Original subtitles

(remor del mar)

(remor del mar)

-(nens) Laia! Laia!-Ja són aquí! Els de Santa Tecla!

Ja vénen!Eh, calderins!

Traieu les banyes!Ja els tenim aquí.

-(nen 2) Ja ho veureu!-(nen 1) Aaah!

Vinga, que hi són tots!Som-hi!

(cridòria)

Xumaco, deixa'm!

(nen) Esteve, Quelot, veniu!Aaah!

Menja sorra! Dóna't!No!

Em dono! Em dono!Dóna't!

A menjar sorra, Xumaco! A menjar sorra!

Santa Tecla! No hi ha res a fer!Hem guanyat!

Hem guanyat!Aneu's-en a la vostra casa!

Aneu's-en!

(tots) Eh! Eh! Eh! Eh!

Els hem passat ben bé per la pedra!Sí, sort de la Laia!

Sort de la Laia?(fa eco) "Avui has menjat sorra!"

La Laia, que ja té el mal.

Com baveja! La llengua li surt com si fes mofa... Sembla una serp.

Està posseïda pel dimoni. Per això és tan dolenta.

Ahir em va etzibar un cop de puny!A mi em va estirar dels cabells.

I a mi em va escopir. Serp! Serpent!

(tots) Serpent! Serp! Serpent! Serp! Serpent!

Serpent! Serp! Serpent! Serp! Dimoni!

Serp! Serp! Serpent!Serp! Serpent!

Dimoni! Serpent!Serp! Serp!

Serpent! Serpent!Dimoni!

Serpent! Serpent!

Prou, deixa-la, que és de malastrugança!

(tus)

Anem.(tus)

-(xiulet)-(nen) Pelut! Vine, va!

(home) Temps era temps, expliquen els vells,

que aquí a la vora del poble de Sinera,

allà on el cel s'ajunta amb el mar...,

hi havia una illa misteriosa, una illa flotant.

En aquesta illa deien que hi vivien uns peixos...

-Ja torna a anar tota xopa.-Pocavergonya!

-Així està sa mare.-És una salvatge.

Quina casa...

-L'heu vist? Tota nua.-Descarada...

Jo no ho feia, de menuda.

-Perla!-"Perla", li diu...

Si podria ser son pare!

(nens) Correu, correu!

Grr! Grr!

(nen) Aaah!

Ets tu, Laia?

Ets tu?

Ja hi has tornat!

Que et penses que no ho saben, el que fas?

Que et penses que no hi ha homes que...?

Ets dolenta i corsecada.

Mai cap home no et voldrà.

Fas por i ferum de desgràcia!

Mai ningú no et voldrà. Mai ningú...

Tira, tira.

Així, què dius? Que ho hem de fer tot nosaltres?

Vigila, home, que la tenim a sota!

Estàs ben distret, avui, eh.És culpa d'una dona.

Ah, ja l'entenc, ja. Jo tinc l'Anneta al cap dia i nit.

Valdria més que la tinguessis al llit.

-Això, fins que no ens casem...-(rialles)

El seu pare diu que ens haurem d'esperar un any. O dos.

Se'm faran llargs.

Us compliqueu massa la vida. Jo no em penso casar.

I tu, val més que te la treguis del cap.

Que no t'has vist al mirall? La Laia no és per tu.

I ja saps què en diuen, al poble:

qui s'hi acosti, no tindrà més que desgràcies.

Estigueu per la feina, collons!

Encara no t'ha dit res, el Quelot?A mi?

Mhm-mm. L'Anton diu que n'està molt, de tu.

I de pretendentes no n'hi falten...Au, vés! Que ja descarreguen.

Bona pesca, avui!

Avui el mar era una bassa d'oli, eh, pare?

Ja us ho havia dit. Convindria que el mar es mantingués sempre així.

Anneta..., mira!

-Quina bona pinta.-Sí, eh!

Recorda't de portar pagells a la padrina.

I una orada per mi..., si en tens.

La més bonica, per tu.

-(cascavells: dringuen)-(home) Arri!

Què vols?

Va..., digues. Què vols?

Vós creieu en encanteris?(home) Per què ho dius?

És la Laia.

