Original subtitles

#

(home) Tot el que veureu en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms i els llocs són reals.

En algunes descripcions,

aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crims reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Hola a tothom, soc Carles Porta, gràcies per acompanyar-nos.

El 13 de març del 2019, a Viladecans, al Baix Llobregat,

la Janet, una mare de 39 anys,

deixa la seua filla petita amb l'àvia;

el seu fill, a l'escola,

i marxa a Cornellà a fer un tràmit a Hisenda.

Ha de ser ràpid perquè, com cada dia,

ha quedat per fer el cafè amb el seu nebot.

Però no s'hi presenta.

I a la tarda tampoc va a recollir el seu fill a l'escola.

On és la Janet?

La persistència dels familiars, dels amics i dels investigadors...

i el vidre d'unes ulleres

seran determinants.

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

(dona) La Janet i jo érem veïnes del mateix barri

i víviem a uns 50-100 metres, més o menys.

Jo sortia de casa... ni dos minuts que ja era a casa seva.

Cada nit, si no era una cosa, era una altra,

o fèiem la xerradeta...

Hi va haver una temporada

que ens va agafar per fer els brioixos aquells de llimona.

Després fèiem un cigarret, i rèiem...

El caràcter d'ella era...

com si parlés amb una noia de 17 o 16 anys.

És igual, ella... és que se la veia jove.

Si passava alguna cosa, ella sempre era allà. Sempre.

Una cosa fonamental que no podia deixar passar

era, cada matí, els nens.

Els nens eren la prioritat número 1 d'ella.

(home) La família Jumillas és una família coneguda a Viladecans,

i resideixen al barri de Sales.

És un barri tranquil.

La Janet és la més petita de tots,

i és una miqueta la que es fa càrrec

d'aguantar uns pares que ja són molt dependents.

(Velasco) Vivia al costat de la seva mare.

A part, també vivia amb el seu germà.

Ella estirava els fills, estava pendent de la seva mare...

Estava pendent de... És que estava pendent de tot.

Només es llevava i portava els nens al col·le.

Després del col·le,

sempre quedava amb el seu nebot i prenia el cafè i la torrada.

Però un dia la rutina es trenca.

(Sánchez) El 13 de març del 2019,

la Janet Jumillas té la seva filla petita malalta

i el seu fill gran que ha d'anar a l'escola.

I deixa el nen a l'escola

i la filla petita es queda a casa dels seus pares

amb la promesa que al cap d'una estona tornarà

i la portarà al metge.

Ella agafa el seu Renault Megane i se'n va a Cornellà

perquè allà ha de fer un tràmit a Hisenda.

I li diu al seu nebot que això li ocuparà una mitja hora

i que després quedaran per esmorzar.

Però ella no s'hi presenta.

Desayunaba con mi tía todas las mañanas.

Esa mañana habíamos quedado más tarde porque ella iba a Cornellá.

Yo le escribí cuando eran las 10, 10 y media,

y me dijo: "Estoy en Cornellá, en media hora estoy por ahí".

Ese fue su último mensaje.

"Estoy aquí en Cornellà, ahora, cuando salga de aquí te aviso.

¿Vale? En media hora, por ahí.

Aquesta és l'última prova de vida que existeix de la Janet.

A partir d'aquí, silenci.

(Velasco) A mi em van avisar.

Em diu: "Oye, que la Janet no contesta".

Jo hi parlo, la família hi parla, tot el món li truca, no contesta...

Vam dir: "Bé, deu estar fent coses".

Però ja, quan va tocar anar a buscar el nen al col·le, no apareix.

I allà és quan salten totes les alarmes.

La ment ja... té molta imaginació, i un comença a pensar:

"I si li ha passat alguna cosa? I si l'han agafada?

I si l'han segrestada? I si...? I si...?"

Clar, un ja... pensa el pitjor.

Jo, des del primer moment,

vaig tenir la certesa que la Janet, per la seva voluntat pròpia,

no marxaria.

I menys encara deixant els seus fills,

i deixant la seva mare i son pare.

100% segur que no.

Abans que es faci de nit,

els amics i familiars de la Janet s'organitzen per buscar-la.

Vam fer una cerca,

entre la família, amics, coneguts del barri de tota la vida,

per la ruta on podia haver anat.

Vam buscar-la per camins del Prat, camins de Cornellà...

Preguntàvem a la gent, n'ensenyàvem fotos,

"¿Ha visto a esta persona? ¿Ha visto a esta persona?"

