Original subtitles

#

(home) Tot el que veureu en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms i els llocs són reals.

En algunes descripcions,

aquest programa podria ferir sensibilitats.

Relatem crims reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

Hola a tothom, soc Carles Porta, gràcies per acompanyar-nos.

El 5 d'octubre del 2004,

van assassinar dues dones en un pis del barri de Bellvitge.

Eren l'Aurora Rodríguez i la Silvia Nogaledo,

que iniciaven el seu somni de ser policies nacionals.

Aviat va sortir el nom d'un sospitós,

i també de seguida els investigadors van tenir clar

que, si no el detenien, podia tornar a matar.

Explicarem aquesta història en tres capítols

ara que han passat 21 anys,

perquè és ara quan les famílies de les víctimes

ens han relatat la seua versió.

Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem.

(home) Aquell dia, al voltant de les 10,

vam tenir una sortida, que era un foc d'habitatge.

Era un setè pis, a Bellvitge.

La màxima preocupació és que no es propagui

per les façanes ni pel forat de l'escala.

Quan pujàvem les escales

en cap moment pensàvem que ens trobaríem el que ens vam trobar.

Quan arribo al pis,

ja hi ha els companys tombant la porta.

Immediatament la porta cau i entro amb una línia d'aigua.

Amb l'equip d'aire la teva visió és visió túnel, no, diguem?

Tens una màscara, que et limita la visió perimetral,

i quan hi ha molt de fum

la il·luminació que portem tampoc no ens serveix.

El primer que trobem és un foc al menjador.

Una pila de llibres que està damunt del sofà.

Allò no era un escenari habitual.

Em va quedar molt gravat el bany.

Hi havia la cortina de la dutxa estripada

i hi havia restes de sang.

Al final del passadís hi havia dues portes

que estaven enfrontades

i estaven lligades amb uns sostenidors

que les aguantaven perquè no s'obrissin.

La primera porta que van obrir va ser la de la dreta.

L'habitació estava tancada i plena de fum.

Damunt dels llits hi havia ampolles de begudes,

de whisky, de ginebra...

i entre el fum em trobo la imatge del cos

amb les mans per darrere i lligats els turmells.

Sí, és una imatge... bé...

Entra el sergent que, a més, és metge i... comprova que...

que no té vida.

Se sent una altra veu

que hi ha un altre cos a l'habitació de davant.

I trobem l'altra víctima.

També sense vida.

Nosaltres estem acostumats a... a trobar accidents,

o gent que ha mort en un incendi,

però allò era un escenari molt diferent.

Allà es respirava... molta maldat.

Les víctimes són dues dones.

Els bombers veuen de seguida

que l'incendi no és la causa de les morts

i avisen els Mossos.

(home 2) Passades les 10 del matí,

pujo cap al domicili amb dos companys més.

Als bombers que anaven sortint, ja els vèiem la cara d'afectats.

Vèiem que aquí havia passat alguna cosa seriosa.

I a l'entrada del setè segona

vaig veure que la porta havia estat violentada,

que la va violentar Bombers

per necessitat, per sufocar l'incendi.

I just allí a l'entrada

és quan el cap de Bombers em traspassa les novetats.

Mentre es desplaça tota la comitiva judicial,

nosaltres el que fem és gravar tota l'escena.

Hi havia un focus d'incendi al menjador

que havia afectat bastant la vivenda.

A mà esquerra hi havia la cuina, que havia patit pocs desperfectes;

a continuació, el bany,

i, al fons del passadís, tres habitacions.

Una habitació, a la dreta, en la qual no hi dormia ningú,

no hi havia ningú,

i l'habitació del fons a la dreta i l'habitació del fons a l'esquerra,

que són les dues habitacions on hi havia els cadàvers.

Observem que a sobre de les tauletes de nit hi ha documents.

Recordo un document d'un gimnàs,

en el qual hi havia un nom, que era María Aurora Rodríguez García.

I a l'altra habitació s'hi va trobar també un document

a nom de Silvia Nogaledo García.