Quan érem petits, em feia por i l'odiava,

i ara no me la puc treure del cap.

Només penso en els seus ulls,

que em miren d'aquella manera que em miren.

I has perdut la gana?Sí.

I vols veure-la sempre, i tenir-la sempre a prop.

Sí.

I estàs moix si no la veus, no tens ganes de fer res.

Ni menjo, ni treballo, ni puc dormir.

Doncs només pots fer una cosa...Quina?

Casa't amb ella.

I si no m'estima?Què hi té a veure?

Casa-t'hi i que Déu et beneeixi.

Que no hi és, la Laia?Què li vols?

Li he portat... us he portat això.

Oh..., una escórpora.

He anat a parlar amb el mossèn. I ara ja ho sé, el que vull.

Em vull casar amb la Laia.

(riu)

És gustosa, però s'hi ha d'anar amb compte.

Perquè tot són espines.

Vés-te'n per on has vingut i no t'hi acostis!

No! M'hi vull casar.

(rient) No sabràs què fer-ne, quan la tinguis a casa.

La Laia no t'estima. La Laia no estima ningú!

(Anneta) No et regala flors, a tu, el Quelot?

Només peixos.

Quina hora deu ser?

És la tercera vegada que ho preguntes.

Voldria ja que fos de nit.

Ahir em va fer baixar al portal.

Érem els dos sols, a les fosques.

I sense dir-me res, em va fer un petó. Els llavis li cremaven.

Aquest ja està. Vinga, ajuda'm a plegar-lo.

Quina enveja que em fas.No sé pas per què.

Per tots els petons que us fareu

i totes les coses que us podreu dir sota aquests llençols tan blancs!

Au, vés!(riu)

Ai! Oh!

Ai, perdona, que anava distret. Porto el peix a la padrina.

Deixa-ho, home, que ho embrutaràs!

No falta gaire.No. Per Tots Sants.

Ja saps el que fas?El què?

Casar-te amb el Quelot. Una dona com tu...

Què vols dir, que em coneixes?Dona...

I amb qui m'hauria de casar, segons tu?

No ho sé...

Vull dir que no sé què hi has vist, en aquell animalot.

Que no sou amics?Sí, els millors amics.

Marxo, que és tard.

On eres?A ca l'Anneta, cosint l'aixovar.

Té.

Quina bajanada. Un casori el dia dels morts.

Què li veu, a la Laia, el Quelot? Si és mig boja. Ho diu tothom.

Tu la coneixes de sempre.

Quan era petita ja li agafaven aquells atacs

i aquelles tremolors...

Cosa del dimoni.

És la noia més estranya del poble.

Ja pots plànyer el teu amic.

Aquella es casa per fugir de la mare, que encara és més boja.

Jo no m'hi fico.

Si vols passar a dins... i mullar-te-les...

No, no cal, així ja està bé.

Adéu, padrina.Adéu, adéu.

(trons)

(campana: repica)

Que blanca.

Sembla que li hagin xuclat la sang.

Llàstima de roba per un dia tan lleig.

-La deslluirà tota.-I tant.

Sí, vull.

I tu, Laia, ¿vols rebre Quelot, aquí present, per legítim marit

segons el ritu de la Santa Mare Església?

Sí, vull.Doneu-vos la mà.

Déu vos conjugui en matrimoni,

"in nomine Patris, et Filii et Spiritus Sancti", amen.

Els anells.

"Quod etiam est signum fidelitatis".

"Oremus".

"Benignus Dominus, assiste omnibus tuus...

quibus reproductione humani generis ordenasti".

"Per Christum, Dominum nostrum".-(tots) Amen.

Ja esteu casats.

-(xivarri)-Visca!

Visca els nuvis!

Treu a ballar la Paulina, home.

No te la miris tant, que em posaré gelosa.

No me la miro, jo.

(Anneta) Està guapa, oi que sí, amb aquest vestit?

Doncs quan vegis el meu, cauràs de cul.

-Vine, va.-(home) Visca els nuvis!

Va, treu-la a ballar!No en tinc ganes.

I si no, amb qui ballarà, pobreta?

-(home) Visca els nuvis!-(crits d'alegria)

Quelot, garrepa!

Que ens vols matar de set o què?

