Original subtitles

Edited at https://subtitletools.com

-Què has fet?-Creus que pot ser seva?

(Pol) No et recorda com han matat les iaies?

Diria que ho ha fet el mateix tio.

Correspon a una sabatilla d'esport d'aquestes de fer "running".

L'hem comparat amb la petjada parcial de l'assassí en sèrie.

Al final ho va entendre.El què?

-Que no podia retenir-te.-Vols casar-te amb mi?

Ets... ets la meva dona.Prou!

Demà, aquí, a les 8. T'esperaré.

Agafarem aquest fill de puta.

Se sap si la policia ha trobat alguna pista sobre qui ho ha fet?

Sí que li vaig veure com un tatuatge al braç.

No vull fer més comèdia.Però ell t'estima.

Sí, però jo no vull que m'estimi.

Deus pensar de mi que sóc un monstre.

Tots ho som. Som la nit i el dia.

(Comas) Mira tot això de l'anell...

Per què cony va agafar l'anell de la meva dona?

(Lluís) Em fa tanta por perdre't...

(TV) "...el Departament d'Interior ha difós un retrat robot..."

(home) Ei! Per què cremes la roba?

Dóna-me-la a mi, que és guapa!

Ei, tu! Què fots, tio! Deixa'm! Aaaaah!!!!

(passes: s'acosten)

(respira agitadament)Hola, Sara.

Nooo!!!

Aaaah!!! Aaagh!!!

Aaaah!!!

(crits ofegats)

Aah!

Aagh!!!

Aaaah!!!(Lluís) Sara!

Sara! Sara!

Noooo!!!Sara! Desperta!

Aaagh!!!

Aquesta nit m'has espantat.

Ah, perdona. He tingut un malson.

El pròxim cop em posaré una armadura.

Sara, vols que parlem?

Ara no.

Jo he d'anar a treballar.

Andreu?

Hola, perdona que et truqui tan d'hora,

però és que no em trobo bé.

Ah, no, no és res. És que he passat mala nit.

I crec que valdria més que em quedés a casa.

Mm-hm.

Molt bé, gràcies. Adéu.

Prrrf!

La idea és tornar avui, encara que sigui tard. Hm?

Hm. Per mi no pateixis.

Són la tira d'hores en cotxe. Queda-t'hi a dormir, si vols.

A més, diuen que és tan bonica, Donosti.

Sí, és preciós, però... tinc feina. He de tornar.

El que no entenc és per què no hi vas amb avió.

Em venia de gust conduir.

Ja.

I això que has de firmar, no t'ho poden enviar per correu?

Què passa?

Res,

que no hi vaig per res de papers.

Ah, no?

-No.-Però em vas dir que havies de...?

Ja sé que t'ho vaig dir, però era mentida.

La veritat és que vaig a veure una persona...

Per dir-ho d'alguna manera.

Te'n recordes d'aquelles dues persones

que van venir a casa que eren d'una associació

que fa trobades amb víctimes del terrorisme...?

Vas a veure l'etarra que va matar la mama?

Mm-hm. Exacte.

Em vas dir que tu ho faries.

Que seuries davant seu i que... li diries tot el que penses.

Sí, sí, sí, papa...

Em vas fer pensar, carinyo, em vas fer pensar...

i no sé... els vaig dir que sí i vaig tirar cap endavant.

I què li diràs?

No ho sé.

(sospira)

Bueno, he d'anar passant, que són 5 hores en cotxe.

-Papa...-Què?

-Vols que t'acompanyi?-T'ho agraeixo però no.

No, no és que et conec i t'estaràs tot el viatge menjant-te l'olla.

Espera't un moment.

Té.

-Què és això?-Música.

-Ah, música.-Bona, eh?

-Bona? Sí?-Sí, t'agradarà.

Vine aquí.

Va, anem a agafar un taxi?

Sí.

Et truco al vespre.Mm-hm.

(sospira)

És veritat això que diuen? Que tu i la Wendy...?

Sí, mira.

Però continuarà fent el carrer?

-A tu què et sembla?-Jo només pregunto.

No, s'ha acabat fer el carrer, tenim plans.

Ah, sí?

Això del bar, deies que el traspassaves.

Sí, ja he currat massa en aquesta vida.

-I què faràs, jugar a petanca?-No. Torno a Orense.

-La "morrinha"?-Ma mare té càncer.

-"Joder", tio, ho sento.-Es lo que hay.

-I pel bar, quant en demanes?-50.

A tu se te'n va la flapa! Qui vols que et pagui aquesta morterada?

Uns xinos.

No em toquis els collons. Li vols passar el bar a uns xinos?

Si paguen...

Què haurem de menjar? Putos rollitos de primavera?

No, home, aquests faran croquetes, bocates, braves... Lo normal.

Però, tio, no fotis que aquesta penya s'ho quedarà tot!

"Joder", tio, que és un bar de tota la vida.

-El bar Remi, hòstia!-Diuen que no li canviaran el nom.

