Original subtitles

Julià!

Julià!

Julià, sisplau, obre'm!

Julià!

Gràcies.

els bitllets i l 'hotel de l 'Estelar.

Demà trucarà la Marta perquè li confirmis els horaris. Ah, i em sembla

et podré donar una bona notícia.

Una oferta molt temptadora, ja veuràs.

Arribes aviat.

Comencem la classe.

D 'aquí tres setmanes, si no n 'aproves avui, podries morir.

En parlant, no t 'agrada el centre preciós.

Per què no evites sempre?

És tard.

És millor que marxis.

Gràcies.

Aquí no es veu res estrany. El colze està bé, amb el desgast normal.

No sembla que hi hagi cap motiu pel dolor que em comentava.

El colze dret tampoc presenta cap anomalia.

I és evident que el fet que vostè tingui un dolor al colze esquerre no té res a

veure amb una possible lesió que pugui afectar -li el colze dret.

Sobretot quan els dos colzes estan visiblement sants.

Doncs així què?

El més convenient seria fer unes anàlisis per tal de detectar on es troba

font d 'aquest dolor que vostè diu que té.

En farem unes de sang i unes d 'orina per comprovar que els nivells siguin

correctes i perquè es quedi més tranquil·la. Les analítiques que em va

doctor Tapies fa un parell de mesos tampoc no van aportar res de nou.

Què farem si tot canvia?

Estan fets.

Tot està bé.

Els porcs van fent la seva feina.

Sembla que es tornin joves.

Aquest rai arrenca els permissos per la repintada i torna a la pintura original.

És per recuperar -se la policromia. I el que compingui.

Ha perdut alguna cosa per aquí?

Senyoreta?

Papa.

Per aquí tots tres igual.

Signoverat en el frente.

Ja ho veus.

Les veïnes sempre em diuen que li hauria de posar a ta mare un tenisol per

passar l 'estona.

L 'important no és el que hem fet de nosaltres, sinó el que nosaltres fem amb

allò que hem fet de nosaltres.

Així que ja ho saps.

Tu sempre igual.

No, no, igual no.

Ara li llegeixo a ta mare les obres completes de Sartre. I li agrada.

Molt.

Oi que sí, carinyo?

Estic pensant plegat a la restauració. Ja m 'estic cansat. Segurament tornaré a

fer tirades de les peces del museu.

A partir dels molles dels originals romans.

Ara es fan unes còpies terribles.

Ja no hi ha tirades curtes.

Nomenades. Cuidada.

Són iguals pels que la mama comprava al poble.

Sempre en tinc.

Per si et passes per aquí.

I per cert, què en saps de la Carla?

No era cosa.

Fa temps que vull trucar -la, però no trobo mai el moment.

Em va trucar fa...

Un parell de setmanes.

Diu que allà hi ha el reflet.

Ja ha nevat.

Doncs deu estar molt contenta.

La neu sempre li ha agradat.

Tu com estàs?

I la mama?

Bé.

Molt bé, ja ho saps. Com sempre.

Just ara.

Segur que és d 'alguna veïna.

Aquestes dones són molt pagades. Va, no et queixis.

La veritat no s 'obté mai de ningú.

Un la porta sempre amb ell mateix.

I això a què ve ara?

Ha de fer greu si has vingut fins aquí.

Gràcies.

Tot bé?

Sí.

Què tal t 'ha anat l 'assaig aquest matí?

Bé, correcte. Sense novetats.

Sense conducta, no.

Aquestes assades canvien.

Et vaig dir que tindria bones notícies i les tinc.

Una proposta molt interessant.

Potser un cinc per capitada.

Acabo de tancar un precontracte a Berlín.

Dos concerts solista i orquestra.

M 'han quedat molt contents amb tu i volen repetir.

Volen repetir amb tu, però proposen un altre repertori.

Bé, més que a proposar, l 'exili eixen.

Espanta'm. El primer concert el faré.

I el segon?

Bòrgec.

Doncs et conformen amb poc, no?

Fa anys que no toco bòrgec.

15 anys per ser exactes.

Però també és veritat que el que serà un altre...

Digues que sí.

Ja ho he fet.

Té, t 'hi du la partitura.

Ja ho sé, que estàs. Està a l 'horitzó des d 'un avançiu.

Hola.

Hola.