Ja vam contemplar que aquests podien ser els noms de les víctimes.

La decoració de les habitacions eren fotografies de familiars,

amb avis, amb nebots, amb els nòvios...

per la qual cosa vam comprovar que aquest pis

realment era la seva residència.

Al carrer es concentra molta gent

mentre la inspecció ocular del pis

que fan els membres del grup d'homicidis

va de sorpresa en sorpresa.

Un membre del grup de la policia científica

em diu: "Xavi, entra, entra, que hi ha una troballa molt rellevant".

Em condueix a l'habitació on hi havia el cadàver estirat a terra,

m'ensenya l'armari,

i a l'armari, una sorpresa, una sorpresa important.

Hi havia un uniforme del Cos Nacional de Policia,

un uniforme de gala.

Això va ser una bomba. Va ser una bomba.

Al cap de pocs minuts,

es van presentar un inspector

i un sotsinspector del Cos Nacional de Policia

i els vam facilitar les dades,

les dues identitats presumibles que havíem trobat, amb carnets,

a sobre de les taules.

L'objectiu: que ens confirmessin...

si aquestes dues noies eren agents del Cos Nacional de Policia.

La resposta no va trigar, va ser bastant ràpida,

i ens van confirmar que sí, que era així,

per la qual cosa tenim la notícia confirmada

que han assassinat dues agents del Cos Nacional de Policia.

La Silvia Nogaledo García,

natural de la comarca d'El Bierzo, de León,

estava destinada a la comissaria de Castelldefels.

I ens confirmen que aquell dia havia treballat al torn de nit,

que havia acabat la jornada laboral cap a les 8 del matí.

I la María Aurora Rodríguez García

també era natural de la província de León,

que estava destinada a la comissaria de la Verneda, a Barcelona.

I també ens diuen que el dia anterior no havia treballat.

Que les víctimes siguin policies nacionals

generarà una tensió afegida.

Estem al 2004, en ple desplegament dels Mossos d'Esquadra.

En concreto, en el Hospitalet de Llobregat,

que es donde se produjeron los hechos,

los Mossos de Esquadra se habían desplegado ya.

Tenían plenas competencias en investigación,

pero nosotros, la Policía Nacional,

todavía teníamos las competencias en Barcelona.

(home) Un acord entre la Generalitat i el govern espanyol el juny passat

va permetre avançar el 2003

el desplegament dels Mossos d'Esquadra

a l'àrea metropolitana.

El cas més significatiu és el de l'Hospitalet de Llobregat.

(dona) El 2004 fa un any

que els Mossos tenen totes les competències.

La mirada era vigilant.

Mossos s'hi jugava el prestigi perquè estava observada pertot arreu

per la resta de cossos de seguretat per dir:

"Són capaços d'investigar aquell crim?"

(home 3) Va ser molt difícil des del primer moment.

Feia tot just un any i tres dies

que estàvem desplegats a l'Hospitalet,

i això va provocar, i es pot dir, moltes tensions en el seu moment,

tant per la mateixa capacitat que podíem tenir

per tirar endavant la investigació

com pel fet que el Cos Nacional de Policia

es volia fer càrrec també de la investigació.

Públicamente, quizá no se manifiesta esa desconfianza...

entre los diferentes cuerpos policiales.

Pero tú conoces a policías nacionales

y conoces a mossos de esquadra.

Esa desconfianza existe.

Es va acabar decidint fer un equip conjunt d'investigació

amb la direcció de Mossos.

Hi col·labora d'una manera molt directa el Cos Nacional de Policia.

(Alberto L.) Los Mossos de Esquadra nos invitaron a acudir al lugar,

a estar con ellos mano a mano,

lo cual siempre se lo agradecimos, evidentemente,

tratándose de dos compañeras de la Policía Nacional,

y así lo hicimos, fueron varios compañeros para allí.

Lo primero que sentimos fue indignación,

rabia

y unas ganas enormes de saber qué había pasado allí

y de, evidentemente,

identificar a la persona que había cometido esos hechos.