Porta més vi, dona, va!

Però què fas?!

Mai t'havia vist tan bonica com avui.

Però què dius?I fas una olor tan bona!

Has begut massa, Esteve.

L'hi diré al Quelot!No, no li diràs res.

Deixa, però què fas? Estàs... borratxo!

El Quelot no et farà feliç.

T'havies d'haver casat amb mi.

Vinga... Bona nit, i que estigueu bons!

Doncs ja està. Anem?

Que no m'has sentit?!

Bona nit! No us hi canseu gaire!

Torna a ploure.

Què tens? Què busques?

Què busques, eh?

Aaah!

Aaah!No cridis tant.

Aaah! Aaah...!

Amb la gana que portes,

quan et casis amb l'Anneta, a veure si agafaràs un empatx.

No siguis animal, tu, ara.

Els primers temps de casat són els millors.

Nit i dia, com els conills.

Però mira, ara amb la dona prenyada, és en Quelot, qui passa gana, oi?

Que és per la Laia, això?Pel noi que ha de néixer.

I si és noia, què?Serà mascle.

Un altre pescador a la família.Tant de bo que no.

No la vull pas per ell, aquesta vida.

Què hi ha de dolent, al mar?I què hi ha de bo?

Passar fred i gana, picades de meduses...,

talls a les mans i "salitre" als pulmons.

Ser pobre tota la vida, fins que una onada o una pulmonia...

se t'endugui a l'altre món.

Més li valdrà estudiar amb els capellans.

Poc pescarem, avui.

(nens) A les 5, ara ja et tinc. A les 6, llis, llis.

A les 7 ve en Miquelet amb les mans a la butxaca,

visca el capità Tomaca!

A les 8, un bon bescuit. A les 9, un tall de bou.

I la Fragata? Està bé?

La tieta cada dia s'hi veu menys.

Si no, ja el cosiria ella, el faldó de sant Roc.

-Sort en té, de tu, Paulina.-Ja ho pots ben dir.

Pobreta, s'ha quedat per vestir sants.

No com altres... Oi, Anneta?

-Quan serà el casament?-Quan mon pare digui.

Mira com li brillen els ulls, la punyetera.

L'Anton és bon noi.

Fort com un roure, guapot... i ben considerat.

-Te'n mors de ganes, oi que sí?-I tant que sí!

Doncs no et facis gaires il·lusions.

Per tu és fàcil de dir. Per Sant Jaume ja tindràs una criatura.

Arribar i moldre.

En Quelot, casat, i aviat l'Anton.

I què en farem, de l'Esteve? No farà un pensament, aquest?

Sempre diu que no es casarà mai. Però vés a saber...

Però festeja amb algú?Pretendentes no n'hi falten.

(riu) Ah, sí? Quines?

-Quines?-Laia, què tens?

Estàs pàl·lida.

Aviseu la llevadora.

-Va, Laia!-Això, respira...

-Una mica més!-Vinga, va, empeny!

Va! Empeny, Laia!

Una mica més, Laia, una mica més.

-Va, que ja ho tens.-Va, vinga!

Ara, vinga, fort!Aaaah!

Empeny, Laia!

Més! Més!Aaah!

Més!Iaaah!

(nadó: plora)

(plora)

Què ha passat?

Laia! Laia...

Per un moment he temut que...

Què és això? Què és això?

(nadó: somica)

(nadó: plora)

La Paulina diu que ha nascut ferit de l'espinada.

-És un càstig de Déu.-Pobre Quelot.

Tantes ganes que tenia de...

Un altre.

No m'has sentit?!

Escapça, Ventura.

Un altre.

(nadó: plora)

I el pitjor és que en Ventura se'n riu a les nostres barbes!

Com vols que guanyi sempre sense patotes?

-Adéu, Quimet.-Adéu!

-Bona nit, Quimet!-Àpali!

Au, va, tu, gandul. Aixeca't, que ja és hora.

No facis soroll. S'ha adormit...

Tenien raó.Què?

Ta mare, tot el poble..., tothom ho deia:

"Aquesta dona només et portarà la desgràcia".

Estàs borratxo. No saps el que et dius...

Volia un fill... i has parit un monstre!

Calla! El despertaràs!Calla tu!