Rovira.

Abel Cosa, encantat.

Igualment.

Bé, us deixo treballar.

Qualsevol cosa entre el que sé.

Ah, ja cal que t 'hi posis.

Abel, encantat. Fins una altra.

Tu cada dia estàs més prima. Cuida't.

Vinga,

comencem.

No sabia que coneixies la Rovira.

Fa molts anys que treballem junts.

És el més potent.

En aquest país no es mou res fins que ell ho sàpiga.

No sé si és ell qui se n 'assabenta o més aviat la seva secretària.

Comença.

Para, para.

No et creus res del que estàs tocant?

Intentes ser correcte, acadèmic, perfecte, equilibrat?

Però és tot mentida.

Sona fals.

No sé a qui vols enganyar.

És evident que et fa por ser tu mateix.

Hauries d 'assumir riscos.

No hi estic d 'acord.

Crec que la meva interpretació del primer passatge és molt personal.

Cal una gran gosadia per atrevir -se a fer un mateix.

Aquesta és la primera lliçó que hauries d 'aprendre.

La música no arribarà fins molt després.

Et refereixes a la meva interpretació o es tracta d 'alguna cosa més personal?

De què parles?

Si no vius el que estàs tocant com si fos l 'última cosa que et queda en

món.

Si aquestes notes no arrenquen un tros de tu,

el millor tros de tu,

llavors millor oblida -te 'n i dedica't a qualsevol altra cosa.

T 'estalviaràs el disgust a tu mateix i estalviaràs la teva mediocritat als

altres. I tu què?

T 'omples la boca de paraules grandil·locuents i et penses que ho saps

Però si ni tan sols ets capaç d 'enfrontar -te a allò que tu vols, et

tu pots donar -me lliçó?

Júlia, no només jo, qualsevol persona que pugui mantenir una conversa amb un

altre sense ferir -la o menys priar -la.

Avui he tingut molts assajos i he dormit poc.

Va.

Avui no.

Ei, Júlia.

Júlia.

La Júlia és freda i impassible.

La Júlia és incapaç de estimar ningú.

Sé que t 'encanta escoltar aquestes paraules.

Que la gent parli de la música que fas i del gran sacrifici personal que

afrontes per aconseguir -ho.

Tota una vida dedicada a la música.

Suposo que si no mantinguessis a tothom a prou distància aquesta llegenda

canviaria, no?

Però això no fa que la teva música sigui millor, Júlia.

Truca quan vulguis fotre un altre polvo.

No sóc rancuniós.

Hola Carla, com estàs?

Fa dies que volia trucar -te, però no trobava el moment.

L 'avi em va dir que havia parlat amb tu i que ja començava a fer fred.

Espero que estiguis bé.

No, no m

'has de dir res.

T 'aporto una altra?

Sí, que vagi carregadeta.

Tengo novedades.

¿Qué?

¿Te acuerdas que te dije que... que estaba un poco aburrida?

Bueno, pues tengo una amiga que me dijo que ella y su marido están en un grupo

de intercambio de parejas.

No.

Sí.

Bueno,

de ti me lo puedo creer casi todo.

Nunca me hubiese imaginado que sea humo.

Aquí teniu.

Gràcies, carinyo. Gràcies.

Aquí també li fa mal?

Sí.

Aquí?

També.

L 'altre costat?

Aquí em fa molt de mal.

Bé, ja es pot vestir.

Fa uns anys, quan en el menys 11 dels 18 punts que li ha palpat es

confirmava un fort dolor, ja es podia diagnosticar fibromialgia.

Fibromialgia? Ara confirmant que aquests dolors generalitzats, el cansament i

altres símptomes difusos no són provocats per una altra patologia, pel

de la clínica que explica, ja podem confirmar el diagnòstic.

Insomni, problemes de concentració i memòria, irritabilitat, les proves

neurològiques han sortit normals.

Sí.

Es tracta d 'un cas molt clar de fibromialgia.

La fibromialgia és una síndrome que encara no té causa coneguda.

Tot i que la tractem amb els reumatòlegs, és una malaltia causada per

difusió del sistema nerviós central, en la que hi hauria un gran augment de la

sensibilitat al dolor.

I a més a més d 'aquest dolor local i general, que augmenta amb la sobrecarga

muscular, un altre símptoma típic de la fibromialgia, És el cansament extrem.