Un moment: jo podria quedar-me el bar. Jo i la Wendy.

Si teniu calés pel traspàs...

Tenim quartos. Però m'hauries d'arreglar el preu.

50.

Va, no fotis. Parlo de preu de col·lega.

50.000.

Fem una cosa: et dono una part, 14.000,

i la resta et pago un tant al mes.

50.000. Si tens els diners, el bar és vostre.

Si no, se'l queden els xinos. I paga la canya.

Vaig guardar totes les que no hi sortíem nosaltres.

Em va agafar per aquí.Mm-hm.

Era una que sortien en un blindat.Sí, sí, si la tenia allà al...

Mira, ja l'he trobada.Perfecte.

No acabo d'entendre per què ho voleu saber.

Estem fent un estudi sobre els traumes de guerra.

Ah. Doncs al meu home li costava molt dormir.

Deia que havia vist coses que preferiria oblidar.

Mira, doncs precisament d'això va l'estudi, sí. Com es deia aquest?

Aquest?Sí.

Eee...

No... Ja et dic que en no parlava gaire, d'aquella època.

Però amb qui es feia una mica més era amb aquest altre.

Te'n recordes del seu nom?Ell li deia Tiger. Tyson, Tyson.

De nom.

Espera... Eee... Víctor Fernández...

No, Fernández no... González. Víctor González.

Té una espècie de magatzem a Sant Adrià.

Víctor González.

(respira agitadament)

No, no, no!! Filla de puta!!!!

Per què no m'ho vas dir?

Per què no m'ho vas dir?

"(TV: gemecs sensuals d'una dona)"

-(mòbil)-"(gemecs: continuen)"

-(TV: abaixa el volum)-(mòbil)

Sí?

(dona) "Bon dia. El Sr. Lluís Forés?"

Jo mateix.

"El truco de Laboratoris Molner."

Eee... Molner?

"Sí. Ens ha arribat un currículum seu...

"i coincideix amb el perfil professional que estem buscant."

"¿Li faria res passar per les nostres oficines

"per una entrevista amb el cap de Recursos Humans?"

No, no, esclar, escolti no recordo haver-los enviat el meu...

"Aquesta tarda li va bé a les 4:30?"

Sí, evidentment, naturalment. Sí. Em podria donar l'adreça, sisplau?

Déu meu! Què et passa?

(ebri) Què hi fas tu, aquí?

M'ha trucat la Fàtima. Estava preocupada.

Què és tot això?

Els papers del divorci?

Sí, els havia firmat, Magda.

La Mercè s'hi avenia, al divorci.

Sóc un fill...

Va, calma't, Fermí. Calma't.

No te n'adones? Que tot ha estat per culpa meva?

Què estàs dient? La culpa de què?Si m'hagués dit que...

Pobra Mercè.

Prou, Fermí. He dit prou!

Tornar a casa t'està afectant i no vull que tinguem un disgust.

Ara mateix agafem quatre coses i véns a casa meva.

Com vols que vingui a casa teva?

Véns i punt. S'ha acabat aquesta història.

I si cal m'agafo uns quants dies de festa i ens n'anem on sigui,

a la muntanya, a un balneari...

No puc, no puc, no veus... no veus com està tot?

Deixa-ho estar. Ja farem venir algú perquè ho endreci.

Va, agafem una mica de roba i quatre coses!

# (mòbil) #

Digui'm?

(s'escura la gola) ¿Diga?

¿Quién?

Ah.

Ah.

Ah...

Sí, sí, no, sí, sí, sí...

Oiga, ¿me puede llamar dentro de un rato? Ahora no puedo, eh.

Sí. Gracias, gracias.

Era del Consell General del Poder Judicial.

Aquest mes... em nomenen... vocal!

# Vooocal... #Què fas? Home...

Sí, al final... al final tot ha sortit molt bé.

Mira, mira, ara no puc venir a casa teva.

Val més que durant un temps continuem igual.

Fins que tot es formalitzi. Oi?

Sí, al final... al final tot ha sortit molt bé.

Molt bé...

Ha sortit millor del que podia esperar.

Perdona, el gimnàs de boxa?Primera porta.

Gràcies.De res.

(home) Vamos, bien.

Cierra esa guardia, Marina, vamos. Cierra esa guardia, ahí.

Ahí, bien, bien, bien.

Víctor González?

(home) Vamos.Gracias.

Ahí, ahí. Joel, ¿qué pasa?

Muy bien, muy bien. Mandando, Marina, mandando.

Ahí. ¡Bien, bien, bien!

Víctor González?¿Qué quieres?

Hola. Em dic Sara.

Ya os he dicho que no voy a vender la puta nave.

No, no, no he venido a comprar nada.¿Qué pasa con la guardia?

Súbeme la guardia, Marina, que la valenciana te va a poner cavilando.

¡Vamos!

Sólo quería hacerle unas preguntas.¿Eres periodista?

No.

