Original subtitles

#

(home) Tot el que veureu en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms i els llocs són reals.

En algunes descripcions,

aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crims reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Hola a tothom, soc Carles Porta, gràcies per acompanyar-nos.

Recordeu la primavera del 2020?

La pandèmia de la covid-19 havia buidat els carrers

i intentàvem protegir-nos del virus dins dels nostres domicilis.

Però no tothom té casa...

A Barcelona, a la pandèmia,

s'hi va afegir un assassí en sèrie

que matava persones que dormien al carrer.

Qui era? Per què matava? I com el van atrapar?

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

(TV: home) A la Xina, alerta sanitària,

després de 3 persones que han mort

per un nou virus misteriós que s'assembla al de la SARS.

Ara s'ha confirmat que es transmet entre humans.

-L'Organització Mundial de la Salut ha confirmat

que el coronavirus ja pot definir-se com a pandèmia

per la ràpida extensió geogràfica del brot.

-A Itàlia, els contagiats pel coronavirus...

ja superen les 130 persones.

El govern ha endurit les mesures

per evitar la propagació de la malaltia

perquè s'està estenent més de pressa del que es pensava.

(home) Tenia una caravana

a la carretereta que va de la Floresta a les Planes.

Hi ha quatre cases comptades al mig del bosc, al mig del no-res.

I estava allà, jo, encantat de la vida.

(TV: dona) A França, el tancament d'escoles en algunes zones...

ha deixat 300.000 alumnes sense classe.

(Tarrés) Feia 4 anys que hi vivia.

Els últims dos-tres mesos, ja m'havien entrat a robar.

Un altre dia també em vaig trobar la porta oberta, mig forçada.

I, evidentment, això ja... ja em donava inseguretat.

(TV: home) El coronavirus es continua estenent,

i aquesta nit se n'ha confirmat un primer cas a Espanya.

(Tarrés) I vaig decidir vendre-la perquè ja no m'hi sentia segur.

(TV: home) El primer cas de coronavirus a Catalunya

és una dona de 36 anys, de nacionalitat italiana...

que viu a Barcelona i que va viatjar...

(TV: dona) Bona tarda.

Les autoritats sanitàries adverteixen

que el pitjor està per venir

i insisteixen a complir de manera estricta les mesures de confinament

i, així, alentir el creixement...

Passem d'una ciutat elèctrica, la Barcelona dels furts,

dels robatoris violents, de l'activitat del turisme...

a una ciutat pràcticament sense vida.

(TV: dona) La pandèmia ha augmentat

el nombre de persones que s'han quedat sense una llar.

(Anfruns) Pel que fa a la població de les persones que viuen al carrer,

són uns 1.200 ciutadans

que estan per sota dels llindars de la pobresa.

El seu patrimoni són quatre cartrons,

dues mantes que els han donat els serveis socials

i el que porten a sobre.

Els hem intentat persuadir de la importància que tenia

que entre ells no es relacionessin

malgrat que la seva vida era al carrer.

"Respecteu les distàncies per evitar els contagis."

Durant la nit aquelles persones estaven la seva sort

en un entorn que, si els passava alguna cosa,

no tenien ningú a qui demanar ajuda.

(TV: dona) Són l'evidència de la marginalitat.

Tothom s'ha tancat a casa

i els sensesostre s'han trobat, de cop, amb una ciutat buida.

(home 2) És normal que, si hi ha una epidèmia així,

es prenguin aquestes decisions, que no surti la gent al carrer.

Ho trobo correcte.

Ara, els que per desgràcia no tenim casa...

doncs mira, ens toca sofrir el que ens toca.

En estat d'alarma estàs més intranquil.

No veies ni una ànima,

solament veus la gent que passeja el gos i...

quan ha passejat el gos, bum, cap a casa seva.

O sigui, una ciutat deserta.

Hi poso uns cartons, o sigui, com una estora,

i llavors una manta i, mira, em tapo i a passar la nit.

Al lloc més amagat.

És el pitjor, dormir al carrer,

perquè m'exposo molt.

M'exposo que m'agafin una mica adormit i... i em facin mal.

5 dies després de decretar el confinament domiciliari,

els Mossos reben l'avís

d'una agressió a una persona sense sostre.

(home 3) Ateses les especials circumstàncies de l'estat d'alarma

que es va decretar per la pandèmia de la covid,

havíem de pensar que estàvem davant d'un escenari

totalment... totalment inusual.