Entre d 'altres símptomes variables, com el que vostè presenta.

De moment, no existeix cap tractament curatiu.

Així que hem de recordar -nos en els èxits.

Sí.

Tot i que es recomana que només es faci de forma puntual.

Alguns pacients els ajuda a l 'exercici moderat i suau, com ara el teixir,

exercici dins aigua calenta, Però bàsicament es tracta d 'una malaltia

que fins ara no té cura.

Fa anys que em queixo de dolor i els metges sempre m 'han dit que... que

dolors són generats per l 'artret.

I les proves que m 'han fet sempre han sortit correctes.

De la fibromialgia se 'n sap molt poc.

Sí.

De fet, ha existit sempre.

S 'estan fent molts estudis, proves, assajos clínics, però el cert és que

qualsevol solució que li pogués donar no seria més que ciència -ficció.

O sigui que no moriré d 'això, però... però res em podrà ajudar a recuperar

aquest dolor.

Vigui, prengui -se 'n cada vegada que ho consideri necessari.

És tot el que li puc dir.

No en sap greu.

Podré fer -li un pan?

Últimament em ve de tant en tant a la memòria, una vegada que érem al passadís

'una sala d 'espera.

Jo devia ser bastant petita.

No sé exactament quan va ser.

Et tremolava moltíssim la mandíbula.

Era una cosa exagerada, feia un soroll que es podia sentir de lluny.

I no podies deixar de caminar passadís amunt, passadís avall.

Passadís amunt, passadís avall.

Més que caminar, el recorries amb urgència, amb desesperació, mentre

persones també esperaven a la mateixa sala.

Quan el psiquiatre finalment va obrir la porta de la consulta, semblava que

hagués passat una eternitat.

Tu t 'hi vas acostar i li vas dir que et trobaves molt malament, que no podies

seguir.

El teu rostre estava desencaixat pel pànic.

El psiquiatre ni es va immutar.

Indiferent.

Ni tan sols et va mirar als ulls.

Va continuar l 'ordre previst de les visites i et va dir que no eres l 'única

persona que es trobava malament.

Quan va tancar la porta, vas anar desesperada cap a la infermera i li vas

demanar ajuda. Gairebé li suplicaves.

I ella et va dir que no podia canviar l 'ordre de les visites, que no depenia d

'ella.

I jo em vaig passar tota la tarda asseguda en un raconet d 'aquella sala d

'espera.

Va ser una tarda molt llarga.

No vaig deixar de caminar ni un sol moment.

Passadís amunt, passadís avall.

Passadís amunt.

Vas de dins avall.

A la paret hi havia penjat un rellotge que marcava l 'hora.

Però les hores no passaven.

I jo sentia molta vergonya.

Una vergonya infinita i sense límits.

No volia acostar -me a tu.

No volia que ningú sabés que jo anava amb tu.

que jo era la teva filla.

Estic intentant de xifrar el que diuen els diaris, però no hi ha manera.

El romanet és l 'edifici del que sembla.

Júlia, que tard, eh?

Sí, sí, sí, molt bé.

I la Júlia?

Aquesta nit he dormit una mica malament.

Si pretens enganyar -me, t 'hauràs d 'esperar una mica més.

A tu et passa alguna cosa des de fa setmanes?

Rovira, no és res, de veritat.

Another coffee, please.

O cafè a prendre -ho. Tant, dona.

Barra.

Gràcies.

Avui em fa una mica de mal aquest braç, però no és res, ja t 'he dit que no he

dormit bé.

Només és que no vull forçar -lo.

Julio. Rovira.

I a tu què et passa? No t 'ho han pegut.

T 'ha quedat mal, també?

Està quedat mal jo?

Perquè si el problema és Borsiach, encara se m 'ha fet d 'anul·lar. No.

No, no es tracta de Borsiach.

Doncs?

No cal que et preocupis.

A les 11 hauràs de fer el Bocaresti Concert. Han avançat l 'estat sonora, ho

saps? Sí, sí, ja ho sé. I em van deixar una nota a l 'hotel.

Molt benvinguda.

Mare, placer.

I love you.

Birds singing in the sycamore tree.

Dream a little dream of me.

I ja veus l 'efecte de pensar en el barco, el barco, el barco, el barco, el

barco.