Vamos, una manita de vez en cuando.

Un poquito más agresiva, Marina. ¡Bien!

Estoy escribiendo un libro.¿Sobre boxeo?

No, sobre la guerra de Irak.

Vamos, distancia, Marina. Distancia.

Así... Bien. Bien. Bien.

Vamos.

Sobre los traumas de guerra, recuerdos...

Estoy hablando con antiguos soldados.

Aquello fue una puta mierda. Punto. Si es que no hay nada que contar.

¿Y ese tatuaje se lo hizo allí?

Basta, venga, Marina. ¡Bien!

Una duchita. Muy bien.

¡Bien, Joel!

¿Qué?

A lo mejor alguno de sus antiguos compañeros quiere hablar conmigo...

¿Qué compañeros?

Los que iban en su blindado.

Pues éste no volvió.

Este hace poco que palmó, también.

¿Y éste de aquí?

No sé nada de él.

Turco, vamos para arriba a ver qué haces.

Con que me dé un nombre o una dirección...

Mira, guapa, tu tienes de escritora lo que yo de cura.

¿Tú..., tú qué coño estás buscando?

Este hombre podría haber cometido un delito.

¿Ah, que eres policía?No.

¿No? Pues ya te estás abriendo.Sólo quiero...

Mira, ¿tú ves estos chavales?

Pues la mayoría ya han pasado por la cárcel o el reformatorio.

Yo aquí les enseño a no meterse en líos.

¿Me entiendes lo que te quiero decir?

Pero es que sólo quiero un nombre.¡Que no, coño! ¡No sé nada ni ganas!

Hm?Pero es que es muy fácil...

Ni pero, ni pera... ¿Eres tonta o qué te pasa? ¡Déjame en paz, hostia!

¿No te estoy diciendo que ni sé

ni quiero saber nada del hijo de puta este?

-Pero díselo, tío.-Cállate, Marina.

-Dile cómo se llama.-¡Cállate!

-¿Por qué tengo que callarme?-¡Porque me sale de los huevos!

Venga, aire, lárgate de aquí, a la puta calle.

Que ya me estás cabreando, vamos.

¿Qué pasa?

¿Qué mierda estáis mirando? ¿No hay nada que hacer o qué?

Venga: Turco, Joel, al lío.

(xiula) Ei! Esperi!

El Víctor no li explicarà res d'aquest tio.

Però sap qui és? Van servir junts a l'exèrcit.

Sí. A Mossul. Però van passar coses.Quines coses?

Uns del seu destacament van morir d'un atemptat

i uns quants soldats van pillar uns presoners.

Dos xavals. I a aquest tio se li'n va anar l'olla.

Què vols dir?

Doncs tortures, abusos sexuals...

Bueno, que aquest tio es va carregar un presoner.

I el Víctor ho va gravar amb el mòbil.

I es van difondre les imatges?

No, no, no. Però alguns oficials les van veure.

Van tapar el cas com van poder,

però al Víctor i als altres... fora de l'exèrcit.

I així per la porta del darrere, saps? Sense fer soroll.

Quan aquest fill de puta se'n va enterar, va anar a pel Víctor...

i li va fotre una pallissa que quasi el mata.

I on és el vídeo ara?El Víctor diu que el va esborrar.

Vull saber com es diu aquest home.

No, no, no... No, no, no...

Ei, és molt important que em diguis com es diu.

Podria haver assassinat vàries dones.

Jo no puc, jo no vull que al Víctor li passi res.

És que no li passarà res, Marina, et dius Marina, oi?

-Sí.-Marina!

Només vull que em diguis el seu nom.Que no...

Em dic Sara Grau. Sóc metge forense.Marina!

Només vull que em diguis el seu nom.Ramos. Marc Ramos.

Tia, ja que no hi ha el teu pare podríem fer una festeta, no?

Avui prefereixo veure una pel·li...

Estàs una mica xof últimament.

Sí, una mica.

-És pel capullo del Bruno?-No és un capullo.

Home, tia, et va deixar plantada.

Ja va dir que no s'hi presentaria.

-És el mateix.-No, tia, va ser legal.

No sé, no és el típic tio que només té una cosa al cap, saps?

-Potser és gai.-No és gai.

-Tia, com ho saps?-Perquè no, tia.

Aquestes coses es noten.

A més, m'ho hauria explicat, segur.

Qualsevol diria que us ho explicàveu tot.

Doncs mira, sembla estrany,

però... poques vegades m'he sentit tan lliure a l'hora de...

de parlar de temes, temes personals, saps.

No sé, del meu pare, de la meva mare, dels tios, també.

No sé...

Encara... encara que no el conegués o que no sapigués res d'ell,

hi havia com... com un vincle.

Com... no sé, com si ens coneguéssim de tota la vida, saps.

Suposo que és per això que em vaig acabar penjant...

¿Qué tal el viaje?

Bien. Largo.

Parlem abans d'entrar? El Gorka avisarà que ja som aquí. Hm?

