

No, res.

El terra, la cartera d'en Jordi.

Ha anat a nedar.

Li deu haver caigut.

No, acaba de caure ara mateix.

Però amb tot això de l'esplai li sembla estrany que em preocupi per la persona amb qui està el meu fill i que l'acompanya fins al vestidor on tots els nens es canvien.

Vostè no té fills, és difícil que ho entengui.

Quan ets pare, no et permet despistar-te ni un segon.

Et fa un salt al cor.

Quan tens la sensació que has perdut de vista el teu fill...

La simple idea que algú l'hagi pogut estirar, ficar-lo dintre un cotxe, fer-li...

Vés a saber quines coses i no en sàpigues mai més res, és...

Sempre tens el neguit.

O que algú, aprofitant-se que és un nen, li fes mal.

Si em passés alguna cosa així, no m'ho perdonaria mai.

L'entenc.

Ah, sí?

Esclar que sí.

Em sembla que està confonent les coses.

Està fent una muntanya d'una cosa que no ho és.

També ho ha vist a les notícies.

I se li regira l'estómac.

I se li acudeixi posar-ho en dubte.

Però el que estic intentant explicar-li és que allò no té res a veure...

Com ho pot assegurar?

No en sap res, d'aquest noi, i no pensa esbrinar-ho.

La vida privada dels seus treballadors passa per sobre de la seguretat dels nens.

I què se suposa que hauria de fer?

Aquest noi no pot treballar amb criatures.

No se li ha acudit pensar que ha estat un gest...

un gest sense cap mena de mala intenció, que li ha sortit espontàniament?

Un petó als llavis.

Si no sabem si és veritat, això és el que diu una nena.

I vostè no es pot presentar aquí d'aquesta manera.

Les coses no es fan així.

Es tracta del meu fill, vostè no és mare.

Tampoc ho és que vostè em tracti com si fos un paranoic.

A mi i als altres pares.

Ningú no l'hi ha tractat.

Quan tens fills no pots abaixar mai la guàrdia.

A vegades veus algú mirant els teus fills, gent normal.

Mai saps per què els estan mirant.

Des de casa, en un dels pisos de l'edifici del davant, veig un home que es passa el dia enganxat a l'ordinador.

Deu tenir la meva edat.

Pels gestos, com tecleja, com riu, és evident que parla amb algú.

Amb algú que li agrada.

L'he enxampat més d'una vegada descordant-se la camisa i els pantalons davant de la webcam.

Li és igual que el pugui veure jo, els meus fills o qualsevol altre veí.

Imagini's si aquest home és capaç de fer-ho a la vista de tothom.

Tinc fills i em preocupa que puguin veure'l, però sobretot qui hi ha a l'altre costat del seu ordinador.

Sap perfectament que aquestes coses passen, i sempre amb persones que mai no t'ho imaginaries, cada dia.

Ho hem sentit moltes vegades.

Casos de nanos que els passen coses.

No ho explica ni...

Quan es tracta d'un nen, no pots evitar desconfiar dels adults.

Ho entens?

Ja l'hi he dit.

Aquí no s'hi pot estar.

Ja me'n vaig.

Gràcies.

Encara no m'ha dit què pensa fer amb aquest noi.

No diu res?

Ha dit que se n'anava.

El noi, l'entrenador?Es

diu Jordi.

El tal Jordi.

A quina hora torna?

Hauria d'anar-se'n.

O sigui que farà els entrenaments d'aquesta tarda com si res.

Sisplau, no m'ho faci tornar a repetir.

Aquí no s'hi pot estar.

El meu fill no tornarà als entrenaments.

Ja pot esborrar-lo.

El tràmit l'hauria de fer vostè, a recepció.

Es pot fer per telèfon?

Sí.

Aquesta mateixa tarda?

I té tot el dret, és cosa seva.

Vostè no hi pensa fer res?

Li puc fer una pregunta?

Me n'ha fet unes quantes.

Unes sobre vostè.

Per què?

Corporativisme?

Perquè creu profundament en la defensa del dret a la intimitat?

Per prudència?

Inconciència per guanyar temps...

Però què li està passant pel cap, ara mateix?!

Sí, tinc un fill.

Per què no m'ha dit quan l'hi he preguntat?

El meu fill...

ara tindria 23 anys.

Perdoni.

Hi ha coses que no haurien de passar.

No volia...