Maleït sia el dia que...!No em toquis!

Que callis, serp!(nadó: plora)

Serpent! Serpent!

Serpent! Serp!

Serpent! Serpent!

Serpent! Serpent! Serpent!(nadó: plora)

Serpent! Serp! Serp!

Serpent! Serpent! Serpent! Serpent!

Serp! Serpent! Serpent! Serpent! Serpent!

Serpent! Serp! Serpent!

# Avis i pares vetllen...

# el teu llarg son... #

I el Quelot?Ara surt.

Com... com està la criatura?

Va fent.(balbuceja)

I aquests blaus?

Un cop, amb la porta.

Que no tanca bé i el Quelot no fa re per arreglar-la.

Qualsevol nit, mentre ell és a la taverna...,

m'entrarà algú a casa.

Quin dia fa?# Non-non, non-non... #

Calma. Avui no anirem gaire endins.# Non-non, non-non.

# Avis i pares vetllen...

Au, que ja fa estona que hauríem d'haver sortit. Fes via, vols?

Vinc, vinc.

# ...el teu llarg son.

# I fins els vells cinc arbres

# del clos jardí.

# I aquesta olor, tan blanca,

# de gessamí. #

Apa, Quelot!

Li diré a l'Anneta que faci com la teva dona.

Últimament ve cada dia a dir-te adéu, eh!

Noi, què fots? Estàs ben emmallat!

Com els rogerons a la pesca del bou, eh, Quelot?

Estigueu per la feina, collons!

Va, amunt, amunt! Lliura, lliura, va!

Amunt!Amunt!

(Fragata) Mon pare, el capità Villalta, coneixia Chopin.

Un cop va venir de Mallorca a visitar-lo amb la senyora Dudevant.

La Sand parlava molt.

Chopin, en canvi..., callava i tossia.

La tarda de l'arribada, el capità la va dur a la Pietat.

Chopin es va posar al llit

per recuperar-se de la fatiga del viatge.

Però al vespre es va llevar i es va posar al piano, aquest Pleyel.

Les mans tocaven amb suavitat les tecles

i lluitaven per arrencar l'obra en gestació.

Chopin patia. Sí, patia.

I quan intentava de traduir la inspiració...,

fracassava tot sovint i recomençava llavors fins esgotar-se.

(fa una rialleta)

Més tard, a la nit,

els presents varen creure, davant de la facilitat de l'execució,

que improvisava...,

però jo sé de tot el seu esforç.

I ningú, d'ençà d'ell, no l'ha tornat a tocar, el piano.

Tia, l'Esteve ha portat el peix.

Ah, molt bé. Que passi.

Vols una tassa de xocolata?No, un altre dia, padrina.

He de "remendar". Si no maneu res més...

No, no, gràcies, ja te'n pots anar.

Adéu, padrina.Adéu, adéu.

El seu avi va ser un fidel servent

que va arriscar la vida per món pare.

Sí, sí, ja ho sé.

És pesada, sempre amb les mateixes històries...

Espera. Ja te'n vols anar?

Què tens, que fas aquesta cara? Estàs com emboirat.

És cansament.M'enganyes.

Fas un posat estrany, com de por.

Veus visions. Adéu.Ja no em véns a veure.

Deixa'm.M'amagues alguna cosa.

Ja està, collons!

(porta: tanca de cop)

Si jo no fos... jo.

Presento els aranzels.

L'as de copa... i el 6 de bastos.

I ara que em surti, per exemple, un cavallot.

O la "lea" d'oros, tant se val.

No, el barbut d'espases. 7 i mig.

Hòstia!

Noi, m'has ben netejat.

M'has posat entre les parts i la paret.

Deixa'm que t'ho digui a cau d'orella.

Vols saber què és, diguem, la superstició?

-La sort.-Sí, sort, sort... Gana, és!

Me'n vaig, que la pròpia m'espera.

-No, no, ara no, mira-te'l!-Que tens por d'haver d'afluixar?

No et pots moure fins que escuris o, si no, ets un porc.

(xiuxiueig inintel·ligible)

-Va ben torrat.-Almenys porta una càrrega de mam.

Esteve, què?

No, no, jo... jo guillo.

