Original subtitles

#

(home) Tot el que veureu en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms i els llocs són reals.

En algunes descripcions,

aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crims reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Hola a tothom, soc Carles Porta, gràcies per acompanyar-nos.

Els investigadors estan convençuts

que el responsable de la mort de l'Aurora i la Silvia

és el Pedro Jiménez,

un condemnat per violació que està de permís penitenciari.

12 hores després del crim,

desenes de policies l'esperen amagats

al lloc on ha dit per telèfon que anirà a dormir.

Atenció a la trucada de telèfon.

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

El 5 d'octubre del 2004, a primera hora del matí,

hi ha un incendi en un pis de Bellvitge.

(home) En cap moment pensàvem que ens trobaríem el que ens vam trobar.

Allà es respirava... molta maldat.

Els bombers veuen de seguida que no es tracta només d'un incendi.

(dona) La escena era tan brutal

que pensé en una venganza.

Les víctimes són l'Aurora Rodríguez i la Silvia Nogaledo,

dues dones que havien vingut des de Lleó a Barcelona

per convertir-se en policies.

(home 2) Lo primero que sentimos fue indignación

y unas ganas enormes de saber qué había pasado ahí.

Inspeccionant el pis

els Mossos troben una factura de la compra d'un telèfon

a nom de Pedro Jiménez.

(home 3) Comencem a repassar tot l'historial d'aquesta persona

i posa els pèls de punta, la veritat.

Els investigadors creuen

que ell és el responsable del doble crim de Bellvitge.

L'han de detenir abans que torni a matar.

"Hola. Mira, soy Pedro."

"Soy Pedro Jiménez."

(home) "¿Estás aquí, en el centro?"

-"Sí, estoy aquí, en el centro."

-"¿Ha llamado alguien por mí?" -"No, no."

Ell truca a un centre de Barcelona que és a la Vall d'Hebron,

que és un centre d'acollida d'interns

que, quan surten en llibertat, no tenen on anar.

Al centre li diuen: "Escolta, és l'hora, hauries de ser aquí".

No es podia arribar més tard de les 8.

-"Oye, ¿vas a cenar?" -"No, yo ya he cenado."

"Y voy ahora iré hacia allí."

Aquesta és la primera trucada que ens salta,

la primera trucada que registrem.

Ja tenim un servei de vigilància al centre aquest,

però quan salta la trucada el que fem és reforçar aquesta vigilància.

Ens vam animar.

Vam pensar que hi hauria

la possibilitat de practicar la detenció.

Mentre molts policies esperen amagats

que Pedro Jiménez arribi al centre d'acollida,

a comissaria,

un grup d'investigadors revisa les càmeres de seguretat

per reconstruir què ha fet abans i després del crim.

El dia 5 d'octubre, a les 5 del matí,

ell surt del centre d'acollida on estava dormint

i està tota la nit trucant a telèfons de contactes eròtics.

(home 4) Trucades d'una persona amb antecedents per agressió sexual

a números relacionats amb línies eròtiques,

el que inferim és que a aquesta persona se li ha disparat la libido

i que en aquell moment ja està pensant

a satisfer aquest desig sexual que té.

Entonces, a partir de su salida de ese centro de acogida,

se le va siguiendo por las cámaras hasta que llega a L'Hospitalet.

Aquesta persona ha arribat a l'Hospitalet

al barri de Bellvitge,

ha sortit per la boca del metro a les 6 i 5 minuts del matí.

(home 5) Va agafar un metro de manera aleatòria,

va arribar a una parada de metro.

No tenia cap motiu per estar allà,

podia haver estat allà com hauria pogut parar una parada abans,

o tres després, o agafar una altra línia.

() El autor es un despredador sexual.

Lo que hace es buscar sus objetivos:

una mujer a la que vea sola,

que pueda entrar en un portal,

que pueda colarse con esta mujer en el portal...

amenazarla y hacerse con ella.

Anular su posibilidad de defensa.

(López) Va estar una estona pels voltants del metro

intentant buscar algú

que li semblés una víctima a la qual ell es pogués enfrontar.

Fins que va arribar la Silvia, que venia de treballar,

i va fer que l'acompanyés fins al pis on estava vivint.

(Ferres) Minuto a minuto cómo fue,

si primero acabó con la vida de una o de la otra...

eso no lo podemos saber.

Lo que sí que podemos saber es en esas horas que estuvo allí

todo lo que hizo.

I després, a partir de les 10,

ens informen que han tornat a localitzar-lo desfent el camí.

Just davant del pis de les víctimes hi ha un videoclub,

amb una càmera interior que enfoca cap a l'exterior.

Es veu passar, amb una bossa, el Pedro Jiménez García.

Veiem que va cap al metro.

Veiem exactament que hi entra a les 10 i un minut.

Està caminant, va vestit amb roba texana,

porta una bossa de la marca Adidas i està fumant tranquil·lament,

amb una actitud aparentment relaxada.