Una Barcelona buida,

potser apocalíptica, no?

Vam tenir l'avís

que hi havia una persona sense sostre al carrer Sardenya

que havia estat morta de forma violenta.

(home 4) L'escenari és al carrer, una zona solitària...

que el senyor havia agafat per resguardar-se una miqueta.

No té parets, simplement té sostre.

Una miqueta de sostre, com un porxo.

Això facilita el que és el perimetratge

i la recerca d'indicis.

Ens trobem un escenari

on encara hi ha el cos i les seves pertinences:

una manta, una motxilla i poca cosa més.

La persona, quan va ser agredida, estava adormida.

Les seves possibilitats de defensa estaven minvades.

Molt a prop del cos es va trobar un ganivet de grans dimensions,

metàl·lic, amb el mànec de fusta.

I sang, força sang.

Tenia una ferida molt evident al coll.

La sang que hi ha més a prop del cos

és més susceptible que sigui de la víctima,

però vam recollir també unes taques de sang que hi havia més apartades

per si podien ser de l'autor.

Les mostres biològiques i l'arma recollides a l'escena del crim

s'envien al laboratori.

La víctima es diu Laureano Almeida i feia 10 anys que vivia al carrer.

Sense gaire esperança, ja que tothom està confinat a casa,

les dotacions dels Mossos i de la Guàrdia Urbana

parlen amb el veïnat per si algú ha vist res sospitós.

Una veïna havia vist, al sortir a passejar el gos,

cap a aquelles hores, a les 22.50, aproximadament,

un home que estava remenant uns contenidors.

En va descriure la complexió, l'alçada...

Això sé que va estar radiat en obert per les diferents emissores

i poques hores després

una dotació de la Guàrdia Urbana va trobar una persona

que podia correspondre a aquestes característiques

i vam procedir a la detenció.

La Guàrdia Urbana deté el sospitós.

Es tracta d'una altra persona sense sostre.

Li agafen mostres biològiques

per comparar-les amb les de l'escena del crim,

però els resultats trigaran uns dies a arribar.

El crim del Laureano

fa que les autoritats prenguin consciència

de la vulnerabilitat de les persones sense sostre en època de pandèmia.

(dona) L'Ajuntament de Barcelona, en un primer moment,

va habilitar, però d'una manera sorprenentment àgil,

perquè va ser qüestió de dues setmanes,

500 places addicionals als pavellons de la Fira

per donar resposta a l'emergència.

Com a mínim, perquè puguin rebre una atenció en cas de necessitat.

Però són equipaments grans,

són equipaments pensats perquè puguin acollir molta gent

quan una de les recomanacions sanitàries

justament és que evitis el contacte

o intentis estar al màxim aïllat possible, no?

Per tant, sobretot les persones que porten més temps al carrer,

són les que en aquell moment ens deien:

"És que nosaltres no hi volem anar perquè ens fa por.

Ens fa por anar a aquests centres".

No. No hi vaig anar.

Era perillosa aquella malaltia

i, esclar, la vida també és molt important.

Doncs mira, et sacrificaves i... i t'adaptaves a la soledat.

Mentre s'analitzen les mostres

agafades al detingut pel crim del Laureano,

els Mossos busquen imatges a les càmeres de la zona,

però no troben res.

Les hipòtesis apunten a una baralla entre sensesostre.

(Becerra) Amb motiu de l'agressió i tal com vam trobar l'escenari,

i per la víctima, que era un indigent,

podíem pensar que havia estat una discussió

que havia tingut amb una altra persona.

(Jose) De vegades no tenen cervesa i l'altre té més cervesa...

Tu no tens tabac i l'altre en té... I coses així.

És això el que causa friccions.

(Villoria) Una baralla entre dues persones sense llar.

Jo crec que això, en aquell moment,

fa que a la gent no li generi preocupació,

no... empatitzi, no?, amb aquell cas,

i passa com un succés més.

Quan arriben els resultats, són negatius.

I deixen en llibertat el detingut per falta de proves.

Ocupa un lloc molt petit dels informatius

perquè el gruix era el que estava passant als hospitals,

el que estava passant a les residències.

(TV: home) Aquí a Catalunya s'han confirmat

472 casos nous de coronavirus,

i la xifra de víctimes mortals s'ha duplicat en 24 hores.