(home 4) Normalmente, cuando un policía se enfrenta a un homicidio,

actúa con bastante sangre fría.

En este caso nosotros teníamos que trabajar en un asunto

que las víctimas eran policías;

entonces, sufrimos bastante... bastante dolor.

Ja veurem com es gestionarà

la intervenció dels diferents cossos policials,

que portarà cua,

i no precisament per la investigació.

Però ja hi arribarem.

Entra la comitiva judicial al pis de Bellvitge.

(dona 2) Cuando llegamos a la vivienda,

a pesar de que nos han explicado que había dos mujeres

y que tenían signos de muerte violenta

y que no era por el incendio,

lo que vemos desborda todas nuestras... expectativas,

la imaginación

o todo lo que habíamos pensado que íbamos a encontrar.

La escena era tan brutal

que pensé en una venganza.

Me habían dicho ya que eran policías en prácticas,

entonces pensé que podía ser una venganza del cuerpo de la policía.

Era tan tremendo

que parecía como que hubiera habido incluso algo de mafias.

Creo que esto lo pensamos todos en una primera impresión,

la primera escena, ¿no?

Yo lo recuerdo perfectamente y han pasado 20 años,

y estoy segura que cualquiera que estuviera en aquel momento

lo recordará, seguro.

Han pasado 20 años, pero no se pueden olvidar, esas escenas.

Una olor que encara puc sentir de...

de cremat, de mobles cremats,

d'un sofà cremat, d'un intens incendi,

L'acció calorífica del foc va fer

que es trenquessin els vidres de l'aparador.

Trobem un parell de burilles.

Les noies, després vam constatar que no... que no fumaven.

Al passadís a l'esquerra hi ha el bany,

que ja veig que hi ha una banyera plena d'aigua

(Ferres) Es algo que no cuadra en el escenario

de dos personas tan ordenadas,

como se observa en la vivienda que eran sus inquilinas.

La cocina, por ejemplo, estaba perfectamente recogida.

Recogida la cena, fregados los platos...

No tiene sentido que esté esa bañera llena de agua allí.

(Pastor) Un membre de l'equip es va encarregar de buidar aquesta banyera

i de recollir tots els cabells,

tots els indicis que podia haver-hi allà dintre.

La banyera serà important en la investigació.

La inspecció ocular de les habitacions

aporta més elements fonamentals.

Veiem, a la primera habitació en què trobem una de les noies...

estirada a terra, lligada de... de peus i mans,

al costat, un bassal de sang horrorós,

per la qual cosa era evident que havien sigut moltes ganivetades.

(Pastor) Veiem, com a element important,

un cinturó que la lliga al llit,

un cinturó de tela amb una sivella metàl·lica

en què ja, a simple vista,

es poden veure, gràcies de l'acció del fum,

dues empremtes mig revelades a la superfície metàl·lica.

El que fem és preservar aquesta sivella,

que és d'aquestes que fem pressió amb el dit.

Suposadament ja deduïm

que la persona que ha immobilitzat la víctima

deu haver estat l'última

que hauria pogut deixar una empremta en aquest cinturó.

(Pastor) Just davant del cadàver de la víctima

trobem que hi ha una sèrie de petjades.

Moltes s'han fet malbé per l'acció del foc,

però n'hi ha alguna en concret que té suficient qualitat

per poder fotografiar-la en condicions.

Es recull en un full de trasplantament

i ens l'emportem.

I a l'habitació del costat trobem l'altra víctima

també lligada i mortal.

(Pastor) A la tauleta de nit de la víctima

hi havia una bobina de corda que la va fer servir l'autor

per poder lligar-la.

També va fer servir mocadors per poder tapar-li la boca.

La noia estava vestida

i també de bocaterrosa però a sobre el llit, estirada al llit.

També es veia un important toll de sang, una hemorràgia...

i focus d'incendi, també,

a les dues habitacions, als dos llits.

(Ferres) Había una cosa que sorprendía bastante,

que era que no había señales de lucha en la casa.

Una de ellas, en un mueblecito de la habitación,

tenía una colección de objetos de cristal pequeños,

y no había ningún objeto volcado.