Quan l'autor dels fets, en teoria,

ha provocat els incendis i fa 5 minuts que ha sortit del domicili,

se'l veu pel passadís del metro fumant un cigarro...

Tan tranquil.

Les imatges del metro criden molt, molt l'atenció.

El fet que passis fumant amb tota tranquil·litat,

et demostra amb quin tipus de personatge ens trobem,

de qui estem parlant.

Podem acotar clarament a quina hora va arribar ell

i a quina hora va marxar.

Encaixa amb els fets.

Veiem també que a les 6 del matí va vestit d'una manera,

en canvi, a les 10 s'ha canviat de roba.

Aleshores, a partir d'aquí,

analitzant moltes hores d'imatges,

veiem que va sortir a plaça Espanya.

I a plaça Espanya desapareix.

No el tornen a detectar fins a la nit

amb la trucada al centre d'acollida de presos,

on ara s'amaguen desenes de policies.

Però hi ha un problema.

Mentre estem esperant

que Pedro Jiménez vagi al centre de la Vall d'Hebron,

rebo una notícia

que canviarà la manera d'actuar en la investigació,

que ens la condicionarà moltíssim.

Un dels responsables de grup m'avisa

que una persona vinculada a la investigació

ha comès un error.

Cap a mitja tarda,

aquesta persona ha agafat el telèfon de la factura,

en què posa Pedro Jiménez García,

i l'ha trucat.

(Pastor) Es va fer una trucada al número de telèfon

pensant que, possiblement,

aquesta persona que sortia en aquesta factura era també policia.

El policia li pregunta: "Oye, ¿eres Pedro Jiménez?"

Diu: "Sí. ¿Qué pasa?"

Diu: "¿Eres policía?"

I ell diu: "No. ¿Por qué me haces esta llamada?"

Clar, i llavors penja.

Aquesta trucada ens va condicionar moltíssim.

Estem parlant d'un telèfon que estava comprat el dia anterior.

És un telèfon que no tenia ningú.

I resulta que després de cometre aquests fets

rep una trucada que li pregunta si és policia.

A partir d'aquell moment,

aquell telèfon, que era la basa més important que teníem,

queda compromès.

Hem de pensar que totes les trucades que faci Pedro Jiménez

poden ser fins i tot amb la intenció de distreure'ns a nosaltres.

No serà fàcil localitzar aquesta persona a través del telèfon.

El pas de les hores

i el fet que Pedro Jiménez no vagi al centre

ens demostra que ell va estar jugant amb nosaltres.

Va comprovar si l'estàvem vigilant.

Va fer una contravigilància.

El primer que vaig fer va ser sortir un moment de la comissaria

cap a un pati lateral

i anar a respirar una mica.

Perquè és el més adequat: comptar fins a 10 i respirar,

i pensar com hem de reconduir aquesta situació.

(home 2) Uno de los momentos más tristes

que he pasado en la Policía

fue el día de los hechos

esperando a la familia en la puerta de la via Laietana

de la Jefatura Superior de Policía

a que llegaran en coche de León.

(dona) Llegamos a Barcelona sobre las dos de la mañana.

y yo me tiré en marcha del coche

solo porque me dijeran qué ocurría.

Yo dije: "Por favor, quiero que me digáis...

si era un amante de mi hermana, necesito saberlo".

Y me dijeron: "Estate tranquila, sabemos quién es".

Ya nos enseñaron las fotos de Pedro Jiménez.

Empezamos a oír que era... un tal Pedro Jiménez

y ver imágenes y...

Y recuerdo de ver la... de ver la cara de él.

(Rodríguez) Era una persona que daba miedo.

La imagen que tengo de él era como un ogro,

con pelos de loco.

Ya nos dijeron que era un violador.

Pero no nos dieron más información.

Lo único que me decían era que había sido algo rápido.

Pero no... no me daban más datos.

Yo tampoco preguntaba qué les había hecho.

En ese momento, no tenía fuerzas para...

para saber lo que realmente había pasado allí, no...

Era como que realmente no me creía lo que estaba viviendo,

On és el Pedro Jiménez?

Mossos i Policia Nacional estan desplegats per tota la ciutat

per trobar-lo, de moment, sense sort.

Fins que a comissaria salta una trucada.

El sospitós connecta el seu telèfon

des de la zona del port del Maremàgnum.

Durant un moment,

el telèfon es connecta a la zona portuària de Barcelona

i, juntament amb altres companys,

m'adreço cap al Maremàgnum.

I, clar, al Maremàgnum, de nit,

hi ha una quantitat de persones descomunal

i estem buscant a les fosques

i amb la pressió d'haver-lo de localitzar

perquè en aquell moment està per aquí.

(López) Una de les pors que teníem era que tornés a actuar.

Una persona com ell, amb els antecedents que tenia,

era un risc que estava planant

sobre tota la investigació i sobre tots nosaltres.

El que ens feia patir més a tots plegats

és tenir algú d'aquestes característiques,

algú que ha estat capaç de cometre aquests fets circulant pel carrer.

