Original subtitles

#

(home) Tot el que veureu en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms i els llocs són reals.

En algunes descripcions,

aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crims reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Hola a tothom, soc Carles Porta, gràcies per acompanyar-nos.

De vegades, la casualitat pot ser la clau per resoldre un crim.

Fins i tot un crim que no s'estava investigant.

A finals del 2007 desapareix un home a Terol.

Els seus germans estan convençuts que li ha passat alguna cosa greu,

però el cas es tanca com una desaparició voluntària.

Un any després, uns robatoris a les Terres de l'Ebre...

donen un gir inesperat a la història.

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

(TV: home) ...un intent de robatori.

L'última setmana hi ha hagut almenys 5 robatoris

al centre i al nucli antic de la ciutat.

També han augmentat els robatoris en alguns edificis aïllats,

com denuncien les organitzacions agràries.

(home) El dia 11 de desembre

lo caporal que hi havia de torn mos va comunicar

que hi havia una persona detinguda

per un robatori que havia passat a Amposta

i que hem de parlar amb ella i agafar-li declaració per estos fets.

(home 2) Francisca era coneguda pels agents de la comissaria,

ja que havia estat detinguda en anteriors ocasions

per diferents robatoris.

(home 3) Comencem a parlar amb ella

i ens trobem una persona molt alterada, molt angoixada.

I no li baixava, diguéssim, el nivell d'ansietat,

fins que el meu company li ofereix un cigarro.

(home 1) En aquella època jo fumava

i sabia què era tindre una mica d'angoixa

per no fumar durant moltes hores.

i li vam donar una cigarreta.

I allí ja es va esplaiar més en la seva narració dels fets.

(home 3) Es calma una mica i recordo que va dir:

"Jo no em menjaré una cosa que jo no he fet".

La Francisca explica una història que comença un any abans

a 150 quilòmetres de les Terres de l'Ebre, a Andorra.

No al Principat d'Andorra,

sinó a un poble de Terol que també es diu Andorra

i pertany al partit judicial d'Alcanyís.

(home 4) El día 26 de noviembre de 2007

un hombre se dirige al cuartel de la Guardia Civil de Andorra

a interponer una denuncia

por la desaparición de su hermano Juan,

del cual desde el día 23 de noviembre

no tenían noticia.

(dona) Aquesta persona, que tenia 41 anys,

era solter, no tenia parella, ni tenia fills,

havia d'anar a treballar dissabte i diumenge.

I no hi va anar.

I, clar, els germans expliquen...

que no és possible una desaparició voluntària

perquè mai no havia faltat a la feina.

No era normal,

porque no era un chico que faltara en casa y menos en el trabajo.

Era un chico que no salía, casi, además.

Era el trabajo y a su casa.

Nos dedicamos a buscar con el coche por todos los sitios

por si había tenido un accidente o algo.

Y, claro, los días pasaban.

La Guàrdia Civil parla amb l'entorn del Juan

per saber què va fer les hores abans de desaparèixer.

Juan García trabajaba en Andorra, tenía trabajo estable.

Trabajaba en una empresa de transportes.

Y Juan el día 23 de noviembre tenía turno de tarde.

Él entra a trabajar a las 13.57

y terminó a las 21.

Sobre las 9 y cuarto de la noche

Juan había ido a repostar a la gasolinera que hay en Andorra.

Y solicita la adquisición de una botella de butano.

Per què necessitava una bombona de butà?

Ja hi arribarem.

Després de passar per la benzinera desapareix.

Hicimos una pequeña inspección ocular del domicilio,

en el que vimos que no había nada raro.

No había nada forzado,

no había nada revuelto ni nada que indicara

que había cogido de forma apresurada cuatro cosas para irse.

La vivienda estaba en perfecto estado.

Pero el vehículo no está

en las inmediaciones del domicilio de Juan.

Una opció que no poden descartar

és que hagi marxat voluntàriament amb el seu cotxe.

I fan el que creuen que és l'únic que poden fer ara:

avisar a tothom que busquen aquell cotxe.

Pusimos un señalamiento policial a nivel nacional al vehículo.