Em sap greu, de veritat.

Però sap que una cosa no té a veure amb l'altra.

Li asseguro que els pares no ens quedarem amb els braços creuats.

Ara vagi, sense, sisplau.

Hola.

Sí, sí, sí, he parlat amb ella, però no ho entenc.

Sí, sí, ja li he dit això de Facebook.

No, sí, clar, ho sabia, però és que no li he preguntat res a aquest nano.

Laura, sóc jo.

Asegura't que la porta estigui tancada.

Amb clau?

Sí.

Per què?

Què passa?

No, no passa res.

Han tornat a dinar els nois?

L'Hèctor, sí.

Doncs el Jordi, que et toqui el timbre i l'obres, però tanca-la.

D'acord, Anna.

Gràcies.

Amb aquesta dona no hi ha manera.

L'Arnau no hi tornarà, a aquesta piscina.

Hola.

Ostres...

Jaume!

Jaume, vine, vine!

Vine!

Ho has vist bé?

Segur?

Ei.

On vas?

El grup de la tarda deu estar a punt d'arribar.

Ja hi vas?

Sí.

Què passa?

Res, mai baixes tan d'hora.

Com que no?

Sempre t'han d'esperar.

Sempre?

Potser algun dia.

Però sempre tampoc?

Pots saber què mires?

Res.

La Laura m'ha dit no sé què d'un banyador.

Què?

Que si hem trobat un banyador.

No ho sé.

I unes xancles.

D'un dels nanos.

Els xavals cada dia perden alguna cosa, no ho sé.

D'on venies, ara?

Què t'ha explicat l'Anna?

Res.

M'hauria d'explicar alguna cosa.

No.

Ha dit que anaves a fer piscines.

Sí.

No t'has ficat a l'aigua, va sec.

Què passa?

M'ho controles?

No, és només que l'Anna ha dit que anaves a fer piscines i torna sec.

Abans, quan ens hem creuat, no anaves a la piscina.

No, només això, que m'ha estranyat i prou.

Què t'ha explicat l'Anna?

Què m'havia d'explicar.

Deixa-ho.

Has anat a esborrar la crisi al Facebook.

Per què m'has dit que no t'ha explicat res?

L'has eliminada.

Sí.

M'ho he imaginat.

T'havia avisat, no l'havies d'haver agregat.

Et vas equivocar.

De què m'estàs acusant?

De res.

És a dir, que t'havia avisat.

I des d'aquí em mires d'aquesta manera, com si hagués fet...

Què has fet?

Una cosa fastigosa.

No t'he mirat de cap manera.

No?

I les preguntes?

I les indirectes?

Què ha passat?

T'ho ha demanat l'Anna?

Tranquil·litzar.

Estàs fins als collons!

Que tots em diuen que em tranquil·litzi.

Torno a dinar i em trobo al mig de tot aquest merder.

Vols que t'ho digui?

Un moment, li passo en direcció.

Vols que t'ho digui?

Posi'm amb la directora, sisplau.

Perdoni, podria trucar d'aquí 5 minuts?

La línia està ocupada.

No, no, truqui d'aquí 5 minuts, sisplau.

Com vols que estigui?

Em dius que no saps res i, en canvi, què se suposa?

Que ja ho sóc tot home i ja mou.

Si no haguessis...

Què?

No he fet res dolent.

Si t'haguessis limitat...

Tu també penses...

Jo no ho faig, faig la meva feina i prou.

No veig quin mal hi ha.

Els tracto...

Els nens estan bé amb mi.

I no entenc com ara, com algú se li pot passar pel cap...

Tu també.

No t'estranyo, jo.

I jo tampoc no sé què pensar.

Ningú em coneix millor que tu.

Som amics.

Has anat a esborrar la cresta del Facebook, sí o no?

I tot allò que deies fa una estona de les nenes?

Què?

De les miradetes aquí, dels comentaris, dels que perden oli.

És una broma.

No, no...

No té cap gràcia.

No és una broma.

Potser no ho hauria d'haver dit, eh?

Però era un comentari innocent, sense cap merda...

Hem dit moltes coses així, de més grosses i tu...

A mi no m'hi fiquis, eh?

Aquest tipus de comentaris els fas tu, jo no, mai.

Que quedi ben clar, això.

Si l'Anna no t'hagués explicat aquest...

Aquest què?

Malentesa.

Aquesta confusió.