És molt angoixant. Ha anat a una zona d'oci.

Qui ens diu que no va a buscar una nova víctima?

Perquè, en aquell moment,

dintre dels estàndards de normalitat,

l'últim que penses

és que una persona que ha comès tot allò que has vist al matí

se'n va de festa.

(Ferres) Era importantísimo que lo detuvieran.

No sabes si puede seguir cometiendo delitos parecidos.

O, en la desesperación de la huida, peores, ¿no?

(López) Sabíem que era molt difícil trobar el Pedro Jiménez,

excepte que cometés algun error o que tinguéssim algun cop de sort,

que algú el veiés i que el pogués detenir.

Continuem buscant aquesta persona pel Maremàgnum.

Veiem, fins i tot, un vaixell que està a punt de salpar.

I valorem, fins i tot,

la possibilitat de desembarcar totes les persones.

La descartem perquè no podem assegurar

que hi hagi el Pedro Jiménez allà dintre

i el que podem provocar encara és pitjor.

Però és una decisió complicada perquè, en el fons, penses:

"Si és cert que hi és, hauré fet una mala valoració".

La valoració és bona.

Poques hores més tard reben una trucada.

Pedro Jiménez continua a Barcelona.

Avançada la nit,

rebem un avís del servei de seguretat de Caixa de Catalunya.

(Delgado) Él se llevó de la vivienda

las tarjetas de alguna de las compañeras.

Y entonces, con estas tarjetas, intentó sacar dinero.

Claro, en todos los cajeros hay cámaras,

y ahí pudimos ver que había sido captado por las cámaras de la Caixa.

Lo que pasa es que ya habían pasado unas horas

y, evidentemente, no pudimos cogerlo en ese instante.

Pero bueno, lo que nos da... hay una prueba más...

y nos lo sitúa en ese momento todavía en Barcelona.

Clar, a partir d'aquí,

on busquem?

Cal, sobretot, pentinar les zones d'oci,

les zones més públiques,

on no cridi l'atenció que hi hagi una persona tota la nit.

A plaça Catalunya, a la Rambla, a Rambla Catalunya...

Totes les zones que crèiem nosaltres que hi podia estar caminant

o estirat en un banc, o en un caixer automàtic...

Vam mobilitzar prop de 200 persones.

(Pastor) No només la unitat d'investigació,

sinó la Unitat de Seguretat Ciutadana,

tota la comissaria de l'Hospitalet,

tothom vol ajudar, la gent no vol plegar,

la gent no vol marxar a casa.

Fins i tot va haver-hi persones que amb el seu vehicle, de paisà,

amb el seu vehicle particular

es van oferir per anar a fer seguiments, per seguir-lo,

per detenir-lo...

(López) Recordo que amb el cotxe feia voltes per Barcelona,

d'una manera... segurament no gaire racional,

però jo mateix també participava d'aquesta...

d'aquesta febre, diríem,

de tota la comissaria per resoldre el cas.

(Delgado) Cada hora sin detenerlo

era una hora más de sufrimiento.

La policia està desplegada

per tota l'àrea metropolitana de Barcelona,

però no hi ha ni rastre del Pedro Jiménez.

Han passat 20 hores del crim

i els familiars de la Silvia i l'Aurora

encara no saben què ha passat.

(Rodríguez) Nos llevaron a un hotel.

Yo tenía conmigo un médico y un psicólogo.

(TV: dona) El incendio de un sofá fue el indicio

que llevó a los bomberos a encontrar estas dos mujeres

con signos de torturas, asesinadas a navajazos...

(Rodríguez) Solo hacía que preguntas.

(TV: dona) ...prácticas en el Cuerpo Nacional de Policía...

(Rodríguez) Yo ponía la tele, no me dejaban.

O sea, no podía escuchar lo que se oía.

(home 6) Y me acuerdo que yo dormí con mi madre

para estar con ella arropándola lo máximo.

Yo en mi casa no dejaba a mi madre ver la tele ni nada.

Ya bastante sufrimiento tenía ella

como para encima estar ahí los medios...

Cuanto menos supiese, mejor.

Som davant d'un dels assassinats més brutals

i més execrables que s'han vist mai.

(dona) Continua el mutisme policial

respecte al cas de les dues joves agents de la Policia Nacional

assassinades ahir a Bellvitge.

-A hores d'ara, poca cosa se sap de la investigació,

entre altres raons, perquè està sota secret de sumari.

Però podria ser que les víctimes coneguessin l'agressor o agressors.

(home) Las dos fueron encontradas atadas,

por lo que puede pensarse

que las torturó antes de acabar con sus vidas.

(Rodríguez) Se decía mucha carnaza.

Daban muchos detalles de lo que había ocurrido allí.

(dona) No deixen de ser rumors...

(Rodríguez) Había cosas que al principio escuchábamos

que era totalmente mentira.

Que estaban metidas como en una secta,

que habían sido ritos satánicos, que le conocían...