Júlia, Júlia, Júlia, que t 'ho va molt a

faltar, molt.

Aquests últims dies m 'has faltat molt.

Què et passa?

Vaig mal.

Les teves mans estan calent.

Si vols que pari, diu -m 'ho.

El ferro està tan fred.

Ai, Júlia.

Ei.

Per què? Per què, jove?

Júlia.

Júlia, m 'agrada moltíssim.

Moltíssim.

Jo no et vull agradar.

Ei, ei.

Jo fins i tot m 'agrada el sexe quan... quan ja no puc suportar les abraçades.

Fins i tot les calícies em fan por.

Aixeca't, desventurada!

Alça el cap!

Això que veus aquí ja no és Troia.

Ni nosaltres som ja els Reis de Troia.

Suporta el teu destí i la seva volubilitat.

Navega segons les aigües.

Navega segons el teu destí.

I no portis mai la proa de la vida contra les onades quan et trobis

pels mars de la fortuna.

Ai, pobre de mi.

Com no he de plorar?

Sense pàtria,

Ni fills, ni espòs, esplendor gloriosa

dels avantpassats. Quin serà el meu dolorós cap?

Infeliç de mi, que em vinculo presa d 'insuportables dolors.

Ai, ai el meu cap, ai les meves

tembles.

Déu pit, quin desig d 'abocar -me i regirar -me

per donar descans al meu cos i enterrar -me donant

tristos cants sense deixar de plorar.

Gràcies.

Gràcies.

Hola, Claudio. Soy Julia.

Hoy me va a ser imposible venir al ensayo.

Siento avisarte a última hora.

Llámame si quieres.

Un beso.

Sorpresa! Carla!

Després de l 'últim conte no em deixes entrar.

Esclar, passa.

Porca, et trobo.

No estava segura de si et matisaríais o no.

Per què no em vas trucar? Tinc que venir. Et vaig trucar, però no m 'has

desagafat i m 'he decidit a venir a última hora.

No em fas ni una abraçada?

Esclar, tonta.

Ai... Hi ha molta pressió.

Són tots molt competitius.

I per què no et planteges buscar algun altre despatx?

Sí, potser sí.

No ho sé.

I la veritat que no sé ben bé què faré encara.

No sé, potser en Max coneix algú allà.

Potser sí, no ho sé, ja veurem què faig.

I l 'avi com està?

Tinc ganes de veure 'l, és que ja fa temps que no hi vaig.

Ahir l 'has avisat o també és una poltrega?

No, no.

Bueno, a ella el vaig avisar.

Va estar molt content.

I tu com estàs?

Jo bé.

No sé, bé, suposo.

Com sempre.

De veritat, últimament no sé què us passa.

Que tots veniu per sorpresa.

Hola. Hola.

Tu ets l 'Arel?

Què tal? Jo sóc la Carla.

Encantat.

Ets solista?

Jo? No.

Què va.

Ho vaig intentar fa temps, però al final hi vaig renunciar.

El xelo no és per mi.

Voleu rodar?

Bueno, jo me 'n vaig.

Que encara haig d 'arribar a Tarragona.

T 'acompanyo a la porta.

Adéu, fins demà.

Estarà perduda.

Està tan casat fora que hagi perdut el costum.

Tranquil·la.

Et quedaràs bé dos dies?

Encara no ho sé, uns dies.

Te veurem.

M 'ha agradat veure't.

A mi també, mama.

Mama, sóc la Carla.

No t 'espantis, eh? No ha sigut res, però... Aquest matí l 'havia caigut a la

banyera. Li he demanat urgències i no té res greu, però s 'ha fet un esquit.

Aquestes plantes els hi convenia una bona poca.

Papa, ja sé que t 'agrada fer -te el valent.

Però potser ara ha arribat el moment de deixar de fer tants esforços.

Aprofita -ho per cuidar -te una mica i descansar.

Quina tonteria.

Des de quan no em cuido?

Papa. Ho dius com si fos una cosa excepcional.

Ja saps que aviat no podràs seguir cuidant la mama.

Això no és veritat.

A ta mare l 'he cuidat tota la meva vida.

I mentre em quedi una mica, una mica de força, la seguiré cuidant jo. Papa.

Deixa't estar -ne, papa.

Qui l 'ha de cuidar millor que jo?