La policia científica continua inspeccionant el pis

i troben un document que, ara no ho saben, serà molt important.

Vam veure que hi havia unes estanteries que s'havien regirat

i havien caigut a terra CDs de música,

paperassa diversa...

I al costat trobem una factura.

Una factura de compra d'un telèfon,

comprat el dia anterior, el dia 4,

i en aquesta factura hi figura un nom,

que és Pedro Jiménez García.

Veiem que és una persona

que té un cognom coincident amb les dues víctimes,

el segon cognom, que és García.

Cal fer comprovacions.

De moment, nosaltres el que fem...

és agafar tota la informació que considerem que pot ser rellevant

durant la inspecció ocular

per tractar-la a posteriori.

Per altra banda, tot l'equip d'investigació mobilitzat...

ens dividim en diversos equips.

Un equip el dediquem a anar a fer porta freda, a buscar testimonis,

veïns de l'immoble, establiments del carrer...

I un altre equip també es dedica a recopilar imatges,

imatges de serveis de videovigilància.

Obrim la segona part del telenotícies amb un succés

que ha commocionat aquest matí l'Hospitalet de Llobregat.

Els Bombers han anat a apagar un incendi en un pis

i dins s'hi han trobat els cadàvers mig calcinats de dues dones

que no han mort pel foc, perquè presentaven signes de violència.

La investigació està oberta.

(home) Tot ha començat cap a les 10 del matí,

quan s'ha rebut l'avís d'un incendi

declarat al pis on vivien les dues víctimes,

el número 48 de la rambla de la Marina.

Segons els Mossos d'Esquadra que s'encarreguen de la investigació,

el presumpte autor s'hi hauria acarnissat,

ja que totes dues han estat apunyalades diverses vegades

i de forma violenta.

La sortida del pis, quan sortim cap a quarts de tres de la tarda,

és un festival: hi ha moltíssima expectació,

molts mitjans de comunicació...

(Montilla) Igual que es un suceso que durante toda la mañana

va generando el interés entre los vecinos

y se va agolpando la gente,

también vas viendo cómo va creciendo el interés mediático.

Aquella zona de Bellvitge se convierte en un gran plató.

La actualidad de España en aquel momento

está en aquel pedacito de barrio.

Els mitjans periodístics envaeixen la zona,

això, en casos d'assassinats, sempre passa.

L'objectiu és clar:

saber qui són les dues noies

que han aparegut assassinades en aquest pis...

I sempre et preguntes "per què?"

També em confirmen

que està sortint com a primera notícia

a tots els mitjans de l'Estat.

(home) A primera hora de esta mañana los bomberos

han acudido a este inmueble de L'Hospitalet de Llobregat,

en Barcelona.

Atendían la llamada de un vecino que alertaba de un incendio

declarado en una de las viviendas.

Al entrar en el piso,

los bomberos han encontrado los cadáveres de dos mujeres...

Me acuerdo que estábamos allí en el sofá sentadas,

y estaba la televisión puesta, Telecinco.

Yo veo la imagen y ya me descoloca.

Dicen la dirección,

voy a mi cartera,

cojo la nota donde mi hermana me había apuntado la dirección

cuando yo estuve allí...

y compruebo que es su casa.

Llamo por teléfono pero ella no me contesta.

(dona 3) Yo estaba en una reunión de claustro

y oía muchas veces el teléfono.

Y yo decía: "Por qué me llamarán tantas veces?"

Y el teléfono no se cortaba, y no se cortaba.

Fui a mi clase y cogí el teléfono,

y era mi madre gritando que habían matado a mi hermana,

que habían matado a mi hermana.

Y yo le decía: "¿Pero por qué dices eso, mamá, mamá?"

"Que sí, que han matado a tu hermana."

(home 5) Yo había marchado a las 6 de la mañana

a correr una prueba de ciclismo.

Cuando acabó la carrera me comentó un masajista

que había sucedido algo grave en casa.

Me dijo: "Jorge, llama a casa,

que ha pasado algo muy duro, muy fuerte".