(dona) Durant el primer dia del cas,

van sorgir moltes informacions

no confirmades oficialment pels Mossos d'Esquadra,

però que la majoria de mitjans donaven com a certes.

Yo lo que sí os puedo adelantar

es que de todas las hipótesis que se han barajado

quizá la de mayor consistencia

es que parece ser que es un crimen pasional.

Los medios comenzaron a hacer eco de informaciones no contrastadas,

muchas de ellas, sensacionalistas,

y que yo sabía que eran mentira.

(dona) Se cree que el asesino era conocido por una de las agentes,

ya que la puerta no estaba forzada.

También se piensa que primero mató a la joven de 22 años

y después a la otra policía,

que llegó a las 8 de la mañana, después de trabajar...

(Rodríguez) ¿Qué familia está preparada

para escuchar en aquellos momentos toda esa información

que lo explicaban al detalle?

A día de hoy me cuesta oírlo,

pues en aquellos momentos, menos.

Centenars de policies continuen al carrer patrullant,

però sense cap indici d'on s'amaga el sospitós.

A comissaria reben els familiars de les víctimes.

(Rozada) Por la mañana, recuerdo ir a la comisaría...

y sí ahí que estaba yo como más tranquilo, pero como...

como intentando saber qué había pasado.

(Rodríguez) Yo pedí explicaciones,

que por qué no se nos había informado...

Que, por lo menos, hubieran dicho "están graves",

ya nos hubiéramos ido preparando

y haber afrontado este shock de enterarnos por la tele,

de que nadie nos avisara.

Yo no estaba a este lado de la mesa,

estaba al otro lado de la mesa con ellas, y con el novio,

en unos sillones que había, bajitos, allí sentados.

Yo recuerdo haberme cogido de las manos y de...

Ver esas personas sufriendo y pidiéndote que...

"por favor, tienes que encontrar a quien ha hecho esto a mi hermana".

Nosotros desde el minuto 1 estábamos pensando en ellas.

Te propones, y les transmites que vas a hacer todo lo que puedas.

Y haces todo...

Nada les va hacer paliar el dolor. Eso no lo puedes hacer.

Lo único que puedes hacer, que es lo que yo les dije,

es que nos volcaríamos absolutamente

para detenerlo y para enjuiciarlo.

(Rodríguez) Que me dijeran qué pasaba.

Que no me engañaran. Quién era. Que por qué. Que por qué. I por qué.

(Rozada) Un mosso o un policía, alguien me lo dijo,

que fue todo muy rápido,

que... que no sufrieron, que...

No era verdad.

(Rodríguez) Esos días fueron horrorosos,

sobretodo para Gonzalo, que era novio de Aurora,

y Alberto, el novio de Silvia,

porque, aunque sabían quién era...

la persona que había asesinado a Silvia y a Aurora,

tenían que cerciorarse

que ellos no formaban parte de ese asesinato.

On eren el dia dels fets,

si hi havia alguna circumstància que els fes sospitar,

si coneixien algun element que fes pensar

que algú pogués causar mal a les víctimes...

Preguntes que, clar, que una persona,

diguéssim, en una situació normal, no entendria.

Ho van assimilar perfectament i van col·laborar en tot moment.

Yo en ningún momento me he sentido sospechoso,

porque... Dios sabía dónde había estado.

Yo estaba en mi trabajo...

a 800 kilómetros...

No, en ningún momento me sentí sospechoso.

Els investigadors analitzen els detalls dels fets

i l'historial del Pedro Jiménez.

Interroguen els veïns de l'edifici de Bellvitge

i es fixen en el testimoni d'una dona.

La sentí en la puerta.

Y estaban con algunas llaves.

O no cerraba la puerta o no abría la puerta.

Amb l'anàlisi de les testificals,

veiem que hi ha una declaració rellevant.

Una veïna del vuitè pis, del pis de sobre,

cap a les 8 i 10,

manifesta que sent una discussió al replà de sota.

Sent parlar dues persones,

una de les quals era una noia,

i sembla una discussió sobre unes claus.

En el tiempo, esto coincide...

que es cuando Pedro Jiménez, amenazando a Silvia, ha entrado...

y probablemente le está diciendo

que saque la llave para abrir la puerta.

Una circumstància que ens crida l'atenció també

és que, després d'una empresa criminal d'aquest calibre,

després d'un acte tan brutal,

com és que cap veí no ha sentit res, no ha sentit cap soroll?

El veí del costat i la seva dona ens comenten que estaven aixecats

i que no van sentir absolutament res,

ni crits, ni discussions, ni corredisses.

Pensem que l'acció inicial se centra a lligar les víctimes.

El primer que fa és emmordassar-les i lligar-les, immobilitzar-les.

I quan una víctima està emmordassada, no pot cridar.

El primer que van notar és l'olor de fum

i després van veure que sortia fum per les finestres

i van ser els que van trucar a Bombers.