La cuinaràs tu?

Li donaràs tu el menjar a la boca?

Li canviaràs els bolquers?

Eh?

Has vist que boniques que estan aquestes sortències?

La rego sempre ensofat d 'alumini.

Per això tenen aquest toc blavós tan viu.

Normalment les sortències que trobes a tot arreu són més rosades.

L 'altre dia em va semblar molt simpàtic el teu amic.

El meu amic?

Sí, l 'Abel.

Ah, l 'Abel, sí.

És una alumna.

És bastant bo.

Té talent, però més aviat poca constància.

Vol que el Rovira li concedeixi algun concepte.

Ei, en Rovira.

Què tal? Fa molt que no el veig. Bé, està molt bé.

Es va divorciar fa un parell d 'anys, ja t 'ho vaig dir, oi?

Ara viu més tranquil.

Seductor i tixut com sempre, ja el coneixes.

El teu pare com està?

En Maxi que fa moltíssim que no en sé res. Bé, està... està molt animat.

L 'any passat va començar a arreglar la casa i... i això el m 'ha ocupat. Ara

està planejant fer més reformes.

He de confessar -te una cosa.

No m 'estampis, eh?

Sí, a veure amb en Rovira.

Amb en Rovira?

Sí, va trucar -me la setmana passada i em va dir que estava preocupat per tu,

però que no et digués res.

Però per què et truca amb aquestes fronteries? No ho entenc.

És per això que has vingut tant de sort, eh?

Em sembla increïble.

Va, mama, ja saps que estàs preocupada. Però per què t 'ha de trucar i amoïnar

-te?

Però tu com estàs? Jo estic bé, Carla, com sempre.

No sé per què t 'he hagut de dir res.

Deixo molta feina.

Tinc molts concerts en poc temps i em passen moltes hores a tu.

He vingut fins aquí i no em diràs la veritat?

Està bé, però no vull que li diguis a ningú.

No m 'agrada la compassió, ja ho saps, i menys haver de donar explicacions.

M 'han diagnosticat fibromiàlgia.

Últimament he tingut moltes molèsties i molts dolors.

Segons els metges tot estava bé, però ara li han posat un.

Has sentit a dir alguna cosa a la fibromialgia?

Em tranquil·litza saber què és.

Bé, en realitat ni els metges tenen ni idea de què és.

L 'única cosa que em tranquil·litza és saber que...

Això ja no és tot fruit de la meva imaginació, que... que no són dolors

fantasma.

I alguna cosa s 'hi pots fer?

Doncs no, sembla que no.

Però el que de debò m 'espanta és que... és que ja està afectant la meva manera

de tocar.

Cada dia em resulta més difícil...

El meu cos no em respon.

Estic esgotada, tot em fa mal.

M 'espanta tant que... que prefereixo ni tan sols parlar -ne.

La possibilitat de no poder tocar...

Fins demà!

No puc creure que t 'agregeixi a mi el concepte.

No puc creure que t 'agregeixi a mi el concepte. No puc creure que t

'agregeixi a mi el concepte. No puc

creure que t 'agregeixi a mi el concepte.

No puc creure que t 'agregeixi a mi el concepte.

No puc creure que t 'agregeixi a mi el concepte.

Jo no t 'ho he demanat.

Gràcies.

M 'alegro molt que hagis vingut, Júlia.

Em pot quedar tot el temps que vulguis.

La casa és per a gran, ja ho saps.

I ara és tot habitable.

Ja ho veig.

Ha sigut una gran feina amb aquesta casa, Max.

I deus haver invertit molt de temps.

Jo sempre li dic que l 'hauria de convertir en una d 'aquestes cases de

rural.

L 'Helena també l 'hi diu, però és massa tossut i no ens vol fer cas.

Jo el que vull és viure tranquil.

I això de sempre tenir gent desconeguda per aquí, no fa gens per mi.

És una casa molt maca.

I jo també crec que seria un bon refugi, doncs, per a gent que vulgui marxar un

dia de la ciutat.

Però quan la màxima idea clara, se 'n coneixerà. I tant.

A més, hi ha tantes dones que puc dir, tinc tots els números per sortir -hi

perdent. Bé, jo em retiro, que així no es poden muntar.

Gràcies.

Bona nit.

Bona nit, Carla.

Descansa.

Bona nit.