Vamos a ver los últimos datos de la investigación.

Gemma Cuervas.

Los cuerpos continúan dentro de este inmueble de L'Hospitalet.

Parece ser que la inspección ocular es tan complicada

que no se va poder proceder a su levantamiento

hasta las 5 de la tarde.

De momento, la policía...

(home 6) Cuando salí de trabajar a las 3 de la tarde,

yo me fui para mi casa, casa de mis padres.

Me senté en la mesa a comer con ellos

y ahí fue cuando...

Cuando vi la imagen del bloque ahí supe que eran ellas.

Y me dijo mi madre: "¿Qué te pasa?"

Yo creo que ya sabían algo, ellos, o lo intuían.

Y me cogieron y me llevaron a casa de los padres.

(dona) Ambas mujeres se encontraban realizando sus prácticas

en el Cuerpo Nacional de Policía,

destinadas a la comisaría de Castelldefels...

Venía conduciendo y fue cuando lo supe.

...asesinadas en...

(J. Nogaledo) Había habido un asesinato en un piso en Barcelona

de dos policías.

Daban iniciales, solo, y... y ya supe yo que era mi hermana.

Entré con una ira a casa...

pero muy grande.

Y bajaron todos los santos del cielo.

Me abracé a mi madre y...

De impotencia, sí, de rabia, de...

(dona) ...han estado recogiendo pruebas en la vivienda.

Las primeras investigaciones apuntan

que las dos mujeres han tenido una muerte violenta.

No nos daban ninguna información,

no sé si era porque no querían decírnoslo

o porque realmente no se sabía.

A nosotros nadie nos comunicó nada.

(dona) Por ahora hay pocas piezas

para reconstruir el brutal crimen ocurrido en el séptimo piso...

En aquestes situacions,

el que vol el responsable d'una investigació

és fer la comunicació oficial al més aviat possible,

de la manera més respectuosa per les famílies.

Però nosaltres no ho comuniquem mai a la família

fins que un cadàver no està identificat per ADN.

(dona) Los cadáveres estaban en habitaciones separadas,

rodeados de sangre y cosidos a puñaladas.

Una de les coses que resulta inevitable

quan hi ha tanta pressió mediàtica,

és que s'acaben sabent detalls.

(home) Se sabe que les asestó 7 y 5 puñaladas.

(Terribas) Quantes punyalades, com les han matat,

estaven lligades, no estaven lligades...

tot de detalls que acaben contaminant la investigació.

(dona) Según fuentes próximas a la investigación,

en la primera inspección ocular no se han observado impactos de bala...

Una cosa és que arribi la informació a la premsa

i una altra és que es filtri informació

del que està passant a dins del pis.

Vull dir que... estàvem una mica... Jo, personalment, estava molest.

(Ferres) Se producen filtraciones.

Y, además, eso nos preocupaba,

que se malograran detalles de la investigación

por estas filtraciones.

Se trata de dos agentes en prácticas de la Policía Nacional,

Aurora Rodríguez, que precisamente hoy cumplía 23 años,

y Silvia Nogaledo, de 28.

Aurora, desde los 18 o 19 años, quería ser policía.

Mis padres querían que estudiara una carrera,

pero ella lo que tenía claro es que quería ser policía.

Se cuadriculó, se empezó a preparar,

aprobó, y estaba encantada.

Le encantaba lo que estaba haciendo.

Y, de hecho, se la veía supercontenta.

Ella quería acción,

que pasaran cosas.

Y Silvia decidió quedarse en oficina.

Yo conocí a Silvia desde niñas,

estuvimos en el colegio, en el pueblo, crecimos juntas.

Coincidí en la academia con ella.

Cuando la vi en la escuela el primer día y vestida de uniforme,

le dije: "Silvia, disfrútalo,

porque esta etapa es muy, muy bonita".

No teníamos los mismos horarios,

pero sí que coincidíamos en los pasillos,

entre clase y clase,

si, a lo mejor, yo me iba a clase de tiro, ella salía de otra clase...