(TV: dona) Els bombers que van apagar el foc

van trobar, en habitacions diferents,

els cadàvers lligats de dues noies.

Encara no se sap si el crim va ser comès per una o més persones.

Però, qui fos, es va haver d'enfrontar...

a dones preparades físicament.

Eren dues agents en període de pràctiques,

després de graduar-se a l'escola de policia d'Àvila,

d'on els alumnes surten amb el cinturó taronja de judo.

(Delgado) La verdad es que una de las cosas

que todavía a veces piensas

es cómo dos policías preparadas

no hubieran podido defenderse.

Y la verdad es que no dio opción a esa defensa.

Te ponen un cuchillo aquí en el cuello y... ni te mueves.

Te deja bloqueado.

(Alberto L.) La policía, evidentemente,

nos preparan un poco para situaciones límite,

pero esta, que no estás en el hecho en concreto,

nadie sabe cómo va a reaccionar.

Hay que estar ahí.

Es muy fácil analizar o criticar una actuación

desde tu casa o desde tu despacho

o detrás de una cámara de televisión.

(Rodríguez) No pudieron hacer nada. No pudieron hacer nada.

Mi hermana Aurora, si hubiera podido,

le hubiera... vamos...

Pero no pudieron hacer nada.

(Rozada) Yo... a Silvia, si la abordó en la calle,

pues estaría ya medio... paralizada.

Y Aurora, si... si se levantó de la cama,

que estaba durmiendo o lo que sea, pues estaría...

Sinceramente, me hubiese gustado estar allí, ese fin de semana.

El día que pasó. Me hubiese gustado... no sé...

A ver qué hubiera pasado, a ver quién podía más.

Ningú pot predir com reaccionarà

davant d'una situació que t'estan amenaçant amb una navalla.

(Ferres) Además, es que, normalmente,

esto hubiera sido un robo.

Realmente ella hasta le facilita la entrada por el arma,

pero porque piensa que va a robar y se va a marchar.

(Terribas) Qualsevol persona, qualsevol,

en una situació d'intimidació,

sigui lleu, dura o gravíssima com de la que estem parlant,

se sent atemorida.

I ja està. Punt.

És igual que estigui entrenada o que no estigui entrenada, no?

Han passat 24 hores del crim

i el Pedro Jiménez continua desaparegut.

Fins que torna a utilitzar el telèfon.

Bon dia. Dit i fet, mani'm.

Bon dia, pregunto pel senyor Rober.

Pedro Jiménez truca a un centre de Serveis Socials

que està ubicat al centre de Barcelona,

a la zona del Gòtic.

És un lloc on van moltes vegades persones, usuaris, a recollir roba.

I hi truca per demanar justament això.

Pregunto pel senyor Rober.

Com? Rober? No, aquí no hi ha cap Rober.

No ho sé. A mi m'hi ha enviat una monja que es diu Genoveva...

per recollir una roba.

Ah, bueno, sí. Vostè pot venir de 10 a 12 i de 4 a 6.

Si hi ha roba, n'hi donaran.

Jo estic aquí al costat.

Vale. Però de Rober no n'hi ha cap, aquí.

Aquest tal Rober per qui pregunta el Pedro Jiménez no és cap persona;

en realitat, es confon amb la paraula "rober".

Més enllà de l'anècdota,

la trucada permet als investigadors

situar-lo de nou al centre de Barcelona.

Tot i el dubte de si està tornant a jugar amb ells,

els Mossos es traslladen allí per comprovar-ho.

L'havíem de neutralitzar tant sí com no,

i el temps se'ns tirava a sobre.

Però el problema va ser exactament el mateix:

utilitzava el telèfon amb comptagotes

per veure quins moviments fèiem nosaltres.

Ell té clar que el telèfon, per ell, és un perill,

però que el necessita, perquè necessita comunicar-se.

El que passa és que, per les seves accions,

veiem que pensa que el tenim localitzat

o molt probablement que el tinguem intervingut.

És una persona amb experiència criminal

i pot pensar que en aquell moment està intervingut.

En les següents hores anirà dient moviments

que posteriorment no realitzarà.

Jo recordo una sensació per la informació que ens arribava

de dir: els Mossos tenen informació,

però ell també té la informació que tenen els Mossos.

Perquè, quan semblava que ja estaven a punt d'enxampar-lo, puf!,

desapareixia com si ell sabés

o anés una mica al davant de la informació que tenien els policies.

(Montserrat Tura) Tots els cossos policials estan treballant-hi molt

i hi estem dedicant esforços,

que vol dir, també, dotacions, personal,

patrulles extraordinàries, mitjans extraordinaris,

per poder detenir aquesta persona.

Però és un cas que ens portarà encara

molt més temps que el que voldríem.

(J. Nogaledo) Se hacía muy largo, el tiempo,

y... sabías pocas cosas, al final.

Te tenían un poco evadido,

apartado de la situación para que no sufrieses.