Sí.

Però ella què hi guanya? Té més permisos, alguna cosa més?

No, no, res d'això. No hi ha cap mena de benefici penitenciari.

És allà?

(sospira)

Saps per què ho faig, jo?

Perquè si hagués estat al revés, com havia de ser,

si hagués estat jo qui s'hagués mort en aquell cotxe,

estic segur que la Itziar, hauria vingut, la meva dona.

Sí?

Fajardo. Necessito l'anell. Ja!

Ara no puc parlar.Has vist el rus?

No, encara no.Què vols?

Que tinguem problemes tots dos?No, esclar que no.

Molt bé, doncs troba'l.Mm... Okay.

Quedem aquesta nit on sempre.

La Wendy.

La tía esta te tiene cogido por los huevos, ¿eh?

No me extraña. Folla como los ángeles.

No te pases.

Ah, perdona, que dicen que os casáis, ¿no? Tú verás.

¿Has traído el tema o qué?

Un cuarto bien pasado.

La última vez del corte que llevaba parecía talco.

Píllale a otro, no te jode.

Eh, aquí falta pasta.

La semana que viene, cuando la haya colocado.

¿Tú de qué vas?

Joder, Peter, que somos colegas.

La semana que viene o se te acaba el rollo.

¿Te has cortao al afeitarte?

Y las birras las pagas tu, mamón.

-Wendy?-Sí...

Què mires?

A tu.

Vine.

Aai...

Wendy, t'he de dir una cosa.

Espera, espera, espera, espera. Seu.

-Què? T'agrada?-Mm-hm.

-Serà el meu vestit de núvia.-De blanc?

Oh, i tant. Que vindrà la meva germana, nen.

-És d'un dissenyador francès.-Coño.

Però tranqui, que al Poblenou hi ha uns xinos que els portes la revista

i te'l fan igual per quatre duros.

T'imagines lo guapa que estaré amb aquest vestit?

Esclar.

I espera a veure el conjunt de roba interior.

"Vamos", que t'agafarà alguna cosa la nit de bodes.

Ja li pots dir al Peter que et porti perico del bueno,

perquè penso tenir-te despert tota la nit, "machote".

Eh, eh, para...

Perquè s'han acabat tots els altres.

Me vas a tener toda todita para ti solo.

-Fajardito... Que me vuelves loca.-Wendy...

-Vols que t'expliqui un secret?-Sí.

Cada cop que miro l'anell de compromís, el chocho me hace aguas.

De debò?

Ho vols comprovar?

Coño...

Quan em vas demanar que ens caséssim... Buf!

A mi, això del matrimoni...

Però quan em vas dir "vull que siguis la meva dona"...

-Què? Tenia raó o no?-Sí, sí...

I això del bar, doncs, em sembla que també és molt bona idea.

Bar Wendy. Sona bé, no?

Hmm.

-Què m'anaves a dir?-Jo?

Sí. Abans m'has dit: "T'he de dir una cosa, Wendy".

-Que t'estimo molt.-Jo també.

Mmmm...

O sigui: perquè ho entengui, eh?

Ah. Ah.

Et vas enrotllar amb un bomber que es diu Marc Ramos

que va ser soldat a la guerra de l'Iraq i que té un tatuatge aquí.

Una calavera.Una calavera, sí.

I que el segon cop que us vau veure

ell va intentar lligar-te al capçal del llit.

Tu no vas voler i ell es va posar violent.

I per la manera d'agafar-te creus que pot ser l'assassí en sèrie.

No només és això:

va completament depilat, per això no deixa rastres orgànics.

Ja.Fa triatló. Calça un 45.

A les autòpsies, el patró que segueix amb les víctimes...

les brides, el pintallavis, tot això... és idèntic al retrat robot.

Saps quantes trucades hem rebut de penya

que ha cregut identificar un sospitós a partir del puto retrat?

Collons, Toni, que sóc jo.

Que no em vaig inventant històries perquè sí.

Et penses que no em costa venir fins aquí i explicar-te aquesta merda?

Mira tot el que dius només són indicis.

La jutge no dictarà una ordre de detenció si no tenim proves.

Ja, però aquesta és la vostra feina. Trobar proves, buscar pistes.

Va estar a l'Iraq, va torturar un dels presoners.

Se'ls hi en va anar de les mans.

Parlaré amb la Sònia i mirarem què tenim d'aquest Marc Ramos.

És tot el que et puc dir.Ja, jo és tot el que us demano.

Com estàs amb el teu home?

I això... a què ve ara?

Ets conscient que si tot això surt a la llum

hauràs de respondre moltes preguntes?

Al jutjat... i a casa teva.

Això és el meu problema.

On vols seure?

(sospira)

És igual.

Voy a buscarla.

(porta: grinyola)

(passes: s'acosten)

Aquest Ramos està net.

Faré unes trucades.

(Sònia) Toni.