Y nos tomábamos algo en la cafetería, un café o lo que sea.

Estaba muy ilusionada.

Silvia siempre tenía una ilusión en las metas.

Era una persona que no se le ponía nada por delante,

que a base de trabajo todo se conseguía.

(N. Nogaledo) Se esforzó mucho, mucho, mucho.

Siempre fue muy aplicada. Siempre.

Su ilusión era llegar al departamento de criminología

y investigar crímenes.

Paradojas de la vida... eso es lo que pasó.

Qui ha matat dues policies nacionals i d'aquella manera?

La preocupació dels investigadors és màxima.

L'escenari és bastant colpidor, són dos cadàvers lligats...

Amb un crim d'aquestes circumstàncies

quedava molta tasca al davant per determinar línies d'investigació.

Tenim la necessitat imperiosa,

és un "pressing" que ens fem nosaltres mateixos...

per intentar arribar a l'autor o autors al més aviat possible.

(Ferres) Las víctimas son dos chicas muy jóvenes,

de 28 y 23 años, policías en prácticas,

unas chicas muy ordenadas que tienen sus vidas familiares muy ordenadas,

y sin ninguna relación con el mundo del crimen

ni con el mundo de las drogas, ni con nada de nada.

Y tampoco habían participado en ninguna investigación,

que eso es lo que sí que al principio podía uno plantearse,

si era una venganza por una investigación policial.

Y esto también se descartó, que no, no era esto,

a pesar de que, ya digo,

nos lo planteamos por la brutalidad del escenario.

(dona 4) Jo porto molts anys de professió

i quan vaig haver de fer les autòpsies,

realment em va impactar

pel grau de violència que vaig observar.

Eren dues noies joves

que presentaven diverses lesions traumàtiques.

Aquestes ferides per arma blanca

van penetrar a la cavitat toràcica,

van afectar el pulmó

i van provocar una hemorràgia molt important

que va provocar la mort per xoc hipovolèmic.

Es va poder observar en el cas de l'Aurora

que hi havia una probable agressió sexual

i, en el cas de la Silvia, que hi havia vexacions,

que es va interpretar,

per les característiques que presentaven,

que tenien característiques postmortals.

Veiem que tots els indicis apunten que es tractaria d'un mòbil sexual.

Crida molt l'atenció, també, que la porta no ha estat forçada.

Això ens fa pensar que l'autor o autors han accedit al pis

suposadament amb les claus,

o bé les víctimes han obert la porta

a alguna persona, és a dir, és una persona que coneixen...

Perquè t'obrin, ha de ser una circumstància d'aquest tipus.

Els Mossos interroguen els amics i coneguts de les víctimes.

(home 7) Yo compartía piso con otros dos compañeros

y de repente me llaman del número de teléfono de Jefatura de Barcelona

y me dicen: "Luis, mira, que ha sucedido algo,

tienes que personarte aquí, que tenemos que comunicarte una cosa".

Y cuando llego nos comunican la noticia.

Me quedé en blanco,

me ofrecieron una silla para sentarme porque me caía,

me senté y cuando ya lo digerí les pregunté:

"¿Cómo? ¿Quién? O sea, ¿por qué?"

Me dijeron que tenía que ir a declarar a Mossos de Esquadra,

que son los que en primera instancia se hacían cargo de la investigación.

El último día que yo estuve con Aurora

hacíamos servicio juntos el día 4 a la mañana

en la plaza Reial.

Todo transcurrió con normalidad,

nada hacía ver que le iba a pasar horas después lo que les pasó.

Fue un servicio normal, uno más,

esperando que al día siguiente

la volviera a ver para hacer el servicio de noche,

algo que, trágicamente, no sucedió.

Aurora nunca dio signos de que tuviera ningún problema con nadie,

su novio, algún amigo o alguna persona que pudiera conocer.

La veias y siempre estaba alegre, siempre estaba sonriendo...

Necessitem saber moltes coses.

Els familiars on eren, si tenen parella, si no tenen parella...

Si la parella estava aquí o estava a la província de León.