Me acuerdo que vino un hombre a vernos a casa,

que era el alcalde en su momento,

y nos dijo que lo tenían ya casi...

casi... seguro quién era, la persona que había cometido los asesinatos.

Estaban siguiendo la pista de dónde se había ido.

Pues cómo lo vas a vivir.

Pues deseando que cojan a una persona como esa.

(home) Vamos a conectar con el pueblo de Silvia,

porque tenemos al otro lado de nuestro hilo de televisión hoy

al primo de Silvia.

Hay prensa y prensa.

Entonces, todo tipo de periodistas, te puedes encontrar.

Mis padres viven a la entrada del pueblo

y justo enfrente de casa de mis padres

hay unos prados que están así, sobreelevados,

y estaban allí y llamaban por teléfono.

Pero nosotros no salíamos de casa.

(J. Nogaledo) Estaban allí todo el día.

Y allí nosotros, a lo mejor, sabíamos menos que sabían ellos.

Solo a ver si sacaban la típica toma del dolor que tenías

para ellos publicarlo.

(N. Nogaledo) De hecho, eran tan insistentes,

que entre los primos y tal se preparó un comunicado

que leyó mi hermano en el ayuntamiento.

Bueno, buenas tardes a todos.

En cuanto a lo sucedido,

no queremos hacer ningún tipo de declaración.

Aunque aprovechamos esta ocasión

para pedir justicia

y que lo sucedido, y que sucesos como estos...

jamás se vuelvan a repetir.

Entended que os pidamos respeto e intimidad.

Y muchas gracias y buenas tardes a todos.

Simplemente eso.

(J. Nogaledo) Simplemente,

para que hicieran el favor de nos dejaran vivir tranquilamente,

ante la situación que nos había tocado vivir,

y con el máximo respeto hacia mis padres y hacia nosotros.

Que nosotros lo queríamos seguir llevando, pero en silencio.

Passen les hores i el Pedro Jiménez no apareix.

Els Mossos i la jutge obren una nova via d'investigació

a veure què troben.

(Ferres) Se hizo acta de entrada y registro en la celda

de la prisión en la que no había vuelto,

que era su domicilio en ese momento.

Los papeles que se recogen en la celda

son, fundamentalmente, versos,

y pequeñas historias, o pensamientos que le pasan por la cabeza,

y casi todos relacionados con las mujeres.

Pero no ofensivos,

sino... una oda a las mujeres...

Hablar de ellas, hablar de la madre, con M mayúscula...

La Mujer, con M mayúscula.

Mucha obsesión, pero no eran vejatorios, ni eran...

Eran obsesivos con las mujeres.

Vam recollir tots els efectes, absolutament tot.

No vam trobar cap dada significativa

que tingués relació amb la investigació.

Els investigadors estudien la vida personal del Pedro Jiménez

i veuen que té germanes.

Comencen les sorpreses.

Ell era del Prat de Llobregat,

tenia germanes vivint al Prat de Llobregat.

(López) Truco a una de les germanes

per dir-li que estem buscant el seu germà

i per intentar que col·labori amb la investigació,

que ens expliqui el que pugui saber del seu germà.

-(dona) Sí. -(López) Buenas tardes.

Hola, buenas tardes.

Mire, soy el inspector Ferran López,

el jefe de la comisaría de Mossos d'Esquadra de L'Hospitalet.

-¿Sí? -Yo la llamo porque...

A ver, tenemos la certeza de que su hermano...

es el autor de la muerte de dos policías.

Entonces, la llamo para pedir su ayuda,

para que contacte con él

o nos dé alguna información de cómo encontrarlo.

(López) A la seva germana no li va sorprendre

que se li expliqués que estàvem buscant el seu germà

com a autor dels fets de Bellvitge.

Després del que han vist per la tele

creuen que el seu germà podria ser l'autor d'aquests fets.

Yo ayer lo vi muy raro,

por las circunstancias de lo que me explicó.

(López) ¿Estuvo con él ayer?

Ayer al mediodía.

Y entonces, pues lo vi raro,

y, a parte, digo: "¿Cómo que te has levantado tan temprano?"

y dice: "No, es que ha venido una amiga de Madrid..."

Diu que els explica una pel·lícula,

que els explica que ha estat tota la nit al Maremàgnum,

que ha quedat amb una amiga argentina

que, jugant, l'ha tirat a l'aigua...

i que després l'ha acompanyat a l'habitació de l'hotel

perquè es canviés i li ha deixat roba.

Me estuvo explicando que se había caído al agua,

que esa chica lo había empujado...

Él iba vestido con ropa de chica, con una camiseta negra, roja y gris,

una chaqueta tejana también de chica

y llevaba unos tejanos atados con una cuerda de color rojo.

(López) La cuerda de color rojo, ¿dónde está?

-Se la guardó él.

Lleva un pantalón atado con una cuerda

que coincide con la que los Mossos ya habían encontrado

en una primera inspección de la vivienda

y que ya había utilizado para atar a una de las víctimas.

Per veure el calibre del personatge...