Era una angoixa, o sigui, la cerca era angoixa total.

Volia trobar-la i no, a la vegada, perquè volia trobar-la per saber,

però no volia trobar-la perquè, si la trobava en un camp,

bé no la trobaria.

Quan ja van passant unes certes hores, que ja es va fent de nit,

la preocupació ja comença a tenir un grau superior,

la idea ja no és de... deu estar amb algú o deu estar...

No, no, la idea ja és que li ha passat alguna cosa.

El matí següent, després de buscar-la tota la nit,

el germà de la Janet va a comissaria a denunciar la desaparició.

Els Mossos li prenen declaració

i li pregunten si hi ha algú amb qui la Janet tingui problemes.

La seva exparella havia estat condemnada per lesions

i que la relació amb ella no era del tot fàcil.

Perquè, havent-hi fills pel mig,

ell sí que la pressionava d'alguna manera

perquè deia que li acabaria prenent la seva filla

per emportar-se-la a viure amb ell,

que vivia per la zona de Jaén o Granada.

És, precisament, una persona que tenia una ordre de no acostament...

per haver-la agredit.

Havia tingut un judici per violència de gènere,

que és un element que agreuja moltíssim

les valoracions que nosaltres estàvem fent des del primer moment.

(Velasco) La Janet i jo vam parlar més d'una vegada

que una de les preocupacions més grosses que tenia ella

era això, de l'exparella,

que alguna vegada va comentar que ella tenia por

del que podia passar-li, de...

Els Mossos demanen la tarifació telefònica del mòbil de la Janet

per saber si va parlar amb el seu exmarit aquell dimecres.

I s'encenen totes les alarmes.

La Janet havia mantingut

un contacte telefònic amb aquest home aquestes 24 hores prèvies.

El que faltava saber era si aquest contacte

era únicament i exclusivament telefònic

o si s'havia produït,

amb posterioritat del contacte telefònic, un contacte físic.

Amb l'exmarit en el punt de mira,

els investigadors reconstrueixen què va fer i on va anar la Janet

les hores abans de desaparèixer.

I tot indica que no ha marxat voluntàriament.

Més enllà de l'alarma de la mare que no va a buscar els seus fills,

és que, efectivament, aquesta senyora...

va sortir de casa amb la bossa, les claus del cotxe i el cotxe.

No es va emportar cap dels seus efectes personals imprescindibles

que pogués fer valorar als investigadors

que aquesta dona havia marxat voluntàriament,

encara que fos una setmana,

a un lloc desconegut, sola o acompanyada.

Són accions que determinen

que aquesta dona ha anat un moment aquí al costat per tornar.

Però no torna.

El primer que fan els Mossos és comprovar si la Janet va arribar

a la seua cita a l'oficina d'Hisenda de Cornellà.

Comencen les sorpreses.

És taxatiu:

la gestió dona com a resultat que ella no ha entrat a Hisenda,

no ha fet cap gestió a Hisenda...

per la qual cosa queda molt clar:

ella manifesta que va a Hisenda per intentar tapar alguna altra qüestió.

Per què va mentir a la seua família?

Els investigadors aprofundeixen en la vida de la Janet

i descobreixen una cosa que els crida l'atenció.

La Janet era una dona pluriocupada

que treballava del que calgués per portar diners a casa.

A part de cuidar els seus pares, el seu germà i els seus dos fills,

ella intentava buscar feines a sota de les pedres.

Treballava netejant cases,

treballava cuidant fills de les seves amigues,

treballava també a vegades fent massatges a domicili...

i, inclús, com que ella havia començat a consumir marihuana...

per la malaltia que tenia de fibromiàlgia,

també havia trobat una nova forma d'ingressos

revenent algunes quantitats de cànnabis.

La veritat és que, la pobra, econòmicament, no anava gaire bé,

perquè cobrava una pensió molt baixa.

I, bé, per treure alguna cosa més,

de tant en tant agafava alguna cosa i ho venia al seu entorn,

alguna cosa de marihuana, però tampoc gaire.

Se constató que esta mujer traficaba.

Proporcionaba a determinadas personas

pequeñas cantidades de...

Es decir, trapicheaba con drogas.

El fet que vengui o no vengui puntualment marihuana,

no és un element tampoc que a nosaltres ens fa ballar el cap.