Vam anar fent totes aquestes comprovacions.

I també vam comprovar que la jornada laboral de la Silvia,

que havia plegat a les 8 del matí,

havia estat una jornada laboral normal, ningú havia notat res.

Veient tot el que és normal,

els investigadors s'adonen del que és diferent

en la vida i l'entorn de les víctimes,

i es fixen en la factura que han trobat en una de les habitacions.

Se descubre que la factura es de Pedro Jiménez

porque está a nombre de Pedro Jiménez.

Lo que no se sabe es quién es.

¿Esta persona, qué relación puede tener con los hechos?

Demanem al Cos Nacional de Policia que comprovin

si és un membre d'aquest cos.

Ens diuen que no.

I el que fem en delictes sexuals

és comprovar també

si aquest nom és una persona amb antecedents per delictes sexuals

i aquí és on salta el match,

aquí és on s'encén la primera llum sobre la línia d'investigació.

Rebem una resposta dels serveis penitenciaris

que ens diu que Pedro Jiménez García

és un intern del centre de Can Brians.

Comencem a repassar tot l'historial d'aquesta persona

i posa els pèls de punta, la veritat.

Pedro Jiménez és un home de 35 anys

que va començar a delinquir 20 anys abans, als 15 anys,

ingressa en un centre de menors als 16 anys per delictes sexuals.

Durant aquests 19 anys aquesta persona ha viscut en reclusió

i ha comès 15 fets delictius

dels quals 11 són delictes contra la llibertat sexual

i, d'aquests 11, 5 són violacions.

Clar, si diem que ha viscut sempre en reclusió,

només ha gaudit de 40 dies de permís durant 19 anys,

els pocs dies que va tenir de permís va cometre tots aquests fets.

Cada vegada que sortia de permís cometia una violació o ho intentava.

(Alberto L.) Es una persona

que había pasado muchos años en la cárcel,

que incluso en algún permiso penitenciario años anteriores

volvió a reincidir, volvió a violar con el mismo modus operandi.

Y comprobamos, como así nos informó Instituciones Penitenciarias,

que tenía un permiso del 3 de octubre al 6 de octubre.

Y, bueno, vimos, evidentemente y desgraciadamente,

que volvió a hacer lo que ya había hecho años anteriores.

Els investigadors repassen les agressions

comeses pel Pedro Jiménez

per veure si el modus operandi

coincideix amb el que ha passat a Bellvitge.

Veiem que són fets, pràcticament, calcats;

excepte el fet d'assassinar, d'acabar matant les víctimes,

la resta de seqüència segueix un mateix patró.

A l'entrada de l'immoble, hi entra una noia jove.

Ell va darrere seu,

entra a l'ascensor amb la noia

li pregunta al pis que va,

i un cop sap al pis que va,

quan la noia hi arriba, ell treu la navalla i l'amenaça.

Alimenta la situació explicant que és toxicòman,

que l'únic que vol és robar.

Però la veritat és que quan arriba a dins de casa

el que fa és demanar unes mitges a les víctimes.

I quan li donen les mitges, el que fa és lligar-les.

Aquest és el seu procediment.

Ens espanta una mica

aquesta seqüència de fets que es va repetint.

Hi ha antecedents, també, de banyeres,

en què obliga alguna noia a rentar-se el cos.

(Ferres) En otro caso que también había llenado la bañera

había sido con intención de bañar a una de las víctimas.

Un cop avaluats tots els indicis trobats

i la conducta d'aquest personatge,

no tenim dubtes que aquesta és la persona que ha comès els fets

i és la persona que hem de trobar.

Però no saben on és ni per on buscà'l.

Demanen autorització a la jutgessa

per intervenir el telèfon que consta a la factura.

Va començar la intervenció telefònica de manera immediata.

I el que veiem és que no parla,

veiem que aquesta persona no utilitza el telèfon.

Això no ens permet utilitzar tota la tecnologia

per determinar la ubicació exacta d'aquesta persona.