La germana li comenta

que ha d'anar a una reunió a l'escola amb el seu fill,

té un fill petit de 5 anys, i té una reunió amb la tutora.

Li pregunta si els vol acompanyar i ell l'acompanya a la reunió.

Incluso ayer estuvo en el colegio de mi hijo,

que tuvimos allí una reunión de profesores,

y se quedó dormido en la clase y todo.

Vamos, que yo le decía: "Oye, te estás durmiendo, ¿qué te pasa?"

Y dice: "No, que no he dormido en toda la noche".

(home 7) Va a veure una germana, se'n va a veure l'altra,

acompanya la seva germana a una reunió escolar...

És a dir, que un tipus que acaba de matar dues persones...

després fa una vida absolutament normal i corrent,

com si no hagués passat res.

Llamé a mi hermana

para explicarle exactamente cómo había sido todo.

Y digo: "Yo no quiero pensar mal, pero tenlo al tanto,

que va esta tarde contigo a un trabajo.

La segona germana, la que va en segon lloc a casa seva,

l'acompanya a una reunió de treball que tenia aquell mateix dia,

a Barcelona.

(Delgado) Cuando salió de permiso,

estaba en un programa de búsqueda de trabajo de cara a la reinserción

y hizo una entrevista de trabajo en un restaurante.

La tenia en un restaurant de Barcelona que es diu La Oca,

que és un restaurant que ja no existeix,

i l'hi acompanya la germana.

Mentre estan al restaurant esperant l'empresari,

Pedro Jiménez li comenta a la germana que se'n va al lavabo.

I la germana veu que portava unes vambes,

unes vambes blaves amb ratlles de colors.

Al lavabo diu que hi és una bona estona,

i al final surt del lavabo i portava unes sabates negres.

Acabada la reunió de treball,

tenia una segona entrevista

amb un capellà dels serveis penitenciaris.

A continuació, ell truca al centre, a la Vall d'Hebron.

Els policies per fi saben

què va fer el Pedro durant les hores posteriors al crim

i fins a la trucada al centre d'acollida

on finalment no va tornar.

(Delgado) A partir de ahí empieza la huida, ¿no?,

cuando ya se sabe... digamos, de alguna forma, perseguido.

Yo te digo una cosa, lo mismo, a lo mejor,

ni está por aquí ya, eh.

Nosotros lo hemos presionado un poquito, ¿no?,

que no se marchara porque no se puede mover de Cataluña.

Pero su idea era que se quería marchar de aquí.

Su intención era ver a un tal Marcos, un tal Marcos...

Es posen a investigar

qui pot ser aquest tal Marcos que menciona la germana

mentre la Policia Nacional avisa els Mossos

d'una troballa important al restaurant La Oca.

L'encarregat del restaurant rep un avís d'un client

que li diu que hi ha una inundació al lavabo.

Aixeca la tapa de la cisterna

i veu que a dins de la cisterna hi havia una bossa de plàstic.

Clar, d'entrada, l'encarregat del local...

no sabia a què venia això, no sabia per què estava allí...

i va estar a punt de llençar-ho.

Però el fet que hi hagués una navalla el va fer malpensar

i va decidir trucar a la Policia Nacional.

Contacten amb nosaltres

i ens fan arribar aquestes vambes i la navalla.

Clar, a través de les germanes sabem...

que el Pedro Jiménez, el dia dels fets, a la tarda,

se'n va cap al restaurant La Oca de Barcelona

a reunir-se amb un empresari que li havia de donar feina.

Lliguem aquesta situació,

és a dir, lliguem que Pedro Jiménez es va treure les vambes...

i les va deixar al lavabo.

Els Mossos han de confirmar que siguin objectes del Pedro Jiménez

i si poden servir com a prova contra ell.

Yo fui a identificar muchos objetos

porque, como había estado bastante tiempo allí,

pues sabía más o menos la ropa que tenía.

Yo había ido a comprar con Silvia unas zapatillas,

y compramos las dos las mismas zapatillas.

Llevó las zapatillas puestas de Silvia.

Portem les vambes i la navalla al nostre laboratori

i es fa una extracció d'una resta que sembla que podria ser sang,

molt petita, en una vamba.

Recordem que a l'interior del pis, del lloc del crim,

es van trobar tres petjades amb sang.

Una d'aquestes petjades

es va comparar amb la sola que havíem trobat al restaurant La Oca,

amb la vamba del restaurant La Oca.

Es va poder determinar que aquesta petjada

l'havia fet aquesta vamba.

Sense cap mena de dubte, eh, perquè totes les microlesions...

És a dir, tots aquells elements singulars de la sola de la vamba...

estaven reflectits a la petjada.

Aquest fet es va contrastar

amb el fet que la sang que va sortir

a la sola de la sabata trobada a La Oca,

a la sola de la vamba,

tenia el perfil genètic de la Silvia Nogaledo García.