¿Estem davant d'una possible construcció d'un mòbil criminal

pel fet que ella vengui marihuana?

Inicialment, no.

Tornarem a parlar de la marihuana.

Ara, a més a més d'intentar localitzar l'exmarit,

els Mossos es fixen en altres relacions que tenia la Janet.

(Sánchez) Quan comencen a investigar el seu entorn,

els Mossos d'Esquadra, una de les coses que tenen presents...

és que l'entorn de la Janet els últims anys s'ha eixamplat.

Perquè la Janet és una mare de dos fills que estava soltera

i que havia començat a intentar

tenir una nova vida sentimental,

i que ho feia, moltes vegades,

quedant, tenint cites que aconseguia a través de Facebook.

Les seves amigues, en alguna ocasió, li havien dit:

"Hòstia, vols dir que has de quedar amb gent que no coneixes?"

Però la veritat és que ella,

segons van veure els investigadors quan comencen a buscar-la,

era una pràctica que havia fet, a vegades, quedant en hotels.

(Velasco) La Janet, en aquell moment,

bé, no era una relació formal, però bé, tenia... dos amics...

i ella, seriós, no volia res, llavòrens, ella passava l'estona.

I, clar, com que avui dia les coses estan com estan, un pensa:

"¿Y si le ha hecho algo? ¿Y si ha sido él? ¿Y si tiene algo que ver?"

Ella havia estat allotjada en un hotel de Viladecans,

dies abans.

Una de les primeres gestions que es fan, lògicament,

és adreçar-se a aquest hotel per tal de comprovar

si tenien coneixement que aquesta persona podia ser allà.

Aquell matí de la desaparició la Janet no va anar a cap hotel,

però saben que hi havia estat dies abans amb un amic.

El criden a declarar per veure si sap alguna cosa de la noia.

Quedé con ella, pero me citó en un hotel.

Y yo lo vi extraño,

pero accedí porque era una persona que yo conocía de toda la vida.

Me la encontré nerviosa y...

hablándome de muchos problemas y... no sé, de muchas cosas.

La veía mal.

Y, nada, lo que me estuvo explicando fue que...

bueno, sus problemas con el exmarido...

No sé, la vi bastante atormentada.

Tothom que coneix la Janet apunta l'exmarit.

Cal localitzar-lo

i saber si, després de la trucada, es van trobar.

Nosaltres fem la reconstrucció dels moviments

d'aquest senyor fins al dia 13.

Perquè, lògicament, el que ens interessava...

era ubicar o no ubicar aquest senyor a Cornellà

el dia dels fets.

La nostra sorpresa és que...

veiem que ell havia estat detingut per la Guàrdia Civil dies abans

i que aquell dia havia estat citat per anar a un judici a Baza.

Fem la comprovació si, efectivament, s'havia adreçat al jutjat.

I sí, efectivament, ell havia anat al judici.

(Río) Respecto a ese señor,

una vez visto que el 13 de marzo de 2019

estaba en Baza, Granada,

era imposible que estuviera en otro lugar al mismo tiempo.

Si no ha sigut l'exmarit, qui hi ha darrere de la desaparició?

Ha passat una setmana i la Janet no ha donat senyals de vida.

La família surt al carrer per demanar respostes.

Quiero que de boca en boca lo vayáis diciendo,

de que cada miércoles se haga una manifestación en nombre de Janet

hasta que aparezca en las condiciones que sea.

Se hará cada miércoles, porque ella desapareció un miércoles.

(Velasco) Cada setmana, a la plaça de l'Ajuntament,

es feia una concentració perquè tots els mitjans fossin allà,

perquè la gent veiés qui era,

si la veia, qualsevol notícia...

(Sánchez) La família de la Janet, el que fa...

és promoure unes concentracions setmanals

on despleguen una pancarta, es reuneixen...

i després es fa algun crit

per demanar a la persona o persones que tinguin la Janet

que la deixin anar, que l'alliberin perquè la família la busca.

(home) Que a mi hermana hay que encontrarla. ¿Me entiendes?

¡Te queremos, hermana, aparece de una puta vez!

¡Que te queremos muchísimo!

Aparece, por favor. Aparece.

¡Todos somos Janet! ¡Todos somos Janet!

¡Queremos encontrarla! ¡Queremos encontrarla!

Amb l'exmarit descartat de la investigació,

els Mossos van citant a declarar els amics i familiars de la Janet.

I en la declaració de la Martina troben un detall que serà important.