Bona nit.Adéu.

Adéu. Aquesta és l'última, l'última i també foto el camp.

On tens l'amic, avui?Qui?

L'Esteve.No ho sé.

M'han dit que festeja.Collons, que faci el que vulgui.

Mentre festegi amb una de soltera, oi?

Solteres i casades! L'Esteve és un perill.

-Tu, calla, fill.-Tots els marits són uns cornuts.

Endalet, què en saps, tu, del matrimoni, eh?

Sé el que m'expliquen i sé el que veig:

tots els marits són uns cornuts, i tots s'hi conformen.

A mi la dona no m'enganya!

Tothom s'ho creu. D'altra manera, ningú no es casaria.

Va..., acabem la partida, vinga.

-Meva.-Ja has tornat a guanyar.

I tu, que no dines?Ja he dinat.

(nen: plora)

(nen: plora més fort)

(nen: continua plorant)

Fins i tot el pare de l'Anton diu que ho ha sentit a dir a la taverna.

Poca feina, tenen.

(rient) Sí, sí, és el que jo dic: són xafarderies i prou.

Com hauries d'enganyar el Quelot?

No et cases davant de Déu per enganyar el teu marit.

Jo no l'enganyaré mai, l'Anton. Ni ell a mi, és clar.

Això no ho pots saber.

I tant que ho sé. L'Anton no és d'aquesta mena d'homes, Laia.

Diu que, des que som promesos, no s'ha fixat en cap altra noia.

Serem tan feliços, quan ens casem!

Totes les núvies s'ho pensen.

I la majoria s'equivoquen.No, jo no.

N'estic segura, segura del tot, sí.

Porta.Però què tens?

Si que vas carregada. Deixa'm que t'ajudi.

Gràcies.De res.

Què, cap a la taverna?A fer una partideta.

Que m'acompanyes? Em sembla que no arribaré a casa, tota sola.

Ja t'ajudo jo.No, per què?

Que no ho pot fer l'Anton?Sí, és clar.

Aquesta criatura cada dia pesa més.

Ara vinc.

Gràcies.De res.

Però què fas? No et quedis aquí, home. Passa.

No, val més que marxi. Ja saps com és la gent.

Deixa-la estar, la gent. Au, passa, que et prendràs un got de vi.

D'alguna manera t'haig de donar les gràcies.

Et deixo això aquí.

No, no cal, eh.Jo crec que sí.

(nen: balbuceja)

Molt bo.

Si vols res més...

No, ja... ja marxo.

Què hi tens, amb l'Anton?No siguis ruc.

Te'n fots?

Per què vas fer que t'acompanyés a casa?

Que gelosos i que nens que sou, els homes!

Jo no sóc com el Quelot! De mi no te'n riuràs!

(Anton) Esteve! Va, vine a ajudar!

Ziga-zaga. Garbí!

Llevant! Garbí!

-Garbí, garbí! Llevant!-Llevant!

Laia, ja n'hi ha prou. Va, cap a casa! Vés cap a casa, va!

-Vinga, va, acompanyeu.-Cap a llevant, va.

Garbí! Llevant!

Va, va, va, va!

Que bé que mon pare ens hagi donat permís.

I que bé, casar-nos en primavera, eh.

No m'agradaria que el meu casament fos com el de la Laia.

Per mi que la pluja ja ho anunciava. No són feliços.

-Que no et sap greu, a tu?-El què?

-Ai, Anton, comences a fer-me patir.-Jo? Per què?

El paper que li has fet abans al mossèn...

I ara mira com estàs.

No m'escoltes, segur que no saps ni de què et parlava...

-De la Laia, parlaves, de la Laia.-A més, estàs com ensopit.

I fa dies que no em portes flors. Que és que ja no et vols casar?

Però per què m'ho dius, això? Per què no pares de-de burxar-me?!

-Si això ha de continuar així...-Anton...

És clar que em vull casar! És clar que em vull casar!

Però si m'ho tornes a preguntar, encara acabarem malament.

Ets un dimoni.

M'has embruixat...

(porta: truquen)

Espera.

(porta: truquen)

Què vols?He de parlar amb tu.

De què?

No-no em deixes entrar?

En començo a estar tipa, de la xerrameca de la gent.