Confusió.

Si l'Anna no t'ho hagués explicat, ni te'n recordaries.

Era entre nosaltres.

Entre amics aquí, com sempre.

Quatre bestieses i prou.

Vostè mateixa hi té tot el dret.

Bona tarda.

Laura, no agafis cap més trucada.

D'acord.

I és veritat que li has fet un petó a la boca?

No.

Abans has dit que no sabies res d'un banyador perdut.

Què hi fa, el banyador d'un nen dins el teu armari?

Has estat remenant el meu armari?

Per què no has dit que l'havies trobat?

No m'ho puc creure.

Per què has dit que no?

Has estat remenant...

Què fots, el banyador d'un dels nens?

Ha passat alguna cosa?

No me n'he recordat, collons!

On he pensat que tinc el cap, ara mateix?

En una merda de banyador que s'ha aixecat un dels nanos!

Què vols que pensi?

Per què hauries de voler fer un petó?

És igual a un, un petó!

Amb l'entrenador enrotllat et deus pensar que ets això, no?

Dedica't a ser entrenador.

És el que faig.

Hauries de saber que hi ha coses que val més no fer.

I que si les fas tenen les seves conseqüències.

Tens molt clar on són els límits, eh?

Sempre t'han currat amb el que es pot fer i el que no.

A mi, el que em sembla preocupant és que hi hagi estat donant tantes voltes.

Què vols dir?Ho

tens molt clar!

Sembla que ja estiguis obsessionat i tot.

Telat!

Telat!

Grandíssima!

Què?

Què penses fer-me, eh?

Endavant!

Laura, té.

Tens això a la porta.

Ja l'has tancat amb clau.

Sí, però em vaig explicar el que està passant.

Hèctor, perdona.

Has de creure'm.

Creure't?

A l'Anna li has dit que anaves a nedar.

Vols saber què he fet?

He obert el Facebook i he eliminat la Cris.

He repassat bé la llista d'amics per assegurar-me que no hi tingués cap altre nen agregat.

Ho he repassat dues vegades.

També les fotos que tinc penjades.

Imbècil!

Però què estàs fent?

Segur que si algú volgués comprovar-ho, segur que hi deu haver alguna manera de saber que ho he modificat avui mateix.

Fins i tot per veure amb què ho he fet.

Qualsevol cosa que faci o digui encara pot ser pitjor.

Encara podria complicar-ho més.

M'he fotut a plorar.

Víctor, estic espantat.

Com vols que estigui?

Ara ja ho saps.

Surt i vés a explicar-l'hi a l'Anna.

El que vulguis.

Eh!

Eh!

Obriu!

Què passa aquí?

Eh!

Què passa?

Sincerament, crec que és difícil que algú tingui ganes d'aprenyar-te amb aquesta cara d'amargada.

Què fas?

Què, eh?

i pensaria en algú que entrés en aquest moment.

Com ho interpretaria?

També et preocupa això?

Vesteix-te.

Jordi!Deixa'm

estar.

Jordi!

M'agradaria anar una mica abans dels entrenaments de la tarda.

Perquè encara faré els de la tarda.

O no?

Gràcies.

Què et passa?

No sé què collons li passa a aquest.

Héctor, m'has espantat.

Passa res?

No, res.

El terra a la cartera d'en Jordi?

Ha anat a nedar.

Li deu haver caigut.

No, acaba de caure ara mateix.

T'ha passat el mal de cap?

No.

Cada cop és més fort.

No t'has pres res.

És com si me n'anés a explotar.

Què passa amb en Jordi?

No dormo bé, últimament.

No t'entenc.

Tinc malsons.

I què té a veure això amb ell?

Res.

I recordes que somies.

És important recordar-ho.

Per què?

Saps interpretar-ho?

Saps què faig jo?

Quan em desperto de sobte i he tingut un somni, Intento mantenir-me un parell de minuts despert per retenir-lo i així poder-me'n recordar després.

Recordar per què?

Si no ho fas així, se'n van.

Hi ha coses que és millor oblidar.

Això vol dir que no te'n recordes?

Sempre que tinc malsons somio el mateix.

La piscina està plena de nens.

Penso que s'estan divertint.

No saps mai si s'ho estan passant bé o els està passant alguna cosa.

Jo m'imagino que s'estan divertint.

però després acabo veient les seves cares espantades.

Criden i em demanen que faci alguna cosa.