-El departament ha suspès temporalment

els nous ingressos a les residències de gent gran

per intentar evitar la propagació.

(Tarrés) Va haver-hi un dia que vaig anar a la caravana

per treure coses i per veure una mica com estava.

I hi havia una persona que l'havia ocupat.

Quan el vaig veure, em va fer la sensació de bona persona,

amb un somriure, "Hola, què tal?"

I es va presentar, em va comentar d'on era,

em va generar certa confiança, en aquest aspecte.

I em va comentar, diu:

"Déjame quedar porque no tengo dónde dormir..."

Em va fer certa llàstima, per una banda,

i jo, com que tampoc la feia servir,

la veritat, m'era igual deixar-li estar-s'hi uns dies.

(Sánchez) España se enfrenta a una emergencia de salud pública

que requiere decisiones extraordinarias.

(TV: home) Todas las fuerzas y cuerpos de seguridad

deberán actuar de forma coordinada...

-Més de 5.700 persones contagiades.

-Catalunya necessita un confinament domiciliari...

-Són gairebé 8.000 les persones contagiades...

-...tancar les fronteres...

-Els casos de positiu per coronavirus freguen els 9.200.

-...prendre mesures dràstiques.

Són 11.178 les persones infectades.

-...amb el mateix objectiu: alentir la propagació del virus.

El dia 16 d'abril, cap a les 15.30 de la tarda,

nosaltres rebem avís

que s'ha produït una mort a l'Auditori de Barcelona.

Yo estaba de servicio.

Sobre las dos y media, más o menos,

unas personas que dormían en la sala número 2

vienen a avisarme de que hay una persona, un amigo suyo...

que está durmiendo delante del bar que hay en el Auditori

y que está sangrando.

Yo me acerco para allá.

Estaba tapado con un saco de dormir, que estaba durmiendo.

Vi un charco de sangre enorme

y entonces voy corriendo a ver al compañero y le digo:

"Llama al 112 porque hay una persona que se encuentra muy mal.

Algo le pasa. No sé qué, pero algo le pasa".

(Becerra) És un escenari molt semblant al del primer cas,

en què trobem un rodamon, també, mort al carrer.

Estava igualment resguardat simplement sota un porxo.

I, un cop destapada la manta que el cobria,

veiem que se li han ocasionat forts traumatismes, cops, al cap.

(Becerra) De la inspecció ocular

tenim la sort de trobar la presumpta arma homicida,

que és una barra de ferro que apareix

a un metre i mig, aproximadament, del cos de la víctima.

Una barra de ferro

del tipus que s'utilitza en alguna obra,

d'aquestes que en diem d'encofrador,

que porten com una espiral a tot el seu voltant.

(Villoria) Recordo molt bé el 16 d'abril

perquè marca un petit parèntesi

en aquesta dinàmica

d'explicar només notícies vinculades a la covid.

(TV: dona) L'Auditori és un lloc aixoplugat

on algunes persones s'hi queden a dormir.

En una època de confinament, amb els carrers buits,

tampoc és una zona deserta:

hi ha vigilants de seguretat i càmeres de videovigilància.

Però res de tot això va dissuadir l'agressor

de matar un jove que no arribava als 30 anys.

La víctima es diu Imad Allouss,

un home marroquí de 22 anys que dormia al carrer.

Els Mossos parlen amb una de les persones que ha donat l'avís,

el Jean Pierre.

(Villoria) El testimoni clau en la mort de l'Imad

és una altra persona sense llar.

És un jove francès que es diu Jean Pierre

que corre a buscar un vigilant de seguretat de l'Auditori

i li assegura que ell ha marxat un moment

i que, quan ha tornat, ha trobat l'Imad mort, ensangonat.

Els Mossos revisen les càmeres de seguretat

i aquesta vegada tenen sort.

L'Auditori disposava d'un seguit de càmeres

que enfocaven diferents angles

i va filmar la seqüència del fet en directe, en temps real.

Una persona que venia pel carrer Lepant

s'observa que porta

una espècie de barra, de pal, a darrere, a la motxilla.

Hi ha un moment que surt de la imatge,

surt del quadre de la imatge,

però es torna a recuperar al cap de dos minuts.

Es veu que va cap a l'indigent,

mira la persona que està dormint

i, sense cap avís,

a traïdoria,

comença a propinar-li forts cops contundents al cap.