Bona nit.

Bona nit.

Bona nit. Bona nit. Bona nit.

Bona nit.

Bona nit.

Bona nit.

Bona nit. Bona nit.

Bona nit.

Bona nit.

Bona nit. Bona nit.

Bona

nit.

Està sol.

Bé, ja saps.

I ara?

Com estàs? Ara?

La veritat és que fa temps que ja no em pregunto com estic.

Sembla un bon senyal.

Sí, sí.

I tant.

L 'Helena no vol venir?

Ha d 'acabar uns textos per demà i els vol amb mi aquesta nit.

Últimament he tingut bastants dolors.

Suposo que la Carla ja t 'ho deu haver dit.

Sí, ja saps com és.

No trobes a faltar res de la teva vida a Barcelona?

Ara no.

I a la casa, l 'Helena, vaig dir a la Carla.

Fins i tot al principi, quan estava sol, vaig arribar a acceptar la vida tal com

ve.

Tal com ve.

Però per què?

Per què no plantar -li cara a la vida i fer que sigui com tu vols? No ho entenc.

Suposo que perquè així no fa tant de mal.

Però només hi ha una vida, Max.

I si no lluites per fer que sigui com tu vols, llavors què queda?

No ho sé, però sé que amb molt poc en tinc prou.

Sempre necessitaves molt més.

I d 'oferir així no vas reconèixer mai que estaves molt a prop de ser feliç.

No diguis cruel amb mi, Max.

Saps que vaig ser molt feliç al teu costat.

Ho saps, oi?

Em vas fer molt feliç.

Almenys ho vaig intentar.

M 'alegro que estiguis amb l 'Helena.

I tu què?

Estàs sola?

No, sola no.

De tant en tant hi ha algú, però no és res important.

Tu ja m 'entens.

Alguna vegada te 'n penedeixes que acabéssim així?

Júlia, ja no te 'n recordes.

Parelles, mentides, dies i dies lluny de casa,

el teu viatge a Londres sentint dir -me que estaves embarassada.

Et vaig retreure molt poc, però vaig aguantar massa.

Sí, però... hi va haver un moment que ens estimàvem i no necessitàvem res

més.

Ha passat molt de temps i sembla que ja no estem d 'acord, però entre tu i jo

sempre n 'hi va haver una altra.

Sempre n 'hi va haver una cosa més important que jo.

La teva música.

Sempre n 'hi va haver la teva música.

Sé que estàs fent -hi música.

El teu rostre canvia igual que abans.

Jo segueixo trobant les expressions solament.

Felicitats. Júlia.

Ha estat un bon concert.

Deu haver estat bé si t 'has quedat fins al final.

Ja saps que no m 'agrada perdre el temps.

Ja.

A veure, véns?

Sí, ara vengo. Espera'm.

Vols venir a sopar? No, no, no, gràcies. Estic cansada.

Només volia felicitar -te.

He pensat que podries venir a sopar a casa.

Ja et presento el Rubirà.

Aquí podeu parlar amb una mica de calma.

Adéu.

Adéu. Julià.

Gràcies.

Hola. Abel.

D 'on surts?

Avui t 'he vingut a veure jo.

No ha estat un dels meus millors concerts.

Ja ho sé.

Disfrutes amb això?

Com?

No. Esclar que no, Júlia.

Només et volia dir que si necessites parlar del que t 'està passant o de

qualsevol cosa, em pots trucar.

Abel.

Avui no vull dormir sola.

No em referia a això, Júlia.

No, no, ja ho sé.

Estic esgotada, però...

Però avui no vull estar sola.

Com, com, com, com.

Això va ser molt intensiu.

Jo dic que farem la pausa.

Crec que ens ho farà bé a tots.

No.

Júlia.

Júlia, obre la porta, sisplau.

Júlia, hem fet bé de suspendre.

El públic ho entendrà.

Júlia.

Júlia, obre 'n.

Júlia, sisplau.

Júlia.

Júlia.

Mama, on és? M 'ha acabat de trucar una de les veïnes a l 'avi.

L 'avi és mort.

Aquest matí hem trobat estrany que no anés a treballar i... Jo ja sé que en

canvi et tornaré a trucar més tard.

No tinc naquets per bé.

Ara vinc.

Saps que el papa és mort?

Ell ja no.