Jo i la meva parella érem a casa de la Janet.

La meva parella estava jugant amb el seu fill al Fornite, em sembla,

i jo era a la cuina fent un cigarro amb la Janet, i parlant, i rient.

Bé, a les 11 i 10, o així, 11 i quart, piquen al timbre.

Digo: "¿Esperas a alguien?" Dice: "No".

Digo: "Bueno, abre, a ver quién es".

I puja un noi.

Dice: "¡Hombre!" L'abraça i diu: "Toti", no sé què.

Els del seu cercle més proper li deien Toti.

Clar, jo em vaig quedar asseguda mirant...

Em va semblar estrany, però com que ell la va abraçar,

dic: "Bé, doncs... el deu conèixer..."

No m'havia parlat mai d'ell, no en sabia res...

Li va dir Aitor...

"Bueno", li va dir l'Aitor a ella.

Li diu: "Bueno ¿nos vemos mañana?"

I ella li va dir: "Sí, sí, nos vemos mañana".

I ell li va contestar: "Vale, sabes dónde vivo, ¿no?"

I ella va dir: "Sí, sí, sí".

"Pues ya nos vemos mañana." I se'n va anar.

S'havien citat el dematí del dia 13

per veure's al domicili d'ell.

Domicili que és a Cornellà de Llobregat.

Qui és aquest Aitor que viu a Cornellà?

Els Mossos tornen a revisar el llistat de trucades de la Janet

per saber si va parlar amb ell el dia de la desaparició.

(Río) El día 13 Janet llama en repetidas ocasiones

al teléfono de... de Aitor.

Ajuda, és un ingredient més d'aquesta gran amanida,

en la qual tot va quadrant.

De estas 6 llamadas,

creo que una o dos recibió contestación,

las demás fueron infructuosas.

Els Mossos comproven els moviments

que va fer el telèfon de la Janet el matí de la desaparició

per veure si pot ser que anés a Cornellà a veure l'Aitor.

El telèfon del qual n'és usuària la Janet

ha fet un seguit de desplaçaments

que l'ubiquen de manera definitiva

en una franja horària molt concreta

el dia 13 a la localitat de Cornellà de Llobregat.

I això, evidentment, dona peu a valorar...

que el que està manifestant la veïna,

del senyor Aitor i de la possible quedada,

tenia tots els elements per ser cert.

Han passat 10 dies sense cap notícia de la Janet.

La família no ha deixat de buscar-la pertot arreu.

Tot i que la policia va fent la seva,

la família es llança al carrer per intentar trobar alguna pista,

alguna informació d'on pot ser la Janet.

Donat que ella va manifestar que anava cap a Cornellà,

cap a Hisenda,

cap allà va el seu germà Francisco.

I allà, d'una manera fortuïta,

troba estacionat, ben estacionat, ben tancat, el vehicle de la Janet.

Al cotxe no troben res important,

però sí que tenen la certesa que la Janet va arribar a Cornellà

i que és allà on va desaparèixer.

Els Mossos van a parlar amb l'Aitor.

El dia 21 de març, juntament amb un altre company de la unitat,

decidim baixar a primera hora cap a Cornellà,

i anem al domicili del tal Aitor

per veure si podem fer que ens acompanyi a comissaria

a escoltar-lo en declaració,

perquè passa a ser d'interès per nosaltres, encara, com a testimoni.

Ens acostem a la rodalia del domicili

i esperem.

El veiem baixar amb la seva parella i un o dos gossos.

En aquell moment, nosaltres ens atansem a ell,

ens identifiquem i li demanem si ens pot acompanyar a comissaria

per prestar declaració.

Ell es queda totalment sorprès, no esperava dos policies a la porta,

és evident, però ens hi acompanya voluntàriament.

(TV: home) Concentració davant de l'Ajuntament de Viladecans

per recordar la desaparició de Janet Jumillas,

amb la mare i els germans al capdavant de la concentració.

(home) Nosotros sospechamos de que, claro, ha sido raptada...

o secuestrada, o... no sé, no sabemos nada.

Todo el mundo es sospechoso de haber hecho algo sobre ella.

(dona) Necessàries són les abraçades d'escalf per a qui pateix.

Lo Fernando encapçala una concentració

perquè trobin sa germana, que no dona senyals de vida.

Les investigacions criminals tenen uns tempos

que no s'ajusten a les ànsies de l'entorn de la víctima.