Esto quiere decir que cualquier cuerpo policial a nivel nacional

que hubiera detectado o hubiera parado a ese vehículo

se tenía que poner en contacto con nosotros.

El Joaquín els parla d'uns extractes bancaris del seu germà Juan.

Van esbrinar que ell havia demanat dos préstecs,

un de 50.000 euros i un altre de 3.000.

De esos 50.000 euros que pidió a esa financiera

saldó 30.000 euros de la hipoteca que tenía de la vivienda.

Y a su vez se compró un vehículo de segunda mano.

Con lo que entonces estamos hablando

que Juan en noviembre, que es cuando desaparece,

entre 12 y 14.000 euros debía tener en la cuenta.

Y entonces su hermano ve que en la cuenta

no hay dinero.

El germà que va denunciar la desaparició, el Joaquín,

està convençut que aquests moviments no són propis del Juan

i investiga per la seua banda.

El hermano de Juan nos indica

que se había hecho con un duplicado

de la targeta SIM del teléfono móvil de Juan

y había accedido a las últimas llamadas del teléfono de Juan.

Hablaba mucho con una persona.

En la lista del teléfono lo ponía bien claro.

Entonces, algo tenía que haber ahí,

porque la última llamada se hizo desde esa casa.

Realiza una llamada de teléfono

al último teléfono al que había llamado su hermano

y le contesta una mujer.

Le dice que lo conoce solamente de hablar por teléfono

y de chatear con él

y que habían quedado en conocerse el día 25 de noviembre.

La dona de l'altre costat del telèfon es diu Celia,

viu a les Terres de l'Ebre, a 100 quilòmetres d'Andorra,

on ha començat aquesta història.

Ha dit que no coneixia el Juan, però diu la veritat?

Joaquín realiza otra llamada a otro de los números de teléfono

que figuraba en las últimas llamadas que había hecho Juan

y habla también con un hombre.

Un hombre que le dice

que es el padre de la mujer que había llamado inicialmente.

Y que sí que conoce a su hermano Juan,

que es más, que se lo presentó su hija en el domicilio de este.

Per què l'ha enganyat, la Celia?

El Joaquín insisteix per quedar amb ella i saber la veritat.

Bajé un día a Móra d'Ebre a hablar con ella.

Resulta que pasó de no conocerlo a que dormía en su casa.

Y entonces, en esa conversación,

esta mujer sí que le reconoce

que ese día 23 de noviembre, que es cuando desaparece,

Juan le dice que va a ir a cobrar una deuda de 4.000 euros

entre Tarragona y Barcelona.

Ahí la experiencia investigativa y los años...

empiezan a decirte que... ahí hay algo raro.

Nosotros sabemos seguro que ahí es donde se perdió la pista.

Y le propusimos a la Guardia Civil que indagaran,

que duplicaran las tarjetas, que miraran.

(Osuna) I la Guàrdia Civil prepara un ofici

al jutjat d'instrucció

demanant unes quantes diligències.

Solicitamos todos los datos relativos

a los números de teléfono que nos aportó Joaquín,

pero, en particular,

la relación de llamadas entrantes y salientes

del número de teléfono de la mujer con la que contactaba Juan

desde mayo hasta diciembre.

Pero la juez lo tomó como una desaparición voluntaria,

consideró que el hecho no revestía

ningún carácter de infracción penal

y nos lo denegó.

Malgrat les sospites dels investigadors i de la família,

que estan convençuts que al Juan li ha passat alguna cosa,

el cas es queda en un calaix als jutjats d'Alcanyís.

Fins a gairebé un any després.

(TV: home) Aquest buidatge del canal de Seròs

es fa habitualment cada dos anys.

Endesa, l'empresa que el gestiona per produir electricitat,

l'ha buidat per fer-ne el manteniment.

El buidatge del canal serveix també

per enretirar tota mena de materials que s'hi han abocat,

i de vegades es troben més d'una sorpresa.

El octubre del 2008

se recibe una comunicación de Mossos d'Esquadra de Lleida

en la que nos comunican

que habían vaciado el canal de Seròs

y en el interior había aparecido

el vehículo de Juan.