Bon dia.

Com eres?

Per què no m 'has despertat?

Estava escadó.

A la vida encara és d 'hora.

Vols un cafè?

Sí, sisplau.

Avui he quedat amb la Carla.

Per què no véns? Ja anem a dinar junts.

Conec un lloc on fan un arròs boníssim.

És que no em ve molt de gust anar -nos -hi allà.

Però tinc una proposta millor.

Per què no ens quedem tot el dia allí?

Si saps, tu estàs lliure.

Ja estic lliure, m 'entén, tio.

Creu -me que res em vindria més de gust que quedar -me tancada aquí amb tu tot

el dia.

Crec que tinc motius suficients per començar.

Abel.

Abel, Abel, no pots...

Abel, avui no puc fallar -li a la Carla.

Júlia, avui no.

No me relaxa.

I Abel!

Totes les coses, mama.

Intentar oblidar -vos.

Fins quan tens previst quedar -te?

Si vols pots estar uns dies a casa meva.

De moment aquí estic bé.

Els de la parròquia diuen que no hi ha pressa perquè marxi.

Estic pensant en quedar -me unes setmanes més.

He deixat la feina.

Ja t 'ho has pensat bé? Sí.

És que no suporto aquesta sensació d 'estar perdent el temps.

Potser et semblarà una bogeria, eh?

Però... estic pensant en seguir -me al taller de l 'avi.

Carles, sí que és una bogeria.

No t 'havia sentit mai que et volguessis dedicar a la restauració.

Bueno, podria intentar -ho. Almenys una temporada.

Els de la parròquia no tenen pressa per fer -me fora.

I ara tampoc hi ha cap encàrrec gros. Què passa amb la teva vida?

Fa molt temps que ets fora. Aquí també podries estar més a prop teu.

Carla, jo no necessito que m 'ajudis.

Ah, és veritat.

Perdona, que tu mai necessites a ningú, no?

Però escolta, això a què ve ara?

Ho deixaràs tot per encarregar -te del somni d 'un vell que ja no hi és?

I d 'una mare que fins fa poc no volies ni veure? Que jo no et volia ni veure?

Suposo que ja no te 'n recordes massa de la meva infància, no?

Al cap i a la fi tampoc no la vas disfrutar gaire.

En fi, millor que ho deixem ara.

No.

M 'agradaria que continuessis.

M 'agradaria sentir tot el que m 'has de dir.

Quan era petita, m 'encantava estar amb tu.

M 'encantava quan aconseguia fer -te riure.

Em dedicaves una estoneta d 'atenció.

Al cap d 'un moment ja m 'enviaves a la meva habitació.

A jugar -ho, a llegir, el que fos.

Havies de tocar.

Sempre hi havia algun concert important a prop.

I quan ja era evident que em moria d 'estar sola,

I el papa arribava a casa.

Ell venia per estar una estoneta amb mi.

Em posava al llit.

I m 'explicava per què era tan important aquell concert per tu.

I jo havia d 'entendre -ho.

I ho intentava, eh?

Sempre ho intentava.

Però mai vaig aconseguir -ho.

Tot i que a tu això t 'era igual.

No canviava res.

Mai et va faltar de res, Carla.

Tampoc afecta. No, mama, no.

El papa es va esforçar molt.

El teu afecte es quedava sempre a l 'escenari.

Jo mai vaig poder competir amb això.

A l 'escenari tothom et mira només a tu.

I en la vida actues com si tot fos un gran escenari.

Perdona'm, no et mereixes tot això.

Si no vols no em quedaré.

No, no.

No es tracta d 'això.

Jo només vull que estiguis feliç.

I no m 'agradaria veure com malgastes la teva vida.

Sóc aquí.

Què tal el dia?

Escuto.

He tingut un assaig al matí i dos a la tarda.

És demà el concert?

Sí.

Que em vegis a gust, tinc unes ganes d 'enviar -los a la merda.

Enviar -ho?

Sí, clar.

Molt fàcil per tu, Júlia Fortuny.

Has trobat la Ruïra?

Me n 'he oblidat.

De conya.

Júlia, joder, sembla que ho faré desplaçament.

Portes setmanes prometent -me que parlaràs amb ell. Me n 'he oblidat, ho

Últimament no sé què em passa.

És com si fos idiot, Robert.