I el secret de sumari impedeix que se'ls pugui donar informació.

A comissaria, els Mossos prenen declaració a l'Aitor,

i els sorprèn el seu comportament.

Es mostra més nerviós del que en teoria hauria de ser un testimoni.

L'Aitor ens comenta que ell coneixia la Janet,

que s'havien trobat el dia 12 del 3

i que l'endemà... torna de treballar a l'Amazon,

es posa a dormir

i que no es lleva fins a la una,

quan va a buscar el seu amic al Prat.

I, finalment, acaba trobant-se amb la Janet el dia 13,

com havien quedat el dia anterior.

Tant és el punt de desconfiança

que em dona l'Aitor en aquell moment,

que truco al cap de la unitat

i li comento que nosaltres faríem una vigilància discreta

dels moviments que fes ell quan sortís d'allà,

perquè hi havia alguna cosa que no ens encaixava del tot.

La intuïció, acompanyada de paciència,

donarà fruits als investigadors.

Anem cap a la zona del seu domicili,

aparquem i esperem que aparegui per allà,

perquè sabem que en algun moment havia d'arribar al domicili.

I aquí passa una cosa molt rellevant,

que és el que, d'alguna manera,

accelera els tempos de la investigació.

El veiem arribar amb el seu amic.

Baixen del cotxe amb un bagul.

Un bagul en una desaparició d'àmbit criminal

crida moltíssim l'atenció.

Automàticament, truco al cap de la unitat, el Pere.

Truca el Santi bastant esverat...

Li comento: "Pere, aquí hi ha alguna cosa més,

perquè ha aparegut amb un bagul".

Un bagul.

Aquest bagul, entre tots dos, el treuen...

i s'adrecen al domicili de l'Aitor caminant.

I, automàticament, s'activa la resta de la unitat.

Nosaltres, estàvem en una fase de la investigació...

en la qual teníem clar que la Janet era morta;

per tant, hi havia un cadàver.

Però no sabíem on era el cadàver.

La nostra sorpresa va ser que...

no van sortir amb el bagul.

Han canviat el bagul per una bossa d'escombraries i una motxilla.

Tota la nostra il·lusió, per dir-ho així,

era que sortissin amb el bagul, no?

No ho van fer; sortien amb escombraries.

Es va determinar gravar l'escena.

Simulant una trucada telefònica ho vaig gravar.

No sabia gaire bé on estava gravant

perquè jo feia veure que parlava per telèfon

i no sabia gaire bé on estava apuntant.

Vale. Sí.

OK.

Però bé, al final la cosa va sortir bé,

i va quedar enregistrada una persona concreta, amb noms i cognoms,

remenant una bossa concreta

en un lloc concret i un contenidor en concret.

És el més important.

El que vam fer va ser evitar

que qualsevol altre usuari llencés escombraries allà

i que ningú remenés allò

fins que nosaltres aviséssim la unitat central d'inspeccions oculars

per manipular aquell contingut del contenidor,

que no sabíem què era,

amb totes les garanties legals.

Ara totes les esperances dels Mossos estan en aquest contenidor,

que és traslladat perquè l'analitzi la policia científica.

(home 2) Del que ens informa és que la persona que estàvem investigant

acabava de llençar unes bosses d'escombraries

en un contenidor que hi havia davant de casa seva

i que era molt important

saber què hi havia a l'interior d'aquestes bosses.

La principal idea que teníem

era la recerca d'objectes o indicis

que poguessin relacionar la persona investigada

amb la desaparició de la Janet.

En el moment d'observar aquestes bosses

que corresponien a la descripció que ens havien facilitat,

les agafem, les preservem, les traiem del contenidor...

i comencem a observar el que hi ha al seu interior.

Hi ha objectes que són de molt interès.

Una corda d'espart amb restes de cabells.

Paper de cuina amb taques sospitoses...

Documentació de la que era la parella de l'Aitor,

amb qui convivia,

a l'interior de la bossa;

per tant, t'indica que aquella bossa surt d'aquell domicili.

(Fernández) Podem observar que hi ha guants de làtex usats.

Com si els haguessin utilitzat per pintar.

I un vidre d'unes ulleres.

Que és cert que la parella de l'Aitor portava ulleres.

Però és cert que la Janet també,

i que havia sortit aquell dia amb les ulleres,

com cada dia feia perquè no podia anar sense ulleres.

A més a més del vidre de les ulleres,

també recullen mostres d'unes taques.