Sí, va servir a l'Iraq en aquelles dates, i dos mesos després...

ell i dos companys van demanar la baixa "voluntària".

Van ser expulsats, vaja.

Quin va ser el motiu?

Amigo Sancho, con el Ejército hemos topado.

Anem.

Ohiane, te presento a Aitor.

Ya conocéis las normas. Vosotros mismos.

(sospira)

¿Tienes madre?

-Sí.-Mi hija no.

Tenía solo un año. Y se quedó sin madre.

Nosotros no sabíamos nada de la niña.

¿Qué edad tenías tú?

24.

Y, ¿por qué?

¿Por qué con 24 años pensaste que era buena idea matar a una persona?

No voy a justificarme.

No puedo.

Lo que hice no tiene justificación.

Lo único que puedo hacer es...

contarte cómo fue mi vida hasta llegar a... a eso.

Adelante.

Yo estaba en el sindicato, ya desde muy joven.

Mis padres eran abertzales.

Empecé haciendo recados. Nada importante.

"Ohiane ve a buscar esa carta." "Ohiane, ve a comprar eso."

Un día, llegó alguien herido...

y me tuve que encargar de que le atendiera un médico.

Le detuvieron, le dieron de lo lindo y confesó.

Metieron a un par en prisión y a mí me salpicó el asunto.

Tuve que marcharme a Francia.

Te sentías perseguido y solo... tenías ganas de venganza.

Era un mundo cerrado.

Éramos como soldados, solo cumplíamos órdenes.

Dejabas que ellos pensaran por ti. Y hacías todo lo que te pedían.

¿Y ahora? ¿También haces todo lo que te piden?

No.

Los que estamos en esta prisión hemos dejado la organización.

Por escrito.

Yo vine hace 7 años.

Ya.

Háblame del atentado.

Ibais a por mí, ¿por qué la matasteis a ella?

Fue... (s'escura la gola) Éramos dos.

Nos afirmaron el golpe a dos.

Fue el primero. Y el último. Justo después entré en prisión.

No sabíamos demasiado...

Nos dieron la matrícula del coche y la calle donde encontrarlo.

¿Pusisteis la bomba y os fuisteis?

No.

Nos quedamos a comprobar que funcionara.

¿Visteis como...

como mi mujer entraba en el coche?

Sí.

Aaaah!!!!

¿Y por qué no lo parasteis, cojones?

Ella no tenía culpa de nada, de nada...

Ella... ella... ella pensaba como vosotros, ¡joder!

Aitor.

Nuestro objetivo era el coche. No sabíamos ni a quién pertenecía.

Pusimos una bomba lapa. Se activa con el movimiento.

Una vez colocada, no hay manera de pararla.

Explotó, lo vimos y nos fuimos.

Y ya está..., aaa... así de fácil, ¿no?

¿Y luego qué, os fuisteis a tomar unos potes?

No. Nos fuimos a un piso franco a esperar que pasaran los controles.

Luego quisimos entrar en Francia, un par semanas después, y nos cogieron.

¿Por qué dejaste la banda?

Cuando entré creía que iba a cambiar el destino de nuestro pueblo.

Ya en la cárcel empiezas a hacerte preguntas.

Aquí hay mucho tiempo para pensar.

Y me di cuenta de lo que era realmente la organización.

Solo un error. Un gran error.

Conocí a unos compañeros que querían dejarlo... Y lo dejé.

-Doncs el Marc avui lliura.-Podem veure el registre?

Sí, naturalment, però no ho entenc.

És un bomber de primera. Què ha fet?

Probablement res. Només es tracta d'una investigació rutinària.

Aquí ho té.

Doncs bé, aquesta és la seva taquilla.

Mireu, jo no sé què esteu buscant, però és un tio collonut.

-Té un punt raret, ho reconec.-Què vol dir "raret"?

Que va a la seva.

No té gaires amics, però ell no ha creat mai cap problema.

Al contrari. En una intervenció,

sempre és dels primers d'entrar i dels últims de sortir.

Ell no deixaria mai un company tirat. Els té ben posats.

-On teniu el lavabo?-Al vestuari. És mixt.

Cap problema.

Sr. Forés, si fa el favor d'acompanyar-me...

Ja era hora.

-Passi.-Gràcies.

-El director no trigarà.-Perfecte.

-De debò que no vol prendre res?-No, no. Estic bé. Gràcies, gràcies.

Gràcies, un expresso per mi.

Vicenç?

No facis aquesta cara.

Quan em fas fotre fora de Dorian

vas dir que amb el meu currículum no em costaria trobar feina.

-Doncs mira, tenies raó.-Ja veig que et van bé les coses.

No em puc queixar.

Un despatx més gran, un sou més alt...

i, el que és més important: respecte professional.

Vicenç, si m'has fet venir només per tirar-me en cara...

No, i ara. T'hauria d'estar agraït que em tractessis com un gos.

Reconec que al principi ho vaig passar malament,

però de vegades una bona sacsejada ens ajuda a no acomodar-nos.