A la juez que llevaba la causa

le decimos que ha aparecido el vehículo de Juan,

que Juan no está en el vehículo

y le volvemos a solicitar

las mismas medidas que habíamos pedido en 2007.

Y, pues bueno, para nuestra sorpresa...

nos lo vuelve a denegar.

No podíamos seguir avanzando.

Un mes després, en un polígon d'Amposta,

els Mossos aturen un cotxe amb 3 ocupants

i unes eines que a primera vista els semblen robades.

Els agents identifiquen els ocupants:

una senyora que li diem Francisca i dos germans, Pedro i Diego.

I en escorcollar el vehicle,

es localitzen una sèrie d'eines

de les quals no poden acreditar-ne la propietat.

Els deixen marxar per falta de proves.

3 setmanes després,

un empresari denuncia el robatori de les eines

i els tornen a anar a buscar.

Troben la Francisca.

I així tornem allà on havíem deixat aquesta història

amb la Francisca molt nerviosa declarant a comissaria.

Se li comença a preguntar per una sèrie de robatoris

que hi havia hagut al territori.

I ella va començar a explicar

que coneixia qui havia sigut,

les persones que havien dut a terme estos robatoris.

(home 1) Francisca mos diu que los germans Clua,

Pedro i Diego, que estaven al vehicle amb ella.

se dediquen a realitzar robatoris

en bars, empreses, restaurants...

I, segons deia ella, ho feien...

per a poder vendre i comprar substàncies estupefaents.

Mos diu que ella no té res a vore amb tots los robatoris

que los dos germans han pogut fer.

Però la trobem una mica angoixada.

I naltros sí que mos mirem

com dient... ostres, és raro que estigui angoixada,

en lo sentit que té molts antecedents,

i esta angoixa deu venir no dels robatoris,

sinó d'algun lloc diferent.

La investigació nostra era per patrimoni, per robatoris amb força,

i la persona que estava declarant

tenia informació que a ella moralment

li estava causant una ansietat evident.

I necessitava dir-ho, necessitava treure-ho.

(Pepiol) Ella va dir que ella necessitava dir-ho,

que ella volia explicar-ho,

que ella no volia carregar-se una cosa que no havia fet

i que entenia que ho havia d'explicar.

(Àlex) Va dir: "Jo dic tot lo que sé,

però que sapiguésseu que jo no he fet res".

Sé, perquè m'ho han dit ells,

que els germans Clua tenen enterrada una persona

en una finca de Corbera d'Ebre.

La Francisca relata que un dia,

anant des de Lleida fins a Deltebre,

anaven amb ella al cotxe el Pedro i el Diego.

Al passar per Móra d'Ebre, el Diego va dir:

"No veas cómo se desinflaba, aquel".

Ella diu que es va quedar estranyada

i que va preguntar què volia dir amb això.

Aleshores, el Diego va continuar explicant:

un hombre que tenía que traer un maletín con dinero,

comprobamos que no llevaba nada en el maletín

y le pegamos un tiro.

En un principi ho agafes una mica amb pinces, no?,

perquè dius: un mort entremig d'aquests robatoris?

A què ve, això?

No anava en la línia

dels antecedents que aquesta gent tenia,

tot eren delictes patrimonials.

Però, segons diu la Francisca,

el Pedro i el Diego estaven preparant per a l'endemà

un atracament a una entitat bancària.

Concretament, ens diu que aniran a l'entitat bancària...

amb un ciclomotor o una motocicleta,

sostreta, per fugir del lloc.

Lo que nosaltres fem és muntar un dispositiu

a les proximitats del domicili d'ells

per intentar que no duguin a terme l'atracament.

O sigui, la prioritat en aquell moment...

és que l'atracament no es porti a terme.

Quan estem fent el dispositiu,

veiem una motocicleta a la porta del domicili d'ells.

Comprovem la matrícula de la motocicleta

i estava sostreta.

Això ja donava un punt més de credibilitat

a les afirmacions de la Francisca.

Una estona després, surt el Diego del domicili,

puja a la motocicleta i marxa.

Se l'atura i es procedeix a la seva detenció.