Unes baietes tacades amb un tipus de...

taca vermellosa.

Això, perfectament, aparenta... Podia ser sang, no?

S'han de fer els testos orientatius i tot plegat,

però la pinta que fa...

I jo vaig dir: "Home..." No?

Baietes amb sang i el DNI de l'autor...

(Fernández) A la superfície d'aquestes fregones

apliquem un reactiu per a la recerca de sang latent.

Obtenim un resultat positiu.

El test orientatiu en sang va donar positiu.

M'anava mirant... i jo continuava dient: "D'acord, però..."

Com sant Tomàs, no? No hi crec, encara, en això.

A partir d'aquest moment, el que fem és,

les tres fregones i aquesta bossa, les preservem...

per continuar-ne l'anàlisi als nostres laboratoris.

(gent) ¡Queremos encontrarla! ¡Queremos encontrarla!

(TV: home) Avui fa un mes

de la desaparició d'una dona de Viladecans.

Va acompanyar un dels seus fills a l'escola,

després es va desplaçar fins a Cornellà a fer una gestió

i no se n'ha sabut res més.

Mentre avança la investigació, que està sota secret de sumari,

els familiars viuen amb incertesa.

(Velasco) Teníem suport,

vèiem que no estàvem sols, que teníem més força...

Hi havia gent, inclús, que acabava de saber-ho, que deia:

"Yo me apunto, si vais a buscarla, que tenemos que encontrarla".

I la veritat és que això et feia sentir...

que tenies més camp per mirar, més amplitud.

Per confirmar si la sang i les ulleres pertanyen a la Janet,

hauran d'esperar els resultats del laboratori.

Els Mossos analitzen el dia a dia de l'Aitor:

per on es mou i amb qui es relaciona.

L'Aitor, el març del 19,

té 32 anys.

Tenia una parella estable

que vivien, compartien pis.

I passava bona estona del seu temps

en companyia d'un amic de nom Cristian.

En definitiva, de los seguimientos,

se tenía conocimiento de que eran los tres mosqueteros.

(Gibert) L'Aitor era consumidor de marihuana.

Tant ell com els seus amics.

On aconseguia aquesta marihuana?

La Janet li facilita a ell la substància,

o sigui, ell li compra la marihuana a la Janet.

Tenia un deute d'uns 50 euros amb la Janet.

(Gibert) La relació entre l'Aitor i la Janet

era una relació de caràcter, simplement, comercial.

Un deute de 50 euros pot ser la raó d'un crim?

Els Mossos creuen que l'Aitor

pot estar involucrat en la desaparició de la Janet

i el volen vigilar de prop.

Per això col·loquen micròfons a casa i al cotxe del sospitós.

Una de les coses que hem de comprovar de l'Aitor

és la seva coartada.

En el moment que ja és persona investigada,

hem de començar a desmuntar aquella informació que ens ha donat

en una declaració de testimoni

on es presentava una mica més nerviós del que tocava.

Llavors, una d'elles és si havia treballat o no.

Ell deia que havia treballat a Amazon.

Nosaltres fem les comprovacions a Amazon

i ens indiquen que per una reiteració de baixes no justificades

l'havien acomiadat a principis del mes de març.

Aitor tiene una personalidad con un alto concepto de si mismo.

Que no trabaja,

aunque se cree con capacidad para engañar a los Mossos d'Esquadra

cuando le llaman como testigo.

Se cree con voluntad y con capacidad

para tener unas personas a su disposición.

Y, efectivamente, las tiene.

Y piensa que puede engañar a todo dios.

A todo dios quiere decir a los Mossos d'Esquadra...

a todo el mundo.

Amb les mentides de l'Aitor

els Mossos sospiten que sí que es van trobar.

Una manera de confirmar-ho pot ser

comprovar si el vidre trobat al contenidor

és de les ulleres de la Janet.

Ens adrecem a l'òptica on ella s'havia comprat les ulleres.

I ens indiquen que sí, que és cert, tenien la seva graduació, a més,

i que el resquill que té la lent per encastar-se a la ullera,

és corresponent al model que havia comprat la Janet.

Per si fos poc,

l'optometrista que ens va ajudar va determinar que...

l'única persona que hi havia a la base de dades d'aquella empresa,

d'aquella casa, de l'òptica,

amb aquella fórmula i aquella muntura,

era la Janet.

Que les ulleres siguin de la Janet és un indici contra l'Aitor.