Jo corro d'una banda a l'altra de la piscina, però...

no puc llançar l'aigua.

No sé per què.

Però, per més que ho intento, no puc.

Perquè no puc.

I...

Quan m'hi atanso, els braços dels nens desapareixen.

I s'enfonsen.

Jo corro cap a l'altra banda.

Potser en podré salvar un, encara que sigui només un.

M'hi acosto.

Ara els allargo la mà i...

També.

S'enfonsen.

Tots.

I després...

Després hi crec.

I no em cal estar una estona desperta per recordar-ho, perquè sempre és el mateix.

No n'has parlat mai?

Hi ha coses que...

és difícil trobar les paraules per...

per explicar-ho.

Ja.

Tu què en saps?

Algú m'ho va dir.

No n'he parlat mai.

Què diuen?

Res, només que...

que se't va morir un fill.

Sí.

Ho sento.

16 anys.

Ara en tindria 23.

Sempre més vius preguntant-te per què i...

per què no hi vas poder fer res.

Encara no sé què va passar i per què ho va fer.

No ho sabré mai.

M'ho he preguntat tantes vegades.

Havia passat alguna cosa a l'escola amb els altres nens o amb algun professor?

O tenia algun problema en aquest moment a l'institut amb els seus nous companys?

O amb mi.

O amb el seu pare, o...

o amb ell mateix.

Per més voltes que li dono, no.

No ho sé.

Això és el pitjor.

Que no passa ni un sol dia que no em pregunti...

per què no ho vaig saber veure.

I sobretot...

Perquè no ho vaig poder evitar.

La cartera del Jordi no li ha caigut quan sortia.

Era jo, que l'hi estava remenant l'armari.

El Jordi li ha fet un petó a un dels cavallets.

Un petó?

Sí.

Als llavis.

Què?

Bé, no, això és el que diu una nena.

Ell diu que no.

Collons, però...

I els pares s'han queixat.

Saps?

Jo havia estat monitora de jove.

Devia tenir 19 o 20 anys.

Era un d'aquests grups progres.

Anàvem al riu i ens banyàvem en pilotes amb els nanos.

Una nit, els altres dos monitors es van ficar al llit entre ells dos una de les nenes del grup que no podia dormir perquè s'enyorava i no parava de plorar.

I un altre dia vam fer un joc a veure qui feia la cadena més llarga amb peces de roba i ens ho van treure tot.

Jo em vaig arribar a treure els sostens davant dels nens.

Em vaig passar una bona estona així.

Uh!

Em reia, i els altres monitors em xiulaven i em deien que no em tapés.

De fet, ja m'havien vist al riu, però en aquella situació resultava divertit.

I tot això...

ara seria impensable.

Ara hi ha coses més inofensives que ni se'ns passaria pel cap fer.

A ningú se li acudiria.

I si les féssim, ens en cauria una de ben grossa.

Al final, per no tenir problemes, no gosarem ni quedar-nos a soles amb un nen.

I, en canvi, passen coses.

Continuen passant.

I tota aquesta merda de l'esplai...

Què està passant?

Què estem fent perquè passi això?

I ara no puc deixar de pensar per què li he fet un petó.

Els pares s'han queixat.

Fins i tot un s'ha presentat aquí.

El Jordi...

El Jordi és un bon entrenador i un bon xaval.

A mi m'agrada la seva manera de fer, aquesta espontaneïtat.

I ara...

voldria dir el contrari, però entenc com ningú la por d'aquests pares.

És que no sé qui és.

No sé si els pares tenen raó.

No sé què esperava trobar al seu armari.

No sé si tinc dret a remenar-li les coses.

És divendres.

Potser el millor serà que no faci els cursets de la tarda i que deixem passar el cap de setmana.

No ho sé.

No ho sé.

Tampoc ho sé.

I tampoc sé per què t'estic explicant...

Tu.

Què?

Tu te n'hauries adonat, si hi hagués alguna cosa estranya.

Com ara què?

Ell, amb algun dels nens.

Un gest, un comentari, qualsevol cosa que hagi pogut dir o fer.

No ho sé.

M'ho diries, oi?

És important.

Penses que...

No ho sé.

No sé ni si ell mateix sap el que li passa amb els nens.

No sé si ho sap amb claredat, vull dir.

Això és el que més em preocupa.

Serà millor que la tornis a deixar al seu lloc.