Unes hores més tard, també es deté el Pedro a Amposta.

I traslladen els dos germans a comissaria.

El Diego va reconèixer haver comès diferents robatoris

sempre excusant-se en el fet que era el seu germà qui proposava

els objectius, les accions per realitzar...

què s'havia de robar, on...

Al Diego se'l veia una persona insegura.

Una persona que estava sotmesa al Pedro.

Ell mateix diu que té por del seu germà.

Té por que li faci mal si no fa el que ell li diu.

Però, de l'homicidi, en un principi, no declara res.

El Pedro era més fred.

El Pedro tenia una actitud més desafiadora.

Quan se li va preguntar

si havia participat en la mort d'alguna persona,

va dir que... que "¿dónde está el cuerpo?"

"Si no tenéis ningún cuerpo no... no hay ningún delito.

O sea, si no hay cuerpo, no hay ningún asesinato".

Evidentment, se li va preguntar a què es referia això,

si ningú li havia dit que hi havia cap cos amagat ni res.

I va desviar l'atenció, ja va dir que "hasta aquí".

Les declaracions dels detinguts no aporten cap informació nova.

Els investigadors demanen a la Francisca

que els acompanyi a la finca on creu que hi ha el cos enterrat.

(home 5) Si volíem imputar

un delicte d'homicidi o d'assassinat als detinguts,

era imperatiu trobar el cos que ens havia manifestat la Francisca.

Vam estar moltes hores fent clots per tota la finca,

passant lo detector...

i, finalment, va ser infructuosa, la recerca allí.

A la finca que ha dit la Francisca no hi troben cap cos.

Però hi ha una persona que sí que sap on és

i sorprèn a tothom.

A mi em truquen los Mossos

i em diuen que tinc un detingut.

Jo faig l'assistència, acabem la declaració i marxo.

Dino, passa mitja tarda i, cap a les 5 o així,

em truquen els Mossos i em diuen:

"Mira, que hauries de tornar a pujar",

dic: "Que hi ha un altre detingut?"

I em diuen: "No, no, és que el teu client vol tornar a declarar".

La dinàmica normal és que l'endemà es passa a disposició judicial,

i els vaig dir: "Bé, doncs ja declararà demà davant del jutge".

I em diu: "No, no, és que és una cosa molt... molt greu".

I vaig fer el comentari, vaig dir:

"Què deu ser tan important si no és que ha matat algú?"

El Diego demana tornar a declarar

i aleshores és quan dona tots els detalls

sobre l'assassinat en qüestió.

(Garcia) El Diego ens manifesta

que el seu germà li havia confessat

que havia matat el Juan,

un home que era de Terol.

Que li havia disparat un tret d'escopeta

per darrere

i al cap.

Que l'havia amagat en un pou o en una fossa

que hi havia a la finca propietat de la família.

I després, el cotxe,

se'l va emportar fins a Lleida

per llençar-lo al canal i esborrar el rastre del Juan.

A partir d'aquell moment

el que fem és recercar a la base de dades de persones desaparegudes

un home que es deia Juan

d'uns 40 anys

que vivia a Terol

i que tenia un Seat Toledo.

I ens surt un candidat.

I aquest candidat és el senyor Juan García Riola.

I veiem que dos mesos abans

d'aquell moment que estàvem recercant el cos

s'havia localitzat el vehicle del senyor Juan García Riola

a Lleida.

Que el vehicle aparegui exactament on ha dit el Diego

dona credibilitat a la seua declaració.

Ara, l'objectiu dels Mossos és que els digui on és el cos.

El Diego diu a la seva declaració

que ell sap perfectament quin és el lloc

i accedeix a acompanyar-nos a on es troba enterrat el cos.

(Felip) Ens va dir que no era a la finca on estàvem buscant,

on era el cadàver,

sinó que era en una finca que estava situada

a un quilòmetre i mig, aproximadament, de Corbera d'Ebre.

I quan arribem a aquesta finca, veiem, a uns 100 metres del camí,

una caseta que feia uns 12 metres quadrats, era petita.

Al costat d'esta caseta, vam veure que hi havia un pou.