L'altre dia deies que no t'importava, la xerrameca.

Digues el que m'hagis de dir.

No em puc casar amb l'Anneta.Però què dius?

Te m'has ficat al cap, Laia. No-no sé què em passa.

No-no puc pensar en ningú més.Anton, no sigui beneit.

Per què sempre em mires d'aquesta manera? Eh?

És culpa teva. Què m'has fet?Jo no t'he fet res!

Per què no vas a veure l'Anneta?L'Anneta no em pot salvar.

Però què fas, Anton! Que em deixis!L'Anneta no em pot salvar.

Però què fas?! Que te'n vagis!

Que te'n vagis. Marxa! Fora d'aquí! Marxa!

Què volia?

Res.

Buscava el Quelot.

Què hi fas, aquí tot sol, fill?

L'Anneta està amoïnada, i jo també.

Ara tot el dia calles...

Hi ha alguna cosa que t'espanti?

No, pare.

A mi no m'enganyis.

He vist com te la miraves.

Treu-te-la del cap. La Laia només et farà patir.

Mira el desgraciat d'en Quelot, tot el dia a la taverna.

No hi pensis més... i fes les paus amb l'Anneta.

-(campana: toca a morts)-(home) Què ha passat?

Fill meu!

Tu...,

tu tens la culpa que el meu fill s'hagi matat!

Què...?

Tu, per què? Per què, Laia?

L'ha embruixat! L'ha enamorat!

Ets dolenta, pitjor que el dimoni!

Què li has fet?!Deixa'm.

Què li has fet?!No ens hem de tornar a veure.

Laia! Eh?!

Laia!

-(nen) Ecs, quina cara!-(nena) Qui és, aquest?

-(nen 1) Mireu-lo!-(nen 2) Quina roba!

-(nena 1) I quina pudor que fa!-(nena 2) Fa pudor!

Foteu el camp!

Quin fàstic!

-(nens: riuen)-(nena) Està boig.

-(nena) Quina roba, ecs!-(nens: continuen rient)

El jorn del Judici parrà qui no haurà bon fet servici!

Jesucrist, rei universal...,

home i ver Déu eternal...,

del cel vindrà per a jutjar, i a cada u lo just darà.

Ans del Judici, l'Anticrist vindrà i farà tot el món trist!

Fills del dimoni!

(nena) És mort?

Sileta, les monedes, agafa-li les monedes!

-Ecs, quina pudor que fa!-Què feu? Fora d'aquí!

Deixeu aquest desgraciat!

Sileta, et clavaré un mastegot, eh.

-Fuig! Vinga, fugiu!-(nens: criden)

(nena) Corre!

Mare de Déu Santíssima...

La pesta...

La pesta! La pesta!

La pesta!

(gent: tus)

Bo!

Ja et vaig dir que no et vull tornar a veure.

Què vols?Saber de tu, vull.

Vés-te'n, Esteve. Estic malalta.I el Quelot a la taverna...

El petitó... se m'està morint.

Avisa el mossèn.Ell també està malalt.

Arri!

El fuster que no dóna l'abast fent caixes, i jo, obrint forats...

I tothom em diu: "A veure si al capdavall la dinyaràs..."

I jo responc:

"Que es faci sempre la voluntat de Déu".

(Fragata) Ni tan sols el mossèn no ha vingut avui...

Tothom té por de sortir de casa.

Diuen que la culpa és seva.

De qui?

"De la Laia. Que la pesta l'ha portat ella."

(Fragata) "Bajanades."

Que és un càstig del Senyor..., per ser tan dolenta.

"Per això ningú no ha anat al cementiri."

"Ni tan sols el seu home l'ha acompanyat."

"Ha hagut d'enterrar aquella criatura deforme tota sola."

Pobra Laia...

Ai, que cansada que estic...

Fiqui's al llit i dormi una estona.

-(tus)-Vaig a fer-li una tisana.

Auxili! Ajudeu-me!

Sisplau!

Ajudeu-me!

Auxili!

Auxili!

Sisplau!

La Fragata està malalta!

-(porta: truquen fort)-Laia!

-Obre! Laia!-(porta: truquen fort)

Obre, sisplau!