-Suposo que hi estaràs d'acord.-Vaig rebre pressions. Les vendes...

És més fàcil trobar una bona excusa que una bona feina.

Una de les teves frases favorites.

Sí, sí...

Però tens raó: la cosa està fotuda.

Seu, seu.

S'han acabat els bons temps.

Seu.

Per cert, el teu càrrec ara l'ocupa una noia molt guapa.

-I preparada.-Veig que les notícies volen.

Si t'he de ser sincer, va dir-m'ho ella mateixa.

-La Clara?-Sí, vam dinar junts l'altre dia.

De fet, va ser ella qui em va parlar de la teva situació.

La vaig veure molt afectada.

Li sabia greu que una persona de la teva vàlua

li costés tant trobar un càrrec a la seva mida.

-Es nota que t'aprecia.-I jo, en el fons, també.

Per això t'he fet venir. Per donar-te un lloc a la teva mida.

-T'interessa la logística?-Logística?

Sí, facilitar el flux de productes...

des del punt de compra dels materials fins al punt de consum.

Reconec que el teu fort són les vendes,

però la logística és essencial en una gran empresa.

Si t'interessa, pots començar demà mateix.

Cap de logística? Vicenç, hauria de plantejar-m'ho...

No, no, no ens hem entès. Ja en tenim un, de cap de logística.

El que necessitem és algú que doni el callo,

que faci la feina de veritat.

Saps portar un toro mecànic?

M'estàs proposant treballar al magatzem?

Vaja, veig que no ho consideres un càrrec a la teva alçada.

Ho entenc. Com ho vas dir?

"Encara ets jove, però tens experiència.

Amb el teu currículum no et costarà trobar un lloc a la teva mida."

-Ets un fill de puta.-Vaig tenir un bon mestre.

I ara fot el camp del meu despatx o aviso a seguretat.

Records a la Sara.

-El reconeix?-(mòbil)

-Perdoneu.-(mòbil)

Escolta que ara estic a comissaria, no puc parlar.

No ho sé, no n'estic segur, ja li dic que era fosc.

Tranquil, pren-t'ho amb calma, no hi ha pressa.

Però podria ser.

Sí... Sí, sí, ara el veig. Podria ser aquest, sí.

-(Laia) Sí, ja t'ho explicaré.-(Oriol) Segur.

Perdoneu, era la meva mare.

Laia, oi que pot ser aquest el tio que va quedar atrapat a l'ascensor?

No ho sé...

Però jo aquest tio el conec... Sí, sí, ma germana me n'havia parlat.

Me'l vaig trobar un dia sortint de casa, a l'escala.

El seu fill anava a l'escola amb el meu nebot.

La seva germana coneixia aquest home?

-Què vol dir, a la mateixa classe?

El fill del Ramos va a la mateixa classe que el fill de la Llopis.

-Això i no res és el mateix.-A veure: el Marc Ramos és bomber.

Aquell dia els nanos estaven de colònies i ell tenia festa.

Hem comparat els dies en què el sospitós lliurava

amb les dates dels altres assassinats i algunes coincideixen.

Calça un 45, fa esport i va depilat, tal com ens va dir la nostra font.

-Té cap antecedent?-Podria ser.

Un cas de maltractament a uns detinguts durant la guerra d'Iraq.

El tal Ramos va torturar uns presoners però van tapar l'assumpte.

Poc després va ser expulsat de l'exèrcit.

Indicis, només indicis.

No puc emetre una ordre de detenció sense cap prova.

Tenim això.

-Una brida.-Era a la seva taquilla.

Li has registrat la taquilla sense una ordre?

-Bé, e-el seu candau estava...-Aquesta brida no és cap prova.

I si ho fos, ja no valdria. Sembla mentida, Sònia.

Jo només sé que mentre estem aquí discutint qüestions de procediment

aquest tio pot estar preparant un altre assassinat

i potser demà tindrem el cos d'una pobra dona a la taula d'autòpsies.

I aleshores què?

Agafem-lo ara. Interroguem-lo.

Comparem el seu ADN amb el que tenim.

No dictaré cap ordre si no em dieu qui és la vostra font.

D'on ha sortit tot això?

El objetivo era yo.

Y quien tenía que haber subido a ese coche también era yo.

Yo tenía que ir a comprar.

Yo tendría que haber volado por los aires

con vuestra bomba... lapa... de mierda.

Cada día, miro a mi hija...

y me siento culpable por haberle quitado a su madre.

Cada día.

Y yo no hice nada.

¿Entiendes lo que te estoy diciendo?

Tuve que hacer de madre, tuve que hacer de...

Ni siquiera sé si soy un buen padre.

Nxt!

¿Sabes que al día siguiente que matarais a mi mujer

habían pintadas dianas en mi casa?

Acababais de matar a mi mujer y encima pintabais dianas en mi casa!

Yo no era... yo no era... (bufa)

yo no era nadie.

Era un puto forense.