(Ferres) El teléfono al que correspnde la factura está apagado,

no podemos hacer geolocalización,

ni podemos hacer nada con ese teléfono porque está apagado.

(home) A primera hora de la tarda s'ha fet l'aixecament de cadàvers

de les dues agents de la Policia Nacional assassinades aquest matí...

-Habían estudiado en la Escuela de Policía de Ávila,

llevaban 7 meses en prácticas.

Las autoridades ya han informado

a las familias de las víctimas de lo ocurrido.

(Rodríguez) Aproximadamente sobre las 6 de la tarde

llegó el comisario de León

para decirnos que sí, que realmente había muerto Aurora,

que había que preparar el viaje a Barcelona.

Nunca más he vuelto a sentir ese dolor tan desgarrador

que sentí cuando me dijeron que era verdad lo de Aurora.

(N. Nogaledo) A Barcelona fueron mi padre y su hermano pequeño.

De mi padre solo tengo la imagen

de preparar la maleta para ir a Barcelona,

de mi madre sí, que estuvimos allí abrazadas,

pero... el shock te deja de tal forma que...

no eres persona, yo creo.

La sensación es como que me habían cortado el corazón con un cuchillo.

Y ya... montar en un coche y... y vinimos para Barcelona.

(Rodríguez) Nos marchamos aproximadamente a las 8.

Yo monté al coche y yo no sabía qué le había pasado a mi hermana,

lo único que sabía era que se había muerto.

La persona que nos llevaba era un policía nacional,

pero no podía decirnos nada.

No podía darnos información.

(Rozada) En ese momento no piensas en nada,

lo único que piensas es que... que la has perdido.

No piensas en qué vas a tener que hacer o...

Piensas que la has perdido y ya... se te va la mente.

Te vienes abajo total.

No sé si por... por agotamiento o por... no lo sé, por qué,

me quedé dormido.

A medio camino o así, me quedé dormido.

(Rodríguez) Aproximadamente en Logroño,

un familiar bastante cercano

me llamó

y me dijo que el asesino

era un amante de... mi hermana.

Solo pensaba en Gonzalo, que iba en el otro coche,

iba muy mal, muy mal,

y yo decía: "Por Dios,

la familia de Silvia la han matado

porque mi hermana Aurora tenía un amante,

y ha matado a las dos".

Yo no podía asimilarlo en aquellos momentos.

Mentre els familiars viatgen cap a Catalunya,

la policia encara no té cap rastre del sospitós

i creix la preocupació.

Quina és la principal por que tenim? La paraula és "por".

I és que torni a actuar.

...en concret, al barri de Bellvitge,

a l'Hospitalet de Llobregat,

ha estat avui escenari d'un crim especialment terrible.

Sabem que tenim una bèstia que està al carrer

que en qualsevol moment pot repetir el que ja ha fet.

La investigación, prácticamente,

se transforma en una busca y captura.

Hem d'agafar aquesta persona al més aviat possible.

L'hem d'agafar.

Una expresión un poco coloquial

sería "ir a la caza" de esta persona.

Mossos i Policia Nacional busquen desesperadament el Pedro Jiménez.

Però no saben on buscar.

Estava a la comissaria

i recordo que m'avisen, m'avisen molt ràpid.

"Eh, Xavi, escolta, ha saltat una trucada."

"És el Pedro."

Ha trucat al centre on està dormint.

Diu que va cap allà.

"Hola, mira, soy Pedro."

"Soy Pedro Jiménez."

"¿Estás aquí en el centro?"

"Sí, estoy aquí, en el centro."

-"¿Ha llamado alguien por mí?" -"No, no."

"Oye, ¿vas a cenar?"

"No, yo ya he cenado."

"Y ahora iré hacia allí."

Tota la policia es concentra

al voltant del lloc on se suposa que el sospitós anirà a dormir.

Mentrestant, els familiars de la Silvia i l'Aurora...

viatgen des de Lleó cap a Barcelona.

Us podeu imaginar que no el detindran,

però no us imagineu per què.

En aquesta història queden moltes pàgines per escriure,

i són pàgines fosques.