Escolta, no et posis així, el truco ara i ja està.

Hola, Rovira, sóc jo.

Et truco després.

On vas?

On vaig?

Va, Abel, queda't.

Ja t 'he dit que em sap greu. Ho he oblidat del tot.

Abel!

Hace unos meses pasé por la Bastille y vi tu nombre en los carteles. No está

mal.

Carteles luminosos en París.

Ese era mi objetivo y lo conseguí, ya ves.

Pero bueno, no vas a ponerte tú en otra tesitura, ¿no?

Leí lo que escribieron de ti el verano pasado y...

Tengo que reconocer que he despertado cierta envidia.

Envidia, claro.

Claro.

¿Qué otro tipo de envidia si no...?

¿Sigues

casado, Hans?

¿Y ese repentino interés por mi vida marital?

Sí, sigo casado.

Aunque no con la misma mujer.

Siempre fuiste un romántico.

Las mujeres no saben vivir sin mí.

Necesitan de mi constante compañía.

Me acuerdo.

Llamadas a altas horas de la noche. Las mujeres siempre han sentido una

necesidad malizada de vigilarme que creo que nunca podré entender.

¿Vigilarte? Ya sabes que soy un alma libre.

El control no va conmigo.

Lo recuerdo perfectamente.

¿Y qué tal está tu marido?

Muy bien, gracias.

Sobre todo está mejor desde que ya no es mi marido.

Vaya. Cada uno es un alma libre a su manera.

Solo espero que lo nuestro no fuera el desencadenante.

No, Hans.

No hace falta que tengas remordimientos a estas alturas.

Oh, Julia.

¿Sigues siendo tan cruel conmigo?

Olvídalo, Hans.

Todo esto ya está demasiado lejos para seguir recriminando nada.

Pero pasamos muy buenos momentos.

Sí, es cierto.

Pero... eso fue hace mucho tiempo.

Pero... quizás podría volver a hacer así.

¿Por qué no volvemos a tocar juntos?

Un dúo, piano y cello, como antes.

Vamos, Julia, piénsalo un poco.

Tú eres una excelente angelita. Yo estoy en la cumbre de mi carrera como solita.

¿Por qué no unir esfuerzos y volver a pasárnoslo bien juntos?

Disfrutábamos tanto.

Disfrutábamos mucho y sufríamos todavía más. Claro que sufríamos.

Tocar es sufrir. La música no es gratuita.

Pero hacíamos grandes cosas.

Nadie podía pararnos.

Dos grandes.

Nunca fue una buena combinación. Te equivocas, Julia.

Siempre fue la mejor.

Estuvimos en lo más alto y lo seguimos estando ahora, tú con el cello y yo con

el piano.

Pero ¿por qué no volver a tocar juntos?

No en giras con muchos conciertos.

Ahora yo también soy padre y paso mucho tiempo en familia.

Pero ¿por qué no en conciertos excepcionales, únicos?

Realmente serían únicos.

Sí, lo serían.

¿Quién sabe, Jan?

Sigamos siendo almas libres y decidámoslo mañana.

Está bien.

Decidámoslo mañana.

Entraré a la caputxina un minuto a l 'àmbit.

Com estàs avui?

Com et trobes?

Ahir vaig estar a sopar amb en Hansot.

Bon moment.

Que talent.

I molta ambició.

Crec que està triomfant a parir d 'ara.

Estarà content, no?

Està molt bé.

En Hans sempre està millor que ningú.

Tan satisfet de si mateix com sempre.

M 'ha proposat de tornar a formar el duet.

Luria, no necessites de mostrar res a ningú.

Absolutament a ningú.

M 'entens?

I tan sols la tua mateixa.

Ens farem aquest concert.

Et pots dir que no tornaria a faltar cap concert?

Aquesta tarda seré allà.

Carles, jo no necessito convidar -te. Ai, no, i tant.

Perdona, que tu mai necessites de mi, no?

Deixa'm estar.

Qui l 'ha de cuidar bé?

La ficaràs tu?

Abel! Abel! Perdona'm, perdona'm, que et necessito.

Júlia, Júlia.

Rovira. Com et trobes?

Tranquil·la, tranquil·la.

No tinguis cap pressa per moure't.

He trucat a la Carla.

Ja ve cap aquí.

Tu descansa.

Julià.