Laia!

(porta: continua trucant fort)

Laia, sisplau, ajuda'm! La Fragata s'està morint!

Ara piques a la meva porta?Perquè només tu pots ajudar-me!

Tu has passat la pesta, a tu no et passarà res.

Tinc por... No deus voler que es mori sola.

Sisplau.

Vés.

És a la seva cambra.I tu?

Jo vaig a buscar al mossèn.

Laia! Laia, sóc jo!

Ha mort sola..., ha mort sola!

Espera, espera, espera, espera...

Tanca-li els ulls.

(mossèn) "Amb aquesta plaga, aquesta terrible epidèmia de còlera...

que s'ha endut tantes ànimes de Sinera,

el Senyor ens posa a prova."

"Per tant hem de ser forts, però també fer examen de consciència."

Pregar per tal que perdoni els nostres pecats

i ser dignes de la seva Divina Misericòrdia.

Pàgina 46. Preguem.

"Libera me, Domine, de morte eterna, in die illa tremenda,

quando coeli movendi sunt et terra".

(dona 1) Mi-te-la... Que no va caure malalta? Pensava que...

(dona 2) Ni la pesta no se la va poder emportar...

Aquesta és de carcanada dura.

"Requiem eternam dona eis, Domine..."

(tothom) "...et lux perpetua luceat eis".

"Oremus".

Puc empassar-me el seu rebuig. Tant me fa que em deixin de costat.

No els necessito pas per re.

Però no els perdono que cap, cap ni un,

m'hagi donat el condol pel meu fill.

Tu..., tu ets l'únic que em dóna una mica de pau.

Si no fos per tu...

Tant de bo un dia pogués marxar de Sinera i no tornar-hi mai més...

Però tant de bo que el Quelot no hi fos.

Sense ell tot seria diferent.

Què estàs dient?

Si al Quelot li passés alguna cosa...

Esteve..., tu i jo podríem...És que t'has tornat boja o què?

(Fenoses) Ja fa massa dies que dura, aquest temps del dimoni.

Així no podem sortir a pescar.

Primer la pesta i ara això. Hosti, quin càstig!

Si volem sortir a la mar, només podem fer una cosa.

-Jo no sortiria.-Ni jo.

L'aigua se us endurà a tots.Deixeu parlar en Fenoses, collons!

Cal que demanem ajuda al cel.

S'acosta Setmana Santa i, enguany, a la processó...

hauríem de resar a sant Roc perquè ens porti el bon temps.

(ebri) La porto jo.No podràs.

Deixa'm a mi, que vas ben mamat.Et dic que no he begut!

Au, va, si vas ben torrat!Eh!

Collons! La porto jo!Què discutiu?

Jo he de portar la creu, com cada any.

A dreta llei, em toca a mi.Ha begut, no pot portar-la.

Doncs l'he de portar jo! La raó és meva.

Si pots..., porta-la.

# Les de Sió, la santa ploraven de tristor,

# gemint adolorides...

Mira, en Miquelot.

-# ...al pas del salvador.-Ai, que se li aboca!

(rialles)

# Les de Sió, la santa ploraven de tristor...,

# gemint adolorides al pas del salvador.

(Fenoses) Deixa-ho estar, Quelot. Prendràs mal.

Tothom se'n fot de mi.

Quina és la meva culpa?(Fenoses) Tu no tens culpa de res.

És la teva dona.Què dius?

La porta de casa teva sempre és oberta.

El teu amic Esteve ho sap millor que jo.

No!

(grans riallades: fan eco)

Eh!

(crida)(cops)

Des de quan m'enganyes?!

Digues!(cops)

Des de quan m'enganyes amb l'Esteve?!

Serp! Maleïda!

Serpent! Serpent!

Serp! Serp! Serpent!(crida)

Ja no puc més... No puc més.

No puc continuar vivint amb ell, no ho puc suportar.

No m'hi hauria d'haver casat.

Tu m'ho vas dir...

i tenies raó.

Tant de bo un dia s'ofegués.

Tant de bo un dia sortís a pescar i no tornés a casa.

No ens hauríem d'amagar.

Esteve...

Podríem anar lluny..., tu i jo, tots dos.