Sí, esclar.

Un banyador.

Què passa?

Hi ha un banyador de nen.

Sempre recollim coses.

Els nens sempre es deixen alguna cosa.

Sí.

Sí.

Xancletes, llibretes, gorrets, de tot.

Sempre.

Ja.

Bona nit.

On vas?

El grup de la tarda deu estar a punt d'arribar.

Ja hi vas?

Sí.

Què passa?

Res, mai baixes tan d'hora.

Com que no?

Sempre t'han d'esperar.

Sempre?

Pot ser algun dia, però sempre tampoc.

Què mires?

Res.

La Laura m'ha dit no sé què d'un banyador.

Què?

Que si hem trobat un banyador.

No ho sé.

I unes xancles.

D'un dels nanos.

Els xavals cada dia perden alguna cosa.

No ho sé.

D'on venies, ara?

Què t'ha explicat l'Anna?

Res.

M'hauria d'haver explicat alguna cosa.

No.

Ha dit que anaves a fer piscines.

Sí.

No t'has ficat a l'aigua, va sec.

He trucat abans i no m'han volgut obrir.

He vingut d'aquí i m'han trobat tancat.

No sé per què collons no obren.

No entenc per què no obren.

Ei, voleu fer el favor d'obrir?

Per què no agafen el telèfon?

Per què han tancat?

No, és que...

què ens amaguen?

Ja us he dit que aquesta dona no m'ha fet puto cas.

Que surti!

Que surti, Jordi!

Jordi!

Jordi!

Jordi!

Que no se t'acudeixi obrir.

Et dic que no.

I que no surti ningú, tampoc.

Només el Jordi.

No ho sé.

Queda't aquí.

Anna...

Jordi!

Hèctor!

Què passa?

Jordi!

Surt!

Maricón!

Què criden?

Que surtis a donar la cara.

Estan llançant pedres!

No t'havia dit que et quedessis!

Tiren pedres i t'insulten.

No ho advocaran els pares?

No, no són només els pares els que les llencen.

A més, són els nens.

Els nens?

No, ara no podem sortir.

Ara seria impossible fer-los raonar.

La porta està tancada?

No sé si ha fet ben fet.

No paraven de trucar, demanant explicacions i donant de baixar els nens.

És com si s'hi haguessin posat d'acord en cadena.

Verd, el Facebook.

Li has explicat?

Què m'havies d'explicar?Què

vols dir?

Algú em pot dir el que està passant?

No sabia què fer.

Li he dit que tanqués la porta i no hi haurà entrenaments fins dilluns.

Però què volies que fes?Això

encara complicarà més les coses.

No sabia què fer!

Merda, la tele!

Estava bé.

Ni se t'acudeixi sortir.

Nens, nens, prou!

Què fem?

Aquell matí jugaven amb mi a la piscina.

Què fem?No

ho sé.

No estic gaire d'acord amb l'actitud de molta gent, però també s'ha d'entendre els ànims.

Ha estat molt crispat.

Surto.No,

t'he dit que no.

No podem sortir.Potser...

Què?Hauríem

de...

Què?Res.

Anna, què hem de fer?

A veure, si no passés alguna cosa, et donarien la cara.

Per què han tancat la porta?

És normal que estiguem preocupats.

No, és que ells prestar-ho.

Portem una hora trucant, han tancat la porta...

Hauríem de trucar a la policia.

A la policia?

Hem de trucar a la policia.

Sí.

Sí, deus tenir raó.

Un moment.

No ho facis.

No truquis, encara.

Què?

Només una cosa.

Una...

una cosa i prou.

I sort, sort que tenim algú a casa.

Sí, sí, hi ha un grup de Facebook.

Així hem estat connectats i hem sabut que passava alguna cosa.

No sabeu què passa.No,

no, sí que sabem.

Sabem que hi ha un dels monitors...

Creieu que jo...

De veritat penso que...

Si...

si ve la policia...

confieu en mi?

Laura.

Hèctor.

Anna.

Per què no dieu res?

Em...

Em creieu o no?

Estic descansat.

Tots ho estem.

Ni que només fos poder-nos dir un altre adeu serenament.

pel suau lliscat d'un temps perdut al teu costat.

I que només fos poder-nos dir una altra veu, Ni que només fos perquè sentissis com t'enyoro, ni que només fos per viure junts.

Ah, Maria!