Però l'element que pot ser definitiu

és si la sang que estan analitzant al laboratori també és d'ella

Els resultats són clars.

(Fernández) Les anàlisis que podíem treure

de la informació que vam recuperar de l'interior de les dues bosses

eren que les fregones havien estat utilitzades

per netejar sang de la Janet,

que possiblement havia estat en contacte, la sang de la Janet,

amb aquell paper de cuina,

sigui per netejar o perquè una persona es netegés.

Tots aquests indicis podien relacionar la persona investigada

amb la desaparició de la Janet.

(Río) Cuando apareció sangre de ella,

ya se tiene la convicción absoluta

refrendada por pruebas biológicas.

És la quadratura del cercle,

és el fet de dir d'acord, ja està, o sigui, ja ho tenim.

A vegades, pots patir, no?,

perquè anar a un jurat sense el cadàver és complicat.

I per això els Mossos volen fer un últim moviment

abans de detenir-los.

Citen a declarar a comissaria l'Aitor i el Cristian

perquè vinguin amb el seu cotxe

per escoltar a través dels micros si diuen on és el cos de la Janet.

Intentem jugar la darrera carta

per treure algun tipus d'informació de què no disposem.

L'Aitor intenta manipular

i, de fet, manipula perquè el Cristian era molt manipulable,

el seu amic,

i li diu: "Tú hazte el tonto, di que no te acuerdas de nada y ya está".

Davant d'això nosaltres el que fem és procedir a la detenció.

Els Mossos d'Esquadra han detingut almenys dues persones

per la desaparició de Janet Jumillas,

que va desaparèixer a mitjans de març a Cornellà.

Amb l'Aitor detingut,

els Mossos el traslladen a casa seua

per fer una entrada i registre.

(home 3) Una de les coses que vam veure és la ubicació del mobiliari.

No ens quadrava.

No entenc per què aquest moble televisor

estava en una paret lateral.

És impossible que una persona pugui veure la tele

tres hores mirant cap a la dreta.

I, a part, l'altre input que teníem...

era el fet que la pintura d'aquesta paret

era recent, s'hi veia encara la lluentor del pintat de nou.

Seleccionen una paret que estava a tocar del lavabo

i allà comencen a utilitzar el llum forense.

(Mejuto) I amb aquesta llum forense vam detectar 4 microgotes,

3 sobre la porta contígua a aquesta paret,

que donava a una habitació,

i pràcticament a l'alçada del sostre

sobre la porta d'aquesta habitació.

Realment, aquestes gotes sí que podien ser de la Janet.

(home) ¿De qué conoces a Janet Jumillas?

¿Qué ha pasado con ella?

(gent: cridòria)

¡Asesino!

L'únic dubte que teníem, realment, era què havia fet...

i com havia disposat del cadàver de la Janet,

que és una altra qüestió que és important,

especialment de cara a la família.

(Río) Realmente se pensó que Aitor, en prisión,

algún día podría decir dónde había enterrado el cuerpo,

que seguía sin aparecer, no lo olvidemos,

y que hablaría

diciendo dónde había enterrado,

puesto, guardado el cuerpo de Janet Jumillas.

Nada de esto ocurrió.

El 21 de maig,

uns treballadors que estaven desbrossant un descampat del Prat...

Fan una parada. Fan una parada per fer l'entrepà.

I un dels operaris seu en una cadira,

aquesta cadira cedeix,

i quan cedeix topa amb un cadàver.

(Río) Se sentó en la silla para su almuerzo.

Realmente estaba encima, más o menos, del cadàver...

Un cadàver d'una persona,

que està embolicat i lligat amb un seguit de cables.

L'Aitor coneixia molt bé aquella zona i aquell descampat

perquè, entre altres coses, era d'allà,

anava a passejar els gossos allà...

més enllà que ell havia viscut al Prat i ho coneixia perfectament.

(Fernández) Per la descripció física que teníem

i per la roba que portava en el moment de la desaparició,

puc comprovar que el cos que tinc davant

és compatible amb el fet que sigui el de la Janet.

(TV: dona) Els investigadors continuen treballant

en la finca del Prat de Llobregat

on ahir a la tarda van trobar el cadàver d'una dona.

L'autòpsia en confirmarà la identitat,

però cada cop hi ha menys dubtes que es tracta de Janet Jumillas,

la dona de Viladecans que va desaparèixer fa dos mesos.