Tira la barra de ferro, marxa,

però immediatament torna,

recull la barra de ferro,

li torna a colpejar contundentment el cap,

torna a tirar la barra de ferro

i llavors sí, llavors marxa...

fins que li perdem el rastre i que surt d'escena.

El que fem és intentar esbrinar

les possibilitats de fugida,

i una de les coses que comprovem

és una de les boques de metro, concretament, la de Glòries.

El veiem accedir-hi 5 minuts després,

caminant des de l'escena fins a la boca de metro.

Es poden intuir clarament uns trets físics d'aquesta persona

i, especialment, es pot intuir una forma de vestir...

que crida l'atenció.

Va amb una armilla i un pantaló bicolor,

porta una gorra girada de color vermell, del Barça,

les ulleres de sol,

els guants sense dits,

la cara està descoberta.

A partir d'aquí anem seguint el recorregut,

a veure quin comboi agafa

i a veure si podem seguir-lo i reconstruir per on surt.

I ens fa parar una mica bojos,

perquè sí que accedeix a l'andana,

se'n va direcció Besòs,

a la propera estació baixa del comboi,

torna a agafar un altre comboi,

canvia de sentit

i baixa a la parada d'Urquinaona.

I a partir d'aquí ja li perdem el rastre.

No podíem ni afirmar ni descartar

que es tractés de la mateixa persona del primer fet.

Tot i que hi ha molts indicis a favor

també n'hi havia alguns que no ens ho acabaven de lligar.

Hi havia elements de similitud quant a la victimologia.

(Becerra) El modus operandi és molt similar.

Estava en una zona amb un radi d'acció relativament proper.

Hi havia elements diferents

quant a l'hora dels fets i l'arma del crim.

(Anfruns) A partir d'aquí, com ho visc personalment jo?

Amb molt neguit. Personalment, amb molt neguit.

Començo a tenir un conflicte d'interessos:

de fer silencis perquè s'investigui tranquil·lament

i d'intentar activar la nostra gent

perquè es protegeixi aquest col·lectiu per si això va a més.

(Fernández) Recordo que als companys,

als educadors que estàvem al centre...

ens van explicar que hi havia algunes persones que deien:

"Es que están matando a gente de calle".

(Jose) És molt lamentable que una persona

es dediqui a matar gent que per desgràcia dorm al carrer.

Perquè no saps si et pot aparèixer.

Però bé, vas passant la nit.

No et toca altre remei.

(Tarrés) Era un noi que sí que veia que tenia els seus problemes.

Un dia algú li havia donat un cop al cap,

portava sang...

Tampoc m'ho va explicar ni jo li vaig fer gaires preguntes.

No es veia una persona organitzada

en el sentit de poder tenir una targeta de crèdit,

o bé un telèfon mòbil...

Evidentment, no tenia cotxe, tampoc.

El veies una mica rodamon;

bàsicament això, un supervivent.

(TV: dona) Totes les víctimes eren coneguts dels voluntaris

que contacten una a una amb les persones que viuen al carrer,

i que, per consell dels Mossos, ara els diuen...

que millor estar en grup i no en solitari.

(home 5) Jo sempre hi anava de nit,

feia el torn de les 8 del vespre a les 8 del dematí.

A partir de les 10, les 11, ja se n'anaven tots els funcionaris,

i t'hi quedaves tu, tancaves el departament i bé, estaves allà sol.

(TV: dona) Algunes persones sense llar han explicat

que últimament tenen por d'un home concret

que els mostra rebuig i els intenta atacar.

(Castell) Era un edifici de 9 plantes

i estaves tu sol, clar.

Verdaderament, tenies por, no?

Tenies por que estaves sol, allà, completament, i ja està.

(TV: dona) ...i els Mossos han intensificat la vigilància

alhora que busquen indicis que els portin cap a l'homicida.

(Castell) Cap a les 4, van trucar a la porta.

Vaig anar allà i vaig obrir una vidriera que tenim.

No vaig obrir la porta

perquè, clar, amb el confinament, tot fosc, no et fies de ningú, no?

I un xaval em va dir:

"Oye, que hay un gran charco de sangre ahí, en la acera".

No m'ho vaig pensar dues vegades, vaig sortir...

Pobre home, el vaig intentar moure...

No... no es va moure.