Aquesta prova, el que fa és situar el senyor Pedro Jiménez...

en el lloc dels fets,

en el moment en què s'està produint la mort de les víctimes.

A la navalla no surt absolutament res.

Aquesta arma tenia una longitud de 22 centímetres, aproximadament.

Es va determinar que algunes de les ferides

tenien un trajecte molt llarg

per haver estat efectuats per aquesta arma

que se'ns va presentar com a objecte de l'estudi.

Era compatible, potser, amb alguna de les ferides de menys trajecte,

però amb algunes, que tenien trajectes més llargs,

vam descartar que fos la possible arma del crim.

(Pastor) No trobem l'arma del crim.

Tot i que sabem que la mort s'ha produït per arma blanca,

es pot constatar que no és l'arma del crim, aquesta navalla.

Segurament, l'autor la va llençar,

se la va endur i la va llençar pel camí.

Els investigadors no han tingut sort amb la navalla,

però apareix un altre indici molt important:

l'empremta trobada al cinturó

amb què l'autor va lligar una de les víctimes.

De l'estudi d'aquest cinturó

ens surt que hi ha dues empremtes amb valor identificatiu.

(Pastor) Aquest senyor ha estat detingut en el seu moment...

i tenim una empremta que és prou bona per poder identificar-la.

Els companys de la policia científica

estan traient cada cop més proves.

És a dir, que tot està refermant tot allò que hem iniciat,

però la part, en aquell moment, que passa a ser prioritària,

que és la localització de Pedro Jiménez,

de sobte, no avança.

Els veïns i comerciants del barri de Bellvitge estan trasbalsats.

Encara no s'han refet de l'ensurt

que els va produir l'assassinat de les dues agents de policia

en un pis del número 48 de la rambla de la Marina.

(Tarín) Sí que hi havia molta pressió social

per detenir el culpable d'aquest crim.

(dona) La gent té bastanta por perquè, clar, és una cosa...

Bé, nosaltres tenim molts policies aquí, i a vegades passen coses,

però una notícia d'aquestes...

(Tarín) Tothom sent que pot ser víctima.

Els éssers humans busquem racionalitzar les coses,

i això no és racional, no es pot racionalitzar.

(dona) Desde luego, asustadísimos, vamos.

(dona) Yo no he dormido, si quieres que te diga la verdad,

en toda la noche.

(Tarín) No es pot interioritzar ni es pot explicar,

i això provoca un gran malestar entre la gent, no?

Els Mossos d'Esquadra diuen

que sembla que han identificat el possible agressor.

Sembla que es parla d'una sola persona,

però encara no l'han pogut detenir.

(Terribas) La gent té consciència que al carrer volta l'assassí.

Hi ha molta psicosi en aquell moment.

Pedro Jiménez sap que l'estem buscant,

no té on anar,

no té amics,

és una persona que ha viscut tota la vida a la presó...

I nosaltres tampoc sabem com... per on buscar més.

Ell està per Barcelona, però és com buscar una agulla en un paller.

Anem contra rellotge.

Aleshores decidim que cal canviar de tàctica,

que cal fer una cosa que en situacions normals no faríem.

Según ha podido saber Televisión Española,

ya hay un sospechoso del asesinato

de las dos mujeres policías de L'Hospitalet de Llobregat:

Pedro Jiménez García, tiene 35 años...

y ha pasado buena parte de su vida en la cárcel.

És una proposta que vaig elevar jo, que vaig pensar que calia fer,

que era publicar als mitjans de comunicació la identitat de l'autor.

Jiménez, encara intern a la presó de Can Brians,

és un violador reincident.

-Está condenado a 30 años de cárcel por robos y dos violaciones.

-...Pedro Jiménez García, amb antecedents penals.

-Pedro Jiménez García, el sospechoso...

Pedro Jiménez, el presunto autor del crimen...

Havia sortit de permís

i devia aprofitar aquest permís per cometre aquest doble assassinat.

Es pren una decisió dràstica,

però jo crec que positiva, en aquest cas,

que és compartir-ho amb la ciutadania.

-Se trata de un delincuente común con antecedentes...

-...un reclús que compleix condemna...

-...ja va violar una dona l'abril...

-...un agresor sexual violento.

La consellera d'Interior demana que els ciutadans

que, si poden facilitar alguna informació sobre el fugat,

truquin al 088 o al 112.

Fan que la societat es posi en mode de col·laboració.

(Delgado) Era una forma de decir a todo el mundo

que hay una persona muy peligrosa

que anda suelta, que hay que tener cuidado.

Y poner su cara en la televisión

es decir: "Este es el criminal que estamos buscando,

tened cuidado y avisadnos si lo veis".

Han passat 35 hores del doble crim de Bellvitge

i, pel que sembla,

el Pedro Jiménez sempre va un pas més endavant que la policia.

No saben on és ni com trobar-lo.

On s'ha amagat?

Donarà resultats la publicació de la seua foto als mitjans?

En aquesta història queden pàgines per escriure, i són pàgines fosques.