(Endalet) Quimet, has batejat l'aiguardent, ara, també?

(homes: riuen)

Mam nou: fi que talla.

Fes-me'n més bona mesura.T'escaldarà.

(home) El barbut d'espases, 7 i mig.

Me cago en Déu i en el dimoni!

-Hòstia! On has amagat les cartes?-Deixa'm estar!

-"Jo no faig trampes."-Te l'has amagat a la màniga!

Tota la vida fent trampes!

Prou. Prou!Fill de mala mare!

No! Prou, prou!

No, prou!

(home) Atura't, collons!

Atura't, que el mataràs!

L'has mort, Quelot.

És culpa teva, tot.

Per què ja no em véns a veure? És que no vols saber res de mi?

Deixa'm.Ara tinc diners!

Però si tu no m'estimes, de què em serveix l'herència?

Que em deixis anar!(plora)

Ja deixa'm anar! Deixa'm anar! Deixa'm anar!

-No sortiu.-Ara fa bo, ha parat el vent.

-Ara sí, però després canviarà.-Bé hem de treballar.

-Et fas vell.-Per això sé el que em dic.

Quim, no sortiu a pescar.

Pare, ja fa massa que ens passem el dia a la taverna.

(campana: toca)

Ja us ho havia dit jo, que canviaria el temps.

Si aquests fills meus m'haguessin cregut!

Escolta'm, sant Roc...

No he tingut una bona vida.

Era tan petita quan em va venir el mal que ni me'n recordo.

Amb una mare que em tractà com un animal...,

humiliada pels altres nens, que es reien de mi,

em deien "serp"... i em feien mal.

Les mofes i les injustícies em van fer dolenta,

la culpa no va ser pas meva.

Vaig tenir un fill... i se'm va morir.

El Senyor no ha fet més que posar-me proves i fer-me patir.

Ara enganyo el meu home.

Però no és prou compensació per tant maltracte, per tant patir.

Vull una plena reparació, me la deus.

Ja saps quina és... i t'ho vinc a recordar.

Que el Quelot no torni a casa.

Que no torni del mar.

"Canviaré, sant Roc."

Canviaré, et resaré cada dia de la meva vida,

però que no torni, que no torni, que no torni.

Que no torni a casa, que el mar se l'empassi.

I si se'ls empassa tots dos, millor.

(campana: toca)

(dones: somiquen)

I la barca d'en Quelot? I la barca d'en Quelot?

(dona) És l'última barca que queda per arribar.

I l'Esteve?

I l'Esteve? I l'Esteve?

Un cop de mar se l'ha endut.

He intentat salvar-lo, però... però no he pogut.

El mar se l'ha empassat.

Vas ferit.M'he-m'he tallat.

Ajuda'm, anem cap a casa.

Laia!

Que no m'has sentit? Ajuda'm.

(nen) Que grosses, capità.

Guaita com es barallen aquestes dues!

Ah! Com piquen!I n'hi ha d'alades...

I tu qui ets?Sóc la Laia.

Esteu jugant amb formigues? Vinga, deixeu-les estar i veniu amb mi.

A on?

A l'ermita de sant Roc, a veure el gos del dimoni.

Què passa? Que teniu por?

Eh, on vas? Fuig d'aquí! Aquí qui mana sóc jo.

Qui ho diu, això?Jo, que sóc el capità!

Fot el camp d'aquí o t'estamparé contra els rocs!

Prova-ho! Prova-ho, si ets valent. Tu prova-ho! Et rebentaré el cap!

No et tinc cap por!

Què, veniu? O també sou uns cagats?

Cagats? Vinga, Esteve, anem.

No et pensis que podràs fugir.

# Non-non, non-non, non-non,

# avis i pares vetllen el teu llarg son.

# I fins els vells cinc arbres del clos jardí.

# I aquesta olor, tan blanca, de gessamí.

# Lents regalims de l'aigua del safareig.

# Llum d'estrelles hi calma tristors de cel.

# Les busques d'un rellotge fix en un mur,

# marquen el pas de rengles de quietud.

# D'esteses mans cimegen dits de rials,

# quan el cavall de l'alba es banya al mar.

# Non-non, non-non, non-non,

# avis i pares vetllen el teu llarg son. #