Una mena d'antic pou,

que tenia terra, rames d'arbres, brossa...

I ell ens diu: "Está aquí enterrado".

(Felip) Vam iniciar la recerca del cos a l'interior del pou.

I quan portàvem uns 30 o 40 centímetres de fondària

ja va aparèixer part d'un crani.

I, a partir d'aquí, la recerca va ser més minuciosa,

amb pinzells i amb estris més petits

per a... traure tot el cadàver.

L'exhumació s'allarga fins a la matinada.

I, dies després, els antropòlegs forenses...

de l'Institut de Medicina Legal,

que són experts en ossos,

analitzen l'esquelet per traure informació del cadàver.

(home 6) El que ens porten és un cos

en un estat de momificació parcial,

amb la qual cosa era evident

que aquella persona no podia ser identificada visualment.

I es van focalitzar a estudiar la violència que tenia aquell cos.

El crani estava deformat,

i el que van fer va ser, amb paciència, reconstruir-lo.

Però va ser molt, molt complicat.

El que veiem són dos forats.

Un, a la part de darrere del cap,

gairebé a la nuca,

que té la morfologia típica d'un forat per un projectil,

i un altre, a la regió frontal,

que té la morfologia típica de sortida.

Amb la qual cosa ja podem establir una direcció i un sentit.

El projectil ha entrat per la part de darrere

i ha sortit per la part de davant del crani.

Les nostres conclusions són

que ens trobàvem davant d'una mort violenta

i que la data de la mort, de forma orientativa,

la posàvem, com a mínim, d'un any.

Tenim el cos,

el Diago ens diu que l'han matat...

Podia ser que ho tinguéssim tot fet, però no és així.

Hem de tenir càrrega de prova per a imputar

i arribar a jutjar els autors dels fets.

A partir d'aquí, el dia 15...

es van fer entrades judicials als domicilis del Diego i el Pedro.

(Curto) L'escorcoll a casa del Diego

és bastant... trist.

Molt de fred. Era una casa on feia molt fred.

Molt desordre.

El Diego mos manifesta que dorm a la cuina, en un sofà,

quan hi ha un llit en una habitació que està ple de roba a sobre.

Això sí, el pessebre estava fet.

Los reis,

lo riuet fet amb paper de plata,

totes les figuretes...

Mos va sobtar perquè vam pensar:

"Una casa tan, tan humil, que aquí no hi ha res...

però el pessebre, sí".

(Garcia) Durant l'escorcoll es localitzen

diferents objectes i eines

relacionades amb tots els robatoris amb força que havien comès.

Al domicili del Diego no es va trobar

res que es pogués relacionar amb l'homicidi.

Però sí que en l'entrada que es va fer a Alcarràs,

al domicili del Pedro:

a l'habitació del Pedro, dins de l'armari,

hi havia una escopeta

de canons retallats juxtaposats,

de la marca Sarasqueta,

que possiblement era l'arma

que s'havia utilitzat per a cometre l'assassinat.

I a l'interior d'una altra bossa vam trobar un bolígraf

que posava "Teruel al natural".

Setmanes més tard,

arriben els resultats de les proves d'ADN

que confirmen el que tothom esperava.

Los Mossos d'Esquadra de Tarragona nos comunican

que habían encontrado un cadáver

y que, por el ADN,

ese cadáver se correspondía con Juan.

Y... bueno, dices: "Ostras, si hubiéramos...

si hubiéramos tenido un poco más...

de apoyo...

Si esto se hubiera tomado..."

Pero claro, esto siempre lo ves a posteriori.

Amb tots aquests indicis,

als investigadors només els falta saber quina relació hi ha

entre els germans Diego i Pedro, de les Terres de l'Ebre,

i el Juan, d'Andorra de Terol.

Nosaltres contactem amb el senyor Joaquín,

germà de Juan García Riola.

A preguntes nostres de quin tipus de vida portava el seu germà

ens diu que la seva vida era una vida normal:

casa, feina; feina, casa.

Però uns mesos abans de desaparèixer

és quan això fa un canvi total.

El Juan, durant el mes de juliol,

va fer 5 o 6 extraccions de diners

per valor de 5.000 euros, aproximadament.