Dic: "Aquest home deu estar mort".

Aquest escenari del crim és un escenari molt similar als anteriors,

on la possibilitat de defensa de la víctima

és pràcticament nul·la.

A pocs metres es va trobar un pal de fusta

que no pintava res en aquell entorn

i que ja indicava que havia estat presumiblement

l'arma utilitzada per agredir aquesta persona.

La víctima d'aquest tercer crim es diu Juan Ramón Barberán.

Tenia 67 anys.

Els investigadors analitzen

les imatges captades per les càmeres de la zona.

S'observa com la mateixa persona

sobrepassa la víctima.

Es queda uns minuts observant i controlant l'entorn.

Treu un pal de la motxilla que porta,

es torna a dirigir cap a la víctima, que està dormint en aquell moment,

en situació d'indefensió,

i de forma violenta, gratuïta i sense provocació,

li propina uns forts i repetits cops al cap.

Abandona l'estri de qualsevol manera i fuig.

Fuig de la zona a peu.

Aquí sí que, d'alguna manera, ja comencem a tenir molt clar...

que ens estem enfrontant a un autor

que fins ara no és usual a Catalunya,

que està triant víctimes que dormen al carrer,

completament indefenses.

I el que fa és matar-les d'una manera... brutal.

Tenim les imatges,

tenim el mateix modus operandi,

tenim la mateixa victimologia,

amb el mateix mecanisme de la mort.

En aquest moment no tenim cap dubte

que estem davant d'un assassí en sèrie.

(TV: home) Els Mossos d'Esquadra donen prioritat

a la investigació pels homicidis a Barcelona

de dos homes sense sostre.

Són dos casos en dies diferents,

però amb un punt important de connexió:

el mateix agressor.

(Villoria) Aquests dies plou.

Plou bastant.

I jo no em trec del cap que hi ha un assassí en sèrie

i penso que potser perquè està plovent

no està sortint al carrer, que potser allà on és diu:

"Bé, m'espero que pari de ploure, i ja sortiré a matar".

(TV: dona) És una investigació prioritària.

Los Mossos estan contactant amb institucions

que es dediquen a ajudar persones sense llar, com les víctimes.

Nosaltres vam anar seguint amb molta preocupació, molt interès,

el que era la primera mort, després, la segona...

I després, quan hi ha la tercera,

crec que és un sentiment absolutament humà,

el que volem és que això s'aturi.

(Anfruns) Comencen a trucar els polítics.

L'alcaldessa volia estar al cas de tot,

i constantment em trucava i em deia:

"Què està passant, Carles?"

Hi havia d'haver una resposta tranquil·litzadora:

"Ho estem investigant".

Tota la policia de Barcelona ja l'estava buscant.

Sabem que el rellotge corre

perquè... hi haurà una altra víctima,

l'únic que no sabem és quan.

Aquí canviem tots els paràmetres de la investigació.

Les regles del joc canvien.

Tenim molta gent al carrer que depenia de les nostres indicacions

per intentar endevinar, és així, endevinar d'on podia venir.

A partir d'aquell moment el que fem és incorporar

un dispositiu de prevenció cada nit

amb més d'una cinquantena de gent al carrer.

(Anfruns) Entre un incident i l'altre

hi devien haver 20 minuts de separació a peu.

Vam apostar per protegir l'Eixample.

Hi havia 50 policies que donaven protecció preventiva

a tota la xarxa de persones indigents de la ciutat.

La gent que dormia al carrer

era coneixedora dels crims que estaven succeint.

Alguns d'ells, inclús, se n'anaven a dormir amb algun tipus d'arma,

algun tipus de pal, per si de cas.

(Fernández) Des de Mossos d'Esquadra ens van demanar si us plau

que transmetéssim un missatge de tranquil·litat,

"Estem patrullant els carrers"...

I, per altra banda, també ens van demanar...

si podíem transmetre el missatge

que les persones intentessin no estar soles,

que intentessin estar en grup...

(Anfruns) El que fem és saltar-nos l'estat d'alarma.

Quan a Barcelona es demanava a la gent "no us reuniu", "no us trobeu",

a ells els dèiem: "No estigueu separats",

"que aquest assassí us vegi a tots junts".

Com que és un covard,

no s'atrevirà amb un grup de 3 persones.

L'objectiu era que no tornés a matar.

Vam fallar.