Els Mossos descarten el Cristian

i fan una hipòtesi del que podia haver passat.

Recordem que l'Aitor rep la visita de la Janet

a causa d'un deute de marihuana de 50 euros.

De l'estudi de telefonia inicialment es veu una insistència

en les trucades de l'Aitor cap a la Janet

i, a posteriori, en una data determinada,

és a l'inrevés: és la Janet qui truca a l'Aitor.

Primer, un demana substància, l'Aitor a la Janet...

i, després, la Janet demana a l'Aitor...

el pagament de la substància servida.

Cuando va al domicilio,

Aitor, harto de estar harto ya me cansé.

Liquido a esta mujer que me está molestando muchísimo,

me está llamando contínuamente...

I, segons aporta l'autòpsia, es produeix una agressió...

que, de manera sorprenent,

li provoquen ferides que causaran que es dessagni i mori.

Del cos se'n desfà apropant el seu vehicle

fins a l'entrada de l'immoble,

agafant el cadàver,

baixant-lo pels 25 graons que hi ha fins a baix.

El cadàver, embolicat, no exposat, embolicat,

ficat a dins del maleter

i, a partir d'aquí, un desplaçament fins a la zona...

en la qual és dipositat o abandonat aquest cadàver.

(Gibert) L'Aitor, des d'un bon principi,

i així ho ha mantingut sempre, fins avui,

em diu que ell no és l'autor de la mort de la Janet.

Jo entenc que és impossible

que l'Aitor es desfés del cadàver de la Janet

tal com s'apunta en l'informe de Mossos,

tant pel pes que ha de transportar ell sol,

que el cos de la Janet pesa

15 quilos més que el que pesava l'Aitor,

com per les hores diürnes en què es produeix tot això.

Ho considerem impossible del tot.

Nosaltres aprofundim l'anàlisi de les dades de telefonia,

tant de l'Aitor com de la Janet,

i comencem a tancar d'una manera molt més precisa

què va passar, efectivament, el dia 13 de març.

Hi ha un moment en què s'ubica

el telèfon de l'Aitor i de la Janet

a la zona on posteriorment es localitzarà el cadàver.

(TV: home) Dos dies després de trobar-se el cadàver,

en aquest solar del Prat,

els forenses han determinat a través de les empremtes dactilars

que el cos és de Janet Jumillas.

Poc abans de saber-se la notícia, els familiars de Jumillas,

ahir concentrats davant de l'Ajuntament de Viladecans,

tenien l'esperança de trobar la seva familiar viva

i demanaven justícia.

Clar, et diuen que ha aparegut tirada en un camp del Prat...

i nosaltres...

Sabíem que sí, però no volíem que fos ella.

I... Doncs sí, després de tot, va aparèixer.

Va aparèixer...

bé, amb un plàstic,

com si fos... qualsevol cosa...

amb cops al cap i degollada.

I la primera reacció que vaig tenir va ser plorar.

Plorar... i cridar.

Un dolor aquí... Un dolor de... dolor, de...

La gent diu: "Es que el corazón no duele". Sí, sí que fa mal.

El múscul de davant fa mal,

perquè a mi em va agafar... com si fos un rampell...

Es va acabar tot

i, almenys, la seva família podia... donar-li l'últim adeu.

(Sánchez) Sobta molt que algú amb qui no tenia una gran enemistat,

o problemes que vinguessin de lluny,

era una relació relativament nova...

de cop i volta, acabi esclatant d'aquesta manera.

I també és molt difícil de creure

que els pocs diners que en teoria van motivar una discussió

que podria explicar el que va passar,

fossin un motiu prou de pes

com per entendre que hi hagués un crim tan brutal.

(Velasco) El record que em queda d'ella és a la cuina somrient.

És el record que tinc.

Jo el record que tinc, que m'emporto...

és haver tingut una de les millors amigues que he pogut tenir,

companya...

M'ha ajudat...

I la veritat és que...

que hauria de ser aquí, que molta gent la troba a faltar...

Hi feia molt bé, en aquest món.

L'Audiència de Barcelona va condemnar l'Aitor García

a 17 anys de presó i 5 anys de llibertat vigilada

per l'assassinat de Janet Jumillas.

El millor amic de l'Aitor va quedar fora del cas

perquè es va considerar que no hi va participar.

Gràcies per acompanyar-nos,

tornem tan aviat com puguem amb noves històries de foscor.