I al setembre-octubre, també.

Hi ha moltes disposicions de diners en metàl·lic,

que, aquests diners, ningú sap on van a parar.

Ell també ens va explicar que el seu germà

gastava molt en telèfon;

la seva factura de telèfon era enorme,

des d'uns mesos abans de desaparèixer

fins a la seva desaparició,

o sigui, una cosa que no era normal amb anterioritat.

I ens diu que, quan mira la factura,

veu un número de telèfon

amb què el seu germà contacta amb molta assiduïtat,

que és una dona que s'identifica com a Celia.

Recordeu la Celia?

Quan el Diego declara davant del jutge,

totes les peces encaixen.

La Celia és la germana del Pedro i el Diego.

En seu judicial, el Diego manifesta...

que el Juan sembla que s'havia enamorat de la Celia

i se la volia emportar a viure amb ell a Andorra de Terol.

El Juan i la Celia es coneixen per internet.

(Osuna) En aquell moment tu podies xatejar

fent servir el telèfon

per un sistema que era WAP,

el primer sistema de connexió a internet

fent servir el telèfon.

Però tenia un inconvenient, i era que era molt car.

Quan el Juan i la Celia van fer el pas de veure's en persona,

el Pedro i el Diego també el van conèixer.

El Diego manifesta que el senyor Juan

els portava menjar i els portava butà.

Nos traía... lo que es de Teruel

las butifarras, bombonas de butano...

¿Recordeu que el Juan havia intentat comprar una bombona de butà

el dia de la seua desaparició?

De camí a Móra la Nova ho va aconseguir

perquè, segons explica el Diego,

aquella nit va aparèixer amb una bombona per a la Celia.

(Osuna) El mateix 23 de novembre de 2007

el Juan surt del poble, de Terol,

i va cap a Móra la Nova.

Quan arriba allà,

els germans l'estan esperant.

Un d'ells agafa la bombona de butà del cotxe

i la puja a casa de la germana.

(Curto) I després se'l van emportar mitjanament enganyat a una finca,

on ja havien estat,

a ensenyar-li com es feien los paranys per a caçar porcs senglars.

Sé que era de noche, pero la hora no sé cuál era.

Pedro le dijo que se había dejado el DNI y la ropa en la finca.

Primero bajó el Juan.

Estaba fumando.

Y mi hermano iba el segundo.

(Curto) I tal com baixen del cotxe,

el Pedro portava la Sarasqueta a la màniga...

Y es cuando sacó la escopeta y lo mató.

Llavors, el Diego ajuda el Pedro a enterrar-lo,

mitjanament, allí, en una fossa.

Yo escuché el disparo y fui con él

para... pues cogerlo y enterrarlo en el pozo.

Y por la tarde, no sé a qué hora,

se fue a tirar el coche al canal.

Després de sentir el relat del Diego,

els investigadors no troben prous indicis contra la Celia

i no la detenen.

Però 3 anys després,

durant el judici contra els germans Cea Clua

el dubte de si ella va participar en el crim és molt present.

(TV: dona) Diego i Pedro Cea

estan acusats d'assassinar el xicot de la seva germana.

Segons la fiscal, els acusats van portar la víctima...

fins a una finca de la seva propietat a Corbera d'Ebre.

Allà el van matar d'un tret i van mig enterrar el cos.

Després van llençar el cotxe del mort al canal de Seròs, a Sudanell.

Diego ha confessat haver vist el seu germà

disparant un tret d'escopeta per l'esquena a la víctima.

Segons Diego, la seva germana i parella del mort,

va ser qui va manar a Pedro cometre el crim,

perquè no volia anar a viure amb la víctima a Terol, on residia.

Mi hermana le dijo que no quería ir con el Juan.

Le dijo: "Es mejor hacer eso".

Y es cuando mi hermano pues... fue y lo mató.

(Curto) El Diego manifesta que tot això és culpa de la Celia.

I que ell havia sentit la Celia i el Pedro...

com la Celia li deia que no volia marxar

i alguna cosa com "sácamelo de encima".

Va començar a donar... més responsabilitat...

a donar més responsabilitat en el cas a la seva germana.