(inspira)

¿De qué sirvió... poner esa bomba?

Eh?

¿Sirvió de algo?

De nada.

De nada...

¿Te has vuelto a casar?

No.

(inspira)

No me he vuelto a... a casar.

No voy a pedirte perdón porque no tiene ningún sentido.

Si a mí me hicieran algo así, no lo perdonaría nunca.

Igual que no perdono a los que me engañaron para hacerlo.

-Ni perdono a los que...-No te engañaron.

Tú no eres ninguna idiota, Ohiane.

No.

Tienes razón.

Perdona.

Fui yo... la que puso la bomba,

cojones, fui yo, fui yo.

Sé que es imposible, pero... si... si tuviera algún poder,

si todavía pudiera hacer algo bueno,

solo sería conseguir que tú y tu hija...

No olvidar, no, eso no, lo que quiero decir es...

que pudierais recordar siempre a tu mujer y a su madre,

pero que también pudierais...

No sé, recuperar algo de aquella alegría que seguro... que tuvisteis,

algo de aquello que... yo... os quité.

Bueno, creo que ya lleváis un buen rato.

Para ser el primer encuentro ya es suficiente.

Os propongo que lo dejemos aquí por hoy.

Noi, i que han estat per aquí fent unes preguntes més rares,

que si quants dies havies faltat a la feina,

que si tenies amics, que si sorties amb algú...

Però el més fort és que em sembla que t'han obert la taquilla.

No fotis.Jo no ho he vist, eh.

Però la poli m'ha demanat per anar al lavabo

i ell s'ha quedat allà fent-me preguntes i més preguntes

i quan he tornat al vestuari he vist que havien fet volar el candau.

Per mi que ha estat ella.Doncs gràcies per avisar-me.

Però tu de què vas? Què passa, que has robat un banc o què?

Sí, uns quants.

Que cabró... Adéu.

Jo què sé, tio. Potser m'assemblo a algú.

Ja passaré per comissaria a veure'ls i que m'ho expliquin.

De tota manera, nen, merci.

"Te'n dec una."De res. Adéu, Ramos. Adéu.

Adéu.

Adrià.

Què mana?

Vine.

Seu.

Mira, fill, potser... demà...

o demà passat...

sentiràs dir coses lletges del papa.

Quines coses?

Mentides.

Mentides que la gent s'inventa per fer mal.

Perquè hi ha gent molt dolenta, Adrià. Molt.

Més dolenta que els monstres que surten en aquests contes

o a les pel·lícules.

Però escolta'm bé, el papa no ha fet res de dolent.

Ho entens?Sí, però...

Xxt! Ei, el papa us estima, a tu i a la iaia.

I mai, mai de la vida, li faria mal a ningú.

Queda clar?

Al contrari.

Al contrari.

Com em guanyo la vida, jo?Salvant gent. Com els superherois.

Aaah... Així m'agrada, campió. Fes-me una abraçada.

M'acabes d'explicar el conte?

Més tard. Hm?

(porta d'un armari: s'obre)

(porta: s'obre)

Perdoni pel retard. M'he trobat un pollo a la carretera...

No m'expliquis la teva vida. Has vist el rus?

Sí, esclar.L'anell.

No el tinc.Què?

Que no me l'ha volgut donar.Què vol? Que ens fotin a la presó?

Pasta, senyor jutge, vol pasta.

Fill de puta.No pinta bé. Sap això de la moguda.

Quants diners vol?Un pastón.

Quants diners vol? 10.000? 15.000?

50.

50.000?!

Ja li he dit que se li n'ha anat l'olla.

Però ja coneix aquesta penya. Estan sonats. Diuen "lo tomas o lo dejas".

D'acord, d'acord, d'acord, d'acord.Què?

Necessito dos dies per reunir els diners.

Tu assegura't que porti l'anell.

Bé.

(motor: l'engega)

Iaah!!

-(claus: dringuen)-(porta: s'obre)

-(porta: es tanca)-(claus: dringuen)

(sospira)

Em pensava que arribaries més d'hora.

Mm... Vinc d'una entrevista de feina.

Una empresa molt petita.

Em deixaven triar l'equip, però els he dit que no.

-(claus: les deixa caure)-I tu, què has fet?

He denunciat un home.Per què? Què ha fet?

Ha matat dones.

Probablement hauré d'anar a declarar davant del jutge.

Vaja. Com a forense?

No. Com a testimoni.

No t'entenc.

M'agradaria explicar-t'ho abans que tot surti a la llum.

Què és el que ha de sortir a la llum?

Vaig tenir una història..., amb aquest home.

-El senyor Marc Ramos?-És el meu fill.

Policia.

Què ha passat?

Li volem fer unes preguntes.

La nit era fosca, com la gola d'un llop negre.

L'Adrià tremolava..., però no de fred.

Unes ombres sense rostre s'acostaven al castell.

I el Capità Tenebres va dir...(Adrià) Fugiu, fantasmes de la nit!