Va tornar a matar.

Estic a punt de ficar-me al llit

i rebo una trucada del comandament

de l'equip d'investigació d'homicidis.

Hi ha hagut un altre crim de les mateixes característiques

cap a un sensesostre produït al carrer Rosselló.

No hi havia cap dubte que era el mateix autor.

D'una banda, tens la frustració i, d'altra banda, dius:

"He de continuar per intentar detenir aquesta persona

perquè no torni a cometre un altre crim.

Els investigadors identifiquen la víctima.

Recordeu el Jean Pierre, el testimoni del crim de l'Auditori?

Ell és el quart sensesostre assassinat a Barcelona

en poc més d'un mes.

En Jean Pierre era un noi francès.

Li agradava voltar pel món i...

Arran de l'estat d'alarma i de la situació de pandèmia,

li és impossible viatjar,

i ell es troba vivint a Barcelona sense gaires diners

i ha de fer vida al carrer.

Tot i així, continua tenint molt contacte...

amb la seva germana i amb la seva mare.

També tenia un fill petit,

amb el qual tenia intenció de tenir, quan tornés a França,

unes visites més continuades.

I, malauradament, no ho va poder fer.

La notícia de l'assassinat del Jean Pierre

arriba ràpidament als mitjans.

(Villoria) El cor em va fer un bot perquè feia dies que esperava...

que això podia passar en qualsevol moment.

(altaveu: home) "Es requereix als ciutadans

que sense causa justificada siguin al carrer

que es dirigeixin als seus domicilis i hi estiguin confinats.

(Villoria) Surto al carrer

i quan arribo a l'alçada de Sardenya amb el carrer Aragó

em veig sola al mig del carrer.

Per primera vegada tinc por i penso què collons foto,

si hi ha un assassí i els Mossos l'estan buscant.

I faig marxa enrere.

Torno a casa pensant que no només és el més segur,

sinó que jo, a diferència de les víctimes,

tinc una casa on tornar.

(Fernández) Jo crec que la pandèmia va mostrar

que hi havia gent que estava en situació molt vulnerable,

sense recursos,

en un moment en què a la resta de la població

se'ns estava demanant que no sortíssim de casa per protegir-nos.

Teníem un col·lectiu de persones

que no disposaven d'aquesta seguretat

quan la instrucció bàsica que teníem tots els ciutadans

és: "no us mogueu de casa;

quedeu-vos a casa, que estareu segurs".

Això vol dir

que més de 1.000 persones estaven totalment insegures.

Entre el crim del Jean Pierre i l'avís a la policia

han passat pocs minuts.

Els investigadors saben que l'agressor no pot ser lluny.

S'avisa que ha succeït aquest fet i que l'autor pot estar rondant

per la rodalia dels punts que tenim coberts

amb els agents disponibles al carrer.

(Anfruns) Aquesta nit segurament el detenim.

Ara és el moment;

el devem tenir pels autobusos, pels metros...

Però la preocupació la portem per dins.

Sisplau, que no arribi a casa.

Cap a les 12 de la nit

es detecta una persona d'iguals característiques

i igual vestimenta,

que la persona que devia haver comès els diferents homicidis anteriors.

Quatre investigadors s'han creuat amb ell

i estan convençuts que és l'autor.

A partir d'aquí, el que faig és una trucada...

a la Sala Regional de Barcelona

per ordenar que tota aquella recerca que estiguin fent

de l'autor del crim s'aturi.

El que buscàvem en aquell moment era que es relaxés,

que no pensés que aquells vehicles policials anaven darrere d'ell.

Els Mossos comencen el seguiment del sospitós

intentant no ser vistos.

Quan arriba a ronda Sant Pere, puja a un autobús interurbà.

Bueno, yo estaba trabajando en la línea regular de autobuses.

Salí de plaza Catalunya dirección Sant Cugat, lo primero,

Rubí, Terrassa y ya daba la vuelta por Sant Quirze, Sabadell...

Un dels objectius era que no tornés a fer mal a ningú.

I es treballa d'una manera que no es treballaria en un altre moment,

que és anar molt enganxat a l'autobús.

De fet, per la carretera, més enllà de l'autobús,

el que anava darrere eren vehicles policials de paisà.

(conductor) Sí que recuerdo

que me dijo de parar en una parada en concreto.

Bajó dos paradas después.