¿Usted le dijo en alguna ocasión a Juan que sí que se iría con él?

A ver, yo estaba sola con mi hija. Yo no tenía trabajo.

Y me dijo que a lo mejor allí en Teruel encontraría algún trabajo.

Yo solo le dije que me lo dejara pensar,

porque éramos amigos, no había ni roce ni había nada,

solo una amistad.

Lo que él se ofreció a ayudarme como amigo.

Però no es va aconseguir trobar suficients elements

com per portar-la a judici com a possible responsable.

La Francisca declara com a testimoni

i sorprèn a tothom amb un relat diferent

al que havia explicat als investigadors.

¿Usted presenció una conversación entre los hermanos

donde supuestamente alguno dijo "no veas cómo se desinflaba"?

Pues si le soy sincera,

no me acuerdo porque yo en esa temporada tomaba drogas.

Vamos a ver, contradicción. Folio 256.

(Pepiol) A mi em va sobtar moltíssim

que no la imputessin

i que no fos al tribunal del jurat igual que les altres dues persones.

Feia molt de temps que coneixia este assassinat,

i ella no en va comunicar el coneixement.

Ho va comunicar una mica in extremis, no?,

davant d'un policia i davant d'uns fets que se li imputaven.

Pueden retirar a la testigo, si son tan amables.

(Pepiol) Però l'aute que sobreseu la causa diu claríssimament

que no segueix la imputació de cara a ella

perquè la seua col·laboració ha estat clau

per a poder aclarir un fet del qual no es tenia coneixement

i que, inclús ho diu l'aute,

probablement no s'hauria arribat mai

a esbrinar on estava enterrat este senyor.

L'estratègia de defensa del Pedro

continua sent la mateixa que la de la seua primera declaració.

Sí, me acojo al derecho de no declarar.

En canvi, l'advocada del Diego...

encara el judici amb una estratègia nova.

(Curto) Jo anava a totes per a l'absolució,

però era conscient que sí que el tancarien.

Llavors, la funció era:

si no vaig a tot, si no anem perquè quedi en llibertat,

la funció és que li quedi la mínima condemna.

Continuamos con la pericial de la doctora forense

(Curto) L'informe pericial mos dona

totes les característiques psicològiques del Diego.

Ell no entén l'abast de les seues accions;

ell és una persona influenciable, per això se n'anava amb son germà,

perquè tampoc té la convicció completa

de com n'és, de dolent, això que va fer amb son germà.

Presenta un déficit intelectual ligero

y no acaba de comprender las consecuencias de sus actos,

y, por tanto, presenta una disminución...

de sus funciones intelectivas y también volitivas.

El jurat declara provat

que el Diego patia una discapacitat intel·lectual.

Aquest atenuant i el de la confessió

li suposaran una rebaixa important de la pena.

(Felip) Quan penso en aquest cas,

el primer que et ve al cap

sempre són les persones que hi pot haver desaparegudes

i el patiment que deu tenir la seva família

fins que no sap on són.

Difícilment s'hauria localitzat el cos, allà.

No t'arribes a imaginar mai

que la declaració d'una persona per uns robatoris amb força

t'acabaran portant a la resolució d'un assassinat

no d'ara, sinó d'un any enrere.

(Osuna) Jo crec que el Juan era una persona bona persona

i va entrar en contacte amb una senyora

amb unes circumstàncies econòmiques molt difícils,

i això va fer... potser remoure una mica el sentiment de protecció.

La volia protegir, la volia ajudar.

I, sincerament, crec que...

No ho sé, ningú no s'ho mereix, però sí que fa pena veure que...

la... la bondat d'aquest home va ser recompensada d'aquesta manera.

L'Audiència de Tarragona va condemnar Pedro Cea

a 20 anys de presó per l'assassinat del Juan.

El seu germà, Diego Cea,

el van considerar cooperador necessari

i el van condemnar a 7 anys.

Mai no va quedar demostrat per què el van matar

ni fins on arribava el secret familiar.

Gràcies per acompanyar-nos,

tornem tan aviat com puguem amb noves històries de foscor.