Marc...

Policia.

Sí, volen que els acompanyi a comissaria, oi?

Cap problema.

Cap problema.

Adrià..., recorda el que t'he dit, eh.

I cuida la iaia, no la facis enfadar.

Papa!

Adrià..., passa.

Tranquil·la, mama, que jo no he fet res. Tranquil·la.

-Papa! Papa!-Xxxt!

No m'ho puc creure,

no em puc creure tota aquesta puta merda que m'estàs explicant!

On el vas conèixer?

És... és igual, Lluís. En un bar.

En un bar... N'hi ha hagut d'altres?

No.

Quant fa que...?

Només ens vam veure dues vegades. Fa... uns mesos.

Mentre buscàvem la criatura.

Per això no volies... Ja anaves ben servida.

Ho sento, Lluís.

Ho sento? Has dit ho sento, filla de puta?

Calma't.Com collons vols que em calmi!

M'agafen ganes de fotre't d'hòsties, collons!

On vas ara? On vas? Ja tenies la maleta preparada, eh?

Ho tenies pot pensat.

Ara que no tinc feina i estic enfonsat em fots aquesta putada?

Lluís, per favor... Quan et calmis en parlarem.

On vols anar ara? Te'n vas al bar?Deixa'm anar!

Tu no surts de casa!

Sara, Sara, perdona'm...

Sara! Sara! Sara!

Sara! Obre'm la porta, sisplau! Sara! No te'n vagis, Sara! Saaara!!

(mòbil: brunzit)

Ei, papa.

Ei, carinyo.

Escolta, ja sóc a Lleida, jo crec que en un parell d'hores arribo.

Com ha anat? Ha valgut la pena?

-No ho sé.-Estàs bé?

M'han dit de tornar-hi d'aquí unes setmanes.

I ho faràs?

No ho sé. Encara no ho he decidit.

Però...

"venint cap aquí he pensat que..."

"Quan va morir ta mare em... em vaig emprenyar amb els teus avis, molt."

"De fet, em vaig emprenyar amb tothom i..."

i crec que no tenia cap dret a prendre-te'ls.

No ho sé, vull que els anem a veure, que els coneguis. Què et sembla?

Per mi, cap problema.

Doncs demà els trucarem, hm?

Com vulguis.

Vols que et guardi sopar?

Ah, no. No cal, he menjat un bocata d'aquests terrorífics...

que et donen a les àrees de servei, no et preocupis.

Vale. Ah, i has escoltat la música que et vaig donar?

Ah... Sí, qui-quina música?

El CD que et vaig donar pel viatge.

-Hòstia, és veritat!-Què? No l'has escoltat, no?

-Ara el poso, ara el poso, carinyo.-Va, sí. T'agradarà.

"Val. Okay."

Bueno, fins ara.

Fins ara.

-Ei!-"Què?"

Que t'estimo.

Jo també t'estimo.

(CD: l'obre)

(aparell: el tanca)

(senyal acústic)

# ("També sóc jo", Dausà) Si mai em veus tornant a peu i no et conec,

# recull-me.

# Si mai em veus deixant sortir tot el verí,

# perdona'm.

# També sóc jo.

# El mateix que quan la sort se t'escapa per ben poc

# et fa riure un altre cop. #

(inspira)

# També sóc jo.

# Ple de llum i de foscor tan minúscul que faig por.

# També sóc jo.

# Si mai em veus inflant el pit parlant de mi,

# atura'm.

# Si mai em veus cridar confós cremant-t'ho tot,

# abraça'm.

# També sóc jo.

# El mateix que quan la sort se t'escapa per ben poc

# et fa riure un altre cop.

# També sóc jo.

# El mateix que quan la sort se t'escapa per ben poc

# et fa riure un altre cop.

# També sóc jo.

# Ple de llum i de foscor, tan minúscul que faig por.

# També sóc jo. #

No entenc per què em teniu aquí tancat.

Ja ho entendràs, ja, fill de puta.

El tenim, cregui'm.

Hem de comprovar l'ADN amb la mostra de les ungles de la Mercè Pàmies.

I on vols anar?A Andorra.

Un regal que em fas en ta puta vida m'ha de durar dos dies. Por aquí!

No necessito un advocat per res.

Si m'han d'interrogar, que ho facin.Vostè mana.

Jo diria que és aquell, el segon de l'esquerra.

Tinc testimonis que l'han reconegut.Es deuen haver equivocat.

# (canta) #

-Li farem unes proves d'ADN.-M'has robat!

-Què passa aquí?-Deixa-la ja.

(home) Són únics, no n'hi ha dos d'iguals.

A la joieria sabran qui l'ha comprat.

Un control. Estan parant els cotxes. Porto 50.000 euros a sobre.

Perquè t'estima.Jo també l'estimo.

Però no de la mateixa manera.

Estem esperant la prova de l'ADN. Si lliga, el tindrem.

Merda.Jo no vaig pel món matant gent...