Cuando llegamos a la Floresta, que es donde él quería bajar,

se levantó y estuvo mirando por la ventana y demás,

pero... se volvió a sentar y me dijo que no, que a la siguiente.

Después pasé por Valldoreix, tampoco se bajó,

y después bajó en Sant Cugat centro.

Arriba l'autobús.

Ell camina 5-10 minuts per carrerons

i és quan em diuen:

"Està fent corregudes intermitents, tenim opció de perdre'l".

I a partir d'aquí comunico:

"Detenim!"

Només arribar li vull mirar la cara.

M'adreço a ell directament,

el miro

i internament estic totalment convençut

que és la persona que estàvem buscant.

A partir d'aquí, li faig una pregunta:

"Tu vens de Barcelona?"

I em diu: "No".

Següent pregunta: "Vius per aquí?"

I em respon: "Molt a prop, en una caravana".

(Tarrés) Gairebé cada setmana el veia una vegada o dues.

Inclús alguna vegada havíem anat a prendre alguna cosa.

Hi vaig anar un dia i li vaig comentar que...

que al cap de pocs dies hauria de marxar

perquè havia trobat un comprador.

El que passa és que llavors, veien la situació,

em va fer una proposta, va dir:

"Escolta, i si me la quedo jo, la caravana, què passa?"

La sorpresa, per nosaltres,

va ser quan vam veure l'indret on estava vivint,

a la localitat de les Planes, a prop de Sant Cugat,

i pensàvem que pogués venir

de qualsevol altra zona de la ciutat, districte, barri...

però no d'allà.

No d'allà perquè era una zona boscosa, pràcticament inhòspita.

Vull dir, no... Era complicat, era difícil.

Mai hauríem imaginat que pogués venir d'allà.

Era una caravana de dimensions petites,

plena d'objectes pertot arreu.

L'espai on tu podies caminar a l'interior d'aquella caravana

era mínim.

I el que sí que recordo és molta brutícia. Molta brutícia.

A l'interior i a l'exterior.

Però especialment a l'interior estava tot ple de brutícia.

(Becerra) Dintre de la caravana

vam trobar molts elements incriminatoris

o que podien estar relacionats amb els diferents crims.

Vam trobar la gorra del Barça,

de color vermell, amb una visera blava.

Vam trobar unes ulleres de sol fosques,

vam trobar una armilla,

vam trobar també unes vambes negres amb la sola blanca...

tot això que podia estar relacionat amb els crims.

Estava clar que teníem la persona que estàvem buscant detinguda

i podíem comunicar a la ciutadania

que realment aquell episodi de morts violentes a gent sense llar

s'havia acabat.

(TV: dona) Bon dia.

Està detingut a la presó l'assassí en sèrie de rodamons.

Segons ha sabut Ser Catalunya,

es tracta d'un home brasiler d'uns 35 anys

que vivia en una caravana a Sant Cugat del Vallès

i que es troba detingut a l'espera de passar a disposició judicial.

(Villoria) Els meus pares viuen molt a prop,

i aleshores truco i li dic:

"Mama, és el lloc on viu l'assassí de persones sense llar.

Necessito que facis fotos de tot i que m'expliquis tot el que veus".

Clar, en aquell moment no es pot sortir al carrer, en realitat.

Que tregui a passejar la gossa i, per tant, no li podran dir res,

i allà que faci fotos.

Passen 15 o 20 minuts

i em diu: "Sí, soc aquí, però els Mossos em fan fora.

Ho sento, Andrea, he fet el que he pogut,

he fet algunes fotos, però no m'han deixat apropar-m'hi".

Jo li dic: "Bé, no passa res, estarà bé".

I aleshores m'envia 8 o 10 fotografies,

boníssimes.

I li truco i li dic: "Però què vol dir que no t'hi deixen apropar?

Si et faltava entrar dins la caravana!"

L'home que els Mossos han detingut aquesta setmana

per l'homicidi de 3 sensesostre a Barcelona,

és a la presó.

Ara ens tocarà als investigadors

esbrinar la seva història

i, sobretot, la seva acció criminal.

(Raquel Sans) Els Mossos continuen analitzant els indicis,

com els objectes requisats a la caravana on vivia.

(Tarrés) Escoltant la ràdio un dia al dematí,

sento que hi havia una persona

que vivia en una caravana a la zona de Valldoreix, o de les Planes,

que havia assassinat a més d'una persona.

No van dir noms ni gaires detalls, encara,

però alguna cosa dins meus em va fer una espècie de senyal d'alarma.

I res, al cap de pocs minuts,

em van començar a trucar amics:

"Escolta, la teva caravana està sortint per la tele".

I llavors és quan em vaig adonar realment que... que sí, que era ell,

que era en Thiago.

(Villoria) Es diu Thiago Fernandes Lages,

té 35 anys, és brasiler.

I ens diuen els veïns que porta més o menys un any a Barcelona,

que va arribar de Portugal fa més o menys un any fent autoestop

i que s'ha anat instal·lant en algunes cases ocupes,

de les quals ha marxat o pràcticament l'han acabat fent fora.

(Jose) Aquest home va agafar una obsessió,

un plaer que tenia, com un trofeu,

a anar a liquidar una persona que...

que per desgràcia de la vida estava en el pitjor de la seva vida,

que és dormir al carrer, que ja no té on dormir...

i, a sobre, anar a liquidà'l.

(Miras) El Thiago va arribar a Espanya des de Portugal

amb la intenció de trobar una feina de graeller

en l'àmbit de l'hostaleria.

El que passa és que amb la pandèmia es va trobar confinat

i malvivint en una autocaravana a la zona de Vallvidrera

en una situació totalment precària i absolutament alienant.

(Tarrés) Jo estic segur que possiblement tots tenim dues cares

i jo n'he conegut una.

Bé, és sempre aquesta dicotomia del bé i el mal,

i de les dobles cares, i de la llum i la foscor...

En aquest cas, jo a ell li vaig veure una part, la part bona.

És la que a mi em va mostrar.

(dona) En relación al acusado, Thiago Fernandes Lages,

solicita la apertura del juicio oral...

(Tarrés) Quan es va celebrar el judici

em van cridar a declarar com a testimoni

i no vaig poder evitar mirar cap on era ell.

I em va sorprendre el somriure que em va fer,

com una cara, realment, de bona persona.

(dona) ¿Usted se reconoce autor de estas muertes

tal y como se ha relatado en el escrito que se ha leído aquí?

Sí.

¿Se reconoce también autor de otros 3 delitos contra la integridad moral

por haber quebrantado la dignidad humana

de estas 3 personas que yo acabo de mencionar?

Sí.

(home 6) Jo crec que el Thiago va matar per experimentar.

Jo crec que va matar perquè és una persona

que tenia una certa insensibilitat davant dels actes que cometia.

I també reconeixia

que amb tot el tema de la pandèmia a Barcelona

i tot el tema de l'Eixample mig buit,

de nit, ell solitari caminant...

es trobava bé.

És a dir, aquella situació per ell era molt agradable, no?

Per tant, estava, d'alguna manera, gaudint, o estava experimentant.

També crec que és bastant rellevant manifestar

que a les entrevistes ell refereix dues agressions sexuals,

en la infància i en l'adolescència avançada.

Tota la seva vida ha sigut una persona excèntrica,

tendent a ser solitària,

amb pensaments molt curiosos i molt màgics,

amb un consum de tòxics per calmar-se, segons ell,

perquè tenia molta ansietat, molta angoixa,

ha fet episodis depressius...

Allà al Brasil ja té dos internaments psiquiàtrics,

vull dir que és una persona que presenta unes alteracions,

uns trastorns de la conducta que comencen a ser preocupants

i va perdent amistats a poc a poc fins a ser el ser solitari

que ens trobem amb l'avaluació del metge forense.

Jo crec que hauria continuat matant

perquè tenia un perfil de personalitat i una conducta

que el feien procliu a aquest tipus d'accions.

Per tant, molt probablement, crec que hauria continuat...

amb aquesta línia criminal greu que tenia fins que el van detenir.

L'assassinat de la primera víctima, Laureano Almeida,

continua sense resoldre's.

A Thiago Fernandes el van jutjar el juny del 2023

i, com hem vist, va acceptar els delictes que se li imputaven.

El van condemnar a 63 anys de presó

per 3 assassinats amb traïdoria

i 3 delictes contra la integritat moral de les víctimes.

Segons la llei espanyola, en complirà un màxim de 40.

Gràcies per acompanyar-nos,

tornem tan aviat com puguem amb noves històries de foscor.